LA BISBAL – Inici Castell Palau

Introducció

Explicar on som geogràficament. Som al mig de la comarca del Baix Empordà limitats al nord
per les muntanyes del Montgrí i per l’oest i sud per les Gavarres. Hem de tenir en compte que
aqueta zona era geogràficament molt diferent en el passat. Hi ha havien molts més estanys, rieres
i amb més aigua que en l’actualitat, el mar el teníem més a prop. Per això molts de noms de
pobles veïns que fan referència a l’aigua com Pals (Palus), Monells (Molinensis = petits molins),
Sobrestany...així com La Bisbal que en el passat es deia Fontanetum. La majoria d’estanys i
petites llacunes les van assecar al S. XIX perquè donaven molts problemes de salut i també per
poder-les aprofitar per el conreu.

Per conèixer els orígens de la Bisbal en hem de remuntar a l’època romana, (ja que s’hi ha
trobat restes sota el castell). De fet diverses vil·les romanes s’escampaven pel territori que més
endavant esdevindria La Bisbal. Trobem ja als S.IX i X trobem les diverses vil·les: Fonsedictus
(Fonteta) Perductus (San Pol) i Fontanetum (La Bisbal).

L’any 844 ja ens trobem documents que ens diuen que el Bisbe de Girona té drets sobre
aquestes terres i la parròquia i l’any 904 el bisbe Servus Dei la va consagrar com l’església de
Sta Maria d’Episcopalis (Bisbe) i ja des d’aquesta època popularment se la va començar a
nomenar La Bisbal (vila dels Bisbes).

Finalment amb la construcció del Castell-Palau a finals del s.XI es va consagrar com a nucli
urbà. La Bisbal ha sigut un lloc important. Primer per la presència dels Bisbes i més tard, ja pels
voltants del S.XVIII com a lloc escollit per la gent rica per venir a viure i a fer-se el seu palauet, per
socialitzar, divertir-se, per tenir més comoditats, moviments intel·lectuals i culturals, etc ; també va
ser una època pròspera on va augmentar el nombre d’habitants. Totes aquests fets van donar a
que fins i tot el rei Alfons XIII li va donar el títol honorífic de ciutat a La Bisbal.

D’aquí també ve la dita “un senyor de la Bisbal, un home de Palafrugell”.

Avui en dia La Bisbal és coneguda per la seva ceràmica, una activitat que es porta realitzant
durant molts de segles en aquesta població

1) Castell – Palau -Davant Façana – Introducció-

Aquí a la plaça era el pati d’armes, un lloc clos per una muralla i amb accés al castell. Hem
de pensar que era més gran del que veiem ara, que aquestes cases no existien en aquell
moment. El pati d’armes era el camp d’entrenament per a la batalla, i també on hi havia les
estances dels soldats, però també servia com refugi dels pagesos del feu en cas de
necessitat, recer segur dels ramats propietat del bisbat, , lloc de celebració de les festes
populars promogudes pel senyor. Podem observar part de la muralla que protegia el castell
que és dels S. XII - XIII. Cap a finals del S.XVI quan les muralles perden la seva funcionalitat
defensiva son aprofitades com a fonaments per cases i edificis. Part d’aquesta muralla va ser
derruïda durant l’època franquista i l’any 67 es va començar a reconstruir.

Quan pensem en un castell ens l’imaginem dalt d’un petit turó o en un lloc un xic enlairat per
poder controlar i dominar millor les terres del voltant, i també ens l’imaginem sota el domini
d’un senyor feudal, un noble cavaller. Però el castell palau de la Bisbal és tot el contrari: situat
enmig de la vila medieval, va ser durant segles la residència dels senyors de la contrada, que
no eren nobles cavallers sinó els bisbes de Girona. Va ser la seu dels bisbes de Girona durant
molts d’anys i van arribar a tenir el control absolut de la Bisbal, jurisdicció civil i criminal.

El Castell- Palau de La Bisbal data dels s.XI i XII, diversos Bisbes de Girona van participar
en la seva construcció, va patir modificacions posteriors i és una extraordinària mostra de
l'arquitectura romànica civil de l'edat mitjana a Catalunya. Se l’anomena així perquè a banda
de ser un edifici defensiu era la residència del Bisbe quan feia estada aquí a La Bisbal. És a
dir, és un castell amb merlets, espitlleres, matacà, torre com un autèntic castell però alhora té
balcons.

Tenim la primera referència del castell l’any 1168 però sabem que hi havia una edificació
més antiga segurament d’època romana, encara que no sabem exactament què era. . La
majoria de la pedra emprada en la construcció és sorrenca, procedent de pedreres de la zona,
segurament de la Bisbal mateix o dels Clots de Sant Julià, una antiga pedrera a prop del veí
poble de Canapost i que li dona aquest color característic. Sempre ha estat ocupat i per això
sempre s’hi ha fet reformes això ha fet que estigui en tant bon estat de conservació.

Les seves funcions eren:

- Demostrar el poder del senyor, que era el propietari del castell i de totes les terres i
persones.
- Defensa militar de les propietats. (i del poble?
- Lloc d’emmagatzematge del que el senyor (el Bisbe) recaptava dels pagesos (el delme):
una desena part del bestiar i productes del camp. (amb quina freqüència?

A partir del S.XVI, aquest tipus de castells van començar a perdre el seu us defensiu, ja no
eren eficaços. És així com durant els segles XVI i XVII, el castell de la Bisbal perd el seu us
militar i se li comença a donar un us més residencial per part dels bisbes; és així com
comencen a fer-se una sèrie de reformes renaixentistes. Amb tot, el castell va continuar
essent escenari de fets bèl·lics fins al segle XIX, especialment durant la guerra del Francès.

Les reformes que podem observar son les quatre obertures de la primera planta que donen
a aquesta façana també van ser reformades als segles XV i XVI i mostren emblemes dels
bisbes Berenguer de Pau i Joan Margarit. També les observem a la porta d’entrada, reformada
al s. XVII per a fer-la més sumptuosa i d’acord amb l’estil arquitectònic i els usos del moment i
que li devem al bisbe del moment que era Francisco Arévalo de Zuazo, d’aquí el nom que es
llegeix al frontó li devem alguns detalls com els balcons. També podem observar el matacà
sobre la porta principal d’accés. Aquesta construcció que solia ficar-se sobre els punts més
vulnerables (com per exemple les portes) servien per llençar als enemics aigua o oli roent,
palla encesa, pedres. Hi existien 3 matacans més, és a dir 4 en total, un a cada façana.

