1- a) Expliqueu el significat biològic de la mitosi i el de la meiosi.

(1 punt)

b) A l'inici de la interfase una cèl·lula té 0.3 pg de DNA (1 pg = 1 picògram = 10-12g).

Quina quantitat de DNA tindrà en la metafase? Justifiqueu-ho. (1 punt)

c) Aquests dos dibuixos corresponen a dues cèl·lules d'un organisme, que es troben en
l'anafase mitòtica, i en l'anafase I meiòtica. Identifiqueu cada fase i descriviu el procés que
s'esdevé en cadascuna. (1 punt)

1R: a)Mitosi: Distribució del material genètic de la cèl·lula mare en conjunts idèntics per
cadascuna de les cèl·lules filles. (0.5 punts)

Meiosi: Producció de gàmetes amb la meitat del material genètic del que té la cèl·lula mare.
Augment de la variabilitat genètica de l'espècie a causa de la distribució aleatòria dels
cromosomes homòlegs entre les cèl·lules filles i també a causa de l'intercanvi genètic entre
cromosomes homòlegs. (0.5 punts)

b) En la interfase es produeixen els processos de creixement cel·lular i de replicació del DNA,

(fase S de la interfase) abans del començament de la mitosi. La metafase és la segona fase de
la mitosi, posterior a la replicació del DNA i anterior a la citocinesi, en la que la cèl·lula
divideix el seu citoplasma. En conseqüència, en la metafase aquesta cèl·lula tindrà 0,6 pg de
DNA.

c) A: Anafase mitòtica. B: Anafase I meiòtica.

Anafase mitòtica: En aquesta fase els cromosomes situats al plà equatorial de la cèl·lula, i
units a les fibres del fus acromàtic pel centròmer, separen les seves cromàtides. Aquest
procés s'esdevé quan el centròmer es separa en dos, ja que les fibres del fus tiren de les
cromàtides i les arrosseguen cap els pols oposats de la cèl·lula a la mateixa velocitat.

Anafase I meiòtica: procés que s'esdevé a la meiosi I, en la qual es produeixen dues cèl·lules
haploides a partir d'una sola cèl·lula diploide. Al començament de l'anafase I els centròmers
no es divideixen sinó que continuen units a les cromàtides germanes, després els
cromosomes homòlegs complets (cada un format per dues cromàtides), es separen i es
dirigeixen a pols oposats de la cèl·lula. Aquest és el procés en el que es redueix el nombre de
cromosomes, i es passa de l'estat haploide al diploide.

Les cèl·lules que experimenten el procés d’espermatogènesi humana (formació

d’espermatozoides), mostren variacions en el nombre de cromosomes al llarg de les diverses
fases del procés.
2- 1) (1 punt)
El gràfic mostra les variacions en la quantitat de DNA que s’observen al llarg de
l’espermatogènesi humana. La taula permet relacionar la quantitat de DNA amb el nombre
de cromosomes.

a) Els temps marcats en el gràfic com 1, 2 i 3,

es corresponen a moments en què es
produeix algun dels 2 tipus de divisió
cel·lular (o bé mitosi, o bé meiosi).
Identifiqueu quin d’aquests processos es
produeix en cada moment. Justifiqueu la
resposta.

b) Les lletres A i B corresponen a dues fases

dels processos de divisió cel·lular. Indiqueu
de quina fase es tracta en cada cas.

Número de cromosomes Quantitat de DNA

pg (picograms= 10 –12 g)
23 3,65
46 7,3
46 duplicats 14,6

2) (1 punt)

Els dibuixos representen diferents fases de la meiosi. Expliqueu esquemàticament en l’espai

corresponent quins processos s'esdevenen en els moments assenyalats amb els números 1 i 2.
1:

2:

3) (1 punt) Expliqueu la importància biològica de la meiosi.

2R:
1a)
- 1 i 2 corresponen a mitosis (duplicació de la quantitat de DNA i recuperació de la quantitat
inicial en el moment de la divisió –duplicació del DNA, manteniment del nombre de
cromosomes, 46-).
- 3 correspon a meiosi (duplicació de la quantitat de DNA abans de la primera divisió, segona
divisió sense duplicació de DNA que condueix a una reducció del nombre de cromosomes
per cèl·lula –23-)

1b) - La lletra A correspon a l’anafase (o telofase) de la mitosi.

