03531 - DRET INTERNACIONAL PÚBLIC

Semestre setembre 2019 – gener 2020 Unitat 4

Prova d'avaluació contínua – PAC 4 Vicenç Serra Moral

Reptes del Dret internacional públic: manteniment de la

pau, protecció del medi ambient i dels drets humans

PART I – TEST (Puntuació: 20/100)

Llegeixi detingudament cadascuna de les preguntes del test i respongui si és verdadera (V) o
falsa (F), justificant breument –en tots dos casos– la seva resposta, amb una extensió
màxima de cinc línies per pregunta.

Per tal de facilitar la correcció, precisi si la pregunta és V o F també en la taula següent:

1. F 6. V 11. F 16. V
2. F 7. V 12. F 17. F
3. V 8. F 13. V 18. F
4. V 9. V 14. F 19. F
5. F 10. F 15. V 20. F

1. (F) D'acord amb la Carta de les Nacions Unides (Carta), l'objectiu principal de
l'Organització de les Nacions Unides (ONU) és mantenir la pau i la seguretat
internacionals de conformitat amb els principis del dret intern de cadascun dels Estats
membres de l'organització.
Ja que si ens remetem a l’art.1 paràgraf primer de la carta de les nacions unides, l’objectiu
principal seria de conformitat amb els principis de la justícia i del dret internacional, l’ajust o
arranjament de controvèrsies o situacions internacionals susceptibles de conduir a
trencaments de la pau.

2. (F) L’"Arranjament pacífic de controvèrsies", l’"Acció en cas d'amenaces a la pau,

trencament de la pau o actes d'agressió" i les “Operacions de Manteniment de la Pau”
es regulen, respectiva i principalment, als capítols VI, VII i VIII de la Carta.
Ja que es troben principalment en els cap. VI i VII i no en el cap VIII; les operacions de
manteniment de la pau tenen l’encaix constitucional entre el cap VI i VII de la carta de les NU
però sense estar previst en cap de la carta.

3. (V) L'Assemblea General és l'òrgan plenari de les Nacions Unides on estan

representats tots els membres de l'organització en plena igualtat. Això implica que a
l'hora d'adoptar una resolució el vot de Tuvalu val el mateix que el dels Estats Units
d'Amèrica.
Ja que amb indiferència de la seva extensió geogràfica, població o règim polític, tots els
estats membres estan representats en aquest òrgan amb total igualtat.
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
PAC 4

4. (V ) El Secretari General de les Nacions Unides té un mandat de 5 anys renovable i

és el funcionari administratiu de l'organització de major rang. Entre les seves funcions
destaca la possibilitat d'informar al Consell de Seguretat sobre qualsevol assumpte
que pugui suposar una amenaça a la pau i a la seguretat internacionals.
Ja que tot lo citat en l’enunciat, es pot contemplar a raó dels art. 97, 98 i 99 de la carta de les
Nacions Unides.

5. (F) Els Estats membres de l'ONU hauran de tractar de resoldre les seves
controvèrsies de forma pacífica, encara que siguin susceptibles de posar en perill el
manteniment de la pau i la seguretat internacionals, únicament mitjançant el recurs a
la negociació, la investigació, la mediació, la conciliació, l'arbitratge, l'arranjament
judicial i el recurs a organismes o acords regionals.
Ja que si ens remetem a l’art 33.1 de la carta de les NU ens cita que enfront una
controvèrsia, davant la continuació de la qual sigui susceptible de posar en perill el
manteniment de la pau i la seguretat internacional tindran la obligació de resoldre-la recorrent
a qualsevol mitjà pacífic de resolució de controvèrsies i a la regla bàsica de la lliure disposició
de mitjans.

