LLEGEIX EN SILENCI AQUEST TEXT. Aenea prounics cau LET BURLETA EN MIQUEL I EL SEU FOL) En aquesta ciutat de ’interior vivien també un nen orfe iun follet. El nen es deia Miquel i casa seva era una escola. Alla anava a classe, all menjava, alla dormia, alla guardava la seva roba i els seus quaderns, alla jugava amb altres nens... El follet no se sabia ben bé on vivia, encara que tots els que coneixien en Miquel asseguraven que niava dins del seu cap, en la seva imaginaci6. —Tens el cap ple de pardals. —I ara! —insistia en Miquel—. Reconec que m/invento algunes coses, peré el follet és tan real com un autobiis, com la taronja que porto a la butxaca, com el color blau del cel, com aquest pardal que es rebolca a la sorra... Perd en Miquel no podia demostrar-ho, ja que el follet inicament apareixia quan es trobava sol. El follet es deia Pompeu, o almenys aixi li deia en Miquel. Si tenia un altre nom, ning no ho sap. Pompeu pertanyia a la mena de follets anomenats burletes. No cal ser un expert en follets per saber que hi ha follets seriosos, follets timids, follets rondinaires, follets murmuradors, follets gemegaires, follets a ratlles i, per descomptat, follets burletes. En Pompeu sempre estava de bon humor i disposat a fer una broma a qui se li posés per davant. Per en Miquel, el Iloc preferit de la ciutat era el vell pont de pedra, que amb els seus dotze ulls travessava el riu de banda a banda. Escaneado con CamScannerCom que era estret, havien desviat els cotxes per altres ponts més moderns, i per aquell només hi transitaven les persones que no tenien pressa. En Miquel es col-locava just al centre del pont i es quedava embadalit mirant el corrent del riu. —T’agrada? —li preguntava el follet. —Si, perd m’agradria més poder veure el mar. —Aixo és impossible en una ciutat de Pinterior com aquesta. Ni un follet podria veure’l des d’aqui. —Mon pare era mariner. —El recordes? —Molkt poc. Peré el que no recordo m’ho imagino. Viviem en una casa pintada de blau, al costat del port. Si obries les finestres, entrava el soroll del mar, i la seva olor, ila seva humitat... —I les sardines i els molls i els Ilucos... —va continuar en Pompeu en to de broma. —I les gambes i els calamars... —li va seguir el joc en Miquel. —En la seva tinta? —Arrebossats. En Miquel i el follet reien a cor que vols. —Somies amb el mar? —A tota hora. Traduit i adaptat de Tejemaneje y Estropajo, ALrREDo Gomez CeRDA, Bruiio Escaneado con CamScanner@ Respon correctament aquestes preguntes eo 1 On viu en Pompeu? a. Enun llum magic. b. Enun pont abandonat. c. Alcap d’en Miquel. Qué pensen d’en Miquel els seus companys? a. Que esta molt despistat. b. Que s'imagina coses i els explica histories impossibles. c. Que té un follet de veritat ala butxaca. En quin tipus de ciutat viu en Miquel? CO a. Enuna ciutat costanera. b. Enuna ciutat de l'interior, sense mar. Oe. Enuna ciutat encantada. 4. bre el text que has llegit. Que recorda en Miquel del sey Pare? (Ca. Que era pintor. Ob. Queera cuiner. c. Queera mariner. Quin és el Iloc preferit d’en Miquel alaciutat? Ca. Un pont molt transitat. Cb. Unvell pont. Oc. Unpont amb vuit ulls. Que significa que somia amb el mar a tota hora? a. Que sempre té soni somia amb casa seva. CJ b. Que el mar esta molt present en els seus pensaments. c. Que recorda el mar quan mira el rellotge. 7. En quin tipus d’escola creus que viu en Miquel? 8. Qué sabem d’en Pompeu a partir del fragment? 