PRONOMS PERSONALS FEBLES

DEFINICIÓ
- Els pronoms personals febles són formes àtones i formen una unitat de significat amb el
verb el qual precedeixen o segueixen.
-No tenen un significat propi i només l´adquereixen quan es relacionen amb el referent que
substitueixen. Sintàcticament, els pronoms febles sols poden funcionar com a complements
del verb i no duen mai cap preposició.
FORMES I FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES
FUNCIÓ I: COMPLEMENT DIRECTE (3ª pers.)
Hi ha verbs que per si mateixos tenen un significat total que no necessita ser completat
ni arrodonit (verbs intransitius); però d’altres tenen un significat insuficient i exigeixen
una complementació (verbs transitius):

El xiquet dorm. El xiquet té... (Què...?)

Aquest element necessari que completa el significat dels verbs transitius és el
complement directe. El podreu reconéixer o preguntant què...? o fent una transformació
en passiva, en què el complement directe passa a ser el subjecte de l’oració:

El xiquet té son → Què té? Son.

La policia va detenir el violador → El violador va ser detingut per la policia.
-Sustantiu determinat (articles, demostratius i possessius)
-LO L´ EL ´L // LOS ELS ´LS
-LA L´ LA // LES
Miquel farà LES FOTOS. Miquel LES farà.
Llença ELS PAQUETS. Llença´LS.
Dóna LA PLOMA. Dóna-LA.

AIXÒ, AÇÒ, ALLÒ // PROP.SUBORD. SUST. : HO

Enraoneu bé AIXÒ QUE DIEU. Enraoneu-HO bé.
Els avisàvem QUE L´EXPOSICIÓ ERA TANCADA. Els HO avisàvem.

Sustantiu indeterminat // sustantiu amb determinant quantificador

(numeral o indefinit): NE N´ EN ´N
No llegiré NOVEL·LES. No EN llegiré.
Pelaré QUATRE TARONGES. EN pelaré quatre.
FUNCIÓ II: COMPLEMENT INDIRECTE (3ª pers.)
El complement indirecte (CI) és el destinatari de l’acció que indica el verb i va unit al verb per
una preposició: normalment a o per a. Per això, el podreu localitzar preguntant-vos a qui o per
a qui es fa l’acció.
Quan la resposta a qui fa l’acció és a ell / a ella / a ells / a elles ––o, en general, una resposta
que es puga reduir a aquestes formes (ex.: al meu amic, a la secretària, als companys, a les
amigues...)–– els pronoms que substitueixen el complement indirecte són: LI per al singular i
ELS per al plural, amb les formes corresponents:

LI (singular) // LOS ELS ´LS (plural)

Compreu les entrades ALS AMICS. Compreu-LOS les entrades.
Porta A LA MARE les maduixes. Porta-LI les maduixes.
Dóna la ploma ALS TEUS DEIXEBLES. Dóna´LS la ploma.

FUNCIÓ III: ATRIBUT ( 3ª pers.)

Els verbs ser, estar, semblar i paréixer són verbs copulatius. Són una mena de nexe o element
d’enllaç entre el subjecte i un complement que els diferencia dels altres verbs: l’atribut. La
prova és que sovint se’n prescindeix en escriptura telegràfica, en anuncis, en enunciats
gràfics...:

-Adjectiu, sustantiu indeterminat, prop. sub. sust. : HO

Aquella pilota també es CARA. Aquella pilota també HO és.

Joan és MÚSIC. Joan HO és.
Sembla QUE VULGA PLOURE. HO sembla.

-Sustantiu determinat: -LO L´ EL ´L // LOS ELS ´LS

-LA L´ LA // LES
¿ Són ELS MÚSICS QUE HAVIEN DE VENIR? ¿ELS són?

FUNCIÓ IV: COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la presència de complements introduïts per una
preposició. Per això, aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal:
La tieta pensa en tots nosaltres
Estic d’acord amb vosaltres
No accediré als teus desitjos
Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:

• Accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se,

dedicar-se...: complement amb A.
 • Pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se,
interessar-se, confiar...: complement amb EN.
• Aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se, burlar-se, abstenir-
se, queixar-se...: complement amb DE.
• Avenir-se, fer-se, estar d’acord, amenaçar...: complement amb AMB.
També poden regir un complement preposicional alguns noms que formen una expressió
conjunta amb un verb: Estar content d’algú / d’alguna cosa; estar segur d’algú / d’alguna cosa;
trobar plaer (o satisfacció) en algú / en alguna cosa...