- La lletra B correspon a l’anafase (o telofase) de la segona divisió meiòtica.

2)
- (El moment assenyalat amb el nombre 1 s’emmarca en la primera divisió meiòtica, més
exactament en la profase i en la metafase). Els processos més importants que esdevenen són
l’aparició dels cromosomes, cada cop més condensats, l’aparellament dels homòlegs,
l’encreuament de les cromàtides i la formació de la placa equatorial que està constituïda
per tètrades.

- (El moment assenyalat amb el nombre 2 correspon a la segona divisió meiòtica, i inclou la
metafase i l’anafase d’aquesta segona divisió.) Els cromosomes, un cop distribuïts en la zona
equatorial(un dels dos homòlegs en cada cèl·lula) s’escindeixen en les dues cromàtiques,
que són arrossegades cap a pols oposats.

3) La importància biològica de la meiosi caldrà centrar-la en dos aspectes :

- la reducció a la meitat del nombre de cromosomes en la formació de les cèl·lules
germinals, la qual cosa permet que, després de la fecundació, els individus de la mateixa
espècie mantinguin el mateix nombre de cromosomes.

- l’increment de variabilitat genètica. L’augment de la variabilitat es degut a diverses causes.

En primer lloc els cromosomes es reparteixen al llarg de la meiosi de manera que cada
cèl·lula germinal rep una mescla aleatòria de cromosomes provinents de la línia materna i de
la paterna. Però a més a més el fenomen de la recombinació entre cromàtides homòlogues
produeix una reorganització genètica de forma que, a causa de l’encreuament, apareixen
combinacions genètiques inèdites.

3- Observeu la següent fotografia realitzada amb el microscopi òptic. S’hi poden observar
cèl·lules vegetals en divisió per mitosi.
1) (1 punt) Feu un cercle, sobre la fotografia, al voltant d’una cèl·lula que estigui en
ANAFASE. Expliqueu la vostra decisió.

2) (1 punt) Al cos humà hi ha més de 200 tipus de cèl·lules diferents. No obstant, totes elles
(excepte les sexuals) deriven per divisió mitòtica del zigot originat en la fecundació.

a) Si la mitosi conserva el número de cromosomes i la informació genètica de la cèl·lula que

es divideix, com s’explica aquesta diversitat cel·lular?

b) Quin és el procés de divisió cel·lular que origina les cèl·lules sexuals ? Considerant la seva
importància biològica, quines són les diferències fonamentals amb
la mitosi?

3R: 1) (1 punt)
En la seva explicació l’alumnat haurà
d’esmentar que en l’anafase es produeix el
desplaçament de les cromàtides en direcció
als pols de la cèl·lula.

2a) (0.5 punts)

La diferenciació, el procés de formació dels
diversos teixits, no depèn ni del nombre de
cromosomes ni de la quantitat ni del tipus
d’informació que tenen les cèl·lules, sinó de la informació que s’expressa en cada un dels
diferents tipus de cèl·lules.
S’acceptarà que l’alumnat, amb les seves pròpies paraules, es refereixi a que en cadascun
dels diferents tipus cel·lulars s’expressen gens diferents (és diferent cromatina que és
funcional).

2b) (0.5 punts)

En el procés de formació de les cèl·lules sexuals intervé la meiosi. Pel que fa a les diferències
respecte a la mitosi, n’hi haurà prou amb que l’alumnat descrigui les següents :
- la meiosi no conserva el nombre de cromosomes, sinó que el redueix a la meitat
- la meiosi no conserva la informació present en els cromosomes ja que els
processos de recombinació, que es donen al llarg de la primera de les divisions
provoquen l’intercanvi de segments de DNA entre cromosomes homòlegs.

