Fonaments de Xarxes (Part 2)

Treball Asíncron 1

Dr. Pere Tuset-Peiró, Dr. Guillem Boquet

(pere.tuset@uab.cat, guillem.boquet@uab.cat)
Departament de Telecomunicacions i Enginyeria de Sistemes
Universitat Autònoma de Barcelona

Curs 2023-2024
 Fonaments de Xarxes (Part 2) - Treball Asíncron 1

Presentació
Aquesta primera activitat asíncrona de l’assignatura Fonaments de Xarxes se centra en
els mecanismes d’accés aleatori al canal de comunicació (MAC, de l’anglès Medium
Access Control ), que es treballen al Capítol 7 del llibre “Comunicacions Informàtiques i
de Dades” de William Stallings.

De forma resumida, els mecanismes d’accés aleatori al canal de comunicació s’utilitzen

en xarxes de paquets on el mitjà de comunicació és compartit (per exemple, xarxes sense
fils) i on els nodes que formen la xarxa varien al llarg del temps (per exemple, si els nodes
són mòbils). Com és evident, en aquests casos no és possible que el node que coordina
la xarxa pugui fer una assignació estàtica de recursos a cada node, i fer-ho de manera
dinàmica suposaria una sobrecàrrega de missatges que tindria un impacte significatiu en
el rendiment de la xarxa. Això és més evident a mesura que augmenta el nombre de nodes
o la mobilitat d’aquests, ja que calen més missatges de gestió i queda menys capacitat per
la transmissió de dades útils dels nodes. Així doncs, els mecanismes d’accés aleatori al
canal de comunicació es basen en el fet que cada node pugui transmetre quan ho desitja,
sense necessitat de coordinació per part del node que coordina la xarxa.

Per les seves característiques, trobem exemples de l’ús de mecanismes d’accés aleatori al
canal de comunicació principalment en tecnologies de comunicació sense fils, tot i que
també es fan servir en algunes xarxes cablejades. Per exemple, el mode DCF (de l’anglès,
Distributed Coordination Function) de la tecnologia Wi-Fi (IEEE 802.11) es basa en el
protocol CSMA/CA (de l’anglès, Carrier Sense Multiple Access / Collission Avoidance)
per permetre que els equips d’usuari puguin transmetre paquets cap al punt d’accés. Un
altre exemple és el cas de les xarxes cel·lulars, on el canal RACH (de l’anglès, Random-
Access CHannel) utilitza S-ALOHA per permetre que els terminals mòbils puguin iniciar
l’establiment de trucades i la transmissió de dades a ràfegues amb l’estació base. Final-
ment, en el cas de les xarxes IoT (de l’anglès, Internet of Things), veiem com la Classe A
de dispositius de la tecnologia LoRa utilitza el protocol ALOHA per tal que els dispositius
puguin transmetre paquets cap a l’estació base.

Però si bé els mecanismes d’accés aleatori permeten compartir el canal de comunicació

alhora que simplifiquen la gestió de la xarxa, la seva utilització pot tenir un impacte
significatiu en el rendiment d’aquesta. Això és degut a la falta de coordinació entre els
nodes, que fa que dos o més nodes puguin transmetre de manera simultània. En aquests
casos es produeix una col·lisió, ja que el node que coordina la xarxa rebrà dues o més

Pàgina 1 de 11
Universitat Autònoma de Barcelona

transmissions de paquets de manera simultània i, per tant, serà incapaç de recuperar la

informació que transportava el paquet de cada node.

Per solucionar-ho, cal que la xarxa implementi un mecanisme perquè el node coordinador
pugui informar els nodes que s’ha produït una col·lisió, i també un mecanisme per tal que
els nodes puguin resoldre aquestes col·lisions. Habitualment això es fa amb un paquet de
confirmació (ACK, de l’anglès Acknowledgement) que envia el node que coordina la xarxa.
En cas de no rebre el paquet de confirmació els nodes esperaran un temps aleatori (ja que
si no es tornaria a produir una col·lisió) i tornaran a retransmetre el paquet original. Si bé
aquestes retransmissions són necessàries, provoquen un augment del nombre de paquets
transmesos, cosa que com veurem també té un impacte en el rendiment de la xarxa.