Al S. XIX - 1836 amb l’amortització de Mendizábal el castell passa a mans de l’estat i va

servir de seu del jutjat i registre notarial i caserna de la guàrdia civil i des de llavors (com la
Bisbal era cap de Partit Judicial ) va ser la presó del partit judicial fins l’any 1932.
Després d’una llarga decadència arquitectònica, als anys 30 es comencen unes primeres
obres de restauració i es comencen a iniciar els tràmits per declarar-lo monument.
Durant la guerra civil va servir com a refugi de peces artístiques de la comarca que es varen
poder salvar i recollir d’esglésies i monestirs.
Durant l’època franquista continua servint com a presó, sobretot per detencions temporals fins
el 1967. A partir d’aquest any es reprenen les obres de rehabilitació, als 80 una 3ª fase i
finalment va culminar amb la última de l’any 94 quan es va inaugurar.

L’edifici es de planta quadrada i el podríem dividir el en 3 plantes: planta baixa- serveis, on

s’hi troben restes de l’antiga cavallerissa, la premsa del vi, una masmorra i, fins i tot, unes
restes de l’antic edifici, unes troballes arqueològiques que van aparèixer quan es va rehabilitar
la planta baixa del Castell‐Palau als anys 93‐94. Per altra banda, al primer pis, planta noble,
s’hi troben les dependències principals com la sala capitular, la cuina o l’habitació del bisbe.

Actualment, degut a les obres de rehabilitació de la façana del castell no podem accedir al
pis superior. Al pis superior, militar, que correspon a la terrassa, hi ha una capella romànica
que serveix de base per a la torre i, encara a sobre, hi ha una torreta de guaita. Tot i que
actualment hi ha 3 plantes, anteriorment hi havia més, ja que s’ha descobert que el terra era
més baix. Les persones que vivien al castell es deien gent d’armes, que es cuidaven
bàsicament del castell.
Ara que entrarem al castell, si us plau intentarem estar força junts per poder seguir la visita el
millor possible.

Dintre del Castell

Planta baixa (Serveis).

Pou.- Al centre destaca un pou que assegurava el proveïment d’aigua, construït en la seva
primera etapa al segle XI. Molt important perquè no tan sols proveïa d’aigua en temps de pau
sinó també en temps de guerra i o setge, sempre era ple ja que provenia d’una deu d’aigua.
Originalment el pati interior era descobert i per tant l’escala era a la intempèrie.

Les Cavallerisses.- Aquí podem veure, restes de les antigues cavallerisses, on s’allotjaven,
menjaven i descansaven els animals de càrrega i transport, sobretot cavalls i ases, que eren el
transport de l’època. Aquest espai desprès va ser presó. L'excavació arqueològica va
permetre la troballa del paviment original de rierencs disposats en pendent per facilitar
l'escolament dels líquids, la menjadora per alimentar el bestiar, que ressegueix la paret sud-
oest, i la presència d'un cossi utilitzat com a abeurador. Originalment, a la cavallerissa hi havia
una porta que donava a la plaça i era l’entrada i sortida dels cavalls. No es coneix el moment
ni el motiu pel qual es va tapiar.

Les restes arqueològiques.- Podem observar també les restes arqueològiques d’època
anterior a la construcció del castell (descobertes durant els treballs arqueològics dels anys 93-
94) : el tros de mur, un forn i restes de sitges. evidències de que hi havia un terra més baix i
que hi havia un pis al mig (mostrem la porta). Aquest espai també havia servit de presó.

A les vitrines hi ha disposades les principals troballes arqueològiques que es van fer als anys
90.
Sala de la premsa de vi: l'estructura d'aquesta sala posa de manifest la presència
originalment d'un doble pis, present també en altres sales del castell. Cal destacar, que
l'obertura existent sobre l'arcada que separa les dues sales conserva encara la porta de fusta
del s. XIV, la més antiga del castell, es va trobar durant la restauració del 1993, aparedada per
les dues bandes i p això s’ha conservat. L'ús original d'aquesta sala era el d'estable i sembla
que aquesta funció perdurà fins al s. XVIII, quan la sala es va destinar a les tasques pròpies
de l'elaboració del vi quan el castell es va adaptar a ús residencial dels bisbes de Girona.
Actualment, s’observen les tines i el bací, descoberts amb l'excavació arqueològica.
Posteriorment, al s. XIX aquest espai fou destinat a seu d'una companyia de bombers i arxiu
notarial de 1901 a 1969.

Canó : Aixecament republicà 1869 “El Foc de La Bisbal ” (c/Sis Octubre 1869) Revoltes
contra la monarquia.

Presó o masmorra. Segons documentació del S.XI se’n deia popularment “Lo Canó”. Acollia
8-9 presos en condicions infrahumanes (sense llum, sense ventilació, sense foc, amb rates,
amb humitat...) deixem entrar si volen. Era una de les presons més cruels de la comarca. Els
treien els divendres per que la gent pogués humiliar-los. Fins i tot es va tenir que demanar ajut
al poble per poder pal·liar la fam dels presoners que vivien en condicions infrahumanes.

Pugem escales amunt i ens parem just abans d’entrar a la sala capitular per observar
l’evidència d’una porta antiga que donava directament a l’habitació del Bisbe.