4- La conjugació és una forma de reproducció

sexual pròpia dels fongs, que consisteix en la fusió
de dues cèl·lules d’hifes diferents i dels seus
nuclis. Els fongs, però, també
es reprodueixen mitjançant espores vegetatives as
exuals.

1) (1 punt)

Expliqueu breument per què la conjugació es

considera una forma de reproducció sexual.

2) (1 punt)

Quin procés de divisió cel·lular està relacionat amb Figura : Hifes d’Amanita durant la conjugació
la reproducció sexual? Expliqueu el seu significat
biològic.

3) (1 punt)
Quin significat evolutiu té que alguns organismes, com els fongs, que es reprodueixen
asexualment, tinguin també fases de reproducció sexual?

4R: 1) (1 punt) La conjugació es una forma de reproducció sexual perquè les noves cèl·lules
tenen informació genètica procedent de dues cèl·lules d’individus diferents.

2) (1 punt) El procés de divisió cel·lular relacionat amb la reproducció sexual és la meiosi.

2a) reducció del nombre de cromosomes: mitjançant la meiosi, una cèl·lula es divideix dues
vegades successives i les quatre cèl·lules resultants tenen la meitat del número de
cromosomes que tenia la primera. D’aquesta manera, tot i la fusió de dues cèl·lules i dels
seus nuclis en la reproducció sexual, la reducció que es dóna a la meiosi permet mantenir
constant el nombre de cromosomes de l’espècie.

2b) increment de variabilitat genètica per recombinació.

3) (1 punt) Ja hem dit que la reproducció sexual incrementa la variabilitat genètica entre els
individus de la mateixa espècie (variabilitat intraespecífica). Aquesta variabilitat proporciona
una major flexibilitat evolutiva, ja que la selecció natural té una base més àmplia sobre la
que actuar.
Per tant, en el cas d’organismes com els fongs la reproducció sexual proporciona més
possibilitats per a l’evolució de l’espècie.

5- Observeu la fotografia següent feta amb un microscopi òptic. S’hi poden observar algunes
cèl·lules vegetals que es troben en procés de mitosi.

1. (1 punt)
Les cèl·lules assenyalades amb la A i
la B estan en la mateixa fase del
procés. De quina fase de la mitosi es
tracta? Justifiqueu la vostra
resposta.

2. (1 punt)
La cèl·lula assenyalada amb la C està
a la darrera fase del procés, amb dos
nuclis ben constituïts. En canvi
l’assenyalada amb la D, amb un sol
nucli, està a punt de començar la
mitosi. Expliqueu les diferències que
hi ha entre l’una i l’altra pel que fa a
la quantitat i l’organització del
material genètic.

5R: 1. (1 punt)
0,25 per identificar A com metafase.
0,25 per identificar B com anafase.
Justificació: (0,25) A està en metafase perquè tots els cromosomes estan ubicats al pla
equatorial de la cèl·lula. (0,25) B està en anafase perquè es poden observar que les
cromàtides germanes dels cromosomes s’han separat i es desplacen cap a pols oposats de
la cèl·lula.
2. (1 punt)
La cèl·lula C la cèl·lula D
ha experimentat una cariocinesi Final interfase o inici e la profase
(repartiment dels cromosomes en dos
 nuclis) sense que encara s’hagi produït la
citocinesi (divisió citoplasma)
és una cèl·lula 4n encara que cadascun del
nuclis sigui 2n
té el doble de material genètic que D i que
tots els seus nuclis, tant els de C com el de
D, tenen la mateixa quantitat de material
genètic. Aquest fet estaria relacionat amb
que la cèl·lula C encara no ha completat la
seva divisió.
és una cèl·lula 2n i el seu nucli també és 2n.
té la mateixa quantitat de material genètic
que C, ja que està a punt d’entrar en mitosi i
per tant ha passat la fase S, moment en que
es duplica el material genètic. Si es parteix
d’aquesta consideració l’única diferencia
entre D i C seria que C té el material genètic
repartit entre dos nuclis.

6- Dos alumnes de segon de Batxillerat, el Marc i la Laia, es troben per estudiar biologia.