6. (V) Abans que s'implementi una Operació de Manteniment de la Pau de caràcter

coercitiu sobre la base del Capítol VII de la Carta, el Consell de Seguretat haurà de
determinar l'existència d'una amenaça a la pau i a la seguretat internacionals.
Ja que així es desprèn de l’art. 40,41 i 42 sobre la determinació de l’existència d’una
amenaça a la pau, trencament de la pau o acte d’agressió.
7. (V) La implementació de mesures coercitives armades per part dels acords
regionals haurà de comptar sempre amb l'autorització del Consell de Seguretat, a
excepció dels casos de legítima defensa establerts a l'article 51 de la Carta.
Ja que si ens remetem a l’art.51 de la carta de les NU, observem que cita textualment, que
cap disposició d’aquesta carta menyscaba al dret de legitima defensa individual o col·lectiva
en cas d’atac armat contra un membre de les nacions unides; per tant en cas de legitima
defensa, no serà necessària l’autorització del Consell de seguretat, però si que s’haurien de
comunicar de forma immediata en aquest.
8. (F) En dret internacional, la noció de medi ambient és un concepte jurídic determinat
que permet establir exactament els elements que el componen.
Ja que el concepte de medi ambient no es un concepte jurídic determinat degut a que el
concepte de medi ambient no és uniforme. D’aquesta manera, Caldwell indica que el medi
ambient és un terme que tothom compren però que ningú es capes de definir; per tant no és
un concepte jurídic determinat.

9. (V) La declaració de Rio de 1992, amb la finalitat de garantir un desenvolupament

sostenible, estableix el dret al Medi ambient com un element integrant del dret al
desenvolupament.
Ja que així ho podem veure en el principi 4 de la Declaració de rio de 1992 “ a fi de trobar el
desenvolupament sostenible, la protecció del medi ambient deurà constituir part integrant del
procés de desenvolupament i no podrà considerar-se de forma aïllada.”

2
Semestre 2019/1
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
PAC 4

10. (F) La primera vegada que es va esmentar el concepte de desenvolupament

sostenible a nivell internacional va ser a la declaració de Rio de 1992.
Ja que va estar en l’informe de Brundland del any 1987

11. (F) El principi de responsabilitats comunes però diferenciades establert a la

Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic es basa en el repartiment mancomunat de
responsabilitats econòmiques de les Parts en el Conveni.
Ja que la convenció reconeix la cooperació pel que fa a la responsabilitat ambiental conjunta;
ara bé els costos econòmics, seran exigibles per aquells que hagin ocasionat danys i per tant
hauran d’assumir ells els costos.

12. (F) Existeix un tribunal internacional per al medi ambient, amb seu a La Haia, que té
capacitat per a determinar les responsabilitats internacionals dels Estats en aquesta
matèria.
Ja que no existeix un tribunal internacional del medi ambient.

13. (V) El deure de no causar danys mediambientals transfronterers es considera una

norma de dret internacional consuetudinari.
Ja que aquesta obligació està considerada de forma generalitzada com una norma de dret
consuetudinari i lligat estretament amb el principi de sobirania sobre els recursos naturals.

14. (F) No existeix un principi de cooperació internacional com a tal en l'àmbit del dret
internacional del medi ambient.
Ja que si que existeix un principi de cooperació, conegut també com el principi de bon
veïnatge.

15. (V ) La Declaració Universal dels Drets Humans, junt amb el Pacte Internacional de
Drets Civils i Polítics, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i
els mecanismes ad hoc formen l'anomenada “Carta Internacional dels Drets Humans”.
Ja que la comissió de drets humans va redactar la redacció de la carta dels Drets Humans on
es contemplen tots els instruments citats en l’enunciat. Tots aquests instruments, de forma
conjunta són els que donen format a la carta internacional de drets humans.

16. (V) Els mecanismes extra-convencionals del sistema de Nacions Unides no estan
prevists en cap conveni de drets humans.
Ja que aquests es troben establerts per diverses resolucions de l’ECOSOC i de l’AG i es
fonamenten directament a la carta de les NU i en les disposicions de la DUDH.

