El suïcida català

Introducció i Contextualització
Gabriel Ferrater fou un poeta català nascut l’any 1922 i mort l’any 1972. Tot i això, la
seva major activitat literària es va concentrar entre els anys 1958 i 1969. Degut a la
singularitat d’aquesta obra, de la qual parlarem en un altre apartat, no el podem
classificar dins de cap moviment.

Biografia
Gabriel Ferrater va neixer el 1922 dins una família burgesa benestant de Reus, els
Ferraté. Durant els 10 primers anys de la seva vida no va anar a l’escola, així que es
va criar autodidàcticament a casa. Va créixer devorant tots els llibres que es trobava
a la llibreria de son pare. Als 13 anys havia llegit llibres de Mann, Stendhal, Flauvert
i Poe, entre d’altres. Després d’algunes temptatives fallides d’estudiar a l’estranger,
es va matricular al Batxillerat l’any 1932.
Degut a la guerra civil, però, l’any 1937 es va haver d’exiliar a França amb la seva
família fins al 1941. Allà va seguir ampliant el seu enorme bagatge literari i cultural.
Quan va tornar a Catalunya va fer el servei militar durant dos anys i es va treure el
batxillerat l’any 1947. El 1951, son pare es suicidà degut a un gran fracàs econòmic.
En els anys següents va estar estudiant filologia a la Universitat i va compondre la
majoria dels seus poemes.
El 27 d’abril de 1972, pocs dies anys de fer els 50 anys, Gabriel Ferrater es suicidà,
com ell ja va anunciava temps abans. Segons ell, les raons per a fer-ho eren que a
aquella edat ja ho hauria fet tot i que detestava “olorar a vell”.

Seguidament, un poema que em va cridar l’atenció de l’autor:

Plorar
Neci, per què voldries
aprendre de plorar?
Ella encara vacil·la,
se li decanta el cap,
el món et roda i vibra
com, cadent averany,
la baldufa moria
quan sabies plorar.
Si s'allunya i no et mira,
si t'és advers l'instant,
de plorar què en trauries?
Si et sent, neci, riurà.
I avui sabies riure,
però el riure, plombat
com un cos mort, et llisca
aigua endins, per instants.
Capbussa't, neci. Via.
Nas i orelles amb sang,
cobra el riure. Si es gira,
riu, i potser riurà.
Gabriel Ferrater

Comentari:
Aquest poema és dins del terçer llibre del poeta “Teoria dels Cossos” (1966, i,
òbviament, dins de “Les Dones i els Dies”(1968).

A la mètrica, ens trobem que tots els versos són hexasílabs, i que tenim una rima
assonant de forma abababababab abababab. També hi notem la repetició de
paraules com neci i plorar que, lluny de causar una sensació de pobresa lèxica, ens
marca molt el significat del poema.

La meva interpretació del significat és la següent. En el poema hi tenim tres

personatges: una dona; un home, que molt probablement sigui Gabriel mateix; i el jo
poètic, que parla a aquest Gabriel extern en segona persona. Així doncs el poema
ens parla de tan sols un instant, de com se sent Gabriel quan una dona amb la que
suposem que tenia alguna mena de relació amorosa li diu que el vol deixar. En
aquest moment, Gabriel pensa que, tot i que no li surten les llagrimes, potser plorar
seria una bona idea, ja que exposaria els seus sentiments i potser la faria canviar
d’idea, ja fos per pena o per penediment. Però serien uns sanglots falsos, ell ja no
sap plorar. Així doncs, el Jo Poètic li diu a Gabriel que no li serviria de res, plorar,
només li serviria per a que ella s’en rigués. En canvi, li diu que rigui, que li tregui
ferro al tema i que ho oblidi, que així potser ella farà el mateix.

Aprofitant aquest poema, comentaré una mica l’estil literari del poeta reusenc. En
aquest fragment podem apreciar bé com Gabriel es fixa molt en la reflexió moral de
l’home, un patró que es repeteix en tota la seva obra. A més, en aquest poema parla
molt de com relacionar-se amb les dones i els dilemes que això també comporta. En
la obra de Ferrater, s’hi parla molt de les dones, aprecia la seva bellesa i psique, els
problemes que té amb elles i fins i tot arriba al erotiscisme. Per acabar, Ferrater
també fa servir molt la ironia. En aquest poema, per exemple, en fa ús a la part final,
quan diu que rigui, que així potser ella també riurà.

Vocabulari
Les paraules que no he entès són en negreta al text.

● Averany (al poema, 6è vers): Presagi

● Cadent (al poema, 6è vers): Imminent
● Plombat (al poema, al 14è vers): Vertical

Conclusió:
Gabriel Ferrater va ser un poeta que va trencar molt amb la seva època, per això no
el podem classificar ben bé a cap moviment literari. Els aspectes més importants de
la seva obra són la reflexió moral i l’eroticisme o, simplement, parlar de les dones.

A la meva opinió, la seva literatura em costa ja que és bastant difícil d’entendre. Tot i
això, els poemes que puc entendre o als que m’hi poso a reflexionar molt sobre el
significat els trobo molt bells i certs.

Webgrafia
● Selecció de poemes de Gabriel Ferrater
● Informació general sobre Gabriel Ferrater
● Plorar, de Gabriel Ferrater
● Article de La Vanguardia sobre el suïcidi de Gabriel Ferrater
● Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans