CHENGIES DE LA NATUR QUIMICAQUE SAPS? : De qua esta constituida la materia ? + 4 Qua fa que unes coses siguin tan diferents d’unes altres ? : 4 Com s'anomenen i escriuen els compostos quimics ? : Qué és una reaccié quimica ? Com es produeix ? : Quins beneficis obtenim de les reaccions quimiques ? : 4 Quins productes quimics fas servir en la vida quotidiana ? : RODUCCIO: DES DE DEMOCRIT FINS ALS NOSTRES DIES. Es molt probable que una de les coses que més va cridar 'atencié als primers sens Soma fos la gran diversitat de substincies materials que els envolten : I'aigua, les plates, sai mals, les roques, els nivols, els metals, ete Sabem que des dels temps més remots I’ésser huma va aprendre a transformer ts materially en uns altres : el foc hi va jugar un paper essencial. Durant molts segles va niques de transformacié, el fonament de les quals correspon a |'actual termemy ‘A poe a poc van anar interessant també a la humanitat els aspectes que podeiens ances tedrics, ila ment humana va eomengar a fer-se preguntes. Aproximadament 400 anys abans de Crist, Demacrit, un filosof grec, va proposar ities Gee tota materia estava composta per petites particules, indivisibles i invariables, que y= =nomme rar atoms... Aquestes petites particules s"unien en grans quantitats per constinnir Hes GOSeE materials; le diversitat de substincies era, dons, el resultat de les diferents formes Siasrea= se els atoms. La naturales atémice de la matéria ha estat un dels conceptes cientifics elaborate per ie ment humana. No obstant aixd, no va trobar una bona acollida en temps de Demoent Posteriorment, al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII, diversos cientifies van anar eecocdaat alguna les velles ides de Democrit, pero va caldre esperar fins al 1808 per tomar « trobar leteoria atomica, gracies a obra de l’anglés John Dalton : Now sistema de filosofia: Els atoms, segons Dalton, son les tiltimes particules de la materia i les reaccions quimiques sén conseqiiéncia de la reorganitzacié dels atoms Perd, el 1897, el britanic J.J. Thomson va anunciar un sensacional decobriment : 2 Pintesior de atom hi ha, al seu torn, altres particules, els electrons. ‘A partir d°aquell moment, els ciemtfics s°han fet preguntes com aquestes : qué més hi pot aver dins dels atoms ?, com s’uneixen uns atoms amb uns altres per formar la matéria que veiem i toquem ?, qué diferencia unes substancies de les altres ?. Durant aquest segle, nombrosos cientifics han anat proposant respostes més o menys Com pletes a aquestes preguntes, mentre s’anaven aportant sensacionals descobriments sobreles tructura de la matéria. L’iltim component de la matéria en és l"atom, sin6 els diminuts quarks i leptons. La natura ha anat revelant els seus secrets, obligada per I'esforg iT'enginy humans, or Diamant de carbon! cist El llenguatge de la Quimica, és el dels simbols dels elements, les formules dels compostos i les equacions quimiques Durant segles, els homes de ciéncia van descobrir elements i compostos, van mesclar subs- tancies, van observar el que succeia i van descriure amb gran cura els productes obtinguts. Aixd no obstant, l Quimica, com a ciéncia, no va veure el seu naixement fins al segle XVIII de la ma Pun cientifc francés : A. L. Lavoisier. Perd encara faltava un llenguatge comi Més tard, durant el segle XIX, el suec Berzelius va proposar I'actual sistema de formulacié. A partir d’aleshores, els quimics van adoptar un llenguatge universal que ca permetre d’ex- pressar amb facilitat els simbols dels elements, dels compostos i les reaccions quimiques que hi tenen loc. L’aplicacié del métode cientific experimantal va marcar I'inici de la Quimica EL segle XIX va representar una auténtica i estimulant cursa de descobriments d’elements i compostos, alhora que s’estudiava la naturalesa de les reaccions quimiques, les seves classes els seus mecanismes i els factors que hi influeixen El segle XX ha estat marcat per la gran abundancia de productes quimics, fruit de la indistria quimica i de la investigacié en el laboratori.1- ES. ‘TURA DE. RECORDA QUE SAPS: # Senyala en quina de les situacions segitents la matéria es cies Tallem un tros de paper Fregim un ou Coem un pastis Clavem un clau. # De les parauiles segiients digues quina 0 quines s'utilitzen pet Ja mattria : quars, tom, energia, particules. 