9. Qué recorda en Miquel de casa seva? I de viure a prop del mar? 10. Qué t’agradaria que passés? Escriu un final divertit, propi d'un follet burleta. Escaneado con CamScannerLLEGEIX EN SILENC| AQUEST TEXT. LEcTURA: La vaca artista UNA INESPERADA VISITA Una nit la Palmira descansava dins de la seva tenda quan un Ieu soroll la va sobresaltar. «Qué passa? Qué és aixd?», es va preguntar. Amb precaucié, silenciosament, va mirar per un forat. Era una llebre que semblava espantada. Estava molt prima, gairebé escanyolida, i el seu pél no brillava. La Palmira es va fregar els ulls, pensant que no s’hi veia bé, Per®... si, era una Ilebre. Era alla, al davant de la tenda, aturada, pestanyejant. No. La Palmira no estava somiant. —Mu, muu, mu. Muuuu. Mu —va intentar espantar-la. Peré la llebre no s’immutava i, com que la vaca ja no era capa¢ de dormir, s’hi va acostar per preguntar-li: —Ets una llebre, oi? Explica’m aleshores qué fas per aqui. —Veura, vosté, senyora vaca, estic avorrida i cansada estar sempre amagada —va parlar amb veu mansa Ja Ilebre—. Em persegueixen dos cagadors. Fugint vull enganyar-los. A veure si ho aconsegueixo. —I qué hi pinto jo, en aquesta historia? No pertanyo a cap associaci6 protectora d’animals —va aclarir la Palmira. —Ja ho sé, senyora. Només vinc a demanar-li consell, perqué vosté és una vaca de ciéncia. Té, amés, molta experiéncia; m’ho va dir abans-d’ahir el conill, —Vinga —va interrompre la vaca—, entra ala meva tenda. Dema jaen parlarem; ara hem de dormir, el Escaneado con CamScannerVendema es van llevar molt hora i van parlar durant una Ilarga estona. La Palmira va sentir compassi6 de la llebre i la va acollir a casa seva. Per menjar i dormir no hi havia problema: la Ilebre dormia en una cantonada de la tenda, estirada. L'anic capritx de la llogatera era posar una punta del sac que li fes de coixi. Es van fer tan amigues, tan amigues es van fer, que, tot i ser tan diferents, es van entendre. La llogatera era molt llesta; per aixd aprenia de seguida les lligons que la Palmira li donava: sumava, llegia, restava i escrivia. Juntes s’ho passaven d’allé més bé. La Ilebre no tenia canya per pescar, perd sabia bussejar. No hi havia truita ni anguila capag d’enganyar-la. La Palmira li va dir un dia a la Ilebre: —Hauras de buscar un nom, companya, un nom qualsevol que vagradi, ja que dir-te ebre, sempre Ilebre... —Tens raé —va assegurar—. Perd mai m’havia vist en tal compromis, buscar un nom pera mi! Ajuda’m tu, Palmira. La vaca en tenia un voltant-li pel cap perd, tot i que es moria de ganes de dir-Phi, no volia fer-ho, ja que pensava que no havia de ficar-se en temes personals. —Bateja’m tu, Palmira —li demanava la llebre. Aixi que, després de tant insistir, per fi la vaca es va decidir —A mi m’agradaria... que et diguessis SERAFINA. Primer es van quedar en silenci, sense mirar-se a la cara, fins que, quan les seves mirades es van trobar, van esclatar totes dues en una sonora riallada. Després, durant una estona, la Palmira, ja molt seriosa, li va explicar la seva historia. —Bravo! —va exclamar la Ilebre—. Em diré Serafina. Aixé cal celebrar-ho; farem un gran festi, pescaré molts peixets, aconseguiré hortalisses i pastanagues. Laixi ho van fer. Ho van celebrar amb un dinar molt variat; després van parlar, van riure i fins i tot van cantar. Traduit i adaptat de La vaca titiritera, Concita BLANCO, Brufio Escaneado con CamScannerie has llegii @ Fespon correctament aquestes preguntes sobre el text au aoe 1. On descansava la Palmira? 