1. (1 punt) Tots dos tenen alguns dubtes, que es plantegen al diàleg següent:

Marc: Totes les nostres cèl·lules poden fer la divisió cel·lular per meiosi?

Laia: No, per meiosi no, totes ho fan per mitosi.

Marc: Un altre dubte... totes les meves cèl·lules no tenen la mateixa informació
genètica, oi? Com que una neurona i una cèl·lula muscular són tan diferents...!

Identifiqueu les errades que apareixen i justifiqueu-ho.

2. (1 punt) La conversa continua. Ara és la Laia la que planteja un dubte al Marc...

Una persona és heterozigòtica per a dues parelles de gens situats als cromosomes 1 i
2 respectivament.

Tinc dubtes sobre aquestes figures de dues fases diferents de la meiosi: quina és
l’anafase-I i quina l’anafase-II?
 Figura 1 Figura 2

Contesteu la Laia, indicant quina figura correspon a una anafase-I i quina a una anafase-II.
Justifiqueu-ho explicant les diferències entre una i l’altra.

3. (1 punt) Expliqueu, raonadament, quants gàmetes diferents pel que fa a aquest parell de
gens, podrà formar la persona de la que parla la Laia a la pregunta anterior.

6R: 1) (1 punt)
-Les úniques cèl·lules que poden fer el procés meiòtic són les que donen lloc als gàmetes,
òvuls o espermatozoides.

-La informació genètica de les cèl·lules d’un mateix individu és idèntica, amb l’excepció dels
gàmetes, obtinguts per meiosi. Totes les altres cèl·lules s’han obtingut per mitosi i per tant
són genèticament idèntiques. La causa que diferents tipus cèl·lules siguin tan diferents és
que al llarg del procés de diferenciació cel·lular s’activen diferents gens en cèl·lules de
distints teixits.

2) (1 punt)

La figura 2 correspon a una anafase-I (anafase de la 1ª divisió meiòtica), doncs observen que
s’estan separant cromosomes (amb dues cromàtides cadascun) homòlegs (Al·lels “A” en un i
“a” en l’altre).

A la figura 1 es pot observar una anafase-II, doncs el que s’està separant són les cromàtides
que a l’altre figura apareixien unides, formant part del mateix cromosoma.

3) (1 punt)

És precisament mitjançant la meiosi que es pot explicar el nombre de gàmetes possibles a

formar (prescindint de la recombinació). Si observem a la figura 2, veiem que la separació
dels cromosomes homòlegs –que es disposen a l’atzar a la placa metafàsica- es podria haver
donat també en sentit contrari (A/A a la dreta i a/a a l’esquerre). Es podrien haver format els
gàmetes AB, Ab, aB,
ab.

7- Observeu els tres dibuixos següents. Representen tres cèl·lules en divisió que pertanyen a
diferents teixits d'una mateixa espècie animal.

1. (1
punt)
Dues d'aquestes cèl·lules s’estan dividint per meiosi. Indiqueu de quines es tracta i la fase del
procés en la que es troben. Justifiqueu la vostra resposta.

2. (1 punt)
a) Quants cromosomes té aquesta espècie animal?

b) Expliqueu la importància de la meiosi a la reproducció sexual.

3. (1 punt) Raoneu si la següent afirmació és vàlida o no: Tant els espermatozoides com els
òvuls són 2n, per això el zigot farà la meiosi.
7R: 1. Les cèl·lules que s’estan dividint per meiosi són la A i la C ja que hi ha una reducció del
nombre de cromosomes (A): separació dels cromosomes homòlegs i un repartiment de les
cromàtides (C). A la cèl·lula B també hi ha un repartiment de cromàtides però com que les
tres cèl·lules son d’una mateixa espècie, la B no pot estar en meiosi ja que a la meiosi II no hi
pot haver tants cromosomes, si a la meiosi I (A) només hi havia 3 parells d’homòlegs.

Es troben en metafase ja que els cromosomes es troben formant la placa equatorial (al
centre de la cèl·lula). (Es considerarà correcte que es troben en anafase perquè han
començat ja a separar-se).

2a) Aquesta espècie té 2n= 6 o n=3 cromosomes.