1ª Planta (Planta noble)

Sala Capitular. Ens parem junts dins la sala capitular. Aquest és el pis noble on trobem les
dependències senyorials, on s'instal·laven el senyor bisbe i el seu seguici quan venien de
visita.
Les visites al principi només es donaven en motiu de festes locals, o quan el bisbe havia de
resoldre un conflicte o plet, o apaivagar alguna revolta. Sembla que en no haver estat mai
residència habitual del senyor, el castell de la Bisbal no ha acollit mai una col·lecció de mobles
gaire remarcable. Semblaria que els bisbes, quan venien, feien portar el mobiliari que
necessitaven. No es té cap constància històrica que al castell hi hagi hagut mobiliari. El 1330
en un inventari que es conserva, consta que hi havia: un armari a la cambra principal
amb escriptures, a la cuina dues taules, dos bancs i atuells de cuina, a la cambra del
costat dos matalassos de palla, un llit, un armari i alguns ferros anomenats grillons per
posar als presoners), al menjador dues taules, dos bancs i cadira presidencial. A més, hi
ha constància de domassos a les parets de la sala capitular, del menjador i de la cambra del
senyor.

Sala capitular: era la sala de reunions del castell i on es realitzaven els actes importants, com
les recepcions del senyor bisbe. Amb les reformes dels segles XVI i XVII, es van afegir sobre
les llindes de les portes els escuts d’armes de dos dels bisbes que van senyorejar el castell: el
bisbe Margarit (escut amb unes flors) i el bisbe Pau (escut amb un paó). Tots els finestrals de
la planta noble van ser també engrandits per adaptar-los a la nova moda i el nou ús.
Originalment, quan el castell era principalment defensiu, els finestrals eren molt més petits, per
fer el castell més tancat i difícil d’accedir-hi. S’observen les sortides de fum del sostre, que
permetien l'existència de brasers o focs per escalfar la sala, així com torxes de fer llum. Les
obertures que s’observen a les parets interiors de les sales de la planta noble, i que semblen
finestres cegues, en arquitectura reben el nom de “arcsolis”. La seva funció original podia ser
d’armaris o bé de suport per als brasers. Un muntatge audiovisual en quatre idiomes en
aquesta sala permet veure i escoltar la recreació històrica d’un pregoner de l’època que
anuncia la imminent visita del senyor bisbe a la Bisbal.

Cambra principal: és una habitació petita i quadrada que comunica la sala capitular amb el
menjador. Podria tractar-se de l'habitació del bisbe. L'habitació disposa d'una escala interior
que comunica amb la capella ubicada a la terrassa de l'edifici. Actualment, aquest passadís
només és accessible des de la capella que degut a les obres no podem accedir. Aquest accés
directe demostra el grau de comoditat que van arribar a tenir els bisbes, clar s’estalviaven
haver de pujar fins el terrat.

Audiovisual : sometent presenta les seves credencials al pati d'armes del castell.

Menjador: sala destinada a grans banquets, segurament amb una taula llarga, amb bancs als
laterals i una cadira presidint la taula. Del menjador cal destacar el conjunt de les obertures a
la façana lateral d'estil romànic, que permeten disposar de molta llum natural.

Audiovisual: mestre d'obres que ens explica com era la seva feina a l’època de construcció
del castell.

Cambra annexa a la cuina: aquesta petita cambra fa de nexe d'unió entre la cuina i el
menjador. El més interessant és que conserva l'enteixinat de fusta del sostre, que permet
crear un doble pis, millorar la confortabilitat i optimitzar la capacitat de la cambra.

Cuina: d'aquesta estança, en ressalta la gran xemeneia renaixentista construïda pel bisbe
Francisco Arèvalo de Zuazo que hi va fer gravar el seu escut d'armes al s. XVII.

Audiovisual: El cuiner explica les tasques habituals prèvies a la visita del senyor bisbe.

Cambra annexa a la sala capitular: estança que havia format part de la sala capitular. Amb
el pas dels anys en una de les diverses remodelacions, es va fer la divisió de la sala capitular i
la creació d’aquesta estança, que acabaria sent l’habitatge de la família dels carcellers.

Terrat

Des del terrat es disposa d'una panoràmica molt atractiva del nucli antic de la Bisbal i dels
seus contorns. Des d'aquí es pot entendre perfectament l'estructura defensiva del castell que,
a banda de dominar el territori i tota la població, disposava dels merlets que servien de
protecció dels defensors. Aquests, amagats darrere, podien llançar projectils amb certa
seguretat per les espitlleres. En el moment de la construcció, els senyors feudals dels territoris
veïns, contra els quals calia defensar i protegir la vila, eren el comte d’Empúries i el Baró de
Cruïlles. Des del terrat, quan no hi havia altres construccions altes a la ciutat, es dominava
Cruïlles, Peratallada i Castell d’Empordà, capitals dels feus veïns. L’actual Castell d’Empordà
(també anomenat castell de Sant Martí de Llaneres) va ser construït als voltants de l’any 1300
 pel comte d’Empúries Ponç Hug IV. També des d’aquí es pot observar com el riu Daró feia de
defensa natural a la població.

Les bases de mur que s’observen només sortir al terrat són restes d’una ampliació inacabada
d’època gòtica o tardo-gòtica. Per aquest motiu, en una de les finestres s’hi observa un
“festejador”, típic de l’arquitectura d’aquests estils. Observem la xemeneia.

Capella: és l'element més destacable d'aquesta part del castell. És d'estil romànic i estava
consagrada a Sant Miquel. La capella està construïda sota la doble torre del castell. La porta
de fusta és una resta de l’època en que el castell feia funció de presó.

Passadís: Curiosament, de l'interior de la capella en surt un passadís amb unes escales que
baixen, per dins la paret de la façana, fins a la cambra principal. Es creu que d'aquesta
manera, el bisbe podia accedir a la capella des de la planta noble i per tant, sense haver de
passar pel pati interior ni la terrassa.

Torre mestra o de l'homenatge: la torre és el punt defensiu més enlairat del castell i posseeix
dos nivells. Havia de ser el darrer recer dels defensors i des d'on el castellà jurava defensar i
guardar el castell com a símbol de vassallatge al senyor feudal. L'accés a la primera torre es fa
per unes escales adossades a la façana sud que a més estava protegida per una porta
defensiva. Els murs de la torre estan coronats per merlets.

Com heu pogut comprovar aquest castell és un element únic.