17. (F) Els mecanismes convencionals creats per la Declaració Universal dels Drets
Humans (DUDH) poden abastar diferents àmbits de competència i són exigibles
enfront de qualsevol Estat que hagi signat la DUDH.
Ja que no són exigibles directament enfront de qualsevol Estat que hagi signat la DUDH, ja
que si ens remetem en alguns tractats existeix la possibilitat de que els Estats portin a terme
reserves d’exclusió de la jurisdicció de la Cort per la qual cosa, només s’aplicaria la seva
jurisdicció en aquells estats que no hagin utilitzat la reserva d’exclusió.

3
Semestre 2019/1
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
PAC 4

18. (F ) El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) és un tribunal internacional amb

competència respecte de qualsevol Estat membre del Consell d'Europa.
Ja que si ens remetem a l’art. 59 del Conveni de Roma, podem observar com el conveni està
obert a la signatura dels membres del consell d’Europa; serà ratificat. I les ratificacions seran
dipositades davant del secretari general del Consell d’Europa; per tant, entenent que TEDH
és un tribunal internacional que la seva funció és la de vetllar pel compliment del Conveni de
Roma , podem afirmar que aquest només tindria competències enfront aquells estats
membres del consell d’Europa que hagin signat el conveni i no davant de tots com indica el
present enunciat.

19. (F) Una de les característiques principals del Tribunal Europeu de Drets Humans és
que els recursos davant ell podran interposar-se a qualsevol moment, no sent
necessari que s'esgotin prèviament les vies de recursos interns del suposat Estat
infractor.
Ja que si ens remetem a l’art. 35.1 del Conveni Europeu “ condicions d’admissibilitat” podem
observar que no es podrà recorre davant el tribunal Europeo de Drets Humans en qualsevol
moment, si no que haurà de ser desprès d’esgotar totes les vies de recurs internes.

20. (F) L'ecocidi està reconegut com un dels crims dels quals la Cort Penal
Internacional és competent en virtut d'article 5.1 de l'Estatut de Roma (en vigor des de
l'1 de juliol de 2002).
Ja que en l’art. 5.1 de l’Estatut de Roma no s’hi troba reconegut l’ecocidi com un dels crims
dels quals la CPI es competent.

PART II: CASOS

CAS 1: Les Operacions de Manteniment de la Pau: La Missió d'Estabilització de les

Nacions Unides a Haití: MINUSTAH (2004-2017) (Puntuació: 30/100)

La Missió d'Estabilització de les Nacions Unides a Haití (MINUSTAH) es va establir l'1 de

juny de 2004 mitjançant Resolució del Consell de Seguretat. Aquesta missió de les Nacions
Unides va ser la successora d'una Força Multinacional Provisional (FMP) autoritzada pel
Consell de Seguretat al febrer de 2004, després que el President Bertrand Aristide partís
d'Haití per a l'exili, en el període posterior al conflicte armat que es va estendre a diverses
ciutats en tot el país. Després de més de 13 anys al país, a l’abril de 2017 el Consell de
Seguretat va prendre la decisió que la MINUSTAH es tanqués, com a molt tard, el 15
d'octubre de 2017.

1.1. A través de quina Resolució es va establir la Missió d'Estabilització de les Nacions

Unides a Haití (MINUSTAH)? En quin capítol de la Carta de les Nacions Unides està
fonamentada? Identifiqui la composició del component de la missió, així com el
mandat en matèria de drets humans.
La missió d’Estabilització de les Nacions Unides a Haití (MINUSTAH) es va establir en la
resolució S/RES/1542 (2004). Aquesta resolució es troba fonamentada en el capítol VII de la
Carta de les Nacions Unides sobre l’acció en cas d’Amenaça a la pau, trencaments de la pau
4
Semestre 2019/1
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
PAC 4

