LA PRIMERA FASE DE LA RESTAURACIÓ (1875-1898)

Alfons XII, fill de la Reina isabel, va escriure el manifest de Sandhurst on declarava que ell
tenia intenció de tornar a Espanya si el necessitaven. Martinez Campos provoca un cop
d’estat al 1874 per tal d'acabar amb la república i tornar al sistema monàrquic, és quan
Alfons XII retorna a Espanya com a figura de rei, és a dir retorna la monarquia, a partir de
aquí comença la restauració de la dinastia borbònica al 1875. Alfons XII nombra com a
president de govern a Antonio Cánovas del Castillo. L’objectiu de Cánovas es resoldre els
problemes que causen les inestabilitats com per exemple: posa a fi les tensions entre els 2
grans partits liberals, acaba l’oposició armada carlina i allunya els militar de la vida política.
Canovas vol idear un nou sistema polític per solucionar les inestabilitats polítiques i revoltes,
per això, redacta una nova Constitució la del 1876 que estableix ideologies conservadores
i liberals. Es recull que espanya és un estat confessional catòlic però amb una llibertat de
consciència, és a dir mentres respectis el catolicisme pots practicar la religió que vulguis, hi
ha una sobirania compartida, és a dir el poder no està tot concentrat en el rei sino que està
compartit entre les corts i la monarquia (el rei).
Sorgeixen dos partits polítics, el partit conservador liderat per Cánovas basat en la
burguesia i noblesa alta, i el partit liberal liderat per Sagasta. Fan servir el mecanisme del
torn pacífic en el qual es van tornat el govern d’Espanya amb l’objectiu de crear una
estabilitat i que no hi hagin revoltes del poble. Quan hi ha una crisis el president dimiteix així
ja no hi ha més conflictivitat i passarà a gobernar el partit de l’oposició, aquest disoldrà la
cort i convocarà eleccions. El ministre de govern avisarà al gobernador civil i aquest avisarà
als alcaldes i cacics dels futurs resultats (encasillado) perque son els encarregats de portar
a la pràctica el frau electoral mitjançant tupinades: un falsejament de cens, xantatge,
compra de vots, violència. Això fa que altres forces polítiques mai puguin entrar a gobernar,
aquests son els republicans, i els carlistes que son persones molt conservadores.

Després de la mort d’alfons XII al 1885 Maria Cristina dona d'Alfons XII passarà a ser reina i
es firma el Pacte del Pardo entre el partit de Cánovas i de Sagasta on acorden seguir amb
el mateix sistema bipartidista i donant suport a la regència de Maria Cristina fins que Alfons
XIII pugui ser rei.
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
La revolució industrial a Europa comença al segle XVIII pero espanya pateix un
endarreriment i s'industrialitza un segle més tard degut a una sèrie de factors: la manca de
fonts d’energia i de primera matèria, la inexistència d’un mercat integrat i d’una capital, la
pobresa de l’Estat, la falta de mà d’obra, la deficiència dels transports… Però hi havien dues
exepcions, la siderúrgia basca i la industrialització catalana.
L’arrencada de la industrialització textil catalana es va produir al 1833 per una sèrie de
factors: el benefici de comerç amb Amèrica, l’existència d’un mercat exterior amb Cuba, una
alta mà d’obra degut al augment demogràfic, i gràcies a la política proteccionista. Tot i que
es desenvolupa més ràpid que Espanya , també pateix certs problemes i no pot competir
amb manufactures angleses: depèn d’altres Estats ja que ha d’importar el carbó de Gran
Bretanya i el cotó d’Estats Units, durant el 1862-1865 està la fam del cotó i EEUU deixa de
produir tant cotó per tant Catalunya no podrà importar molta quantitat de cotó i haurà de
recórrer a l’energia hidràulica. No existeix un mercat integrat. Hi ha un retard en la
mecanització, s’utilitzarà per molt de temps la màquina de filar manual, la berguedana i
després ja es passarà a la mecànica. A més també hi haurà una revolta del moviment obrer.
Hi ha dos models de fàbrica, el vapor que s'utilitzen màquines de vapor amb carbó i es
troben a Barcelona o alrededors i aprop de la costa. I després estan les industries
hidràuliques que aprofiten l’energia del riu i es troben lluny del nucli urbà. La majoria
d'indústries són colònies. Les colònies son complexos d'instal·lacions industrials amb
equipaments socials per als treballadors.