2b) La meiosi permet mantenir constant el nombre de cromosomes d’una espècie en fer que
les cèl·lules sexuals (gàmetes) tinguin la meitat dels cromosomes que les cèl·lules somàtiques
de l’espècie. També incrementa la variabilitat: recombinació a la profase I i repartició a l’atzar
dels cromosomes homòlegs a la metafase i anafase I.

3. L’afirmació NO és vàlida. Tant els espermatozoides com els òvuls sempre són n. Si fossin
2n, el zigot seria 4n i, és clar, hauria de fer meiosi per recuperar el 2n de
l’adult.

8- S’ha investigat la influència que cert tipus de proteïnes, anomenades ciclines, exerceixen
sobre la divisió cel·lular en un
cultiu de cèl·lules musculars
humanes.
El gràfic següent es va
construir a partir dels resultats
de diverses anàlisis.

1) (1 punt) Creieu que els resultats representats en el gràfic poden ajudar a resoldre el
problema que es volia investigar? Expliqueu-ho.

2) (1 punt) Com podeu observar al gràfic, en el cicle cel·lular de les cèl·lules musculars
humanes les mitosis s’alternen amb les interfases. Seria possible que en aquest cultiu
aparegués una meiosi? Expliqueu-ho.

3) (1 punt) Al llarg de quin procés biològic dels humans es produeix la meiosi? Expliqueu
la importància de la meiosi en el context d’aquest
procés.

8R: 1)

+ 0.75 Relaciona l’evolució de la quantitat de ciclines amb la divisió cel·lular fent

 referència a la variació cíclica de les ciclines, així com els moments en que es
produeixen els màxims i mínims valors d’aquesta quantitat. (només 0.5 si no
s’esmenta que la variació és cíclica)
+ 0.25 Esmenta l’estabilitat o el manteniment de la quantitat de les
altres proteïnes al llarg del cicle cel·lular.
0 “Si” o “NO”, sense justificacions o altres respostes incorrectes.
2)

1 No, perquè les cèl·lules somàtiques, com les musculars, no experimenten

meiosi.
3)

+ 0.3 Esmenta que en els humans la meiosi es produeix durant la formació de

gàmetes(gametogènesi).
+ 0.4 Manteniment del nombre de cromosomes (constància de la quantitat
d’informació genètica, 46 cromosomes), obtenint cèl·lules sexuals amb la meitat
del material genètic (23 cromosomes).
Pot explicar-ho també en termes de reducció del nombre de cromosomes a la
meitat, procés necessari per tal d’assegurar el manteniment del nombre de
cromosomes de l’espècie i que es restaurarà en el moment de la fecundació
quan es produeixi la fusió dels nuclis cel·lulars procedents dels gàmetes.
+ 0.3 Generació de diversitat o variabilitat dels gàmetes (0.1)
Qualsevol d’aquests mecanismes (0.2)
- Segregació a l’atzar dels cromosomes homòlegs (cap òvul o espermatozoide
té una còpia idèntica), i per tant de la descendència.
- Intercanvi de fragments cromosòmics que es produeix mentre s’efectua
l’aparellament de cromosomes homòlegs en els primers moments de la meiosi

9- En un article de la revista Investigación y Ciencia del juliol del 2007, el biòleg molecular
Peter Duesberg proposava les mutacions cromosòmiques com un possible origen del càncer.
L’article anava acompanyat amb el dibuix següent:
1. [1 punt] Observeu el
dibuix i responeu a les
qüestions següents:

a) Digueu a quina de les

dues divisions cel·lulars
de la meiosi (divisió
meiòtica I o bé divisió
meiòtica II) correspon la
imatge de la cèl·lula
senyalada amb el número 1. Justifiqueu la resposta.

Fase
 Justificació

b) En condicions normals, quina és la funció biològica de les cèl·lules resultants de la meiosi?

c)Segons Peter Duesberg, com actua el carcinogen? Expliqueu-ho a partir de la informació

que es mostra en el dibuix.

2. [1 punt] En funció del moment biològic en què té lloc la meiosi, podem parlar de tres
tipus de cicles biològics, els quals es representen a continuació.