o actes d’agressió degut a que a Haití, persisteix els actes de violència així com la possibilitat
d’una ràpid deteriorament de la situació humanitària del país i el seu efecte desestabilitzador
per a la regió.
D’aquesta manera, la MINUSTAH, consta d’un component civil, el qual estarà integrat per un
màxim de 1622 membres de la policia civil (inclosos els assessors i les unitats constituïdes) i
un component militar, el qual constarà d’un màxim de 6.700 efectius, entre oficials i tropa.
Finalment, pel que faria referencia al mandat en matèria de drets humans trobem el següent:
- Donar suport al govern de transició així com a les institucions i grups haitians de drets
humans en els seus esforços de promoure i protegir els drets humans, particularment
el de les dones i els nens, amb la finalitat d’assegurar la responsabilitat individual pels
abusos dels drets humans i el rescabalament de les víctimes.
- Cooperació amb la oficina de l’Alt Comissionat per els Drets Humans, vigilar la situació
dels drets humans, inclosa la situació dels refugiats i les persones desplaçades que
retornen i presenten informes al respecte.

1.2. Busqui a través del sistema de cerca de documents de les Nacions Unides
l’informe del Secretari General sobre la Missió d'Estabilització de les Nacions Unides a
Haití, de 22 d'abril de 2010 (S/2010/200). Una vegada obtingut l'informe, cal identificar
els cinc objectius principals, així com la funció primordial que segons el Secretari
General haurà de complir la MINUSTAH.
Els 5 objectius principals que es preveuen en l’informe del Secretari General sobre la missió
d’estabilització de les Nacions Unides a Haití del 22 d’abril de 2010 són els següents:
1. Fomentar l’estabilitat política, entre altres coses a través de la reforma constitucional,
les eleccions i la governança democràtica.
2. Coordinar i facilitar les tasques de rescat després del terratrèmol, reduint així el temps
de perill de desastres futurs, especialment per els mes vulnerables.
3. 3.Mantenir un entorn segur i estable al mateix temps que es procurar reforçar el estat
de dret, els drets humans, la protecció i prestar suport a les institucions de policia
judicials i penitenciaries de Haití.
4. Donar suport al Govern en la posada en pràctica de la seva visió sobre la capacitat
reforçada del Estat i la descentralització.
5. Ajudar a Haití a començar a incrementar el seu capital humà a través de la promoció
d’un programa social equilibrat.
La funció primordial que segons el Secretari General haurà de complir la MINUSTAH
consisteix en prestar suport al govern a preservar avanços aconseguits fins al moment en
matèria d’estabilització i facilitar una transició sense entrebancs cap a una reconstrucció a
llarg termini.
També, la MINUSTAH, tindrà de prestar una mes gran assistència tècnica, operacional i
logística al Govern i a les institucions estatals.

1.3. La Resolució del Consell de Seguretat S/CAP/2070 (2012), de data 12 d'octubre de

2012, va considerar necessari reafirmar el mandat de la Missió en matèria de drets
5
Semestre 2019/1
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
PAC 4

humans. Expliqui breument els següents aspectes. És important per al Consell de

Seguretat el mandat de la MINUSTAH en matèria de drets humans? Per què? Què se
sol·licita al Govern d'Haití en aquest àmbit?
Si ens remetem a la Resolució del Consell de Seguretat aportada, podem observar, que amb
conformitat amb el capítol VII de les Carta de les NU, emet una sèrie de puntes, en el qual en
el vintè (20) d’aquets, el Consell de Seguretat es pronuncia sobre la importància de la
MINUSTAH en matèria de drets humans, sent així un component essencial de la missió, ja
que el respecte dels drets humans es un element essencial per a l’estabilitat de Haití.
Al Govern de Haití se li sol·licita que amb el suport de la comunitat internacional, segons
procedeixi, haurà de germanitzar el respecte i la protecció dels drets humans per part de la
Policia Nacional de Haití i les autoritats judicials . D’aquesta manera, haurà de consentir que
la MINUSTAH proporcioni supervisió i suport en aquest camp.