4 Observa la composicié dels minerals segtients i ligues Mineral Composicio Galena Sulfur de plom Magnetita Oxid de ferro Pirita Sulfur de ferro Grofit Carboni , # Busca en una enciclopédia el significat de radioterdpia. EN AQUESTA UNITAT ESTUDIARAS : Materia Estructura atbmica de la matéria I Estructura dels toms uci a ‘Nombre atomio ‘Nombre de massa T c Elements quimics |sdtops I Taula peribdica1.1- FENOMENS FISICS | FENOMENS QUiMICS Bs facil d’observar, en nosaltres i al nostre voltant, canvis o transformacions que succecixen constantment i que copsem amb els sentits. Aquests canvis reben el nom de fendmens i po- den ser de dues classes. Exemple ‘Canvia la naturalesa S’originen Fenomen de la substancia ? noves substancies | _ Ebullicié de Paigua_ No No Fisic Combustié del carbs Si Si Quimie 1+ Indica en quins dels fendmens segiients les substincies es transformen en unes altres d= diferents i digues quines mantenen la seva propia naturalesa. Ebullicié de Paigua Combustié del paper Caiguda d’vuna pedra. Descomposicié del bicarbonet per reacci6 amb el vinagre. Lrestudi daquests fendmens és ’objecte de dues ciéncies de la natura : fa Fisica i La Que mica. La Fisica és la ciéncia que estudia els fendmens fisies, és a dir, les transformacions que =e ‘modifiquen la naturalesa de la substancia, com també les lleis que els regeixen. Te Gifereats parts segons el tipus de fenomen que estudia (termic, eléctric, macénic, ete.) La Quimica és la cigncia que tracta , fonamentalment, els fendmens quimics, o Sigui, es transformacions de les substancies, i també la seva composici6, estructura i propieiats 2. Indica si cada un d’aquests fets és un fenomen fisic 0 quimic. Justifica la teva respost= Es mescla oli i aigua Fermenta el most del ralm i s’origina alcohol. Es rovella una pega de ferro. El gas buta crema. Es dissol sucre en aigua La llet es toma agra3+ En dissoldre sucre en aigua, quin tipus de canvi es produeix?. I en escalfar el sucre ?. 4- Quan baixa la temperatura, el vapor d’aigua present a Matmosfera es condensa en forma de gotetes de rosada. De quin tipus de canvi es tracta ? 1.2- LA COMPOSICIO DE LA MATERIA Es pot dir que la Quimica va tenir ’origen com a ciéncia a comengament del segle XIX. En aquest temps, alguns cientifics van investigar diferents aspectes del fendmens quimics i van obtenir les anomenades Meis classiques de la Quimica. El cientific britanic John Dalton (1766-1844) va interpretar aquestes lleis i "any 1808 va cenunciar la seva célebre teoria atdmica. Aquesta teoria pretenia d’explicar la constitucid de fa matéria. 1.2.1- TEORIA ATOMICA DE DALTO! Els principis fonamentals d’aquesta teoria sén els segiients, W La maiéria esta formada per petites particules indivisibles anomenades atoms. Hi ha diferents tipus d’atoms que es distingeixen per la seva massa i les seves, propietats. La substincia que té tots els atoms iguals és un element. Per exemple, tots els atoms del coure s6n iguals entre si, perd s6n diferents dels del ferro o dels de qualsevol altre element. H Els atoms d’clements diferents es poden unir en unes quantitats fixes per originar els compostos. Les particules formades per més d’un atom s6n les molécules (nom donat per Avogadro l'any 1811). Totes les molécules d’una substincia pura son idéntiques entre si @ En les transformacions quimiques els atoms sintercanvien d’unes molecules @ tunes altres, perd mantenen la seva prdpia naturalesa . Per exemple, els atoms que formen la molécula de nitrogen Na, es paden combinar amb els atoms de les molé- cules d’hidrogen Hz, perd no hi ha variacié ni en el nombre d”atoms ni en la seve massa,5- Observa atentament les segilents formules, indica quants atoms de cada element conté cadascuna de les molécules que s'hi representen a) H,0. b) CO ©) NH; d) NOs 1.3- ATOM La teoria atdmica de Dalton va resultar molt itil per interpretar el comportament de les substances en les transformacions quimiques. No obstant aixd, importants descobriments realitzats més tard van demostrar que els atoms no eren tan simples com Dalton Havia suposat, Descobriment de les particules fonamentals ‘Any | Cientific Descobriment : ] 1897 | Fisic britinic | Va demostrar que dins dels atoms hi ha unes particules di- | JJ. Thomson _| minutes, amb c&rrega eléctrica negativa, que es van anomenr | (1856-1940) electrons, | T5911 |Fisic neozelandés | Va realitzar un sensacional descobriment en demostrar que els Rutherford | atoms no sén massissos tal com es pensava fins aleshores, sind (1871 1937) que estan buits en la seva major part, En el seu centre hi ha un corpuscle diminut, que va anomenar nucli , on hi ha particules de cirrege positiva, els protons 1932 |Fisic britanic "Va descobrir una nova particula fonamental dels atoms, el | J. Chadwick neutré. Tal com indica el seu nom aquesta particula no té.ca- | (1891- 1974) srega eléctrica. Els neutrons es troben dins del nucli juntament | amb els protons 1.3.1- MODELS ATOMICS. Tot i que a comengament del segle XX ja es coneixia existéncia dels protons i els electrons, quedaven per resoldre unes quantes qiiestions ® Quin paper desenvolupen les particutes dels atoms H Onestan situats en el seu interior.1904, J.J. Thomson : va proposer un model ato- ‘mic molt elemental que ben aviat