Quan el complement de règim verbal va introduït per les preposicions A, EN,

AMB : HI
S´acostumarà A LA FEINA. S´HI acostumarà.
Sempre pensa EN LAURA. Sempre HI pensa.
-Quan va introduït per la preposició DE : EN ´N NE N´
Ara parlàvem D´ALLÒ. Ara EN parlàvem
FUNCIÓ V: COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
Les circumstàncies en què es produeix l’acció del verb són indicades per una sèrie de complements
anomenats circumstancials. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera,
d’instrument, de finalitat...
Van vindre a les nou (CC de temps)
Van vindre enfadats (CC de manera)
Van vindre a ma casa (CC de lloc)
Van vindre amb cotxe (CC d’instrument)
- De lloc, companyia, temps, manera, etc (no introduïts per DE): HI
Llença els paquets AL RIU. Llença´ls-HI
Me´n vaig AMB ELS AMICS. Me n´HI vaig.
Anava A CASA DEL SEU AMIC. HI anava.
Sempre canta AMB MOLT DE GUST. Sempre HI canta.
- (Excepció) De procedència o origen : NE ´N EN N´
Ara vinc DE CLASSE. Ara EN vinc.
Venia DE LA FONT ROJA. EN venia.
FUNCIÓ VI: COMPLEMENT PREDICATIU
És aquell complement en què concorda tant amb el verb com al subjecte de l’oració.
- Pràcticament quasi sempre: HI
Aquesta tinta va tornant-se NEGRA. Aquesta tinta s´HI va tornant.
Caminava DECIDIT. HI caminava.
- (Excepció) Amb els verbs FER-SE, DIR-SE, ELEGIR, : NE N´ EN ´N
El nomenaran PRESIDENT. L´EN nomenaran.
Em faré SOCI DEL VALENCIÀ. Me´N faré.
COL·LOCACIÓ I FORMES DELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles presenten diverses formes segons la seua col·locació davant o
darrere del verb i segons si aquest comença per vocal o consonant. Fixeu-vos en els
aspectes ortogràfics següents:
a) Davant o darrere del verb?
Normalment els pronoms van davant del verb.
Les úniques formes verbals que els admeten darrere són l’imperatiu, el gerundi i
l’infinitiu
Ex.: Compra’m; estic comprant-me; has de comprar-me
És per això que les formes perifràstiques d’infinitiu o de gerundi admeten els
pronoms davant o darrere del verb.
b) Davant del verb: formes reforçades o elidides?
Quan el verb comence per consonant, utilitzem les formes reforçades.
Ex.: em compraré
Quan el verb comença per vocal o hac muda, utilitzem les formes elidides. Són formes
amb apòstrof, ja que hi ha una vocal elidida per contacte amb una altra.
Ex.: m’agrada
c) Darrere del verb: formes plenes o formes reduïdes?
Quan el verb acabe en consonant o u semivocal utilitzem les formes plenes.
Ex.: estic comprant-me; compreu-me
Quan el verb acabe en vocal utilitzem les formes reduïdes.
Ex.: compra’m
d) Sempre se separa el pronom darrere del verb mitjançant apòstrof o guionet.

Heu de tenir present que, amb verbs com queixar-se, penedir-se, anar-se’n o equivocar-
se, el pronom feble no fa cap funció, sinó que forma part del verb. Són verbs que no
poden prescindir del pronom, per això es diuen verbs pronominals.

T’has equivocat tu, així que no et queixes

Recordeu que els verbs callar, caure, saber, aprendre, conéixer i uns pocs més no són
pronominals; per tant, no direm *ens hem aprés els pronoms febles, sinó hem aprés els
pronoms febles.
ORDRE DE COL·LOCACIÓ.
reflexiu 2ª pers. 1ª pers. 3ª persona i adverbials
se te,us,.. me, ens,... (li, els, ...) (el, la, els, les, ho,...) en hi
C. Indir. C. Directe/ Atr.

- Les combinacions LA + HI, SE + US no s’apostrofen:

Posa la llibreta damunt la taula: posa-la-hi
Se us ha dit que calleu
- Davant del verb: els pronoms EM, ET, ES quan entren en combinació amb un altre
pronom prenen la forma ME, TE, SE:

Em dóna però me la dóna

Et dóna però te’l dóna
Es mira però se la mira
- Darrere del verb:
a) si es combinen dos pronoms i el verb acaba en consonant (i per tant no es pot
apostrofar) el primer adopta la forma plena (-los, -nos, -vos, -me, -te, se):
vull donar-los-ho, dir-vos-ho, menjar-me’n, donar-te’n
b) si es combinen dos pronoms i el primer acaba en –S, s’utilitza la forma reforçada
en el segon:
porta’ns-en, poseu-nos-en, doneu-los-els
c) Les combinacions: -ME-LA, -TE-LA, -SE-LA no s’apostrofen encara que el verb
acabe en vocal:
Dóna-me-la; emporta-te-la
- No són possibles les combinacions: *HI +HI *HO + EN
*HO + HI *EN + EN
*HO + HO
REGLA D´ÚS.
- Els pronoms febles van O TOTS DAVANT DE VERB (proclítics) (1) O TOTS DARRERE DEL
VERB (enclítics) (2).
(2) .- Verbs en imperatiu, infinitiu i gerundi.
(1).- Verbs en altres temps verbals
En els temps perifràstics poden anar DAVANT O DARRERE del verb.
- Els que van DARRERE van lligats amb GUIONET i els que van DAVANT no duen.
QUADRE DE PRONOMS FEBLES
Davant Davant Darrere Darrere Funció
verb verb verb verb
Reforçades Elidides Plenes Reduïdes
Primera Singular CD i CI
persona
em m’ -me ‘m
Primera Plural CD i CI
persona
ens ens -nos ‘ns
Segona Singular CD i CI
persona
et t’ -te ‘t
Segona Plural -us, - CD i CI
persona us, vos us, vos -vos
vos
Tercera Singular el l’ -lo ‘l CD i ATR
persona la l’ -la -la
Plural els els -los ‘ls CD i ATR
les les -les -les
Singular li li -li -li CI
Plural els els -los ‘ls CI
Neutre ho ho -ho -ho CD i ATR
Sing/plur es s’ -se ‘s Reflexiu
Adverbials en n’ -ne ‘n CC, C.PR
hi hi -hi -hi CRV i altr
QUADRE DE COMBINACIONS BINÀRIES