La societat de la època viu en condicions de vida i laborals molt lamentables.

Laboralment són explotats amb unes amplies hores de treball que passen les 10 hores
diàries, no tenen festa durant l’any, tenen molta disciplina a les fàbriques, es troben en
condicions insanes i insalubres i els nens petits comencen a treballar als 6 anys i són molt
explotats. Les dones pasen de ser mastreses de casa a treballar a les fàbriques i cobrant
menys que els homes. Físicament viuen en cases insegures, on no tenen aigua corrent i les
condicions de neteja son excasses i brutes, pe tant això provoca una gran mortalitat
epidèmica.

Els obrers tenen unes condicions de vida molt baixes e insanes per culpa de l’explotació
laboral, per això comencen una sèrie de protestes en contra de la industrialització. Formen
el que son els sindicats, una organització de treballadors que lluiten pels seus drets i
ajuden als altres treballadors, s’ajuden entre ells. Un dels primers moviments obrers es el
ludisme, on utilitzen la violència i el sabotatge de màquines, un dels fets més destacable és
l’incendi de la fàbrica de bonaplata (1835). Després es van adonar que no era culpa de
les màquines sinó de l’estat.
El moviment obrer es divideix en dos grups, els marxistes i els anarquistes. Els socialisme
marxista, amb la fundació del PSOE, proposa eliminar les classes socials i propietat privada
perquè no hi hagin desigualtats. Defensen la reconstrucció d’un nou estat.
L’altre grup son els anarquistes, tenen una ideologia per el cual estan en contra de l’estat,
l'església i la burgesia. També volen eliminar la propietat privada i a més volen eliminar
qualsevol tipus de gobern. Dintre del grup anarquista estan els anarcocomunsites i
anarcocol·lectivistes

1.Expliqueu el funcionament del sistema polític de la Restauració i de les eleccions

durant aquell període, i compareu-lo amb un sistema i unes eleccions veritablement
democràtica.
La Restauració borbònica (1874-1931), període iniciat amb el restabliment de la monarquia
borbònica en la persona d'Alfons XII (1875), va significar la implantació d'un nou sistema
polític que va posar fi a la inestabilitat del Sexenni democràtic. Cánovas del Castillo serà
l'artífex del nou règim, regulat per la Constitució del 1876. El sistema canovista es basava
en l'existència de dos grans partits, el Partit Conservador i el Partit Liberal,anomenats partits
dinàstics, que es tornaven en el poder (torn pacífic). El funcionament del sistema estava
manipulat per la pràctica del caciquisme i el frau electoral(El conjunt de trampes electorals
es coneix com a tupinada), per a garantir el torn. D'aquesta manera tan poc democràtica, es
garantia el poder a un dels dos partits lleials a la monarquia i totes les altres forces
polítiques del país restaven al marge d'aquest joc polític. Era la fórmula elegida per les
classes altes (l'oligarquia agrària i industrial) per a garantir l'estabilitat política i evitar el perill
revolucionari de les masses.En definitiva, la Restauració representa el triomf de l'opció
liberal moderada, la reformulació conservadora de l'Estat liberal. La intenció dels polítics
liberals de la Restauració era construir i consolidar un estat políticament i jurídicament fort,
capaç de defensar i garantir els interessos dels propietaris i dels diferents grups econòmics
que dominaven l'Estat. De fet, volien contrarestar i neutralitzar el perill que representen per
a l'ordre socioeconòmic establert els corrents ideològics republicans, nacionalistes,
marxistes i anarquistes