2) La muralla. Voregem el castell i observem les espitlleres a la façana. Tot aquest carrer on ara
hi veiem cases ens hem d’imaginar que hi havia una muralla que continuava per aquella
banda fins a la torre dels jueus i . Es comença a construir a finals del segle XIII per a la
defensa del nucli urbà de la vila, i que es complementen més endavant amb baluards,
barbacanes i valls omplerts amb aigua de les torrenteres. A més, les muralles eren també
reforçades amb 5 torres de planta quadrada, una de planta semicircular i una circular on es
reunia el consell. Per altra banda, al nucli de la Bisbal s’hi accedia a través de 4 portals
diferents, els quals també es poden contemplar en la fotografia: el de la Creu o Riera (on som
ara) el de Sant Jaume o del Raval (situat a l’actual Carrer de Sant Jaume) i el de Santa Maria
o de la plaça Nova (ubicat a l’actual Carrer de Santa Maria del Puig) i Portal Nou. Podem
mostrar plànol. Comentar ultima troballa amb les obres del carrer ample. Es creia que la torre
del Consell (com l’ajuntament d’avui en dia) es trobava en un altre punt més a prop de
l’Avinguda de les Voltes.

Continuem per c/Cavallers fins al Pont Vell

3) Pont vell (1606) –(Al costat del pont)

Situació de LB: riu-Gavarres-camins, al centre del BE...lloc de pas del riu, amb abundància
d’aigua i fonts (Fonteta,Fontanetum...).
 El riu Daró travessa la població tot i que es troba sec gran part de l’any. Abans
desembocava al llac d’Ullastret i actualment desemboca al Ter. (Mostrar fotos on la gent
parava amb els carruatges i les dones rentaven roba una mica més avall)

Aquest pont es va construir l’any 1606 pel Bisbe Arévalo de Zuazo (el mateix que va fer les
reformes a la façana del castell) i se’l coneix pel pont vell encara que quan es va construir es
coneixia pel pont nou, es clar! Sota el pont es conserva una placa amb un relleu on apareix
l'escut del Bisbe Arévalo. Abans d’aquest pont hi havia hagut un pont sembla ser de l’època
del romànic (S.XI – XIII), que una riuada se’l va endur (no tenim proves fermes). Antigament hi
havia rampa en compte d’escales perquè els carruatges poguessin passar i hi havia una torre
fortificada al mig. El Pont Vell va ser construït a la sortida de la muralla pel portal del carrer de
la Riera, amb la finalitat de comunicar la vila medieval de la Bisbal amb el camí de Girona.
També va ser escenari del fet d'armes esdevingut el 14.9.1810 (Guerra del francès) quan les
tropes del general O'Donnell van atacar la vila per alliberar-la de les tropes franceses i
empresonaren tota la guarnició francesa. O'Donnell fou lleugerament ferit damunt el pont, cosa
que li valgué el títol de comte de la Bisbal.

4) El Portal o Torre de la Riera (de la Creu)

Aquí mateix davant del pont just a l’entrada del C/Riera, es l’únic lloc que queda de l’antiga
muralla. Tal com veiem la torre avui en dia amb aquest disseny i aquestes obertures i aquesta
plaça és obra de principis del segle passat per Rafael Masó, el famós arquitecte de Gironí.
Podem dir que era part de la muralla fortificada per les sageteres o espitlleres que hi veiem a
la torre. Aquest portal era doncs el punt d’accés principal a la vila i al mateix temps el que
donava accés a la via del camí de Girona, el camí principal. Hi havia altres entrades al poble
però per aquí entraven els bisbes quan venien de Girona hi havia de jurar els furs (drets i
privilegis del poble o ciutat) abans d’entrar cada vegada que venien.

5) CASA ALMAR

Al costat d’aquestes entrades importants a la muralla, les primeres cases que pertanyien a
l’antiga noblesa de les contrades i de rics comerciants, de les quals encara al nucli vell es
conserven algunes cases-palau com aquesta la Casa Almar (Can Caramany)

Aquesta família en concret originals de Pubol, família de mercaders que amb el temps van
anant augmentant el seu patrimoni fins a obrir casa a la vila on es gaudia d’un major confort i
seguretat i s’entrava a formar part de la xarxa de relacions d’alta societat que es
desenvolupava a llocs com La Bisbal (recepcions, representacions teatrals i musicals,
convits...) a part de l’avantatge per desenvolupar més negocis i ampliar el patrimoni.

És un edifici del segle XV-XVI, d'estil gòtic-renaixentista. La família va ocupar aquest

habitatge de manera permanent fins el segle XVIII. Conserva algunes elements remarcables,
com la porta adovellada, les finestres amb carreus regulars de pedra, i principalment les
finestres de tipologies diverses, sobretot gòtiques. La més interessant, però, és de tipologia
renaixentista, amb la inscripció "Ave Maria". Casa Almar és la primera mostra que trobem
d’aquest desplaçament de gent rica del mon rural a la ciutat per trobar més comoditat.
6) CASA FARRENY (Drogueria): la botiga comença la seva activitat comercial l’any 1875,
segons el boca-orella familiar, a la Bisbal d’Empordà, però en un emplaçament diferent a
l’actual. El seu fundador va ser Ramon Farreny Iglesias, d’Igualada. Ben aviat es va plantar
com a botiguer i va fundar “La Fidelidad”, on despatxava queviures, licors, colònies, pintures i
sobretot pastisseria elaborada per ell mateix i els seus treballadors, a l’obrador que tenia
instal·lat al tercer pis de la casa. Durant la guerra civil varen deixar l’obrador. Amb la guerra
civil, l’any 1939, es va deixar l’obrador pastisseria i cada vegada més l’orientació i
especialització de la botiga va estar i ha estat cap a la drogueria i pintura. L’estructura de la
botiga d’estil modernista es va renovar l’any 1906 i es manté actualment intacta i funcional fins
el dia d’avui. La quarta i cinquena generació són els que porten la botiga actualment.

7) L’Església Sta. María. Es va començar a construir a principis del s.XVIII l’any 1704 i es va
acabar segurament el 1757. Es va construir sobre aquella antiga església romànica
consagrada pel Bisbe però que antiga església romànica s’havia quedat petita i vella. Les
pedres de l’antiga església es van reaprofitar per construir la nova església. Després de la
guerra civil es va haver de fer un nou altar major inaugurat el 1953. No ho veieu un xic
estrany??? Què hi fa aquesta casa aquí davant?? Els arquitectes es van equivocar????qui
vota que es van equivocar els arquitectes?? Qui vota que la van fer expressament així,
sabent-hi que no podien fer res.....???? La casa ja hi era i devia de ser algú ven important!!!

