I.E.S.

GILABERT DE CENTELLES (curs 2018-19) – DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA

Tecnologia 2n d’ESO – solucions activitats Tema 5

MECANIEMES
ACTIVITATS INICIALS (pàgina 11)
1. Analitza la figura de la il·lustració i contesta:

a) Per a què serveis aquesta màquina?

És una màquina ‘avisadora’ que estalvia l’esforç de cridar al
timbre en les portes.

b) Enumera els mecanismes que hi apareixen.

Hi ha tres mecanismes: a partir d’una turbina (roda amb
paletes) s’observen dos mecanismes de transmissió per
corretja, el 1r des de la turbina fins l’arbre intermedi i el 2n
des de l’arbre intermedi fins el mecanisme de lleva, 3r
mecanisme, que espenta el polsador (timbre).
Aclariment: arbre és un eix que transmet potència.

c) Explica’n el funcionament.
Els trons es cremen en la caldera, la qual genera l’energia necessària per a produir un doll de vapor d’aigua
que fa girar la turbina; aquesta fa girar les politges del primer arbre i transmet el moviment a les politges
del segon arbre, i finalment la peça impulsora (lleva) colpeja i comprimeix el moll perquè el dit toque sobre
el timbre. El procés es repeteix indefinidament, sempre que la caldera estiga en funcionament.

RESPON (pàgina 12)

1. Mecanisme (engranatges rectes): la roda motriu (entrada) és la petita, que gira a 200 rpm, i la conduïda (eixida)
és la gran, que gira a 50 rpm.

a) RT = n,conduïda / n,motriu = n2 / n1 = 50 rpm / 200 rpm = 5/20 = 1/4

(en ser RT < 1, es tracta d’un mecanisme reductor).

b) n,motriu (manovella) = n1 = 800 rpm;

n2 = n,conduïda = RT · n,motriu = RT · n1 = 200 rpm (es redueix 4 vegades, perquè
la roda conduïda és 4 vegades més gran que la roda motriu).

2. Caixes cegues: (a) Calcula la relació de transmissió dels mecanismes de la figura, i (b) la velocitat de gir de l’eix
conduit si l’eix motriu gira a 60 rpm.

1) (a) n,conduïda = n2 = 15 rpm; n,motriu = n1 = 5 rpm;

RT = n,conduïda / n,motriu = n,eixida / n,entrada = n2 / n1 = 15 rpm / 5 rpm = 3/1
(com que RT > 1, el mecanisme és d’ampliació o amplificador);
(b) si n,motriu = 60 rpm, resulta: n,conduïda = 60 rpm · RT = 180 rpm.

2) (a) RT = 30 rpm / 15 rpm = 2/1 (RT > 1, ampliació); (b) n,conduïda = 60 rpm · RT = 120 rpm.
3) (a) RT = 20 rpm / 40 rpm = 1/2 (RT < 1, reducció); (b) n,conduïda = 60 rpm · RT = 30 rpm.

4) Caixa cega amb una entrada i dues eixides:

(a1) RT1 = 60 rpm / 20 rpm = 3/1 (RT > 1, ampliació); (b1) n,conduïda = 60 rpm · RT = 180 rpm.
(a2) RT2 = 30 rpm / 20 rpm = 3/2 (RT > 1, ampliació); (b2) n,conduïda = 60 rpm · RT = 90 rpm.

ANALITZA (pàgina 12)

3. Dades: n,motriu [eix entrada (manovella)] = 10 rpm; n,conduïda (eix eixida) = 50 rpm.

a) La velocitat augmenta 5 vegades.

b) L’eix d’entrada és horitzontal, i l’eix de sortida vertical (formant un angle de 90º).
c) L’eix d’entrada gira cap a la dreta (dextrogir), i l’eix d’eixida gira cap a la esquerra
(levogir). Es produeix inversió de gir.
d) Mecanisme d’ampliació, amplificador o multiplicador (n,eixida > n,entrada).
e) RT = n,conduïda / n,motriu = n2 / n1 = 50 rpm / 10 rpm = 5/1.
 I.E.S. GILABERT DE CENTELLES (curs 2018-19) – DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA

RESPON (pàgines 13 i 14)

4. Politja tambor llavadora (d’eixida o arrossegada): D,conduïda = 45 cm; Politja del motor
(d’entrada o motriu): D,motriu = 9 cm; Velocitat de gir del motor: n,motriu = 450 rpm.