va haver de ser modificat Elects Segons aquest model, l’atom est constituit per eee una esfera de carrega positiva en la qual es troben ° encaixats els electrons en un nombre prou sufi- Sig 5 cient per neutralitzar la seva cdrrega. i 7 2 ‘wae X g 9 et i conegece Aquesta primera imatge de atom va ser un " Sesitvernenc aveng important perqué anava més enlla de la idea de particula indivisible donada per la teoria atémica de Dalton 1911, E Rutherford - va iniciar la resposta a aquestes preguntes amb el descobriment del mucti atomic. A partir de les seves experiéncies va descobrir un model atamic els aspectes principals del qual son les segitents ‘© Major part de la massa de !"atom i tota la seva carrega positiva es troben confinades en una zona central mindscula anomenada nucli «Els atoms d'un mateix element tenen la mateixa quantitat de massa positiva en el nucti © Fora del nucli, els electrons, en igual nombre, que les unitats de carrega positiva del nucli, giren en orbites circulars al voltant d’aquest.1913, N. Bohr (fisic danés, 1985-1962) - Va establir com havia de ser una distribucié ordenada dels elec- ‘trons al voltant del nucli, perfeccionant el model atd- mic de Rutherford. Els aspectes principals del model | nivells. \ sn i | @ ence Dins dels atoms, els electrons es mouen al voltant | @ Pos del nucli en drbites definides situades en diferents | | | | Dsus | | © A cada nivell li correspon un determinat valor | d’energia ; un nivell, com més allunyat esti. del | | nucli, major és Ia seva energia | La distincia d’un nivell al nucli ila seva energia no poden adoptar qualsevol valor, siné solament | uns valors molt definits. El model atomic de Bohr va aconseguir un éxit immediat perqué interpretava Certs Sets ex perimentals que en aquella epoca no tenien explicacié. A més, la seva semblanga am els ‘models planetaris el feia facilment comprensible, ‘Tanmateix, nous avengos, tant experimentals com tedries, van obligar a propose um moe model atomic envers el 1925. Aquest model, més allunyat de la realitat quotidians, r=spos millor a la realitat del que és molt petit (molecules, atoms i particules substomiques 1.3.2- L1ESTRUCTURA DE L'‘ATOM Encara que en l’actualitat sabem que l’estructura dels atoms és molt complens, Hes Ges: exposades anteriorment ens permeten tenir-ne una idea aproximada En T’atom distingim dues parts : el nucli i I’ escorga. El nucli és la part central de !’atom i conté els protons, la carrega dels quals 6 postive i tura d’aquest augmenta. | ss | Ha 2.3- CLASSIFICACIO DE LES SUBSTANCIES Es ficil d'advertir que hi ha cossos materials que seribla que éstiguin fets d’un sol tipus de matéria ; diem que estan formats per una sola substancia. Perd d’altres cossos sembla que estan constituits per diferents substincies, tot i que de vegades no les podem distingir a cop @'ull D’altra banda, hi ha substincies que tenen unes propietats ben definides i invariables, mentre que algunes altres substincies tenen unes propietats que varien d’acord amb la proporcié en qué els seus components ho sén presents. La matéria que hi ha a univers, independentment de I’estat fisic en qué es trobi ( gas, liquid © sdlid), pot classificar-se en dos grans grups : les substAncies pures i les mescles. Una substancia pura és un tipus de matéria que no esta barrejada amb una altra diferent i que t6 unes propietats fisiques i quimiques caracteristiques. Ala natura la majoria dels materials que es troben sén mescles, que son combinacions de substancies pures en les quals cada substancia té unes propietats caracteristiques. Les mes- cles no tenen una composicié definida i les seves propietats depenen de la quantitat i classe de cada una de les substancies que les formen. aBe I ee; 2.3.1- SUBSTANCIES PURES. ‘ Les substancies pures poden ser de dos tipus : substancies simples o elements, i substéncies compostes 0 compostos. «Els elements son substancies pures que no es poden descompondre en altres més simples mitjangant canvis quimics Son elements, per exemple, el ferro, el carboni, "oxigen i el mercuri entre d’altres Actualment es coneixen de l’ordre de 109 elements, encara que no tots poden aillar-se de les fonts naturals. Dels 88 elements que hi ha a la natura, només 10 constitueixen el 99 % de l’escorea terrestre. Els elements, tradicionalment, shan dividit en dos grups, els metalls i els no me- talls, j2 que tots dos tenen propietats diferents. Mentre que els primers tenen una lluentor especial (lluentor metal-lica ) i son bons conductors de la calor i ’electri- citat, els segons tenen propietats contraries : no tenen lluentor i no condueixen bé la calor i Pelectricitat. «Els compostos s6n substancies pures formades per dos o més elements diferents combinats en una proporcié costant o fixa. Les propietats fisiques i