A banda del significat d’església com a lloc de culte religiós té un altre significat molt més
ampli. Recordem que abans que existissin les esglésies el territori s’organitzava per vil·les i
que quan van aparèixer les esglésies aquestes com a parròquies varen servir de referència
per reorganitzar el territori, és a dir ja els pobles no s’organitzaven per vil·les sinó per
parròquies. També les esglésies eren molt importants socialment, a part de ser el centre
religiós, és on es recaptava el delme, és a dir creava un lligam molt important amb les
persones, tothom pertanyia a una parròquia. A més l’església oferia una protecció al poble,
recordem que a 30 passes de l’església no podia haver-hi cap acte de violència i per això es
van néixer els barris de sagrera al voltant de les esglésies.

8) CASA MIQUEL: La casa Miquel és un dels edificis més notables bastit al segle XVIII a la
Bisbal que la va fer construir un matrimoni noble de Púbol, barons, i es va convertir en la seva
residència principal. Va ser lloc de trobada de molts nobles i fins i tot alguns francesos que
fugien de la Revolució Francesa. Encara es conserva a l’interior de la casa la sala de ball i de
recepcions ricament decorat. Actualment l’edifici s’ha condicionat per oficines.

9) La plaça del mercat o plaça major. Ens pararem al bell mig de la plaça, davant de la volta de
la mel. Ens hem d’imaginar una plaça porticada ( avui no les podem veure perquè la
construcció les ha tapat) Les voltes eren del tipus volta catalana (com a Peratallada,
Monells...) Una construcció molt pràctica ens permet fer mercat i estar protegits de les
inclemències del temps i també per habitatge (doble funció). L’única volta que ens queda és la
Volta de la Mel perquè antigament s’hi venia mel. Antigament eren dos arcs que donaven a la
plaça però al S.XVIII es varen enderrocar per aixecar una sola arcada a causa del creixement
de les fires i mercats, i perquè hi poguessin passar millor les processons. De fet també per
aquí passava el camí que venia de Girona i que sortia cap a Palamós
 Abans que hi existís el mercat de la Bisbal, el de Monells era el més important de la
comarca. L’any 1322 el rei Jaume II va donar la concessió a la Bisbal per fer-hi mercat els
divendres (hem de tenir en compte que hi havia una amagada intenció de compensar poders
entre el compte d’Empúries que li pertanyia Monells i El Bisbat de Girona).

El mercat era molt important per un poble, donava molta vida i economia però no tots en
podien tenir només els escollits pel rei. A més a La Bisbal era idoni per aquesta activitat,
estava molt ben situat al mig de la comarca amb encreuaments de camins, és a dir molt bona
comunicació amb altres pobles. Així va sorgint poc a poc una activitat artesanal i comercial
que comportà uns canvis socials i de creixement de població que van anar configurant la vila
en els següents segles. Això a la vegada servirà d’atractiu per a una classe noble rural que
vindrà assentar-se a la vila. Els noms de família de sXIV i XV ho mostren: sabater, teixidor,
fuster, ferrer, oller, mercader...

L’activitat artesanal es beneficia també de ser al centre de un ric lloc agrícola (als mercats
s’hi ven blat, civada, ordi, mes endavant arròs de Pals, oli, vi... També amb la proximitat de la
muntanya (les Gavarres) que proveeixen d’altres productes com llenya, carbó, calç.... i la
ramaderia que hi pastura que proveïa de llanes i demés. El mercat de LB tenia també el
monopoli del gel, que es feia en els pous de glaç propers a les Gavarres (en el transport es
perdia 1/3), i altres productes: bolets, espàrrecs, aglans... de la costa arribava pesca salada...
així, la gent, a part de la seva activitat pròpia, podia també fer-se un sobresou si tenia un hort
o alguna terra i vendre-ho a mercat. Per completar economia, caçaven o pescaven al riu,
explotaven el bosc, tenien algun bestiar a casa (una mena de pluriocupació). Bàsicament
guanyar-se la vida com bonament podien.

Així doncs els divendres era un dia important a la Bisbal, negocis, reunions, tractes,
tràmits, anar al metge, a la perruqueria, etc. etc....

El 2022 farà 700 anys del mercat.

Avui en dia La Bisbal té uns 11000 habitants però i a l’època medieval? Habitants de la
bisbal al S. XV uns 1400.................? El cens es comptava per focs, uns 186 focs (186 x 7 =
1300)

10) Can Cortadellas, és el segon establiment comercial més antic de La Bisbal –es va fundar
l’any 1863 Abans veníem càntirs, salamandres, palanganes i estufes de llenya. La botiga
s'adapta als nous temps per oferir articles per a la llar més actuals Xavier Cortadellas.. Ha
publicat els reculls de relats Primer senyal (Premi Recull, 1989) i Lleis binàries (Premi Marià
Vayreda, 1997), el recull de llegendes El poble dels Centfocs i la novel·la La terra blanca. És
articulista del Punt Avui i crític literari del mateix diari. Ha dirigit la revista Gavarres i la Revista
de Girona. El 2010 va fundar Edicions Sidillà

11) CA LA PILAR DOMINGUA Abans de la Pilar, l’establiment el duia el seu pare: en Dumingu
Sabaté (ella n’hereterà el nom). A més de botiga de queviures, hi tenia una confiteria. Diu que
hi feien moltíssimes coses i que hi treballava un bon grapat de gent. Quan el negoci va passar
a la Pilar, els anys 50, va deixar la part de confiteria. La filla d’en Dumingu va portar la botiga
durant molts d’anys, fins que va aparèixer l’IVA als 80 i la Pilar, nascuda l’any 1913, ja feia un
 temps que tenia edat de jubilar-se. Embolicar-se amb aquest nou impost i la burocràcia
legislativa corresponent feia mandra.