RT = D,motriu / D,conduïda = D1 / D2 = n,conduïda / n,motriu = n2 / n1

RT = D1 / D2 = 9 cm / 45 cm = 1/5 [mecanisme reductor (RT < 1)].
n2 = n,conduïda = RT · n,motriu = RT · n1 = (1/5) · 450 rpm = 90 rpm.
El tambor gira 5 vegades més lent que el motor. D2 és 5 vegades més gran que D1.

5. Engranatge recte: Z,motriu = Z1 = 20 dents; n,motriu (pinyó) = n1 = 1.000 rpm; n,conduïda = n2 = 250 rpm.

a) RT = n,conduïda / n,motriu = n2 / n1 = 250 rpm / 1.000 rpm = 1/4

(en ser RT < 1, es tracta d’un mecanisme reductor).

b) RT = Z,motriu / Z,conduïda = Z1 / Z2 = n,conduïda / n,motriu = n2 / n1.

Z2 = Z,conduïda = Z,motriu / RT = Z1 / RT = 20 / (1/4) = 80 dents.

6. Calcula les relacions de transmissió (RT) i la velocitat de les politges conduïdes (n,conduïda) si les politges
motrius giren a 600 rpm (n1 = n,motriu = 600 rpm).

1) D,motriu = D1 = D,conduïda = D2 = 9 cm; RT = 1; n2 = n,conduïda = RT · n1 = n1 = 600 rpm.

La velocitat i el sentit de gir es mantenen (RT = 1, sistema unitari).

2) D1 = D,motriu = 8 cm; D2 = D,conduïda = 12 cm; RT = 8 cm / 12 cm = 2/3 (sistema reductor);

(RT < 1, mecanisme reductor); n2 = n,conduïda = RT · n1 = (2/3) · 600 rpm = 400 rpm.
El sentit de gir es manté; la politja conduïda gira més a poc a poc però amb més força.

3) D1 = D,motriu = 12 cm; D2 = D,conduïda = 8 cm; RT = 12 cm / 8 cm = 3/2 (sistema multiplicador);

(RT > 1, mecanisme multiplicador); n2 = n,conduïda = RT · n1 = (3/2) · 600 rpm = 900 rpm.
El sentit de gir es manté; la politja conduïda gira més ràpidament però amb menys força.

4) D1 = D,motriu = 8 cm; D2 = D,conduïda = 16 cm; RT = 8 cm / 16 cm = 1/2;

(RT < 1, mecanisme reductor); n2 = n,conduïda = RT · n1 = (1/2) · 600 rpm = 300 rpm.
El sentit de gir s’inverteix; la politja conduïda gira més a poc a poc però amb més força (per tant, es tracta
d’un sistema reductor inversor).

7. Calcular les relacions de transmissió i la velocitat de gir de les rodes conduïdes dels següents mecanismes si les
rodes motrius giren a 1.000 rpm (n,motriu = n1 = 1.000 rpm).

1- Tren compost d’engranatges: Z1 = 10 dents (roda motriu); Z2= 20 dents; Z3 = 10 dents (Z2 i Z3 són
solidàries, i giren les dues a igual velocitat, com una sola peça intermèdia); Z4 = 40 dents.
RT = RT12 · RT34 = (Z1/Z2) · (Z3/Z4) = (10/20) · (10/40) = (1/2)·(1/4) = 1/8
RT12 = 1/2 (primera reducció); RT34 = 1/4 (segona reducció); RT = 1/8 (reducció total);
[en ser RT < 1, es tracta d’un sistema reductor (en dues etapes)].
n4 = n,motriu · RT = n1 · RT = 1.000 rpm · (1/8) = 125 rpm. Comprovació:
n2 = n3 = n,motriu · RT12 = n1 · RT12 = 1.000 rpm · (1/2) = 500 rpm (1ª reducció o intermèdia).
n4 = n3 · RT34 = 500 rpm · (1/4) = 125 rpm (2ª reducció o final). Els sentits de gir, segons la figura.

2- Politges d’una trepant: en la figura, D,motriu = D,conduïda = 15 cm;

RT = 1; velocitat de gir de la broca, n2 = n,conduïda = n,motriu · RT = n1 · RT = 1.000 rpm.