4, Per qué la llebre va anar a veure a. Ala seva tenda de campanya. O b. Enuna botiga del poble. c. En una tenda de cagadors. Per qué es va despertar? a. Es va sobresaltar en sentir un leu soroll. b. Es va espantar en veure la llebre davant de la seva tenda. c. Tenia insomni i no podia dormir. Quina és la primera reaccié de la vaca en veure la llebre? a. La veu tan prima que vol cuidar-la. b. Li diu que millor que torni Vendema. O «. Intenta espantar-la amb els seus mugits. la Palmira? Ca. Perqué seguia el consell d'un conill. (CO b. Perqué va topar amb la seva tenda quan fugia dels cacadors, Oc. Vaarribar per casualitat. 5. Com s’adona la Palmira que la llebre és molt llesta? Oa Perqué pesca una pila de peiyos sense canya. b. Perqué aprén les lligons dela vaca amb rapidesa. c. Perqué ella li ho va confessar. . Quin aspecte té la Ilebre quan arriba a la tenda de la Palmira? a. Esta molt prima, el seu pél no brilla i parpelleja sense parar. b, Esta cansada i nerviosa. c. Sembla avorrida. 7. Creus que els va resultar facil, a la Palmira ia la Serafina, fer-se bones amigues? 8. Per qué busquen un nom per ala llebre? 9. Qué fan per celebrar el nom de la Serafina? 10. Quin altre titol posaries a aquest fragment? 2S ——- a Escaneado con CamScannerTAGRADA LA CUINA? | LES POSTRES? LEcTURA: Una recepta per llepar-se els dits BESCUIT DE IOGURT Dificultat: facil. #4 KK Temps: 20 minuts de preparacid; 40 minuts de coccié. Ingredients * 3 ous © Liogurt natural (fes servir Penvas com a mesura dels altres ingredients) * 3 envasos de farina ABANS DE MENJAR-TE'L, DEIXAL REFREDAR, * 2 envasos de sucre * Lenvas d’oli ¢ ratlladura de 1 llimona 1 sobre de llevat Escaneado con CamScannerPreparacié Mentre prepares el En un bol, bat els ous A continuaci6, afegeix bescuit, escalfa el forn i afegeix el iogurt. la farina, Poli i el sucre a 220 °C durant uns i barreja-ho tot 15 minuts. molt bé, evitant Demanaa un adult que quedin grumolls. que Cajudi. Després, incorpora a la massa el Ilevat Finalment, unta un motlle de ila ratlladura de la Ilimona. forn amb mantega i aboca-hi la massa. Posa’l al forn durant 40 minuts. y:) Escaneado con CamScanner@ Respon correctament a aquestes 1. En quines parts esta dividida la recepta? Oo a. En els passos que cal seguir. b. En ingredients i preparacié. c. En materials i ingredients. Quin tipus de plat es cuina? CZ a. Sén unes postres, un tipus de bescuit. O b. Esun primer plat lleuger. . Pots elaborar aquesta recepta sense ajuda? a. Si, ho faig aixf sovint. Cb. He de demanar ajuda aun adult amb el forn. c. Només per moure la massa. Oc. sel plat principal d'un ment. preguntes sobre el text que has llegit, 4. Quan s'ha d'engegar el forn? Da. Alfinal, quan tot esta barrejag, (Cb. Abans de comengar, perqua es vagi escalfant. Ce. Enqualsevol moment. . Quin és el temps total d'elaboracigy CJ a. Uns 40 minuts. (C0 b. Uns 15 minuts. c. Uns 60 minuts. Com saps si una recepta és facil complicada de fer? ° a. Només s’esbrina fent-la. b. S'indica a la mateixa recepta. Oc. Se sap quan t’hi poses. 7. Quins sén els ingredients necessaris en la recepta? 8. Es barregen tots els ingredients alhora 0 cal Preparar-los d’alguna manera? 9. Quina informacié ens donen les paraules després, a continuaci6, finalment? 