12) CAN MASSOT: Des de 1850, la botiga més antiga de La Bisbal i on es fa “el rus” (dolç típic
de la Bisbal?).
Per altra banda, hi ha el bisbalenc de can Sans, la pastisseria de la família Sans de l’Avinguda
de les Voltes de la Bisbal d'Empordà. El Bisbalenc fet amb pasta de full, cabell d'àngel, el
sucre i els pinyons va néixer el 1932 de la ma de Modest Sans. L'inici del turisme a la Costa
Brava a la dècada dels 50 del segle passat va suposar el tret de sortida perquè aquest postre
únic traspassés les fronteres. Si Modest Sans en fou l'inventor, el seu fill Joan Sans i Solés fou
el que va desenvolupar el negoci tal i com és avui i que conserva i potencia l'esperit familiar, ja
que al capdavant hi ha la tercera generació de pastissers Sans. La Pastisseria Sans també
compta, entre els seus clients, amb personatges il·lustres. El més estrafolari, possiblement,
seria Salvador Dalí, que lligat a la seva condició de pintor surrealista, va provocar una situació
digna de la seva extravagància: Gala va encarregar a Can Sans un pastís per a 200 persones,
però que era per a Dalí i Gala; lògicament, no se'l van poder acabar i el van repartir entre els
veïns de Púbol. I a les voltes, CAN GRAUPERA, Elaboració de galetes tradicionals i
artesanes des del 1879.

BOTIGUES: 1850 MASSOT-1863 CORTADELLAS-1868 CERAMICA MARTI-1875 CAN

FARRENY-1879 GALETAS GRAUPERE-1920 CAN FONT- 1930’s CAN SANS – ALS 40/50
CERAMIQUES DIAZ COSTA-VILA CLARA

13) El Call. (introducció abans d’entrar)

Aquí comença el petit call jueu de la Bisbal. Call ve de carrer estret. Veureu un típic carrer
d’un call jueu estret i fent ziga zaga, típic dels calls. Per les seves entrades porxades i el seu
recorregut sinuós, se’l considera el mes interesant de l’Empordà i un dels mes interesants de
Girona.

El carrer del call es comunicava amb dues entrades /sortides: aquesta on ens trobem ara
del C/ Jaume i la de la torre dels jueus que és per on sortirem. Fixeu-vos que des d’on som
fins l’entrada hi han nomes uns 10-15m. Quan sortim per l’altre banda (al porta de Sta Maria)
observem que passa el mateix, després a la sortida comentem aquest detall.

Els jueus van estar 4 segles aproximadament a Girona però aquí a la Bisbal i van estar 3
segles, des del S.XI fins al S.XIV. S’estima que al moment de mes prosperitat, entre 1320 i
1350, podrien haver a la comunitat de 80 a 100 jueus (25 famílies?)

Inicialment els jueus de La Bisbal provenien de Girona ocuparen un petit sector prop del
castell. Allà fins principi del sXX hi havia encara la torre dels jueus, on la memòria popular hi
ubicava la sinagoga que era el lloc de cerimònia, culte, d’ensenyança i de reunió.

L’existència duna comunitat jueva important a LB va íntimament lligada al mercat i a

l’activitat artesanal i mercantil. La gent també anava al mercat a demanar préstec, i aquesta
era una activitat exercida principalment per famílies jueves. Recordem que als cristians no
 se’ls permetia fer préstecs i els jueus no podien ser propietaris de terres, així que la majoria
es van dedicar a professions intel·lectuals: metges, professors, notaris i prestadors de diners
El mercat era doncs també per dir ho així un centre financer, en una societat on els pocs
diners disponibles comporta una constant predisposició a endeutar-se.

Segons el llibres notarials que s’han conservat de La Bisbal de l’edat mitjana ens han
permet veure que a la Bisbal, hi va haver una comunitat «important i pròspera», dedicada
sobretot el negoci del préstec: hi va arribar a haver divuit prestadors que tenien com a clients
persones de la mateixa vila i d'una quarantena de localitats més. Això ho diu en part potser per
la persona de en Bonjuda, que al 1288 hi ha noticia havia concedit crèdits amb interès superior
al 20%, que era el màxim permes, i a mes havia comprat i venut amb mesures il·legals

La convivència entre cristians i jueus era realment difícil. Hem de recordar que els jueus
no es podien barrejar amb els cristians, eren dues religions ben diferents amb costums ben
diferents per això vivien separats. A més els jueus pagaven els impostos directament al rei.
Les entrades al call es podien tancar per seguretat perquè a vegades eren atacats pels
cristians. Recordem que els cristians acusaven als jueus de tots els seus mals ser els
causants de la pesta negra, clar els jueus no emmalaltien tant però això es devia que tenien
uns millors costums higiènics i que estaven més avançats en medicina (podien llegir àrab i els
àrabs eren el més avançats en medicina. Totes aquestes dificultats i intolerància de la
població cristiana vers la jueva pa portar que poc a poc anessin abandonant les ciutats, i
segurament van a parar a llocs mes tranquils. Ja des de el 1391 on va haver-hi una gran
revolta anti-semita la situació era molt dolenta pels jueus i sembla ser que a partir de la
segona meitat del XV ja no hi quedaven jueus a la Bisbal

Quan els jueus van desaparèixer ningú volia habitar les seves cases, donant lloc a ser
habitades per gent pobre, ex-criminals, prostitutes i gent que no es podia permetre una casa
digne. Per això molts calls es van degradar tant.

Al sortir es fa menció de la mateixa distància des de entrada portal fins començament call.
Fàcil accés tan per entrar com per sortir, el call estava situat en un lloc estratègic. Des d’aquí
també sortia un carrer que anava a para a la torre dels jueus i que per això es deu el seu nom

Sortim pel portal de Sta Maria.

14)Església de La Pietat. Al llarg d’aquests segles la població ha anat sofrint daltabaixos, però
en general hi ha un creixement en el S.XVIII que es reflecteix en la construcció de cases
noves al llarg dels camins medievals i l’aparició de nous barris i ravals. També podria ser la
raó de moltes construccions i reformes d’ esglésies.