quimiques dels compostos son diferents que les dels elements que els constitueixen. Aixi el clorur de sodi és un sdlid blanc que s’utilitza sovint com a sal de cuina. Aquest compost es forma per combinacio de sodi (un metall blanc platejat i suau que reac- ciona violentament amb I’aigua) iel clor (un gas verd groguene, corrosiu i toxic). Hem dit que els compostos son substancies pures amb una composicié fixa i cons- tant. Aixi per exemple, I’aigua pura conté un 11,1 % d"hidrogen i un 88,9 % d’oxi- gen. Observacions com aquesta, portades a terme amb milers de compostos, han permés enunciar la llei de les proporcions definides, que veurem més endavant. Els compostos quimics es poden transformar en altres compostos o fins i tot en elements quimics mitjangant reaccions quimiques classiques 0 reaccions quimiques provocades per la calor, la llum, el corrent eléctric o altres formes d’energia. 2,3.2- LES MESCLES La majoria dels materials que son presents en la natura s6n mescles formades per dues o més substancies pures, en les quals les substancies retenen la seva propia composicié i propietats La composicié de les mescles pot ser variable. Es poden fer infnites mescles entre sal i sucre simplement fent variar les quantitats relatives de les dues substancies utilitzades. Les aigdies dels mars contenen quantitats relatives de sals dissoltes depenent de la situacié geografica. nL’aire és una mescla de gasos, principalment nitrogen, oxigen, arg6, dioxid de carboni_i vapor d’aigua. La llet, els farmacs, els sucs de fruites, els aliments i la sang acabada d’ex- treure s6n mescles, i també ho son el granit i la major part dels minerals tal com podem trobar-los a la nature. No totes les mescles son iguals, hi ha dos tipus : mescles homogenies i mescles heterdgenies. «Les mescles homogénies son aquelles que tenen la mateixa composicié i propietats en qualsevol punt, aixd vol dir que s6n uniformes. En una mescla homogenia no és possible observar a simple vista, ni amb I'ajuda del microscopi, les diferents substancies que la formen. L’aigua de mar o la de Paixeta i Pacer inoxidable son alguns exemples de mescles homogénies Les mescles homogénies entre una substancia liquida i una altra de sdlida, gasosa o liquida, s'anomenen dissolucions. El liquid que resulta de la mescla és trans- parent encara que sigui acolorit. En una dissolucié, la substancia que ‘hi troba en menor proporcié s’anomena solut, i la que s*hi troba en major proporcié, dis- solvent. El dissolvent més important en la natura és |’aigua perqué dissol nom- broses substancies. Mescla homogénia é aquella en qué ao distingim els seus components @ ull ni amb micrsocopi convencional «Les mescles heterogénies son un tipus de mescles en les quals es poden distingie molts dels components a simple vista. Aquestes mescles no s6n uniformes, € 2 dir, la composicié i propietals fisiques difereixen entre diferents punts de mesela. Un tros de granit, or barrejat amb sorra, la mescla d’oli | aigua, sn exemples de mescles heterogenies.Una mescla heterogénia d’un liquid amb un solid, com I’argila amb l'aigua, o la farina amb ('aigua, també s’enomena suspensi6. Quan una suspensi6 es deixa en repos durant un cert temps, el solid es diposita al fons del recipient (se sedimen- ta). Allcontrari que les dissolucions, les suspensions son mescles translicides (permeten el pas de la lium, pero no permeten veure el que bi ha al darrere) 0 ‘Opaques (no permeten el pas de lum). [Mescla heterogénia és aquella en qué distingim els seus components a ull un 0 | bé al microscopi poc potent | 8- Fes un mapa conceptual del text que has llegit. Compara el teu mapa amb el dels teus companys i companyes i elaboreu un per tot el grup. PyCLASSIFICACIO DE LES SUBSTANCIES : La mistéris esta formada per particules i el seu comportament és funcio de I'estat en que a- guestes es troben. Per poder classificar una substancia anem a utiltzar el segtient algoritine NO Mescla propietats 2 tae aa cota la mosirg heterogénia SI cea no, | Mesca composicié homogénia Es pot descomposar en productes senzills10-Justifica per qué podem fer les afirmacions seguents. a+ La sorra de la platja és una mescla heterogenia. ‘b+ L’aire és una mescla homogénia o- El soffe és un element d- L’acid acetilsalicilic és un compost. 