1.4. El 10 de setembre de 2004 el Consell de Ministres del Govern d’Espanya va

aprovar la participació del Regne d'Espanya a la Missió d'Estabilització de les Nacions
Unides a Haití (MINUSTAH). Localitzi la roda de premsa d'aquesta compareixença i
respongui a les següents preguntes. Per què se substitueix la companyia de la guàrdia
civil per unitats d'infanteria? Amb quants efectius va contribuir Espanya a la missió en
un primer moment? Als efectius de quin altre país es van unir les tropes espanyoles?
La substitució de la companyia de la guardià civil per unitats d’infanteria ve donada per la
petició de les Forces d’estabilització de les Nacions Unides de Haití ja que a vistes dels
efectius que ells disposen, sol·liciten aquesta substitució.
D’aquesta manera, el contingent que va enviar Espanya a Haití estava format per 200
efectius de la Unitat d’infanteria de la Marina; aquest, es van unir a els efectius formats pel
contingent marroquí el qual estava confeccionat per 150 efectius.

1.5. A través de quina Resolució es va posar fi a la MINUSTAH? Identifiqui l'informe del

Secretari General de les Nacions Unides i el paràgraf corresponent en el qual
recomana que el tancament de la MINUSTAH vagi acompanyat d'una missió
successora. Com es diu la nova missió que es va establir a Haití? Quin és el seu
mandat? Quina és la diferència principal d'aquesta missió en matèria de dotació de
personal respecte de la MINUSTAH?
Es va posar fi a la MINUSTAH a raó de la resolució 2350 (2017) aprovada pel consell de
seguretat en la seva 7924 sessió del 13 d’abril del 2017.
En aquesta resolució, podem observar com en els punts quart i cinquè, es preveu que s’ha
d’emprendre una missió de manteniment de la PAU per a Haití un com es posi fi a la
MINUSTAH; aquesta es diu la MINUJUSTH.
El mandat de la MINUJUSTH consisteix en ajudar al govern de Haití a reforçar les
institucions del estat del dret en el país, continuar donant ajuda a la Policia Nacional de Haití,
fomentar el seu desenvolupament i participar en les tasques de vigilància, presentació
d’informes i anàlisis de la situació dels drets humans.

6
Semestre 2019/1
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
PAC 4

A diferencia de la MINUSTAH, podem veure com el numero d’agents que conformen la

dotació de la MINUJUSTH és inferior (es veu disminuït) ; així doncs, destaca que es
quedessin només 295 agents de la policia dels 1.001 que hi havia en la MINUSTAH i que de
50 funcionaris penitenciaris només se’n quedin 38.

CAS 2: Relator Especial de les Nacions Unides sobre la independència de magistrats i

advocats. (Puntuació: 30/100)

2.1. Qui és l'actual Relator Especial sobre la independència de magistrats i advocats?

En quin any va assumir el càrrec? Expliqui en què consisteix el seu mandat.
El actual relator especial sobre la independència de magistrats i advocats és el Sr. Diego
Garcia – Sayán Larrabure.
El Sr. Diego Garcia, va ser designat com a relator el desembre de 2016, però no va assumir
el seu càrrec fins el gener del 2017.
Pel que fa al seu mandat, podem citar que aquest consisteix en el següents punts:
- Independència judicial.
- Ètica judicial, corrupció dins de la judicatura i rendició de comptes judicials.
- Independència dels advocats i professionals del dret.
- Circumstancies especials que donen lloc a la vulneració de la independència de jutges
i advocats i la correcte administració de l ajusticia.
- Igualtat davant dels tribunals.
- Accés a la justícia i assistència jurídica.
- Educació, finançament i foment de la capacitat dels jutges, advocats i fiscals.
- Garanties de la independència judicial.
- Corrupció, rendició de comptes , e independència del sistema de justícia.
- Protecció dels professionals del dret.
- Restriccions a un judici imparcial i a les degudes garanties processals davant un
tribunal independent, imparcial i competent.