Recordem que a principis del s.XVIII es construeix l’Església de Sta Maris, i que pocs anys
després, a la segona meitat del XVIII es construïa la L'església de la Pietat , on era l'antic
Hospital. Va ser construïda el segle XVIII en estil barroc, ho veiem a la façana hi ha la següent
inscripció: "IN MEMORIA CAPELLA N.S. PIEDAD. REEDIFICADA 1783". Sembla que el
temple va ser bastit amb les donacions dels fidels. Segons Josep M. Marquès, l'antiga església
de la Pietat havia estat construïda poc abans de 1576.
De la seva façana en destaca especialment la portalada, d'estil molt semblant a la de l'església
 parroquial de Santa Maria, construïda unes dècades abans . Actualment acull una missa
setmanal: cada divendres, a les 19 hores.

Aquest església va ser lloc dels fets durant la guerra del francés (14-9- 1810) des del seu
campanar franctiradors de l'exèrcit del general O'Donnell van abatre uns quants soldats
francesos que es van refugiar al Castell de la Bisbal.

A l’edifici del costat on hi ha la Residencia Geriàtrica hi havia l’antic hospital. L’Hospital de la

Santa Creu de la Bisbal d’Empordà, va ser fundat al segle XV per la família Torroella. Al segle
XVIII es va reconstruir a causa del creixement demogràfic i atenia a tota la població i als
militars que acudien a l’indret. Es comunica amb l’església per un pont cobert sobre el carrer
de l’Hospital que sembla ser que originalment tenia per objecte que els malalts podessin
assistir a la missa sense necessitat de sortir al carrer.

Plaça Benet Mercader. Aquesta plaça està dedicada a Benet Mercader, pintor de la Bisbal, el
monòlit que es va inaugurar al 1932 també està dedicat a ell així com la font d’estil neoclassic.
Es va haver d’enderrocar un edifici que hi havia aquí per poder fer la plaça entre els anys
1931-34 i que és obra de l’arquitecte Pelayo Martínez.

Casa Pons (Suministres Coll) – Ciutadans honrats – escut (, ja que ciutadà honrat era el títol
menor dins la noblesa)

15) Carrer Ample –

Casa Vidal - amb gran portal, 4 balcons i una tribuna modernista afegida en altre temps.

El Foment – aquest edifici era una torre de defensa de la muralla i per això sobresurt una
mica. Pertanyia aquesta casa als barons de Foixà, una altre família noble que va deixar el mon
rural per trobar més comoditats. Més tard a finals del S.XIX la van donar a la parròquia per
convertir-se en el Foment Catòlic que va servir principalment com a teatre, cinema i centre
cultural.

La Casa Ferrer - Havia esta la residència dels cavallers de Millars (Castell de Millars), senyors
del castell del mateix nom que hi ha prop de Madremanya, quan s'establiren a La Bisbal. De
l'edifici original se’n conserva poca cosa, possiblement el portal d'entrada i una finestra.
En els anys vint, el pare de l'actual propietària, Lluís de Ferrer, la va transformar molt afegint
elements d'altres edificis (finestrals gòtics, portes de pedra, erc..). La casa conserva mobles i
col·leccions d'antiguitats.

Torre del Consell – (nº 16) Les obres de peatonalització del carrer ample del 2019 van posar
al descobert la torre rodona, la torre del consell de 10m de diàmetre(mostrar foto). Abans es
pensava que estava en un lloc diferent.(mostrar mapa)

El consell era la representació del poble davant dels bisbes (com uns regidors). Malgrat la
dependència episcopal la Bisbal assolí un marge d’autonomia polític i financer des del s XIV a
través del consell. El consell era elegit per la Universitat, es a dir, la gent del poble en diferents
 estaments: els artesans, els pagesos, els mercaders... el consell son els seus representants,
Això canvià a partir del decret de nova planta (Nou règim absolutista inicis XVIII), on
s’implantarà la Ajuntament. Ara, la figura del batlle, que havia estat antigament el representant
del senyor feudal a la ciutat, passa a ser la figura que presideix l’ajuntament, que es concep
com una institució al servei de la monarquia, i controlat per aquesta. Així desapareix el control
que havien tingut els veïns. Els càrrecs de regidors i batlle solen anar a parar a mans de la
noblesa i pagesos rics, i mercaders o comerciants.

16)Volta d’en Gali i Ajuntament Vell

Aquí, a partir d’aquests dos edificis podem observar el pas de neoclassicisme (voltes de en
gal·li) al noucentisme (ajuntament vell, tal com el veiem avui). Recordem que el
Neoclassicisme imita a l’estic clàssic greco-romà i el noucentisme és el nou estil del canvi de
segle del 18 al 19 i que és una reacció a l’estil modernista.

Voltes d’en Gali

Aquest edifici construït l'any 1835 per al comerciant de teixits J. Galí com a habitatge,
magatzem i botiga.[1] Els Gali eren originaris de Cervià de Ter. Eren comerciants de teles.

Veiem una estructura porxada d’estil neoclàssic, constituïda per vuit arcs de mig punt (sis
al carrer de les Mesures i un a cadascun dels extrems), tots ells sostinguts per columnes de
pedra que imiten l'estil dòric. A la part baixa de les columnes hi ha, a la banda exterior,
elements de protecció de forma arrodonida. L'enteixinat és de ceràmica i les bigues de ferro.
Els porxos de Can Galí van ser construïts al mateix temps que l'edifici del qual formen part,
d'estil neoclàssic

En l'actualitat la casa Galí hostatja a la planta baixa una entitat bancària, a més dels
habitatges dels pisos superiors

L'ajuntament Vell l’edifici de l’ajuntament arrenca del 1500, quant la torre del consell ha
quedat petita i es compra un solar per a un nou edifici. És un edifici bastit durant el segle XVI i
remodelat en diverses ocasions.
L’edifici que veiem avui en dia es de principis del S.XX, en concret del 1928 i amb estil
noucentista (l’estil noucentisme com a reacció en contra del modernisme)
Al anys 50 del segle passat es va fer el nou edifici de l’ajuntament (a la mateixa plaça del
Castell) com a conseqüència de la necessitat d'espai de l'ajuntament i dels Jutjats, i aquest es
deixà com a Jutjat i va funcionar com a tal fins fa 10 anys. Actualment els jutjats es troben al
carrer del Teatre vell. I ara des fa un parell d’anys es l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) a la
planta baixa de l’Ajuntament Vell, i a les golfes el nou estudi de Radio Bisbal.

