L’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) va declarar el 2019 Any Internacional de la

Taula Periòdica dels Elements Químics, amb el propòsit de celebrar la gènesi i el

desenvolupament de la taula periòdica des del descobriment periòdic de Dimitri Mendeléiev,
ara fa cent cinquanta anys. La taula periòdica és molt útil, ja que permet comparar les
propietats dels elements a partir de la posició que ocupen en la taula. La figura següent ens
mostra la variació del volum atòmic dels elements en funció de la massa atòmica de cadascun:

A partir de les configuracions electròniques i del model atòmic de càrregues elèctriques:

a. Justifiqueu la variació del volum atòmic dels metalls alcalins.

b. Digueu si el potassi i el magnesi, que es troben tot just al voltant del sodi a la taula
periòdica, tenen valors d’energia d’ionització inferiors o superiors al del sodi i
justifiqueu les respostes.

DADES: Nombres atòmics (Z): Z(Li)=3; Z(Na)=11; Z(Mg)=12; Z(K)=19; Z(Rb)=37.

a. El volum atòmic depèn directament del radi atòmic segons la fórmula: V= 4/3 · π · r³.
Per tant, segons el model atòmic de càrregues elèctriques, el radi augmentarà quan
descendim dins del mateix grup. Això és degut al fet que el nombre de capes
augmenta ja que hi ha més electrons al voltant del nucli. Per aquest motiu també
augmenta l’apantallament, per tant el nucli no atrau amb tanta força als electrons de
les últimes capes i com a resultat el radi és més gran un nivell energètic superior.

b. El potassi té una energia de ionització més petita que la del sodi. Els dos elements
pertanyen al mateix grup (G1), però diferents períodes. El potassi, que es troba en el
període 4 , té un nombre de capes superior, els electrons interns provoquen més
apantallament que els del sodi, que es troba en el període 3. Com a conseqüència, el
nucli del potassi atrau amb menys força que el sodi a l’electró de l’última capa, és a dir
que és més fàcil arrencar l’últim electró del potassi, per tant necessitem menys energia
perquè es ionitzi.
El magnesi té una energia de ionització més gran que la del sodi. Els dos elements
pertanyen al mateix període (3), però a diferents grups. Al estar al mateix període,
mantenen el mateix nombre de capes, per tant l’apantallament es manté. El magnesi,
que es troba en el grup 2, té un nombre atòmic superior al del sodi, que es troba al
grup 1. Per aquest motiu, el nucli del magnesi és més gran que el del sodi, per tant
atrau amb més força als electrons de l’última capa. Com a conseqüència, ens cal més
energia per poder ionitzar el magnesi.