3- Cargol sense fi (d’una entrada de rosca) i roda dentada (corona): Z = 24 dents.

RT = 1/Z = 1/24 (sistema reductor irreversible).
n2 = n,conduïda = n,motriu · RT = n1 · RT = 1.000 rpm · (1/24) = 41,67 rpm
(amb aquest tipus de mecanisme s’aconsegueixen reduccions de velocitat de gir molt altes).
 I.E.S. GILABERT DE CENTELLES (curs 2018-19) – DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA

ANALITZA (pàgines 16 i 17)

8. Observa els aparells següents. Descriu-ne l’ús i explica’n el funcionament identificant el mecanismes que hi
intervenen.

1- Aparells per a baixar o pujar la broca d’un trepant: el mecanisme principal és de cremallera i pinyó. En
accionar la palanca de control (manovella) gira el pinyó i fa que es desplace la cremallera.
2- Gat mecànic utilitzat per a alçar un cotxe quan s’ha de canviar una roda. El mecanisme principal és de
cargol i femella. Quan s’acciona la manovella gira la femella que s’enrosca en la barra roscada (cargol
sense fi) fent que el gat s’alce. Girant la manovella en sentit contrari, el cotxe baixarà.
3- Podria ser la roda d’un tren de vapor antic: el mecanisme principal és de biela i manovella. El moviment
alternatiu del pistó o èmbol es transforma, mitjançant la biela, en moviment circular de la roda.

9. La figura mostra les imatges d’una roda i una clau combinada. Identifica els elements auxiliars de què disposen
i explica’n la funció.

La roda (roda boja, de pivot i rotatòria) disposa de dos coixinets, un que

permet el gir horitzontal segons l’eix de la roda, i un altre situat en la
part superior que permet el gir segons un eix excèntric vertical.

Un dels extrems de la clau

combinada (amb un forat en
estrella) té un trinquet o cadell
que permet estrènyer una
rosca (cargol o femella) sense necessitat de traure la clau.

10. Observa la posició del cadell a cadascuna de les figures i indica:

 Quins cadells estan ben muntats i permetran el gir de la roda en un sol sentit?: c), e) i f).
 Quins pesos es quedaran en la seua posició sense baixar?: c) i e).

a) b) c) d) e) f)

RESPON (pàgina 18)

11. Respon les següents qüestions:
a) En què es diferències els sistemes de transmissió i de transformació de moviment?
Els mecanismes, en general, transmeten i transformen forces i moviments des d’un element d’entrada o
motriu a un element d’eixida o conduit. Permeten a l’ésser humà realitzar determinats treballs amb major
comoditat i amb menor esforç.
Els sistemes de transmissió de moviment traslladen un moviment, lineal o circular, d’un punt a un altre,
sense modificar el tipus de moviment.
Els sistemes de transformació de moviment modifiquen (transformen) el moviment de circular (entrada)
a lineal (eixida) o de lineal (entrada) a circular (eixida).

b) Transmissió de moviment: palanques, politja fixa, politja mòbil, polispastos, politges i corretja, rodes de
fricció, pinyons i cadena, engranatges, cargol sense fi i corona, etc.
Transformació de moviment: biela i manovella, pinyó i cremallera, lleva, excèntrica, cigonyal, manovella i
torno, cargol i femella, etc.
Elements auxiliars: coixinets i rodaments, trinquets (cadells), elements elàstics (molls i ressorts, ballestes,
etc.), embragatges i frens, etc.
 I.E.S. GILABERT DE CENTELLES (curs 2018-19) – DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA

RESOL (pàgina 18)

12. Donat el sistema d’engranatges de la figura (tren compost de dues etapes: AB i CD; B i C són solidàries, i
giren a la mateixa velocitat); n,conduïda = nD = 1.000 rpm.
ZA = 12 dents (motriu), ZB = 36 dents, ZC = 12 dents, ZD = 48 dents;

a) Relacions de transmissió parcials i total:

Parcial AB (primera): RTAB = ZA / ZB = 12/36 = 1/3.
Parcial CD (segona): RTCD = ZC / ZD = 12/48 = 1/4.
Total AD (entrada  eixida): RT = RTAB · RTCD = (1/3)·(1/4) = 1/12.

b) n,conduïda = n,motriu · RT; és a dir: nD = nA · RT, i per tant:

nA = nD / RT = 1.000 rpm / (1/12) = 12.000 rpm.

c) Si la roda A (conductora) gira en sentit horari, les rodes C i D giren en

sentit antihorari, i la roda D (conduïda final) gira en el mateix sentit horari que la roda A.