Del ajuntament vell, remarcar el voladís (que recorda les cornises de cases italianes i les
motllures de finestres i portes, de terracota..., es una obra noucentista...
17) LES VOLTES

La transformació econòmica: (a on faig l’explicació?)

Durant el segle XVIII tot el país es transforma: desapareix la pirateria i evolucionen els ports a
la costa, el comerç i la burgesia guanyen la partida a la noblesa, sorgeixen les primeres
industries (ceràmica i també suro), es dona un creixement demogràfic, s’enderrocaren les
muralles (sobre 1840)...

Al segle XIX, es l’època de la industrialització. Tot i que aquí i en general al BE l’agricultura té

molta força, van apareixen industries, bàsicament del suro i farineres, i també tèxtil. La terrissa
arrenca amb força al s.xVII, que ja hi havia tradició des del 1500,comencen a sorgir llavors
petits tallers artesanals. La bisbal era poble d’arrel artesanal, amb transportistes i tallers
dedicats a la alimentació, comerciants de teixits i professions liberals (jurats, notaris,
procuradors...)... important sector teixits, i la pell i calçat, amb molts sabaters, i també la
construcció amb fusters, ferrers, vidriers... la ceràmica evoluciona , i van apareixent fabriques
de rajols i teules i rajola i tallers de terrissa de gran qualitat i anomenada. A mitjan segle XIX
ja te uns 5000 habitants, i a part d’una gran funció comercial i artesanal es converteix en la
capital burocràtica de la regió.

Coincidint amb aquesta industrialització apareix el Tren Petit l’any 1887 amb la línia Palamós
– Girona – Banyoles- Conegut com el Tramvia del BE, més popularment el Tren Petit o Tren
Pinxo de Banyoles. Va néixer gràcies a la gran industria surera que es va desenvolupar aquí
al BE en el moment més àlgid i per substituir les tartanes. Amb la guerra civil les estacions de
Palamós i de la Bisbal varen quedar destruïdes pels bombardejos. Finalment al 1956 es va fer
l’últim trajecte del tren petit.

La Bisbal al igual que molts altres pobles que tenien necessitat de créixer ho fan al llarg de
camins. Aquí també va passar. Apareixen Cases burgeses i cases d’obreres, aquestes de una
sola planta i arrenglerades al llarg de camins i carreteres, escoles a partir de 1850, apareixen
els casinos i ateneus culturals i populars, el teatre principal es construeix al 1850 i altres
teatres mes tard, agafa volada a Lb els jocs florals, arrela la tradició musical, sardanes,
publicacions de diaris i revistes...en general una explosió cultural.

Les Voltes

Seguint amb les obres d’esperit neoclàssic, tenim aquest període del 1854-60 quan es
construeixen les famoses voltes de la Bisbal, de Marti Sureda i Deulovol, gran exemple
d’arquitectura neoclàssica a tot l’ Baix Empordà. NASCUT A L’ESCALA 1922, Martí Sureda i
Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890) fou un arquitecte que treballà a la província de
Girona, sobretot en l'urbanisme i en edificis públics de titularitat municipal. Destacà
principalment com a arquitecte municipal de la ciutat de Girona. S’encarregà de sanejar
urbanísticament el barri vell de la ciutat i el barri del Mercadal, la Plaça de la Independència,
la Rambla de la Llibertat i del gran Teatre Municipal de Girona.

La historia de les voltes comença amb un indiano (probablement originari de Rio de Janeiro)
que es deia Massanet, diuen que inspirat amb la plaça do comercio de Lisboa.... es una obra
que es comença al 1854 i no s’acaba fins als 60 del XX... primera part la de Massanet, devant
 c Ample, on hi ha el “queixal”, que era la terrassa de can Masanet, i la part de dalt era el jardí
de la casa...
Pere Francesc Massanet Naceiro (Panchito), havia vingut de molt jove a Lb (des de cubà o
brasil?) per viure al costat del seu oncle, ric i solter. Tot venint es va aturar a Lisboa i va
quedat impressionat amb les voltes de la Plaça do Comerço... el record estava encara viu
quant la nova ctra va travessar la horta que el seu oncle havia comprat als barons de Foixà, i
s’hi havia de construir una cosa o altre... es va fer el propòsit de construir quelcom que
s’assemblés a allò de Lisboa....una cosa sense precedents a poblacions petites, una
monumentalitat mes pròpia de capitals. Va encarregar els plans a Marti Sureda, qui va dibuixar
unes línies neoclàssiques amb porxos i tot un ritme de balconades que mes o menys imitaven
els de Lisboa... La primera casa fou la dels Massanet, i despresa va anar venent altres solars,
imposant als compradors la condició de seguir el pla gneral traçat, i a no impedir el pas de la
gent per sota els arcs...aixi, es convertiria en el Passeig de hivern dels ciutadans, ja que esta
de esquena a tramuntana.

Hi havia el Casino de los Arcos (Bar Capri)

Can Graupere – La fàbrica de galetes antiga de La Bisbal (1879) Inicialment al C/ del Call i a
partir dels 50 a les Voltes.

18)Passeig Marimon. El nom es deu al Sr. Marimon que tenia unes terres que les va donar per
fer el passeig amb la condició que havien de portar el seu nom. Els plataners tenir més de 150
anys. El passeig amb el seu teatre Mundial (Martí Sureda fill) d’estil Modernista, inicialment era
una fàbrica de suro, completava el conjunt de llocs culturals, teatres, balls, per esbarjo dels
senyors de la Bisbal.

I què és el que hem de recordar??? UN SENYOR DE LA BISBAL , UN HOME DE

PALAFRUGELL!!! )))))))))

https://www.researchgate.net/figure/Figura-5-Ubicacio-de-lantic-estany-de-Bellcaire-Font-
elaboracio-propia-sobre-base-de_fig5_28291225

https://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2019/08/28/les-obres-carrer-ample-bisbal-
48791042.html