11- Classifica les substancies segtents en substincies pures (elements i compostos) 0 mes- cles (heterogenies 0 homogenies) - gas natural, argent, clorur de sodi, vi, humus, bronze let, alumini, ciment, buta,aigua de mar, amoniac, diamant, iode i sue de fut gues sles afirmacions segients son vertaderes 0 falses. ae Tots els elements s6n substancies pures. b. Les mescles heterogénies no poden estar formades per compostos c- L’acid sulfiric és una substancia pura. 26d- Podem separar facilment les mescles homogénies perque en distingim els components a cop dull. e- Les mescles tenen propietats que varien segons la proporcio dels seus components £ Una dissolucié té la mateixa temperatura d’ ebullici6 que el dissolvent pur. g- La densitat, el punt de fusié, el volum, el color i el punt d’ebullicié son propietats caracteristiques, que permeten diferenciar unes classes de matéries d’unes altres he Tot sistema heterogeni esta format per classes diferents de materia. is Tot sistema homogeni esta format per classes diferents de matéria, Els sistemes homogenis s6n substincies pures je Simesclem aigua amb sal, obtenim un sistema homogeni que anomenen dissolucio ik Si escalfem aigua a 2000 ° C, es descompon en hidrogen i oxigen. L’aigua és una substincia composta. En un tub d’assaig s"escalfen unes pélvores vermelles i s’observa que se’n desprén tun gas i, alhora s’hi formen unes gotes d’aspecte metallic, Aquestes pélvores ver- ‘elles s6n una substancia composta. 13- En obtenir el grafic temperatura/temps de calefacci6 en la fusié d’una determinada subs- tancia, com podrieu distingir si es tracta d’una substancia pura ?. 14- Tens sobre la taula dos vasos plens d’uns liquids transparents, amb el mateix color i as- pecte. Un dels liquids és aigua pura i !’altre una dissoluci6 que conté un veri molt pode~ 16s. Qué faries per assegurar quin és l'aigua i quin és el veri? 15- Ens proporcionen una xapa de plom de dimensions 20 x 20 i de 0,5 mm de gruix. Per verificar la puresa de la xapa determinarem la densitat mesurant la massa que resulta de 200 g, Sila densitat del plom és de 11,3 g/cm’, qué en pots dir de la puresa de la xapa ?. 16- Ens diuen que una substancia pura. S"escalfa a 1000 °C, es transforma en dues altres substancies, diferents de la primera i diferents entre elles. Amb aquestes dades, podem saber si es tracta d'un element o d’un compost ?, an17- De tres substincies A,B i C hem distingit les dades seguents Substincia | Densitat (g/em’)| Punt de fusio_(C) [Punt d’ebullicié (°C) A 0.81 -12 8 B 081 -90 ne c 081 89 100 La mesura d’una propietat caracteristica és suficient per distingir dues substancies ? Segons les dades, com podem distingir les substancies Ai B 7 Com podem distingir les substancies B iC ?. Quin és Pestat fisic d’aquestes substincies a la temperatura ordinaria ( 25°C) ?. La substancia C, que bull a 100° C, pot ser aigua ? 2.4- SEPARACIO DELS COMPONENTS _D°UNA MESCLA. Les mostres de compostos rarament es troben a la natura en forma pura, per tant és neces- sari separar-los de les mescles en qué es troben. En tots els casos el fonament és que, en les ‘mesoles, les substancies pures retenen les seves propietats fisiques, per aixd, utiitzant ade- quadament aquestes propietats, podem separar les substancies que les componen. En les dissolucions, generalment sha de recorrer @ un canvi d’estat d'algun dels components per procedir ala seva separaci6, mentre que les altres barreges només cal emprar procedi- ments mecanics. 2.4.1- METODES MECANICS DE SEPARACIO DE MESCLES : a- FILTRACIO : S’empra per separar les parti- cules d’una suspensié. Com a material filtrant es pot utilitzar paper, placa filtrant o bé Ilana de vidre. Una altra manera de filtrar és la -fil- tracié al buit que consisteix a dur a terme una filtracio en la qual el liquid es recull en un reci- pient connectat a una trompa de buit. Per reco- llr el filtrat s’utilitza un erlenmeyer de tubula~ dura lateral (matras de kitasato) i un embut de Buchner, que s’ajusta a la boca de l’erlenmeyer. ‘Aquest métode s’aplica quan es vol augmentar Ia velocitat de filtraci6, Five ce paper 28 oab- DECANTACIO : Aquesta técnica permet separar un liquid dun solid que ha sedimen- tat al fons del recipient que els conté. El mé- tode consisteix a deixar lliscar el liquid incli- nant el recipient, Es separa la fase liquida en un vas de precipitats i el residu es queda al fons del recipient c- EXTRACCIO LiQUID-LIQUID : Quan les dues substancies que es volen separar son dos liquids inmiscibles, com per exemple Paigua i Poli, 1a decantacié es fa amb un embut, anome- nat embut de decantacié. L’extraccié liquid - liquid consisteix en passar un solut d’un dissolvent a un altre en el qual és més soluble. Els dos dissolvents han de ser immiscibles (per exemple Iaigua i el tetraclorur de car-boni), La mostra i el liquid d’extraccié s"introdueixen a Vembut es taps, i s'agita enérgi- cament. Després de deixar-ho reposar perqué es seperin les dues capes, s’obre la clau ies recullen les dues capes en recipients diferents. d- CENTRIFUGACIO : Es molt adient per sepa- rat les particules disperses d’una suspensi6 sélid- liquid. La mostra se sotmet a una rotacid a gran velocitat que fa que una intense forga cap enfora (forga centrifuga) actul sobre les particules ‘A conseqiéncia d’aquesta forga, les més pesants se separen de 'eix de rotacid. Com que el tub que conté la mostra gira horitzontalment, les particu- les en suspensi6 s’acumulen a l’extrem inferior del tub que conté la mostra. 