10. Per qué és necessari que els passos de la clara i ordenada? recepta estiguin escrits de forma Escaneado con CamScannerSAPS SEGUIR UN PAS A PAS? LECTURA: InstrucciO TOT EN UN Coneix el teu rellotge: els botons * Mode (mode): controla el calendari, el cronometre iPalarma. + Set (ajustar): s'utilitza per accedir als diferents tipus d’ajust. + Up (amunt): augmenta el ntimero. + Start (comencament): activa 0 desactiva Phora, ’alarma i el cronometre. © Reset i Seek (esborrar i buscar): funcions que controlen la radio, esborren la seleccié i busquen emissores. + Light (Ilum): il:lumina la pantalla. Canviar la data ir Mantingui premut el boté S et durant a trobar el «calendatin. Sos serrate 2n Premi el boté Mode per accedir als ajustos de la dat ita. | 3r Mantingui premut el bot6 Up dur: } el mes il’any. durant dos segons per canviar el dia, 4t Premi el boté Start per confirm: ar la nova dat a ce ta en el rellotge. Escaneado con CamScannerTelal @ Respon correctament a aquestes Preguntes sobre les instruccions. 1. Aquin objecte corresponen aquestes instruccions? Ca. Auncrondmetre. Ob. Aun calendari, Oc. Aunrellotge amb diverses funcions. 2. Quin boto il-lumina la pantalla? a. El boté Mode. L] b. El bots Light. c. El bots Start. 3. Amb quins botons es controlen les emissores de radio? Oa. Noté radio, aquest rellotge. Cb. Amb els botons Up i Set. Cc. Amb els botons Reset i Seek. 4. Quina d'aquestes utilitats no té Vaparell? O a. Crondmetre. b. Termémetre. Oe. Calendari. . Per a qué serveixen les instruccions? a. Per saber com és laparell icom s'utilitza. b. Per aprendre idiomes. UO c. Per saber on es venen els recanvis. uina altra informacié dona el text? a. El lloc ila data de fabricacio. b. Com son els components. Ce. Lacaducitat de la garantia. 7. En quin altre tipus de text podries trobar passos numerats? 8. Qué passaria si els passos no mantinguessin un ordre? 9. Quin tipus d’aparells o instruments solen venir amb instruccions? 10. Per qué les instruccions estan escrites en imperatiu? Escaneado con CamScannerREIS, PERO D'UN ALTRE Tipys, EN AQUEST FRAGMENT TEATRAL HI HA LEcTURA: Edelmir Ili el drac Gutiérrez ES BUSCA REI a .. Pal PrEGONeRa: (Surt per ’esquerra amb el pregd en una md iuna aoe mi aaltra.) Atencié, atencid! Per ordre del senyor Benet, manaia de Fol ‘a de moment, es fa sabeeeeer: que el pais necessita amb urgéncia un rei de bona qualitar i, a poder ser, en bon estat de forma. S’ofereix bon sou, tron de roure i vorj per estrenar, i entrada gratis per al cine cada dissabte. S' exigeix bona preséncia, corona i mantell propis i experiéncia en carrec similar. (Se’n va per la dreta.) EpELMir: (Entra en aquest moment del carrer amb una gran maleta ala md. S’acosta a Vescenari donant veus pel passadts central del pati de butaques.) Eh! Aqui, aqui! Psssst! Escolti! Bener: Qué passa? Qué passa per aqui? Qui esvalota tant? EDELMIR: Soc jo! Soc jo! BEnET: Qui és vosté? I qué vol? Epetair: (Aconsegueix pujar a l’escenari, esbufegant com una locomotora.) Buf! Arf! Bof! Es que acabo de sentir el prego + — ivinc corrents per veure si em contracten. Jo soc rei! Benet: (Incrédul.) Voste, rei? Doncs, la veritat, no cé un aspecte molt reial, que diguem... Epetmir: Es que estic sense feina des de fa sis anys i, és clar, es perd la forma. Perd soc rei! Li ho asseguro. Rei diplomat. Benet: De debo? Epetoir: Miri, miri. Aqui porto el meu titol, perfectament en regla. (Trew de la maleta un preciés diploma, ti amb una banda vermella que el creua en diagonal.) Escaneado con CamScannerpenet: A veure... Ah, dones si! Es vost? rei. Rei diplomat, a més a més, efectivament. Perd, veura... nosaltres volfem un rei alt i guapo i ample d’esquena; i voste, perdoni que li digui, @aixd, res de res, eh? Epetmir: (Una mica trist.) Ja, ja ho sé. Soc baixet i més aviat Ieig, té vosté rad. Perd a canvi d’aixd... Benet: Qué? EDELMIR: Que es dona la casual avinentesa que estic casat. Pel mateix preu poden tenir vostés un rei i una reina. (Crida, en la direccié per on ha arribat.) Felisa! Felisa! Vine, que et