Pau Gaston, Marina Sedó i Laia Tort HISTÒRIA D’ESPANYA 18/12/23

SOLIDARITAT CATALANA A LA MANCOMUNITAT

L’EXPANSIÓ DE LA INDÚSTRIA

TEMA 9

1. LA SOLIDARITAT CATALANA A LA MANCOMUNITAT

1.1. LA CANDIDATURA DE SOLIDARITAT CATALANA
Des de la política espanyola no estava ben vista la presència del catalanisme en el Congrés dels
Diputats. Més tard van tenir lloc els incidents del Cu-Cut (1905), en el qual l’exèrcit va assaltar la
seu de la revista i del periòdic La Veu de Catalunya, per un acudit que van trobar ofensiu.
El govern no va sancionar l’actitud, va suspendre les publicacions (Veu de Catalunya i Cu-Cut) i va
crear la Llei de jurisdiccions que protegia l’exèrcit i la unitat de la pàtria contra les crítiques.

1.2. FORMACIÓ I CRISI DE SOLIDARITAT

En contra de la Llei de jurisdiccions es va formar un grup polític: Solidaritat Catalana.
Defensant l’autonomia de Catalunya, es van presentar a les eleccions de 1907, guanyant bastants
escons, amb el programa del Tívoli. Al llarg dels següents dos anys es va anar afeblint a causa de
discrepàncies ideològiques dins del partit. Finalment, l’any 1909, es va acabar de dissoldre a causa
de les opinions dins del partit sobre la Setmana Tràgica. Un aixecament popular a través de
vagues, incendis intencionats o barricades en contra de la incorporació de tropes de reserva
–pares de família obrera en la seva majoria– a la Guerra de Melilla. L'exèrcit va actuar amb gran
repressió contra els vaguistes i provocar 78 morts i 112 edificis incendiats.

2. LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
2.1. PROPOSTA I CONSTITUCIÓ
Com que Catalunya volia més autonomia la Diputació de Barcelona va proposar al govern liberal
mancomunar les quatre diputacions (Lleida, Girona, Barcelona i Tarragona). El líder del govern
liberal, Canalejas, va acceptar la proposta, però el van assassinar i el Senat va bloquejar la
proposta. El govern conservador de Dato va permetre a les províncies espanyoles
mancomunar-se, tot i que al final només es va mancomunar Catalunya, el 6 d’abril de 1914.
2.2. L’OBRA DE GOVERN
La Mancomunitat, amb pocs recursos, pretenia millorar les infraestructures per millorar l’economia
i fomentar la llengua i cultura catalanes. Algunes de les accions que va dur a terme:
● Economia
○ Millora de la xarxa viària
○ Millora del sistema telegràfic i telefònic
○ Pla d’acció agrària, que volia modernitzar i augmentar la productivitat. Per això es
van crear escoles de tècnics agraris, camps d’experimentació, granges model i altres.
● Cultura i llengua catalanes
○ Tasca d’unificació ortogràfica i normalització lingüística, per Pompeu Fabra.
Pau Gaston, Marina Sedó i Laia Tort HISTÒRIA D’ESPANYA 18/12/23

○ Es va constituir la junta de museus

○ Es va crear el Servei de Conservació i catalogació de monuments.
● Educació
○ Renovació pedagògica amb els mètodes de Maria Montessori.
○ Creació de l’escola industrial, l’escola del treball i l’escola de l’administració local.
○ Es van crear les biblioteques populars.

TEMA 10
3. L’EXPANSIÓ DE LA INDÚSTRIA
3.1. CANVI ENERGÈTIC I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA
Hi ha una transformació de l’economia gràcies a la difusió de l’ús de l’electricitat i el petroli.
Aquesta transformació va treure de l’estancament de la falta de fonts d’energia que patia
Espanya.
La comercialització de l’electricitat va permetre mecanitzar la indústria, reduint els costos,
abaixant els preus i incrementant la producció.
A Espanya el procés d’electrificació va tenir dues etapes. En la primera fase (1880-1914)
l’electricitat es va limitar a la il·luminació. En la segona (1914-1930) es va ampliar a la indústria.
A més, hi va haver una revolució en els transports, provocada pels avenços en la destil·lació del
petroli i els progressos en la mecànica de motors.
També va millorar la transmissió de la informació, amb l’expansió del telègraf, el telèfon i la ràdio.