Així doncs, en aquesta activitat estudiarem el funcionament dels mecanismes d’accés al

canal de comunicació. Per fer-ho, utilitzarem un model simplificat i derivarem analítica-
ment les expressions que governen el funcionament d’aquests protocols per tal d’estudiar-
ne el rendiment i veure com afecten la capacitat útil de la xarxa. En concret, estudiarem
el funcionament dels protocols ALOHA i S-ALOHA, tal com es descriu a continuació.

Protocols ALOHA i S-ALOHA

En aquesta secció es presenta el funcionament dels protocols d’accés aleatori al canal
de comunicació, ALOHA i S-ALOHA, i es presenta el model que permet obtenir les
expressions analítiques que en governen el seu funcionament.

ALOHA
ALOHA va ser ideat per Norman Abramson, professor de la Universitat de Hawaii, als
anys 19701 amb l’objectiu de solucionar la ineficiència de la comunicació causada per la
transmissió de dades en ràfegues, pròpia dels sistemes de comunicació basats en paquets.
Alhora, aquest sistema minimitzava la complexitat dels equips de comunicació digitals,
al no requerir sincronització temporal dels dispositius per la transmissió dels paquets.

El protocol ALOHA funciona de la següent manera:

• Quan ha de transmetre un paquet, cada node ho fa en un temps triat aleatòriament

i sense abans comprovar si el canal està ocupat. Per tant, el paquet transmès es
1
Abramson, Norman. “The ALOHA system: Another alternative for computer communications.”
Proceedings of the November 17-19, Fall Joint Computer Conference, 1970.

Pàgina 2 de 11
 Fonaments de Xarxes (Part 2) - Treball Asíncron 1

pot rebre incorrectament a causa de:

– Errors causats per interferències amb un paquet transmès per un altre node de
la xarxa. Aquest tipus d’error serà important i limitarà la capacitat del canal
segons el nombre de nodes transmeten alhora.

– Errors causats pel soroll provinent d’altres sistemes de comunicacions operant

a la mateixa banda. Aquest tipus d’error normalment no serà un problema
greu i no el tindrem en compte en el nostre model.

• El receptor envia un paquet de confirmació (ACK, de l’anglès acknowledgement)

si rep un paquet sense error. Per tal de confirmar que el paquet s’ha rebut cor-
rectament s’utilitzen els bytes de CRC (de l’anglès, Cyclic Redundancy Check ) que
l’emissor afegeix al final del paquet.

• Després de transmetre un paquet, el node espera un determinat temps de confir-

mació; si no se’n rep, el paquet es considera perdut i es retransmet:

– La retransmissió dels paquets que no s’han rebut correctament també es fa en

un temps aleatori per tal que els paquets retransmesos dels diferents nodes no
continuïn interferint-se de manera indefinida. El temps que ha d’esperar un
node per tornar a transmetre el seu paquet s’anomena temps de back-off.

– Aquest procés es repeteix un nombre finit de vegades fins que es produeix

una transmissió i es rep el paquet de confirmació amb èxit. En cas contrari
el paquet original es descarta, cosa que causarà una retransmissió a les capes
superiors de la pila de protocols.

S-ALOHA
Com veurem més endavant, el protocol ALOHA presenta problemes significatius de ren-
diment a mesura que augmenta la càrrega oferta a la xarxa. Això és degut al fet que no hi
ha sincronització temporal entre els nodes que transmeten i, per tant, la probabilitat de
col·lisió entre ells augmenta. Per tal de solucionar aquest problema l’investigador Law-
rence G. Roberts va proposar el protocol S-ALOHA2 , una versió modificada d’ALOHA
que té les següents peculiaritats:

• El temps es divideix en intervals discrets corresponents exactament al temps de

2
Roberts, Lawrence G. “ALOHA packet system with and without slots and capture.” ACM SIG-
COMM Computer Communication Review 5.2 (1975): 28-42.