presentaré aquest senyor tan simpatic! (Per la porta del fons de la sala apareix la REINA FELISA, al ritme dels acords d’una marxa reial. Avanga pel passadis central saludant el public, que Vaplaudeix enfervorit i li langa arrés i flors. Arriba per fi a Vescenari.) Aqui, la meva senyora, la reina Felisa. Felisa, aquest és el senyor Benet. Bener: Tant de gust, majestat. Rena Fetisa: Molt de gust, Benet. Epetmi: (A Benet.) Bé, qué? Qué li sembla? Beer: (Sincerament impressionat per una oferta tan avantatjosa.) La veritat és que esta molt bé. Perd que molt rebé! Resulta molt econdmic. Dos pel preu @un. Aixd canvia completament les coses. Epetmi: Aleshores... ens accepten? Benet: (Després de pensar-s’ho una mica.) D’acord! Queda vosté contractat com a rei del pais de Fofa. Epeuaie: Fantastic! Moltes gracies! Traduit i adaptat de Edelmiro II yel dragén Gutiérrez, FERNANDO LALANA, Brufio, Escaneado con CamScanner6 Respon correctament a aquestes preguntes sobI . Quin aspecte ha de tenir el rei que 1. Quants personatges intervenen en aquest fragment? O a. Quatre. b. Cine. Oc. Tres. 2. Qué anuncia el ban de la Ppregonera? a. Que busquen un rei per al pals de Fofa. b. Que en Benet és el manaia. c. Que necessiten una corneta. 3. Amésa més del sou, qué ofereixen al nou rei? a. Una corona i un mantell. b. Entrades gratis per al cinema. Cc. Menjar gratis els dissabtes. 4. Com s’assabenta I’Edelmir que Fofa busca un rei? a. Liho ha dit un ocellet. b. Acaba de sentir el ban. Oc. Liho ha dit un vel. 5. Com demostra I’Edelmir a en Benet que és un rei? a. Li ensenya el seu arbre genealogic. C b. Liensenya el seu carnet de rei. Ci c. Liensenya un diploma. NAY oe re el text teatral que has legit vol en Benet? Ca. Hade ser alt, guapo i ample d’esquena. CJ b. Ha de ser baixet i més aviat lleig. c. Noha de tenir cap requisit, Per qué no esta en forma l'Edelmir? Ca. Nose sap. (CJ b. Perqué no fa gens d'esport. c. Perqué fa sis anys que no treballa. . Com pretén convéncer I’Edelmir a en Benet perqué el contracti? a. Li ofereix treballar 24 hores al dia. Ob. Lidiu que, com que esta casat, els pot contractar a ell ia la reina. (ec. Lidemana una oportunitat. . Com entra la reina Felisa a la sala? C a. Entre esbroncades i xiulades. b. Ensilenci. Oc. Entre aplaudiments, arros i flors. . Qué pensa en Benet en conéixer la Felisa? Oa. Que faria un bon tracte contractant-los tots dos pel preu d'un. Ob. Que és una reina molt bonica. Oe Que és una reina tan lletja com el seu rei, Escaneado con CamScanner—ENDARIA? CONEIXES ALGUN MITE O HISTORIA LLEG LecTuRA: Un mite POLIFEM Ulisses i tots els guerrers grecs tornaven a ftacq En acabar la guerra de Troia, § : el viatge de tornada, van arribar a contents perqué havien vengut. Un dia, en Pilla de Sicilia, habitada per temibles ciclops, éssers gegants, monstruosos, que tenien un sol ull al centre del front. Ulisses, que desconeixia lexisténcia d’aquests éssers, va anar amb dotze dels seus homes a explorar l’illa. Caminant, van descobrir una cova i van decidir entrar-hi i quedar-s’hi a descansat. Quan es va fer de nit, va arribar a la cova Polifem, el ciclop més ferotge de tots. En entrar i veure que la seva cova estava ocupada per estranys, es va enfadar moltissim. Furids, va tancar la cova per dins, col-locant una enorme pedraa l’entrada. Després, d’una sola mossegada, es va menjar dos dels intrusos, Per intentar calmar-lo, Ulisses li va oferir el menjar ila beguda que duien. El ciclop li va preguncar com es deia i Ulisses va contestat: «Bim dic Ningti, Polifem, més eranqui es va menjar i es