29 emt de deca eee =a- SUBLIMACIO : Una substancia sublima quan, en escalfar-la, passa directament de silid a gas, sense fondre’s, Aquesta propietat, només la pre- senten algunes substancies (com per exemple el iode, !’acid benzoic i la cafeina) i s’utilitza quan es volen separar d’una mescla de sdlids, sila res- ta de components no sevaporen al escalfar-los, b- DESTIL-LACIO SIMPLE : Consisteix en evapo- rar un liquid, escalfant-lo, i condensar el vapor ob- tingut. S"empra per separar el dissolvent d’una dis- soluci6 quan la resta de components no s6n volatils Si el liquid que es vol separar té un punt d’ebullicié molt alt, 'aparell de destitlacié es connecta a una bomba de buit, a fi de disminuir la temperatura d’e- bullicis, . ¢- DESTIL‘LACIO FRACCIONADA : Sies volen separar per destilaci6 dos liquids de punts d’ebu- llicié propers, caldra intercalar una columna de frac- cionament entre el matras de destib-laci i el refrige- rant. Aquestes columnes estan farcides d’anelles, va- retes 0 boles de vidre. El material de farciment va provocant la condensacié del component menys vo- latil del vapor,i impideix que arvibi a la part alta de la columna.18- Com ho faries per separar els compohents dels segiients sistemes | a- Aiguai oli b- Serradures, sal i llimadures de ferro c- Sorra, sal comuna i iode. d- L’alcohol del vi e- Sorra, sal , alcohol i aigua 19- Sabem que la composici6 de l’aire é ‘Substancia %___|Tebullicié (K) nitrogen 78 81 oxigen 20,9 90 aigua variable 373 | | Per separar els components, baixem la temperatura fins a liquar aire. Obtenim aixi, una dissolucié d’oxigen en nitrogen. Per a la separacid, s’empra una destillacié fraccionada. a1a- Per que s’utilitza una destil'lacié fraccionada i no pas una de simple, ‘b+ Que bullira primer, l'oxigen o el nitrogen ? c+ Quin gas sortira primer de la columna de fraccionament 2. 20- Que distingeix evaporacié de la destillaci6. 21- Sabent que el sofre és soluble en etanol perd no ho és en aigua, i que la sal és soluble en igua perd no ho és en etanol , com us ho farieu per separar una mescla de sal i soffe ? 22- Explica Vaspecte que tindria una mescla d’aigua, sulfat de coure, oli i trossets molt petits de suro. Idea i explica com separaries els quatre components 23- Elsistema A s6n unes pélvores grises que visualment sembla un sistema heterogeni ‘Amb un imant, perd, en separem unes pélvores de color gris fosc i d’aspecte metallic, i en queden unes pOlvores grogues. Si escalfem intensament el material A, es transforma en un solid negre homogeni, B, que no es atret per limant. Si escalfem aquest solid B es fon, a temperatura constant, i produeix un liquid homogeni que, quan es refreda, tor- na a convertir-se en el mateix sélid B. Quina classe de substancia és A ?. Quina classe de substancia és B?. 323 CALCULS QUIMICS Un dels mérits del segle XIX va ser que van comprendre la importancia que tenia le uti- litzacio de métodes quantitatius en la investigacié quimica. Van pensar que el edieu’ mate- matic es podria splicar a la Quimica, igual com s*havia fet anteriorment amb la Fisica, i que es podria obtenir aixi el mateix &sit En als seus cAlouls, efs quimics mesuren la quantitat de matéria mitjancant una unitat anome- ada mol. Et sorprendya de saber que un mol de qualsevol substancia conté un nombre molt més elevat que els segons que han transcorregut des del principi de l’existéncia de Univers fins als nostres dies. 3.1- MASSA MOLECULAR Una de les qualitats de la matéria és que te massa. Cone bé, com que els atoms i les molécules s6n particutes materials, també tener. massa, i les anomenein massa atomica i massa molecular, respectivament La massa atomica dels atoms indica quartes vegades és més gran Ia massa dun atom que la massa de fa unitat u (unitat de massa atémica) De la mateixa manera que els atoms tenen massa atomica , les molécules tenen massa mole- cular, ies calcula sumant les masses atbmiques dels elements que componen la molécula, te- nint en compte quin nombre d’atoms de cacia element hi ba, Unita de massa stomica: Massa Benet = ion Li La er Bor (B}. 10.80 ‘Sodi (Na) Bu1+ Qui unitat es fa servir per mesurar la massa dels atoms ?. Per qué la unitat de massa atomica no és el quilogram ? Exemple 1: a) Aigua HO Primerament per caloular la massa molecular de l’aigua, hem de saber quines s6n les mas- ses atémiques de l’hidrogen i de oxigen, que s6n, respectivament, | ui 16 u Com que la molécula d’aigua té 2 atoms ¢’ rogen i | d’oxigen, fem el calcul segiient. 