Pàgina 3 de 11
Universitat Autònoma de Barcelona

transmissió d’un paquet (el de major tamany). En cas de transmetre paquets més
petits, part del temps de transmissió no s’utilitza.

• Els nodes només poden enviar un paquet en cada slot. No poden transmetre en
qualsevol moment encara que tinguin un paquet disponible, han d’esperar al co-
mençament del següent slot.

• Es produeixen col·lisions si es transmet més d’un paquet al començament d’un slot,

és a dir, la durada de la col·lisió és d’un slot.

Com veurem més endavant, això redueix la probabilitat de col·lisió i incrementa signifi-
cativament la capacitat de la xarxa, però, a diferència d’ALOHA, per fer-ho possible cal
que els nodes incorporin un rellotge i que estiguin sincronitzats temporalment.

Alhora, això afegeix més complexitat a la gestió del funcionament la xarxa, com la neces-
sitat d’introduir un mecanisme per la sincronització dels rellotges de manera periòdica.
Això és degut al fet que els rellotges que governen el funcionament d’un dispositiu electrò-
nic són elements físics (habitualment, cristalls de quars) subjectes a variabilitat introduïda
pel procés de fabricació (per exemple, les màquines que els fabriquen tenen una tolerància
que afecta la seva freqüència de ressonància) i als paràmetres físics de funcionament (per
exemple, la temperatura de l’habitació on està funcionant l’equip).

D’aquesta forma, en funció de les seves especiacions i condicions de funcionament, el

temps passarà més ràpidament o més lentament per cada node, de manera que es produirà
una deriva en la mesura del temps que pot arribar a impossibilitar les comunicacions que
requereixen sincronització temporal. Per exemple, en el cas de S-ALOHA pot arribar a
donar-se el cas d’un node que transmeti fora del seu slot de temps, causant una col·lisió
amb el node que transmet al slot que ve a continuació.

Anàlisi d’ALOHA i S-ALOHA

Per tal de modelar i analitzar el rendiment dels protocols d’accés aleatori al medi ALOHA
i S-ALOHA, considerarem un escenari amb una estació base (BS, de l’anglès Base Station)
que recopila dades de N nodes distribuïts uniformement dins una cel·la, tal com es mostra
a la Figura 1. Dins aquesta cel·la, tots els nodes que formen la xarxa enviaran els paquets
pel mateix canal de comunicació (freqüència) i el temps de transmissió de cada paquet
serà escollit de manera aleatòria per cada node de manera independent.

A més, pel que fa al canal de comunicació sense fils assumirem que aquest no introdueix

Pàgina 4 de 11
 Fonaments de Xarxes (Part 2) - Treball Asíncron 1

Figura 1: Model de la xarxa de comunicació, amb l’estació base (BS) al centre i els N nodes
distribuïts uniformement dins l’àrea de cobertura, tenint en compte la potència transmesa i la
sensibilitat dels dispositius.

atenuació a causa de la distància entre els nodes i l’estació base, i també que està subjecte
a un nivell de potència de soroll constant, ja que no hi haurà soroll provocat per altres
sistemes de comunicació propers. Per tant, tots els paquets que transmeten els nodes
arribaran a l’estació base amb la mateixa relació senyal a soroll (SNR, de l’anglès Signal
to Noise Ratio) i, per tant, tindran la mateixa probabilitat de recepció. Aquest és el pitjor
cas, ja que, considerarem que es perden tots els paquets que han col·lisionat, ja que tots
es reben amb el mateix nivell de potència i el soroll també és el mateix. Per contra, si les
potències de recepció o el nivell de soroll fossin prou diferents, l’efecte captura permetria
descodificar almenys el paquet rebut amb una SNR major, però això requereix una anàlisi
més complexa, que no durem a terme en aquesta activitat.