va beure tot el que li van oferit, i al cap de poca estona S va quedar profundament adormit. Escaneado con CamScanner“ae Ulisses va aprofitar aquell moment per cegar Polifem, ferint el seu tinic ull amb un pal. En Polifem cridava ‘ dedolor ide seguida van acudir a Pentrada de la cova altres ciclops de Villa. Un ells va preguntar a Polifem sialgi li havia fet alguna cosa, i Polifem va contestar: «Ning m’ha fet mal!». Davant de tal resposta, els ciclops van marxar tranquil-lament. / Ulisss els sens homes, enganyant de / noua Polifem, van aconseguir escapat de la cova. Un cop van aconseguir embarcar, Ulisses va cridar amb forca a Polifem: —Polifem, si alga et pregunta qui Cha deixat cec, contesta que va ser Ulisses, rei d’ftaca! En sentir-ho, Polifem va demanar al seu pare, Posid, déu del mar, que fes tot el possible per impedir que Ulisses arribés al seu pais. 1 és aqui on comenga l'auténtica odissea aquest heroi llegendari. Aurtors be CLOE a scaneado con CamScannerRespon correctament a aquestes preguntes sobre el text que has Ilegit, 6. Qué van fer Ulisses i els seus homes quan Polifem es va quedar adormit? 1. D’on tornava Ulisses? O a. Dela guerra d'{taca. Ob. Dela guerra de Troia. Oe. De Sicflia. 2. Aquina illa va arribar amb els seus homes? Oa. ASictlia. O b. A Sardenya. Oe. Aunailla desconeguda. 3. Quins éssers sén els ciclops? CO a. Sén gegants amb molt mal geni. C) b. Sén gegants amb un sol ull al front. Oe. Séngegants amb molt forca itres ulls. 4. Qui era Polifem? Oa. Unciclop més. Ob. Elciclop més ferotge. Oe. Elciclop pare de Posidé. 5. Com li va dir Ulisses a Polifem que es deia? CO a. Liva dir que es deia Ningu. Ob. Livadir que no recordava el seu nom. CO «. Livadir el seu nom, Ulisses. Oa Ob. Oe Livan ferir I'ull per cegar-to, Livan pegar amb un pal al cap Van sortir de la cova en silengi 7, Per qué els altres ciclops se n’anaren sense ajudar Polifem? Oa Perqué temien la reaccié d'Ulisses. Cb. Perqué Polifem els va dir Oe que Ningu li havia fet mal. Perqué Polifem els ho va demanar. 8. Qui és Posid6? Oa. Elrei del mar, pare de Polifem. Ob. Elreideesilles. Oc. Elsobira d'ftaca. 9. Com qualificaries Ulisses? Oa. Poruc i maldestre. O b. Covard pers tracut. O e«. Enginyés i valent. 10. Segons el que has llegit, un mite és... Oa. Ob. . ... el relat de batalles i gestes d'herois. ..€l relat de fets prodigiosos protagonitzats per éssers extraordinaris de creences antigues. - el relat de la vida d’algun Personatge famés. Escaneado con CamScannerCOM VOLEN ELS HELICOPTERS? Si mirem bé el cel, gairebé cada dia veurem passar un d’aquests aparells voladors que tants serveis ens presten: com que poden enlairar-se en vertical i aterrar en espais molt reduits, serveixen tant per fer missions de rescat com per traslladar ferits, apagar focs o vigilar les carreteres. La paraula helicopter va apartixer al segle xix, quan es van ajuntar els mots grecs helix (que vol dir ‘espiral’ o ‘girar’) i pteron (que vol dir ‘ala’), Aquest nom és un bon resum, ja que Phelicopter es diferencia d’altres aeronaus, precisament, per les ales giratdries, que li permeten aterrar i enlairar-se verticalment, mantenir-se quiet aVaire, i fins i tot volar en direccié lateral o fent marxa enrere. Quan el motor de Phelicdpter fa girar les ales a molta velocitat, es posa en marxa el principi fisic d’accié i reacci6: es crea una turbuléncia que fa que aire vagi enrere, mentre l’aparell és propulsat endavant. Escaneado con CamScannerLes ales, a més, tenen una forma aerodinamica: son planes per baix, perd cotbades per dalt. Aixi, doncs, Paire