13. Completa les següents frases referides als mecanismes escrivint la paraula correcta en cadascun dels espais en
blanc:
 Els trens de muntanya utilitzen un sistema de pinyó i cremallera per superar els forts pendents.
 La lleva transforma el moviment circular en rectilini de vaivé.
 En el cargol sense fi, el moviment solament es pot transmetre des del cargol cap a la roda.
Aclariment: en aquests casos, es diu que el moviment és irreversible.
 En els engranatges rectes, el sentit de gir es inverteix i la relació de transmissió es pot trobar relacionant
el nombre de dents de les rodes dentades.
 El mecanisme de transmissió utilitzat en les bicicletes és el de cadena. En aquest tipus de mecanismes, els
eixos de gir poden estar relativament allunyats.

SÍNTESI (pàgina 19)

Elabora el teu propi resum de la unitat completant els espais en blanc amb les paraules clau.

1- Els mecanismes s’encarreguen de transmetre els moviments i modificar-los si fos necessari.

2- La relació de transmissió ve donada per la relació entre la velocitat de la roda conduïda i la de la roda
conductora o motriu (RT = n,conduïda / n,motriu = n2 / n1).
3- Els mecanismes de transmissió no modifiquen el tipus de moviment, mentre que els de transformació
converteixen el moviment circular en lineal o a l’inrevés.
4- Alguns mecanismes que transformen el moviment són el cargol sense fi, la biela-manovella, la lleva o el pinyó-
cremallera.
5- En les màquines hi ha uns elements metàl·lics l’objectiu dels quals no és transmetre el moviment. Són els
coixinets o el cadell, que garanteix que una roda dentada només puga girar en un sentit.
6- El mecanisme de transmissió per corretja s’utilitza quan els eixos de gir no han de transmetre massa força i
estan bastant separats.
7- En el mecanisme de transmissió per cadena, el sentit de gir no s’inverteix i es transmet el moviment entre dues
rodes dentades.
8- En els mecanismes d’engranatges rectes els eixos de gir són paral·lels i estan a poca distància. El sentit de gir
s’inverteix.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES(CLAU (pàgina 20): El gramòfon.

 Perquè es diu gramòfon, l’aparell de la figura?
Perquè reprodueix els sons gravats sobre un disc de forma semblant a la lectura;
el terme prové del grec: gramo ‘escriptura’, fono ‘so’.

 Descriu-ne breument les parts i les funcions.

- Té un amplificador de so en forma de campana.
- Un braç que incorpora una agulla es desplaça sobre el disc i arreplega les
vibracions originades pels solcs d’aquest.
- Un disc on estan gravats els sons que seran reproduïts.
- Un mecanisme de transmissió de moviment que fa girar el disc.

 L’amplificador en forma de campana està subjecte en el braç del gramòfon i la base se situa
just damunt de l’agulla que es troba al final del braç.

 En el mecanisme de transmissió hi ha dues politges, una motriu, de major diàmetre, i una

altra menor que fa girar el disc aconseguint augmentar la velocitat motriu; les politges estan
creuades per a invertir el sentit de gir.
 I.E.S. GILABERT DE CENTELLES (curs 2018-19) – DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA

COMPETÈNCIES BÀSIQUES/CLAU (pàgina 21): La transmissió d’una bicicleta.

Per adaptar-se millor a diferents pendents i velocitats, es fabriquen bicicletes amb marxes. Les marxes són degudes
als desenvolupaments, és a dir, a la relació entre el nombre de voltes de la roda i la quantitat de pedalades. Així, un
desenvolupament 2:1 ens indica que per cada volta del pedal la roda en fa dues. Aquesta relació s’estableix pel
nombre de dents, tant del plat com del pinyó.

La figura mostra la transmissió d’una bicicleta amb dos plats (40 i 50 dents) i quatre pinyons (14, 16, 18 i 20 dents).

 Quantes combinacions diferents es poden obtenir?