2.2. Identifiqui quants informes anuals ha presentat l'actual Relator Especial sobre la
independència de magistrats i advocats des que va iniciar el seu mandat, a quins
òrgans, l'any, i el símbol dels mateixos1. Què es dedueix?
El Sr. Diego Garcia Sayán des de que va iniciar el seu mandat, podem observar com ha
elaborat 6 informes a dia d’avui. Aquests informes, han estat emesos davant el consell dels
drets humans exceptuant dos d’ells que van ser presentats davant l’Assemblea General(
A/72/140 i A/74/176 ). D’aquesta manera, trobem els següents informes des de que iniciar el
seu mandat:

1
Es recomana accedir a les dades de la web en anglès. La informació de la versió en castellà podria no estar
actualitzada.
7
Semestre 2019/1
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
PAC 4

el 6 de setembre del 2017, en el 35é període de sessions del consell de drets humans, va
elaborar un informe amb el símbol A/HRC/35/31 el qual versava sobre el mandat del relator
especial sobre la independència dels jutges i advocats.

El segon informe, el trobem a data 25 de juliol del 2017, en la 72ª sessió de l’assemblea
General, sota el símbol A/72/140, i el qual versa sobre la problemàtica del crim organitzat i el
seu impacte en el sistema judicial.

El tercer informe, el trobem en data de 5 de Febrer del 2018, en el 38 é període de sessions

del consell de drets humans, sota el símbol A/HRC/38/38 el qual versa generalment sobre el
paper que desenvolupen els consells judicials o altres òrgans que disposen d’independència
enfront els poders legislatiu i executiu per garantir la independència del poder judicial.

El quart informe, s’ha dut a terme a data 5 de Setembre del 2018, en el 73é sessió de
l’Assembla General, sota el símbol A/73/365 el qual versa sobre un conjunt de bones
pràctiques per tal de garantir la independència i la eficàcia dels col·legis d’advocats; a mes a
més, també conclou amb un llistat de recomanacions sobre la creació, composició i les
funcions d’aquets òrgans.

El cinquè informe, s’ha dut a terme a data 29 de d’Abril del 2019 en la 41 sessió del consell
de drets humans, sota el símbol A/HRC/41/48 i en el qual es parla sobre l’exercici del dret a
la llibertat d’expressió, associació i reunió pacifica per part dels jutges i fiscals, tant dins com
fora d’internet.

El sisè informe, dut a terme a data 16 de Juliol del 2019, en la 74ª sessió de l’Assemblea
general, sota el símbol A/74/176, i el qual versa sobre la funció essencial que han
desenvolupat els Principis Basics relatius a la independència de la judicatura a títol de
garants de la independència judicial, així com de la situació davant les amenaces i reptes
que planen sobre la independència de jutges i advocats i el sistema judicial en el seu conjunt,
inclosos els fiscals, en l’actual context mundial.

2.3. Al juliol de 2019, el Relator Especial sobre la independència de magistrats i

advocats va presentar a l'Assemblea General el seu informe anual amb referència
A/74/176 sobre la funció essencial que han exercit els Principis Bàsics relatius a la
independència de la judicatura. Quins són els elements essencials que el Relator
identifica per contenir la ingerència del poder polític en el poder judicial i fer-li front?
Els elements essencials que el relator identifica per contenir la ingerència del poder polític en
el poder judicial i les propostes per proposa per tal de fer-li front són les següents:
1. Reforç dels principis Basics a fi de prevenir interpretacions que puguin posar en perill els
objectius a que obeeix, així com que es facin més sòlids i coherents en relació a les
amenaces i problemes contemporanis.

8
Semestre 2019/1
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
PAC 4

2. Promoure iniciatives dirigides a establir nexes entre principis bàsics i els principis de
Bangalore i la convenció contra la corrupció, per tal de satisfer les llacunes existents entre
ells.
3. Establir la convenció contra la corrupció com a eix central en les iniciatives nacionals i
internacionals per tal de lluitar contra la corrupció en el poder judicial i promoure el
compliment i aplicació de les normes comuns i millors pràctiques.
4. Entendre que els Principals components del principi de Bangalore formen part dels
principis bàsics.
5. Demanar als estats membres que estableixin un grup intergovernamental d’experts de
composició oberta per tal d’ampliar els principis bàsics.
6. Demanar a els Estats membres fer referencia a les amenaces i desafiaments actuals a la
independència judicial contemplats en el 14é congres de les NU sobre prevenció del delicte i
justícia penal.
7. Difondre el contingut sobre les institucions i altres normes internacionals relatives a la
independència dels jutges, advocats i fiscals.