— Escriviu dins els parèntesis la dotació cromosòmica corresponent (n o 2n).

— Escriviu una M en el moment del cicle en què té lloc la meiosi.
— Escriviu el nom de cada cicle.

Nom del cicle

Nom del cicle

Nom del cicle

9R: 1a) Digueu a quina de les dues divisions cel·lulars de la meiosi (divisió meiòtica I o bé
divisió meiòtica II) correspon la imatge de la cèl·lula senyalada amb el número 1. Justifiqueu
la resposta. [0,5 punts per l'apartat a, distribuïts segons s'indica dins el requadre]

Fase: [0,25 punts]

Divisió meiòtica II (concretament la Metafase II).
Justificació: ha de incloure aquests dos aspectes clau, que queden reflectits a
l'esquema que es mostra a l'examen:
- Els cromosomes, formats per dues cromàtides però sense el cromosoma homòleg
corresponent, es troben formant la placa equatorial [0,125 punts]
- i posteriorment se separen les cromàtides germanes [0,125 punts]
b) Formar gàmetes (o cèl·lules reproductores). Segons com s'interpreti, dir que la seva funció
biològica és formar un zigot, també s'hauria de considerar correcte.[0,25 punts]

(És possible que incloguin aspectes com "generar variabilitat", si fan referència a la meiosi -
recombinació entre cromàtides homòlogues- o a la combinació de material genètic en
fusionar-se dos gàmetes. Si es dóna el cas, no ho valorarem positivament perquè no és el
que es pregunta, però tampoc penalitzarà.)

c) Resposta model:
El carcinogen impedeix que les cromàtides d’un cromosoma es puguin separar per la qual
cosa la dotació genètica de les dues cèl·lules filles no és equivalent.[0,25 punts]

2) [0,07 per cada ítem encertat (n, 2n, haplont, M, ...); 0,07 x 15 ítems = 1]

— Escriviu dins els parèntesis la dotació cromosòmica corresponent (n o 2n).

— Escriviu una M en el moment del cicle en què té lloc la meiosi.
— Escriviu el nom de cada cicle.

Nom del cicle:

haplont o haploide

Nom del cicle:

diplont o diploide

Nom del cicle:

diplohaplont o diplohaploide
o haplodiplont o haplodiploide

La M ha d'estar situada en tots els casos al final de la fletxa gruixuda.

10- Les violetes es poden reproduir espontàniament de tres maneres diferents:

A: Les flors grosses poder ser pol·linitzades per insectes, i formar llavors.
B: Les flors petites que es troben prop del terra no s’obren mai, s’autopol·linitzen dins el
mateix brot i formen llavors.
C: A partir de la tija subterrània o rizoma, també és poden formar noves plantes.

1. [1punt] Segons aquesta informació, ompliu aquest quadre amb la paraula en negreta que
correspongui:

A B C
Tipus de reproducció:
sexual / asexual
Com seran els descendents?
diploides / haploides

2. [1punt] Escriviu, com a mínim, un avantatge i un inconvenient de la reproducció sexual i

asexual.

10R: 1. TOTAL PREGUNTA: 0,17 X 6 = 1,02 (MÀXIM 1 PUNT)

A B C
Tipus de reproducció: Sexual Sexual Asexual
sexual / asexual [0,17] [0,17] [0,17]
Com seran els descendents? Diploides Diploides Diploides
 diploides / haploides [0,17] [0,17] [0,17]

2. [1punt]

Avantatges
Sexual hi ha variabilitat
un canvi en el medi pot no afectar-los
a tots. [0,25 punts]
no els cal més individus i o més
Asexua cèl·lules per a la reproducció no els cal
l unes cèl·lules especialitzades per a la
reproducció cicle més ràpid menys cost
energètic. [0,25 punts]
Inconvenients
els calen dues cèl·lules o dos
individus per a reproduir-se
[0,25 punts]
tots els descendents són iguals
un canvi en el medi els pot afectar
a tots i els pot causar l’extinció
[0,25 punts]

11-

11R: