Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • 04 - Precursors I Treball - de Darwin Al Genoma - Cap2 I 3

    Uploaded by

    acj280805
    8 views18 pages

    Original Title

    04_Precursors i treball_De Darwin al genoma_cap2 i 3

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    Download as pdf
    8 views18 pages

    04 - Precursors I Treball - de Darwin Al Genoma - Cap2 I 3

    Uploaded by

    acj280805

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    Download as pdf
    of 18
    2) ELS PRECURSORS DE DARWIN Lahistdria de la biologia evolutiva comenca realment el 1859 amb la publicacié de Lorigen de les espacies per part de Dar- win, perd moltes de les seues idees tenen antecessors, encara que I ortodxia d'aquell temps defensava la immutabilicat de les espécies. Entre els precursors de Darwin podem trobar Maupertius, enciclopedistes com Diderot o el mateix avi de Darwin, Erasmus Darwin, A tots els va interessar la idea que una espacie poguera convertir-se en una altra, perd des de antiga Grécia i prcticament en totes les mitologies, trobem descripcions de com sorgeixen els éssers vius i, de vegades, de com es transformen en uns altres. Perd aquestes influén- cies s6n mfnimes en el desenvolupament del pensament de Datwin i 'altres evolucionistes, si les comparem amb les alguns precursors més immediats. EI descobriment de levolucié deu mole als naturalistes i anatomistes i-lustrats del segle xv1tt, sense el treball me- rddic dels quals no hauria estat possible fonamentar cien- tfficament el fet evolutiu. En comengat a estudiar la natura amb més detall, hiapareixien continuament noves especies, Pordenacié de les quals en una escala natural resultava cada volta més complicada. Perd alguns naturalistes, com Catl Linné, no podien abandonar la idea que Déu havia creat Ja natura segons tn ordre, Aquest ordre natural, per tant, s’havia de reflectir en la classificacié sistematica de les espe- cies i aquest va ser Pobjectiu que va perseguir Linné, amb bastant éxit. A ell devem la idea d’establir una classificacié sistemarica en jerarquies inclusives, que va determinar en quatre nivells ~classe, ordre, genete i espécie~ i que conti- nuen utilitzant-se en l’actualitat. Perd, des del punt de vista evolutiu, la part més destacada del treball de Linné és que va utilitzar t&eniques de classificacié i conceptes biologics totalment innovadors per a ’&poca: va definir el concepte especie com a unitat de reproduccié i va ser el primer a fer servir les parts florals de les plantes per a la classificacié, aprofitant el descobriment recent del paper sexual de les flors. Encara que algunes d’aquestes idees, com el sexe de les flors, no eren ben rebudes als cercles elegants de I'apo- ca, é evident que Linné no només va fixar les bases de la moderna sistematica, sind que hi va introduir conceptes que, en el futur, aportarien llum al problema de lorigen de les especies, com la unitat reproductiva de Pespécie. Perd Linné va interpretar tot el seu treball, publicat en la seua obra Systema Naturae, des d’un punt de vista fixista i mai no va albirar le possibilitat que la seua classificaci6, basada en les semblances anatdmiques, poguera ser el resultat del fet que unes espécies procedien dunes alttes, per canvis evolutius. El descobriment de la natura gricies a les grans expe- dicions cientifiques del segle xvitt a tots els continents va estimular el desenvolupament del concepte d’adapracié de cada especie a una determinada regié geografica. El mateix Linné va formular el concepte d’economia de la natura, se- gons el qual, en cada regié, les espécies formen una trama de 18 relacions complexes que els permeten utilizar els recursos de forma dpi les bases modernes-de l’ecologia. El concepte d’adaptacié al medi i Paugment espectacular de noves espcies descobertes feia diffeil pensar que Parca de Noé haguera pogut albergar tantes espacies i que, després del diluvi, totes les especies hagueren pogut attibar, des de Parca, a tots els confins de la ‘Terra, amb una adapracié perfecta a cada ambient. Aquesta classe de problemes, per puerils que ens puguen semblar ara, ocupaven una gran part de les discussions il-ustrades de l’epoca i reflectien la dificultat per a acomodar els nous descobriments ciantifics al marc conceptual biblic imperant, sobre el qual es fonamentava aquella societat, Al final del a. En aquest sentit, estaven implantant-se segle xv111, molts naturalistes havien deserit les associacions entre les espécies i el medi i aixd va servir de base per a la formulacié dels conceptes moderns de fauna i flora regionals. Aquest coneixement feia impossible mantenir que totes les especies Sshagueren originat al mateix loc i aixd no només contradeia el mite de V'arca de Noé, sind també la idea de Villa primitiva de Linné, ‘Un contemporani de Linné, George-Louis Leclerc, comte de Buffon, va ser el principal defensor del punt de vista al- ternatiu, segons el qual, cada espdcie shavia originat al lloc on estava adaptada. Els sens estudis naturalistes sobre les flores i les Faunes regionals van permette establir el concepte de regions biogeogrifiques. Buffon també va observar que, algunes vegades, espacies que ocupaven el velli el now mén presentaven semblances, a pesar de la formidable barrera ocednica que les separava. La seua explicacié va ser que totes aquestes especies, de les quals un exemple eren els grans fe- 19 ins, tenien un origen com i que les variacions entre elles es devien a la infuencia dels diversos ambients. fs dificil saber si Buffon tenia la idea general de evolucié en la ment quan va formular aquesta hipdtesi, encara que es va veure obligat a corregir algunes parts de la seua Histdria Natural perqué els censors de la Sorbona les consideraren herétiques. El cas 6 que Buffon va reivindicar la idea especie com una unitat reproductiva, 3er® mai no va emetre un judici explicit sobre Pefecte de ambient en la formacié de noves espécies, sind que es va limitar a constatar alguns canvis poc importants, causats per aquest motitt En aquest ambient de controvérsia, les proves definitives de la direccionalitat en els canvis terrestres devien proce- dir de Pestudi dels fossils, gedcies a una nova citn palcontologia. El treball definitiu en aquest aspecte va ser realitzat per Georges Cuvier, professor del Museu d’His- toria Natural de Paris i fundador de Vanatomia comparada moderna. Els seus minuciosos estudis basats en la disseccié animals el portaren a formular dues leis fonamentals en anatomia, La primera, denominada Hei de la correlacié entre Jes parts, indica que un animal ha de tenir totes les parts del cos coordinades per tal que el funcionament provoque una adaptacié perfecta. Potser exagerant, Cuvier assegurava que, seguint aquest principi, podia reconstruir estructura d'un animal sencer a partis, només, d'un os, Aquest principi ha estat utilitzat repetidamenten Pestudi de les restes fossils per a identificar Forganisme al qual pertanyen i proporcionar descripcions de les parts que faltaven. La segona llei, la de Ia subordinacis dels cartcters, postula que les parts del cos més importan:s per a la classificacié s6n les que estan menys la 20 afectades per Ladaptacié a les diferents condicions de vida. En llenguatge modern, dirfem que els caricters de més valor per a estudiar les relacions evolutives sén els menys influits per la seleccié natural, Aquesta Ilei, formulada fa 200 anys, continua vigent. A partir de la comparacié d’organismes proxims i de Pobservacié de les modificacions sofertes per un dels seus Organs, Cuvier va constatar la correlacié d’aquests canvis amb l'adapracié de cada ozganisme. Amb aquesta formacié basica, Cuvier desenvolupa un gran interés pels fossils. Els seus estudis es van iniciar 'any 1796, quan arribaren a Paris les restes fossils d'un vertebrat gegant, procedents del Para- guai. Cuvier el va denominar Megatherium (en lati, ‘gran bastia’) i el va chssificar dins la mateixa familia que els ac- tuals peresosos d’América del Sud. Com que, Ilavors, ja no hi havia peresosos de dimensions gegants, Cuvier va deduir que les restes cotresponien a una espacie que s'havia extin- git. Més tard, utilitzant la seua lei de les correlacions entre les parts, Cuvier va poder reconstruir esquelets sencers de moles altres organismes, a parti d’alguns ossos fossils. Moltes aquestes reconstruccions eren d’organismes gegants, com grans clefants i mamuts; especialment famosa va resultar la reconstruccié de Porganisme que ell denomin’a mastodont (ginere Mastodon) a partir dels ossos de les extremitats, dels ullals i dels molars fossilitaats. Labundancia dorganismes fossils gegants, semblants als actuals per® que mai no havien estat descoberts per les expedicions cientifiques, va convéncer els més esctptics que es tractava d’espécies desaparegudes i que, per tant, Pextincié era un fet real. Per a Cuvier, alld també era una prova que no existien discontinuitats en l'escala de la natura i que, a més, si hi havia extincions era perqué la suposa- da economia de la natura no era tan real, Aix{, Cuvier va comprendre que la historia de la ‘Terra sthavia de mesurar en termes de milers de segles i, sorprés per abundancia de les extincions, va formular la seua teoria de les catdstrofe, que el va fer famés. ‘Cuvier va morir Pany 1832, en un moment en qué les dees evolucionistes comengaven jaa formar-se. Darwin, que neta contemporani, va ser un gran admirador del seu tteball, En realitat, el desenvolupament de les idees evolutives del segle x1x no ¢s pot comprendre sense els grans progressos cientificsrealiwats durant els dos segles antetiors, motiu pel qual Darwin va escriure, a la fi de la seua vida, que Linné i Cuvier havien estat cls seus déus. Aquesta afirmacié s’hauria estendre també a Buffon, a Werner, a Hutton i a tants altses naturalistes, gedlegs i paleontolegs que feren possible el descobriment de l'evolucid, a pesar que ells no eren evo- lucionistes. Un dels més influents va ser el naturalista francés Jean- Baptiste Lamarck, qui en la Philosophie Zoologique (1809) va considerat que, amb el pas del temps, unes especies es converteixen en nes aleres. La seu idea es coneix actualment amb el nom de sransformisme en compte d'evolucié perque, per a ell, els llinatges no es dividien i es diversificaven ni tampoc sextingien, siné que assolien tn now estadi en Fescala evolutiva, El principal mecanisme de canvi en les especies proposat per Lamarck eren les «forces interes»: una classe dde mecanisme desconegut migjangant el qual un organisme produia una descendéncia lleugerament diferent dell mateix, 22 de manera que, quan els canvis s'hi acumulaven durant mol- tes generacions, la Iinia s'havia transformat i, potser, s'havia convertit en una nova especie, Un altre mecanisme proposat per Lamarck, menys im- portant perd que ens el fa recordar, és el de Pheréncia dels carters adguirits. A mesura que un organisme es desen- volupa adquireix noves caracteristiques a causa de la seua historia particular d’accidents, malalties 0 esforgos muscu- lars. El suggeriment de Lamarck és que les especies podien transformar-se si aquestes modificacions, adquirides indi- vidualment com una resposta als requisits plantejats per a a supervivéncia en un medi concret, podien transmetre’s a la descendéncia, i aix{ anaven incorporant-se noves modifi- cacions amb el transcurs del temps. Un dels exemples més famosos és el dela longitud del coll de les girafes, que era el resultat de la necessitat d’alimentar-se de branques d’acicies cada vegada mésaltes, ala sabana, les tiniques on hi ha fulles i brots comestibles en temps d’escassesa, Lesforg realitzat quasi continuament per assolir aquestes branques més ele- rament de tot Pindividu, sobrerot del coll, que arriba a adquirir un caricter permanent. Aquesta proposta no és original de Lamarck, sind que la trobem ja en autors classics com Platé. vades produeix un es Les idees de Lamarck contenien el getmen de futurs pro- sgessos en les teories evolutives de Padaptacié basades en la interaccié entre Porganisme i 'ambient, perd va tenit poca ressonincia al seu temps, potser perqué van quedar a 'om- bra d’aleres debats. Lamarck es va enfrontar, cientificament i personalment, a Cuvier, que havia establert d’una forma fixa cls quatre plans fonamentals d’organitzacié en el regne animal: vertebrats, articulats, mol-luscos i radiats. Lescala natural estava trencada i era impossible passar d'un graé a Valtre mitjangant canvis adaptatius, Resultava dificil con- trarestar la gran precisié de les descripcions anatuniques de Cuvier, perd: Lamarck encara va poder presentar una gran prova positiva d’evolucié gradual anatdmica: en aquella epoca es va descobrir que el fetus d’una balena, que no tenia dents en estat adult, si que presentava uns rudiments de dents en cls stats embrionatis. Actualment, aquestes observacions de car&cters ances~ tals en estadis juvenils constitueixen una de les proves més concloents de Pevolucié, perd en temps de Lamarck van ser interpretades basant-se en Pexisténcia d'un pla unitati en la construccié dels éssers vius, La unitat de tipus és una concep- cié derivada de les idees romantiquies de la filosofia natural de Pépoca, segons la qual tots els éssers vius compartcixen tun mateix tipus constructiu, Un altre collega de Lamarck al Museu de Paris, Geoffroy Saint-Hilaire, va defensar aquest pune de vista fins a extrem que va arribar a homologar no sols les distinces parts dels vertebrats, siné també a establir homologies entre cada part d’un vertebrat i una altra cor- responent a un insecte o a un mol-usc. Cuvier va desballes- tar aquest argument extremista en una habil presentacié a PAcadémia de les Cigncies. Com veurem més endavant, els descobriments recents en la regulacié genética del desenvo- Iupament han permés una certa reivindicacié de les idees de Saint-Hilaire, una volta comprovada la correspondéncia entre els gens encarregats de regular el desenvolupament del cos dels animals, amb independéncia dels plans de construccié als qual calia adscriure’n cadascun. wn Figura 2.4. Corresponsonela entre les parts analémiques humans ocels. Una {oles primeres mostes antomia comparada per observac6 directa publicada por Pierre Belon, maize francés, el 155. la ihlustracé sidentiiquen amb la mateixa letra les estuctures homdlogues de Vesquelet un esser hum i un are d'un ocel No obstant zixd, les idees de Lamarck exerciren una no- table influéncia ivan ser introduides a Anglaterra per Charles, Lyellen els seus Principis de geolegia, mentre que la influncia de Cuvier arribava a Anglaterra mitjangant Richard Owen, fandador del Museu el Historia Natural de Londres, que es va convertir en l'anatomista més destacat de les illes Britaniques. Cap a la primera meitat del segle x1x, la majoria de bidlegs i gedlegs anglesos havien acceptat la idea que cada especie tenia un origen separat i que romania constant en el temps, fins que sextingia. Durane rota la primera meitat del segle x1x, els progeessos en Vestudi del registre fOssil i de la teoria estratignifica van sex espectaculars, impulsats pet la necessitat cada vegada major de datar els diferents sediments per tal de satisfer la necessitat creixent de recursos geoldgics. La idea proposada per Cuvier, que existia una diteccionalitat en la histdria de la Terra, i que

    You might also like