D’altra banda, pel que fa a la generació i transmissió de paquets per part dels nodes
cap a l’estació base, la modelarem com un procés aleatori que segueix una distribució de
Poisson3 . És a dir, el nombre de transmissions en una unitat de temps és una variable
aleatòria discreta X amb una funció de probabilitat de Poisson:

λk e−λ
p(X = k; λ) =
k!

on λ > 0 és el nombre mitjà de transmissions per unitat de temps i k el nombre de trans-

missions. Tingueu en compte que λ defineix la taxa mitjana de transmissió de paquets
per node per unitat de temps. Donat un interval de temps, la funció de probabilitat del
3
https://en.wikipedia.org/wiki/Poisson_point_process

Pàgina 5 de 11
Universitat Autònoma de Barcelona

nombre de transmissions en l’interval (0, t] amb t > 0 és:

(λ t)k e−λ t
p(X = k; λ, t) = .
k!

Per simplificar, considerarem que inclou tant les transmissions com les retransmissions i
que tots els paquets tenen una duració T unitats de temps.

Tenint en compte això, a la Figura 2 es mostra l’escenari de funcionament del protocol

ALOHA amb quatre nodes (A, B, C i D) que transmeten els seus paquets al llarg del
temps. Els nodes poden començar a transmetre en qualsevol instant i, com es pot obser-
var, els paquets que se superposen en el temps col·lisionen i es destrueixen. En aquest
exemple, només dos de paquets tenen èxit i la resta s’han de retransmetre.

Figura 2: Escenari de funcionament basat en ALOHA.

Ara, el nostre objectiu és determinar analíticament el valor màxim de la utilització del

canal de comunicació tant per ALOHA com per S-ALOHA. Així doncs, entendrem la
utilització del canal com el throughput
S,

és a dir, la màxima quantitat possible de dades que es poden transmetre pel canal en
circumstàncies ideals. Comptarem no només amb els bits de dades, sinó també amb
l’overhead, és a dir, les seqüències de preàmbuls, capçaleres de trama i paquets de con-
firmació. Per calcular S necessitem saber quants paquets s’envien pel canal i en funció
d’això quina és la probabilitat que arribin correctament.

Sabem que el nombre mitjà de transmissions per unitat de temps dels N usuaris actius
és:
R = N λ.

Pàgina 6 de 11
 Fonaments de Xarxes (Part 2) - Treball Asíncron 1

Figura 3: Escenari ALOHA. La figura mostra el temps vulnerable del paquet gris que comença
la seva transmissió en el temps t i acaba en t + T . Aquest paquet es transmet amb èxit, sempre
que no es transmeti cap altre paquet durant l’interval t − T a t + T . A aquest interval se
l’anomena període vulnerable. Si un altre paquet comença una transmissió dins de l’interval
t − T a t, com ara el paquet B, el final d’aquest paquet xocarà amb l’inici del paquet gris. Si un
altre paquet comença una transmissió dins de l’interval t a t + T , com ara el paquet A, l’inici
d’aquest paquet xocarà amb el final del paquet gris. A partir d’aquesta observació, és evident
que el paquet gris té un període vulnerable de 2 T , en el qual si cap altre node no inicia cap
transmissió de paquet, no es produirà cap col·lisió i el paquet gris arribarà a la BS amb èxit.

Així doncs, podem definir el tràfic ofert com

G = RT ,

és a dir, el nombre mitjà de paquets transmesos per unitat de temps multiplicat per la
durada de cada paquet. Observeu que G és proporcional a N , el nombre de nodes actius.
Per tant, el throughput el podem definir com el tràfic ofert multiplicat per la probabilitat
d’èxit (success) de transmissió d’un paquet Ps ,

S = G Ps .