Cada plat es pot combinar amb quatre pinyons, per tant, hi ha 8 combinacions possibles:
2 plats x 4 pinyons = 8 marxes (40/14, 40/16, 40/18, 40/20, 50/14, 50/16, 50/18 i 50/20).

 En una taula de doble entrada (plats i pinyons), indica el valor de tots els desenrotllaments (relacions de
transmissió) possibles (Relació de transmissió RT = Z,entrada / Z,eixida = Z1/Z2):

Pinyó més gran Pinyó gran Pinyó petit Pinyó més petit
RT = Z1/Z2
(Z2 = 20) (Z2 = 18) (Z2 = 16) (Z2 = 14)

Plat gran (Z1 = 50) 50/20 = 2,50 50/18 = 2,78 50/16 = 3,125 50/14 = 3,57

Plat petit (Z1 = 40) 40/20 = 2,00 40/18 = 2,22 40/16 = 2,50 40/14 = 2,86

 RT > 1 sempre. Es tracta de mecanismes amplificadors de velocitat.

 Desenrotllaments [de major (RT1) a menor (RT8)]: 3,57 – 3,125 – 2,86 – 2,78 – 2,50 (doble) – 2,22 – 2,00.

 Quantes voltes farà la roda en fer una pedalada amb la marxa més llarga?: 50/14 = 3,57 voltes.
I amb la més curta?: 40/20 = 2 voltes.

 Si el radi de la roda és de 0,35 m quina distància recorrerà la bicicleta en fer una pedalada?
Cada volta, la roda de la bicicleta avança el seu perímetre: L = 2 · pi · r = 2 · 3,1416 · 0,35 = 2,2 m.

- Amb la marxa més llarga recorre: RT1 · L = 3,57 · perímetre de la roda = 3,57 · 2,2 = 7,85 m.
- Amb la marxa més curta recorre: RT8 · L = 2,00 · perímetre de la roda = 2,00 · 2,2 = 4,40 m.

Velocitat (m/s) = recorregut per cada pedalada (m) · pedalades per cada segon.
Aleshores, si el ciclista té una cadència de 120 pedalades cada minut (2 cada segon), aconseguiria una velocitat
de 15,7 m/s (56,5 km/h amb la marxa més llarga) o de 8,8 m/s (31,7 km/h amb la marxa més curta).

ACTIVITATS FINALS (pàgines 22 i 23)

1. Mecanisme de politges i corretja. Volem reduir la velocitat 4 vegades (RT = 1/4). La
roda motriu és de 6 cm de diàmetre (D,motriu = D,entrada = D1 = 6 cm).
RT = D,entrada / D,eixida;
Per tant, D2 = D,eixida = D,entrada / RT = D1 / RT = 6 cm / (1/4) = 24 cm.

2. Bicicleta amb un plat de 60 dents (Z1 = Z,entrada o motriu) i pinyó de 15 dents (Z2 = Z,eixida o conduïda).
RT = Z,motriu / Z,conduïda;
 RT = Z1 / Z2 = 60 / 15 = 4/1.
 El ciclista pedaleja a 40 rpm (n1). RT = n,conduïda o eixida / n,motriu o entrada. Així, la roda (que és
solidària amb el pinyó) girarà a: n2 = n,conduïda = n,motriu · RT = n1 · RT = 40 rpm · 4 = 160 rpm.
 La relació de transmissió és gran, i estarà circulant per terreny pla o poc muntanyenc.
 I.E.S. GILABERT DE CENTELLES (curs 2018-19) – DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA

3. L’eix motriu gira cap a la dreta. L’eix conduit girarà cap a la: a) esquerra, b) dreta, c) esquerra.

4. Copia la taula següent i completa-la. NOTA: Moviment d’entrada: força; Moviment d’eixida: càrrega.

Tipus de mecanisme Moviment d’entrada Moviment d’eixida

Moviment circular Circular. Depenent si la corretja es creua

o no, s’invertirà el sentit de gir o no.
Transmissió moviment: Els eixos són paral·lels.
politges i corretja La seua velocitat depèn del diàmetre de
les politges conductora i conduïda.
Mecanisme reversible.

Moviment circular Circular. No s’inverteix el sentit de gir.

Els eixos són paral·lels.
Transmissió moviment: La velocitat depèn del diàmetre i nombre
rodes dentades i cadena de dents de les rodes dentades
conductora i conduïda (plat i pinyó).
Mecanisme reversible.