3.2. EL CREIXEMENT INDUSTRIAL

El producte industrial per capita als anys XX va augmentar un 60%.
Tot i que la indústria tèxtil catalana va continuar expandint-se, més tard va anar perdent pes. Les
indústries alimentàries també van anar perdent pes, malgrat la indústria conservera del peix.
Per altra banda, la indústria química es va consolidar gràcies a la fabricació de fertilitzants, els
medicaments, les pintures i els explosius.
A més a més, la indústria siderúrgica biscaïna va créixer, ja que els beneficis de les exportacions
de mineral de ferro i de la fabricació d’acer van estimular la diversificació industrial basca en
sectors que requerien àmplies inversions de capital com les navilieres, companyies
d’assegurances, químiques, elèctriques i banca, a més a més de la construcció de maquinària. A
Cantàbria es va constituir l’empresa siderúrgica Nueva Montaña el 1899, la qual va fer que
aquesta zona fos la més productora d’Espanya després d’Astúries. També es van crear els Alts
Forns del Mediterrani a Sagunt (empresa siderúrgica fundada el 1971 amb l’objecte d’explotar la
planta integral siderúrgica de Sagunt).
La primera empresa elèctrica va ser la Compañía Sevillana de Electricidad (1884), però la
producció d’electricitat es va concentrar sobretot en el grup Barcelona Traction, també conegut
per La Canadenca. La indústria metal·lúrgica va tenir un gran creixement, i l’automòbil i els
electrodomèstics es van convertir en dos sectors en l’expansió.
Per últim, la construcció va tenir un gran ascens durant les primeres dècades del segle XX i es va
consolidar la indústria del ciment amb la creació de l’empresa Asland.

3.3. UN CREIXEMENT DESEQUILIBRAT

Pau Gaston, Marina Sedó i Laia Tort HISTÒRIA D’ESPANYA 18/12/23

Tot i l’ascens de noves fonts d’energia i nous sectors industrials, a l’inici dels anys 30 el sector
secundari seguia tenint problemes i limitacions. Espanya era un país amb la indústria poc
desenvolupada a causa dels alts costos de producció, importació de patents i de matèries
primeres. Catalunya i País Basc seguien destacant, i Madrid es va unir a la industrialització.
- Per aquesta crisi el govern va recórrer al proteccionisme i l'intervencionisme per millorar la
indústria espanyola.
- L’activitat pesquera va fer desplegar la indústria de conserves a Cantàbria i Astúries. I
l’agrícola a La Rioja, Saragossa i Sevilla.
- L’Eix comercial marítim Bilbao-Cardiff, que canviava mineral de ferro basc per carbó britànic
va influir en el desenvolupament industrial de Cantàbria i Astúries.
- València i Alacant es van especialitzar en la indústria dels mobles i en la de les joguines.
- La dèbil tradició industrial, la falta de matèries primeres i de fonts d’energia va afavorir el
predomini de les indústries de béns de consum sobre les indústries de béns d’equip, que
necessitaven més inversió. Les empreses modernes que anaven naixent convivien amb la
gran majoria d’empreses petites o familiars, quasi artesanals.
- Hi havia una gran desigualtat i limitació en la distribució de l’activitat industrial i a la del
nivell de renda de la població. El 1920, Catalunya, el País Basc i Madrid tenien una renda
que se situava molt per sobre de la mitjana espanyola.
- En el 1930 Espanya estava molt desequilibrada reflectint una clara dualitat de distribució de
la renda, de la riquesa. El model industrial estava molt concentrat en algunes zones. Poques
regions superaven la mitjana espanyola, coincidint aquestes amb les zones agrícoles.