Ara només ens queda saber com calcular la probabilitat d’èxit.

En el cas d’ALOHA, ens adonem que un paquet transmès en l’instant de temps t col·lisionarà
amb un altre paquet transmès en qualsevol moment dins de l’interval [t − T, t + T ] (veure
l’explicació detallada a la Figura 3). Per tant, la probabilitat de transmetre un paquet
amb èxit a ALOHA és igual a la probabilitat que no es generi cap paquet en 2 T . La

Pàgina 7 de 11
Universitat Autònoma de Barcelona

Figura 4: La figura mostra un exemple de transmissions de paquets i possibles col·lisions al

sistema Slotted ALOHA. Tingueu en compte que la majoria dels paquets es generen en mig d’un
slot i el node s’espera fins a l’inici del següent abans de transmetre’ls. El patró de transmissions
és el mateix que a la Figura 2 per poder comparar amb ALOHA. En aquest exemple, sembla
que S-ALOHA redueix el nombre de col·lisions, només col·lisionen dos paquets en comparació
amb quatre en el cas d’ALOHA.

probabilitat que es transmetin k paquets en 2 T és

(N λ 2 T )k e−N λ 2 T (2 G)k e−2 G

P (k) = =
k! k!

i la probabilitat que no se’n transmeti cap (k = 0) és

(2 G)0 e−2 G
Ps;ALOHA = = e−2 G ,
0!

segons la distribució de Poisson. Finalment, tenim per ALOHA la relació entre el tràfic
ofert i la utilització del canal:
SALOHA = G e−2 G . (1)

Per altra banda, el rendiment de S-ALOHA es pot analitzar de la mateixa manera que
ALOHA, excepte que ara el període vulnerable és igual al temps de transmissió del paquet
T . Anàlogament, la probabilitat que no s’enviï cap paquet al mateix slot és

G0 e−G
Ps;S−ALOHA = = e−G ,
0!

i, finalment,
SS−ALOHA = G e−G . (2)

Pàgina 8 de 11
 Fonaments de Xarxes (Part 2) - Treball Asíncron 1

(a) Capacitat del canal teòrica per ALOHA i S- (b) Capacitat del canal mitjana simulada per ALO-
ALOHA normalitzada pel temps de paquet T . HA i S-ALOHA.

Figura 5: Capacitat del canal teòrica vs. simulada amb els valors concrets L = 704 bits,
λ = 0.1 i T = 0.034 s.

Normalitzant G pel temps de paquet, la Figura 5a mostra la relació teòrica entre G, que
representa el trànsit total ofert al canal, i S, que representa el rendiment del sistema. Els
màxims es troben derivant les expressions (1) i (2) i igualant-les a 0, valen Ss;ALOHA (G =
0.5) = 1/(2 e) ≈ 0.184 i Ss;S−ALOHA (G = 1) = 1/e ≈ 0.368. Com a conclusió, veiem que
a causa de l’accés aleatori la capacitat del canal es redueix aproximadament a un 18% i
36% (per ALOHA i S-ALOHA, respectivament) del seu valor màxim, és a dir, el valor que
obtindríem si poguéssim omplir el canal amb un flux continu de dades sense col·lisions.

Activitats
A partir de l’explicació del funcionament dels protocols de control d’accés al medi ALOHA
i S-ALOHA de l’apartat anterior, es demana resoldre les següents activitats.

Activitat 1 (2 punts)
En aquesta primera activitat treballarem amb les característiques bàsiques de la xarxa.
Per fer-ho, suposem una xarxa on les estacions transmeten paquets de longitud fixa
de 79 caràcters de 8 bits. A més, els paquets incorporen una capçalera amb 32 bits
d’identificació i control, i un camp final de 32 bits que inclou el control de paritat.

Es demana respondre les següents qüestions:

Pàgina 9 de 11
Universitat Autònoma de Barcelona

• (0.5 punts) Quina és la mida en bits del paquet que transmeten els nodes? Quina
és la utilització de les dades d’usuari respecte a la mida total del paquet?