que hi passa per sota va més rapid (i exerceix una pressi menor) que el que hi passa per sobre, cosa que empeny Pala cap a dalt. Aquesta forca s’'anomena sustentaci6, i és el que fa possible elvol. Per governar un helicopter cal coordinar tres controls al mateix temps. El control collectiu fa anar les pales del rotor principal, és el responsable de Vempenta vertical i es fa servir pet desplacar-se verticalment. El control ciclic orienta el rotor principal jes fa servir per anar endavant, endarrere i de costat. Tels pedals controlen el rotor de cuaie: sobre si mateix. Quin embolic! s fan servir per fer girar Vhelicopter Revista Petit Sapiens, niimero 2, hivern 2016 Escaneado con CamScanner@ Tria 'opcié correcta per completar aquestes oracions. 6. Quan el motor de I'helicdpter fa girar les ales... 1. La paraula helicdpter va aparéixe! Oa. ... al segle xx. Da. ...lagent s'espanta. 5 b, ... al segle xv. Ob. ... agent es refresca. c. ...al segle xix. (Cc. ...es crea una turbuléncia, 2. La paraula helicépter significa... rae 7. La forga que aguanta I’helicopter Da. ...ala voladora. es diu... O b. ... ala que gira. Da. ... sustentacié. O «. ...alamagica. Ob. ... miracle. , De. ... sospir. 3. Lhelicdpter pot... O a. ... volar sense combustible. 8. Per governar un helicopter O b. ... volar sense pilot. cal coordinar... Ole. ...aterrar ienlairar-se Da. ... dos controls. verticalment. Ob. ...tres controls. 4. Les ales dels helicdpter sén... Ue. ... quatre controls. . ph baix, * eda oe 9. Els pedals d’un helicdpter... Ob. ... corbades per baix, planes Oa Bros fan cet notice cas per dalt. ‘emergencia. Oe. ... molt boniques. Ob = fan girar l'helicdpter sobre ix. Oe. ...jas'han quedat antiquats. 5. Els helicdpters serveixen Oo .només per fer missions 10. Pilotar un helicopter és... de rescat. Ob. ... tant per fer missions de Oa. ... facil. rescat com per traslladar Ob. ... molt facil, ferits, apagar focs o vigilar les carreteres. Oc. ... complicat. per apagar focs o vigilar les carreteres. Oe Escaneado con CamScannerDE LA PLUJA D/AIGUA A LA PLUJA D’... ESTELS. Els Perstids, la pluja de meteors més popular de Pany, es produeix quan diminuts fragments de pols provinents de la cua del cometa Swift-Tuttle entren a Vatmosfera. La combustié produeix un balid o estrella fugas, una espurna que dura menys d’un segon i que és el que es veu des de la Terra. Aquesta és l’explicacié cientifica, perd els Perséids tenen altres histories al darrere que augmenten encara més el seu peculiar encant i romanticisme. Una d’elles, la més dramatica, ¢é a veure amb la tradicié cristiana, i Valera, més mundana, amb la mitologia grega. Escaneado con CamScannerEls Perstids son coneguts també com les llagrimes de sant Lloreng, perqué laseva artibada coincideix més o menys amb la data en la qual es recorda el martiti del sant (10 d’agost). Sant Lloreng va ser cremat viu en una foguera, ala graella, a Roma. Es diu que al mig del martiri va exclamar: «Doneu-me stic fet». Les seves lligrimes, diu la llegenda, lavolta, que per aquest costat ja e: sén les estrelles que en les proximes nits cauran del cel. Per si els Perséids no tinguessin prou magia, el cometa que els provoca, el Swift-Tuctle, es va perdre de la vigilincia dels astronoms per imprecisions comeses en Pestimacié de la seva orbita. Fins i tot es va creure que sthavia desintegrat, El que va passar va ser que el periode en qué el comet laseva dtbita no era de 120, sind de gairebé 130 anys. cientifics, va tornar a aparéixer el 1992. ‘a aconseguia completar Per a Palleujament dels 79| Escaneado con CamScanner@ Respon correctament a aquestes preguntes sobre el text que has llegit. 