1 Massa de 2 atoms 7H 2-lu @ Massa d’1 atom dO 1: 16u @ Massa molecular de Vaigua: 2 u+16 ) Hidroxid de magnesi Mg (OH), La molécula Mg(OH); té 1 atom de magnesi, 2 d’oxigen i 2 d’hidrogen. Per tant ™ Massa d’1 atom de Mg 1-243u Massa de 2 atoms dO 2:16 u Massa de 2 atoms dH 1 ™ Massa molecular del Mg(OH), 24,3 u+32u+2 2- Consulta la taula periddica i calcula les masses moleculars d’aquestes substancies Nitrogen N; M Fosfor Py 1 Clorur de sodi NaCl 8 Oxid d’alumini Al, Os ™ Carbonat de calci CaCO: 343.2- LA UNITAT PER COMPTAR ATOMS J MOLECULES Sovint, els quimios han de saber quants atoms o quantes molecules has d’utilitzar per realit- zar una transformacié quimica. Vegem com compten els quimics aquestes particules Sha de pensar que els atoms i les molécules s6n molt petites i que, en conseqiiéacia, en uns pocs grams de qualsevol substancia n’hi ha un gran nombre. Per aixé no és practic ni tan sols comptar-los per milions. Els quimics fan servir una unitat, anomenada mol, que equivala molts milions de milions d’atoms o de molecules. Un mol és la quantitat de substancia que conté tants atoms o molecules com atoms hi ha en. 0,012 Kg ( 12 g) de carboni - 12. : Pero, quants atoms hi ha en 12 g de carboni ?. La resposta és un nombre summament ele- ‘vat : 602 090 000 000 000 000000 000. Aquest nombre, en notacié cientifica, l'escrivim aixi ; 6,02 - 10 i rep el nom de nombre d’Avogadro, en honor del célebre fisic italia Amadeo Avogadro (1776 - 1856) De la definicié del mol deduim que : Un mol d’Atoms de qualsevol element equival a 6,02 - 10” atoms 1 Un mol de molécules de qualsevol element 0 compost equival a 6,02 - 10 molecules. Exemple 2: Si tenim un tros de ferro que conté exactament 8,50 - 10°° atoms, quants mols d’atoms hi ha en el tros de ferro ? = Operem aixi: 8, 50+ 10% atoms 1 mol d’itoms de ferro. = 1,41 - 10° mols d’atoms de ms 3 6, 02 - 10* atoms ferro, 3+ Digues quants atoms hi ha en un mol de: Ha, Os, Ss, Ch I calcula quantes molécules hi ha en un mol de Rb;O, AuS, HNOs , Hat 38rere esas el Ae scm ane UT 4- Si un got conté 3,5 mols de molécules d’aigua, quantes moléoules hi ha en el got ? 3.3- MOL D’ATOMS I MOL, DE MOLECULES ‘Suposa que, per realitzar certa transformaci6 quimica, necessites disposar d’un mol de molé- cules d’une substancia determinada. Un simple céleul et demostraria que, ni dedicant-hi tota Ia vida, no tindries temps de comptar una per una 6,02 - 10° molecules. Aleshores, per qué s*ha escollit aquest nombre tan elevat ? La resposta es troba en els fets seguents, La massa d’un mol d’atoms de qualsevol element coincideix amb el valor de la seva massa atémica expressada en grams. & La massa d'un mol de molécules de qualsevol substancia coincideix amb el valor de la seva massa molecular expressada en grams Per tant, no cal comptar un per un els atoms o les molecules. Es pot dir que els quimics compten aquestes particules pesant masses a la balanga Aixi, doncs, podem dir que {La massa molar d'un element és una quantitat de grams igual a la seva massa atémica i conté 6,02 - 10 atoms Exempl Qué farem per disposar d’un mol d’atoms de coure, és a dir, 6,02 - 10° atoms d’aquest me- tall? ® Comengarem per conéixer la massa atomica del coure : 63,5 u i Després, pesarem a la balanga 63,5 g de coure. Aquesta quantitat és un mol atoms de coure i l’anomenarem massa molar. 36Exemple 4 : Qué farem per disposar d’un mol de molécules d’aigua, és a dir, 6,02 - 10® molecules ? © Com que la massa molecular de laigua és de 18 u, pesarem en una balanga 18 g aigua, D’aquesta manera ja tenim un mol de molécules d’aigua Exemple 5 : Si beus 360 ml d’aigua, quantes molécules d’aigua hauras begut ? Per resoldre aquesta qiiestié hem de tenir en compte : la formula de ’aigua, la seva massa molecular i la massa d’un mol de molecules d’aigua. ® Recorda que 360 ml son 360 g. 4 Calcularem quants mols hi ha en 360 g d’aigua- 1 mol d’aigua_= 20 mols 18g @aigua ™ Calcularem quantes molécules hi ha en 20 mols d’aigua 20 mols d’aigua - _6, 02 - 10 molécules = 120, 4- 19 ® molécules. Tmol @ aigua La massa molar dun element 0 d'un compost és una quantitat de grams igual @ la seva massa molecular i conté 6,02 - 10” molécules } a7EXERC SINTESI: + Si tens a les mans peces de diferents metalls, com ara ferro, or i plat, i et diuen que equival, justament, cada un, a un mol, quants grams i atoms conté cadascun? 2- Si durant un cert temps respires 2 mols d’oxigen, O2, quants grams d’oxigen has respirat? I quantes molécules?, 3- Completa les frases segiients. = Unmol d’atoms d’argent té una massa de grams + Enmmiig mol d’atoms d’argent hi ha atoms 4- En un flascé de laboratori, segons indica l’etiqueta, hi ha 200 g d’hidroxid de sodi NaOH. Quants mols d’aquesta substancia conté el flasc6? I quantes molécules?, 385- Tens 0,5 mols de clorur de sodi i 0,5 mols de sucre C1sHh201: ,Quina de les dues mostres t8 més massa?. Quina té més molécule €- Quants atoms de H hj ha ea un mol di 7- Quantes molécules de propa, CsHs, bi ha en 2 mols de lesn compost? 