Així doncs, podem concloure que a grans trets, l’objectiu primordial es la lluita contra la
corrupció mundial i transnacional i els seus efectes en la societat i les institucions, amb
inclusió de la judicatura en el seu conjunt i a els problemes concrets que ells disposen, en
particular els jutges i els fiscals, tenint present la funció essencial que els hi atribueix la
Convenció de les NU contra la corrupció.
I en segon lloc, la incorporació a els principis bàsics, els principis d’integritat, correcció,
igualtat, competència i diligencia que s’enuncien a els principis de Bangalore sobre la
conducte judicial.

2.4. Al novembre de 1995, el Sr. Param Cumaraswamy, de nacionalitat malaia i en

compliment de la seva missió com a Relator Especial sobre la independència de
magistrats i advocats, va concedir una entrevista a Internatlonal Commercial
Litigation, revista publicada pel Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, però
distribuïda també a Malàisia, en la qual va fer observacions sobre determinats litigis
que havien tingut lloc en tribunals de Malàisia. Anys després, i una vegada que el Sr.
Cumaraswamy ja no ostentava el càrrec de Relator Especial, dues empreses
comercials de Malàisia van afirmar que l'article publicat sobre la base de l'entrevista
realitzada l'any 1995 contenia afirmacions difamatòries que els havien ocasionat
escàndol públic, deshonra i oprobi. Cadascuna de les empreses va presentar una
demanda contra el magistrat per danys i perjudicis en la qual reclamaven una
indemnització de 12 milions de dòlars americans a cada empresa, inclosos danys i
perjudicis a títol punitiu per difamació.

Basant-se en la Convenció sobre prerrogatives i immunitats de les Nacions Unides i

en la informació proporcionada per l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions

9
Semestre 2019/1
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
PAC 4

Unides per als Drets Humans, identifiqui breument si el Sr. Curamaswamy podria ser
jutjat.

Si ens remetem a la secció 22 del art. VI de la Convenció sobre prerrogatives i immunitats de

les Nacions Unides, podem observar com aquest article seria aplicable pel que fa al cas del
Sr. Curamaswamy, ja que el Sr. Curamaswamy va ser nombrat relator especial sobre la
independència dels magistrats i advocats per la convenció dels drets humans de les NU en
1994; a raó d’això i amb concordança amb l’article 22, observem com en aquest es preveu
que els perits, a servei de missions de les NU, se’ls hi atorguin els privilegis i immunitats que
siguin necessari per l’exercici independent de les seves funcions, durant el període de les
seves missions i per tant, si emfatitzem l’apartat b) d’aquest mateix article, observem com el
Sr. Curamaswamy disposaria d’immunitat contra tota acció judicial respecte a paraules
parlades o escrites o davant els actes realitzats en el compliment de la seva missió; també
podem observar com aquesta immunitat contra tota acció judicial continuarà tot i que la
persona interessada hagi deixat de treballar en missions per les Nacions Unides. Per tant,
hem de concloure que el Sr. Curamaswamy no podria ser jutjat ja que disposaria d’immunitat.

SOPA DE LLETRES: “Protecció internacional del medi ambient” (Puntuació: 20/100):

L’enunciat d’aquest exercici de “sopa de lletres” s’ha redactat originàriament en castellà i no
s’ha pogut traduir al català, doncs el mots en català no quadrarien, molts cops, dins de la
sopa de lletres. Per tant, aquest exercici s’ha de fer tot en castellà.