1. Qué sén els Perséids? Oa. Una pila d’estrelles. O b. Asteroides en la nostra orbita. Oe. Una pluja de meteors. 2. Com es produeixen aquests meteors? O a. Quan la pols de la cua d'un cometa entra en l'atmosfera. 0 b. Quan es desprenen roques de les estrelles. Oc. Quanies estrelles entren al'atmosfera. 3. Quin nom reben en la tradicié cristiana? Ca. Les lldgrimes d’agost. b. Les llagrimes de Lloreng. Oc. Les llagrimes de sant Lloreng. 4. Com va morir sant Lloreng? D a. Cremat viu. O b. Crucificat. O «. Livan disparar sagetes. 5. Qué és el Swift-Tuttle? Da. Unasteroide. CO b. El planeta del Petit Princep. 0 ec. Uncometa. 6. Quin any es va tornar a veure aquest cometa? Da. £11882. Ob. £11992. Le. Des de 1992 no s‘ha vist. N Quant dura l’espurneig d’una estrella fugac? Ca. Méso menys un segon. ( b. Menys d'un segon. Oe. Unsegon just. 8. Quant triga el cometa a donar una volta completa a la seva orbita? Oa. 10anys. Ob. 120 anys. O e. 130 anys. 9. En quina época es veuen millor els Perséids? O a. Amitian agost. Ob. E110 d’agost, dia de sant Llorenc. Oe. Qualsevol nit d'estiu. 10. Quin fet va passar perqué es donés per perdut el cometa durant un temps? Oa. Que els cientifics el van extraviar. Ob. Que els astrdnoms van calcular malament la durada de la seva orbita. Oe. Que no triga sempre el mateix a completar la seva orbita. Escaneado con CamScannero eS ® 3 & co) QUINA INFORMACIO ENS PROPORCIONEN LES IMATGES? MAPES Aquest mapa del temps representa la situacié atmosferica d’un dia qualsevol a Catalunya i les Iles Balears. Podria ser una prediccié meteoroldgica, com les que ens informen sobre les possibles condicions del temps en els segiients dies. En aquests mapes, la temperatura s’expressa en graus i se sol registrar Ja maxima temperatura que s’espera en una area. Els grafics de ntwvols, sols, etc., representen altres fendmens meteoroldgics com sol, ntivols, pluja, neu, vent, tempesta, etc. Escaneado con CamScannervy 0 Fixa't bé en el mapa i tria la resposta correcta a aquestes preguntes. 1 n » a En general, quin temps fara ala major part de Catalunya? Oa Assolellat. b. Ennuvolat i amb possibilitat de pluges. [c. Hihaura algunes tempestes. Enquines arees fara més mal temps? Da. Clarament a l'oest (ib. Clarament al nord-est. Ce. Sobretot al sud. . Quina és la prediccié per a Olot? (a. Tindran una temperatura minima de 13 °C i possibles pluges. Ob. Plugesi una temperatura minima de 8 °C. Oc. Ennuvolat i amb 16 °C de maxima. . Com expressaries la prediccio per ales illes Balears? Oa. Cel clar perd amb temperatures baixes. Ob. Assolellat i amb bona temperatura mitjana. U ec. Parcialment ennuvolat. En quines comarques s’esperen les temperatures maximes més altes? Oa. Ales de Girona. Ob. Ales de Barcelona. Oe. Ales de Tarragona. 6. En quines de les comarques fara més bon temps? Da. Ales de Barcelona. Ob. Ales de Lleida. Oe. Ales de Tarragona. N Quina temperatura fara a Eivissa? a. Forga calor, entre 211 28°C. Ob. Entre 11°C i 25°C. Ce. Entre 19°C i 29°C. 8. A quina comarca gaudiran de la temperatura més baixa? Ca. AOsona. Ob. Ala Vall d’Aran. c. Al Baix Emporda. 9. Valorant el mapa, quina estacié de l'any creus que podria ser? Oa. Primavera, per la frequéncia de pluges. b. Hivern, per les temperatures. oO Oo c. Final d’estiu, per les temperatures i algunes pluges. 10. El mapa representa tot el territori catala? La. Si,ihiafegeix es Illes Balears. Cb. No, hi falta el Pafs Valencia. Oe. Si. Escaneado con CamScanner