• (0.5 punts) Si la xarxa funciona a una velocitat de transmissió de 24 kbps, quin és

el temps necessari per transmetre un paquet?

• (0.5 punts) Tenint en compte que el temps de sincronització de la ràdio és de 6 ms

i que es deixa 1 ms al final de la transmissió, quants paquets per segon es poden
transmetre pel canal?

• (0.5 punts) Si la taxa de transmissió de cada node és de λ = 0.1 paquets/segon,

quants nodes calen perquè la càrrega oferta a la xarxa sigui igual a la capacitat de
la xarxa?

Activitat 2 (3 punts)
En aquesta segona activitat treballarem les expressions analítiques del procés de Poisson,
que s’utilitzen per modelar la forma en què els nodes d’una xarxa generen el tràfic, i
permeten analitzar el rendiment dels protocols S-ALOHA i ALOHA.

Suposant que la taxa de transmissió d’un node és de λ = 0.1 paquets/segon, es demana

respondre les següents qüestions:

• (1 punt) Quina és la probabilitat que un node transmeti exactament 0 paquets en

un interval d’1 segon?

• (1 punt) Quina és la probabilitat que un node transmeti exactament 1 paquet en

un interval d’1 segon?

• (1 punt) Si la xarxa està formada per k = 10 nodes, quina és la probabilitat que en

un interval de 2 segons només un node de la xarxa transmeti el seu paquet?

Activitat 3 (2.5 punts)

Suposem una xarxa que implementa S-ALOHA i està ranurada amb slots que tenen
una duració d’1 ms, dels quals s’utilitzen 100 us per la sincronització (a l’inici de la
transmissió) i 100 us de temps de guarda (al final de la transmissió). La xarxa té una
taxa de transmissió de 100 kbps i està formada per 1000 nodes que transmeten a una
taxa de 0.25 paquets/segon.

Es demana respondre les següents qüestions:

Pàgina 10 de 11
 Fonaments de Xarxes (Part 2) - Treball Asíncron 1

• (0.5 punts) Quin és el nombre màxim de paquets per segon que es pot transmetre?

• (0.5 punts) Quina és la mida màxima de bits que pot tenir un paquet?

• (0.5 punts) Quina és la càrrega oferta pels nodes que formen la xarxa?

• (0.5 punts) Quin és el throughput de la xarxa en paquets/segon?

• (0.5 punts) Quants bits/segon pot transmetre cada usuari en promig?

Activitat 4 (2.5 punts)

Suposem ara una xarxa amb una taxa de transmissió d’1 Mbps que implementa el protocol
ALOHA per gestionar l’accés al medi. Després de fer algunes mesures amb un analitzador
de xarxes, observem que la xarxa ofereix un throughput normalitzat (S) de 184 kbps. A
més a més, també observem que la xarxa està formada per 10 nodes i que la mida del
paquet que transmet cada node és de 1000 bits.

Es demana respondre les següents qüestions:

• (1.25 punts) Quina és la càrrega oferta (G) pels usuaris de la xarxa? I la taxa de
transmissió (paquets/segon) promig dels usuaris per generar aquesta càrrega?

• (1.25 punts) Si la taxa de transmissió és de 50 paquets/segon i el nombre d’usuaris

es multiplica per quatre, quin és el throughput de la xarxa en bits/segon?

Format i data d’entrega

Aquesta activitat s’ha de realitzar a mà, escanejar en format PDF i penjar a
l’apartat corresponent del Campus Virtual. No s’acceptarà cap altre format de
document ni cap altre mitjà d’entrega. La data d’entrega d’aquesta activitat és el 15
de desembre de 2023 a les 23:59h. En cas d’entrega amb retard de l’activitat sense la
deguda justificació, s’aplicarà una penalització de 0.5 punts/dia de demora.

Pàgina 11 de 11