M A S U L A N O I S N E M I D I T L U M

U L N K O J E W F P Ñ C Z S U N Q X C V
L B O P R E V E N C I O N E O C A O W Q
T A I G J L T O P Z C S X R Y U S N E A
I S C U D X R H E M D O S M Q T Z U V P
L O A N H Y A C D U E C N B E R M Z A Ñ
A Q C I J A N Z W N S X E S D C R F Q P
T Y I H N U S J M D I K O L U P Ñ Z E U
E S L I E T V A L I X T E U W L A U S B
R A P O L Z E W I A S U M P L I T S T L
A R A L B U R I E L O H R E X Y I I O I
L O N E I T S O P I N T O F E O Z D V C
I N I R N U A S T Z I N F E S T A R I O
D T U T E R L I D A C I N S O T H Q F O
A L S I T P R I N C I P I O S E Z Ñ I H
D R U L S I C I H I Y Q R E T X E D A L
I E S T O C O L M O F A M U N P A H G A
X I R L S U A H O N B X Ñ S E G X R U D
H F E R S S O P G C O O P E R A C I O N
O I R A N I D U T E U S N O C S R U A L

10
Semestre 2019/1
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
PAC 4

1. Siglas del Programa de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente. PNUMA
2. Principio de naturaleza estrictamente medioambiental que se encuentra recogido en la
mayoría de tratados internacionales en materia de Medio ambiente. PREVENCIÓN
3. Rama del derecho internacional que regula el derecho internacional del medio
ambiente. PUBLICO
4. Lugar donde tuvo lugar la Conferencia de las Naciones Unidas para el Medio Humano
del año 1972. ESTOCOLMO
5. Adjetivo del desarrollo cuya base es el reconocimiento de la interdependencia de
factores que, sin ser de naturaleza medioambiental, condicionan los términos de su
protección. SOSTENIBLE
6. Este “Derecho” (costumbre) es una fuente del derecho internacional del medio
ambiente. CONSUETUDINARIO
7. La Declaración de Río sobre el Medio Ambiente y el Desarrollo del año 1992 contiene
27. PRINCIPIOS
8. Sujeto central del derecho internacional. ESTADO
9. Organización internacional que proporciona el principal marco de cooperación
institucionalizada en materia medioambiental. ONU
10. La noción de desarrollo sostenible le otorga a la protección jurídica del medio
ambiente esta característica. MULTIDIMENSIONAL
11. El otro órgano principal con competencia en materia de medio ambiente en el ámbito
de las Naciones Unidas además de la Asamblea General. ECOSOC
12. Estatus de las organizaciones no gubernamentales (ONG) que asisten a las
negociaciones internacionales en materia medioambiental. CONSULTIVO
13. Primera característica de los acuerdos internacionales en materia de medio ambiente.
MULTILATERALIDAD
14. Principio del derecho internacional del medio ambiente también conocido como
principio de buena vecindad. COOPERACIÓN
15. Clase de enfoque necesario para aproximarse correctamente al derecho internacional
del medio ambiente. TRANSVERSAL
16. La comunidad internacional asume, en su conjunto, las responsabilidades
ambientales, sin embargo, son los causantes de ciertos daños los que deberán
asumirlos.
COSTES
17. Característica de la tercera gran etapa en la evolución del derecho internacional del
medio ambiente. MUNDIALIZACION
18. Documento presentado por los Estados a nivel nacional presentado a la secretaría del
convenio correspondiente u otro órgano. INFORME
19. Acrónimo de la Corte Internacional de Justicia. CIJ
20. Situación que se produce en una norma de derecho internacional por la que un sujeto
que estaba obligado a cumplirla deviene responsable internacionalmente.
INAPLICACIÓN

11
Semestre 2019/1
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
PAC 4

Bibliografía:

Sánchez, V. Martín Olga, Mòdul 10:El manteniment de la pau i seguretat internacionals: el

sistema de la carta de les Nacions Unides. Material docent de la UOC.

Fabra, A. Mòdul 11: la protecció internacional del medi ambient. Material docent de la UOC.

Ochoa Natalia. Gutiérrez, V. Mòdul 12: Protecció internacional de la dignitat humana,

Material docent de la UOC.

12
Semestre 2019/1