8- Una ote d'eigua 1é un volum de 0,05 ex, Quantes molécules daigua bi ha en 9- Quants atoms doxigen, nitrogen j hidroyen hi ha en un mol "acid nitric, HNO:10- Quina Ja massa d’una moldcula de but CaHyy?, UL La formula de la sacarina és CsHsQsNS. Calculeu a- La massa de 0,1 mol de sacarina b- El nombre de motécules que hi ha ea un mg de sacavina, Le formula de Paspi les molécules exi CoHs0,, Caiculeu el nombre d”atoms ds carbon g enun comprimt d’aspirina de 0,5 g formen Caleula quants mols s6n: a 200 g de didxid de sofre SO; b- 300 g d’hidroxid de sodi NaOH 48 - 10" molécules de clorur d°hid gen HCI 403.4- EL VOLUM MOLAR DELS GAs Ja saps quina és Ia relacid entre el mol d"una substancia i el lor de le seva massa expres- sada en grams. Perd, hi ha cap relaci6 entre el mol iel valum que ocupa? 5- Observa la seguent figura, Amb les dades que hi apareixen, respon si aquest quatre mols: © Contenen ei mateix nombre de molécules, * Tenen la mateixa massa. © Qoupen el mates volum dis aa, oe ‘Aigua Alcofot (H20) {CHs0H) 1 mal=18¢ 1 mol =46 9 Nee (Corur de potass Clorur do soi kc (Nach tol =74.8g 1 m0l=5889 Has pogut observar que Vaigua i Valcobol sin liquids, mentre que el clorur de sodi i el clorur de potassi sén sdlids i que tots quatre ocupen volums differents, "hi haguessim comparat altres sélids i liquids, hauriem arribat @ la matcixa conelusio. Ain dones, podem dir que {Ei volum Aguest volun: ocupst per un mo} de motécales de qualsevol substancia !"anomenen volum ota 4Vegem ara que suoveeix quan compatem mols de gasos diferents 6- Fixe’t en la figura i contesta les preguntes sewiients © Tenen tots els gasos el mateis nombre de molecules? © Ta mateixa massa?, © Geupen el mateix volum?. Pressié:t atm 1 ol 44g Pais 602 102 moicules A mot ig 224 6.02 102 molacues 1 mo 285 aaa 6,02 - 10% molécutes Qbserva que, en el cas dels gasos, el volun) molar té un valor constent, en condicions noi mals de temperatura i pressié (*), igual a 22.41, Per aixd podem dir que: gas, en condicions uormals, ceupa sempre Ci comté 6,02 10 [Tin mot de qualseval |molécules ons normals: 1 atmosfera de pressié: i 0° C de temperature aExemple 6: Caicula quin volum ocupen en condicions normals 100 g d’amoniac gas6s, NH, (g), i quantes molécules conté aquesta quantitat d’amoniac. - En primer lloc, calcularem la massa molecular del amoniac, i aixi sabrem quant pesa un mol d’aquest gas Massa d’un atom de N Massa de 3 atoms d’H Massa molecular de NHs - A continuaci6, calcularem quants mols d’amonjac hi ha en 100g 100 g- Imol = 5,88 mols 17g = Ara calcularem el volum que ocupen aquest 5,88 mols 5,88 mols 22.41 = 131,71 L. 1 mol ~ Seguidament, ja podem caleular quantes molcuies hi ha en 5,88 mols 5,88 mols -_6,02- 10° molécules = 35,40 - 10* molécules. T mot 7- Un recipient conté 80 g de gas didxid de softe SO, en condicions normals. a- Quants mols de gas hi ha en el recipient? b+ Quin volum ocupa el gas? © Quantes molécules conté aquesta quantitat de SO2 88- Tenim 20 L de gas clorur d’hidrogen HCI, mesurats en condicions normals a- Quants mols son? b- Quin és el valor de la seva massa, en grams?. 9- Tenim 44,8 L. de didxid de carboni, mesurats en condicions normals. Calcula el nombre de mols continguts i la seva massa en grams 10- Calcula quin volum en condicions normals, ocuparan 50 g d’oxigen (gas) 11- Caleula la massa @°hidrogen (gas) que es continguda en un volum de 50 L. mesurats en condicions normals, 43.5- COMPOSICIO CENTESIMAL D’UN COMPOST. ‘Més d’una vegada deus haver observat que l’envas de molts productes comercials hi consta Ja seva composicié. Aquestes dades tenen un interés especial per al consumidor perqué I’in- formen sobre l'article que adquireix. Igual com en els productes comercials, la composicié quimica es pot expressar en tant per cent en pes i s’anomena composicié centesimal {La composicié centesimal d’un compost indica quin tant per cent de la massa molecular {correspon a A continuacié pots veure com es calcula la composicié centrsimal d’un compost. Exemple 7 : Calcuta la composicié centesimal de l’acid sulfliric HjSO,, a partir de la formula del compost - Primer calculem la massa molecular 2 atoms @hidrogen: 2- 1 u=2u; 1 atom de soffe: 1 - 32 u= 32 u; 4 atoms oxigen 4-16 u=64u Massa molecular = 2.u+32.u + 64u= 98 u. Aix, dones, el mol d’acid sulfiiric pesa 98 g. Estan formats per 2 d’hidrogen, 32 g de softe i 64 g d’oxigen - Per tant, el percentatge de cada element en els 98 g és el segiient 28 ..100 = 2,04% 5 = 28.100 = 32,65% 0 = 88.100 = 65,31% 98g 98g 98g 12 Troba la composici6 centesimal dels compostos segdients: a- Aigua b- Sulfur d’alumini Al, Ss c Clorat de calci Ca(CIOs)2 45