Moviment circular Circular. S’inverteix el sentit de gir.

Els eixos són paral·lels.
Transmissió moviment: La velocitat depèn del diàmetre i nombre
engranatges rectes de dents de les rodes dentades [pinyó
(motriu) i corona (conduïda)].
Mecanisme reversible.

Moviment circular
Circular. S’inverteix el sentit de gir.
L’angle que formen els eixos pot ser de
Transmissió moviment: 90º, major o menor de 90º.
engranatges cònics La velocitat depèn del diàmetre i nombre
de dents dels engranatges.
Mecanisme reversible.

Moviment circular
Circular (corona).
(cargol sense fi)
S’inverteix el sentit de gir.
Els eixos són perpendiculars (es creuen,
Transmissió moviment: angle 90º).
cargol sense fi i corona La velocitat depèn del pas i nombre
d’entrades del cargol, i del diàmetre i
nombre de dents de la corona.
Mecanisme irreversible.

És un mecanisme reversible que transforma

Transformació de el moviment rectilini (cremallera) en
moviment: moviment circular (pinyó) o viceversa.
pinyó i cremallera La cremallera és pot considerar com una roda
dentada de radi infinit.

És un mecanisme reversible
Transformació de que transforma el moviment
moviment: rectilini alternatiu (èmbol) en
biela i manovella moviment circular (manovella)
o viceversa.

Moviment circular
(lleva o excèntrica)

Transformació de Moviment rectilini alternatiu (seguidor) o

moviment: oscil·lant (palanca).
lleva (o excèntrica) Mecanisme irreversible.
 I.E.S. GILABERT DE CENTELLES (curs 2018-19) – DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA

5. Sistemes de transmissió (tren simple d’engranatges):

 Z1 = 10 dents (motriu o conductora); Z2 = 30 dents (intermèdia); Z3 = 40 dents (conduïda).

a) RT = RT12 · RT23 = (Z1/Z2) · (Z2/Z3) = (1/3)·(3/4) = Z1/Z3 = 10/40 = 1/4
(en ser RT < 1, mecanisme reductor).
b) RT = 1/4.
c) Veure el següent cas.
d) n,motriu o conductora = n1 = 120 rpm;
n2 = n1 · RT12 = 120 rpm · (1/3) = 40 rpm;
n,conduïda = n3 = RT23 · n2 = (3/4) · 40 rpm = RT · n,motriu = 30 rpm.

 Z1 = 10 dents (motriu o conductora); Z2 = 15 dents (intermèdia); Z3 = 40 dents (conduïda).

a) RT = RT12 · RT23 = Z1/Z3 = 10/40 = 1/4 (en ser RT < 1, mecanisme reductor).
b) RT = 1/4.
c) En tots dos casos, RT = Z1/Z3 = 1/4; la roda intermèdia (Z2), que rep el nom de roda boja, només
té la missió d’invertir el sentit de gir de la roda conduïda, i a l’efecte de calcular la relació de
transmissió total, no afecta.
d) Seguint el mateix raonament del cas anterior, n,conduïda = n3 = 30 rpm.

6. Sistema d’engranatges (tren compost de tres etapes: AB, CD i EF).

Za = 10 dents (motriu); Zb = 40 dents ; Zc = 10 dents; Zd = 50 dents; Ze = 10 dents; Zf = 50 dents.

a) RT = RTab · RTcd · RTef = (Za/Zb) · (Zc/Zd) · (Ze/Zf)

RT = (1/4) · (1/5) · (1/5) = 1/100.
b) n,a (motriu) = 2.000 rpm; n,b = n,c = n,a · RTab = 500 rpm;
n,d = n,e = n,c · RTcd = 100 rpm;
n,f = n,e · RTef = 20 rpm;
Càlcul directe: n,f = n,a · RT = 2.000 rpm · (1/100) = 20 rpm.
c) Si la roda motriu gira cap a l’esquerra (antihorari), el sentit de gir de la
roda F serà a la dreta (horari).

7. Demostrar matemàticament que, en el mecanisme de corrioles i corretja: RT = D1 / D2 = n2 / n1.

 Dades de la roda motriu, d’entrada o conductora: D1, n1.
 Dades de la roda conduïda o d’eixida: D2, n2.
Per definició de relació de transmissió: RT = n,conduïda o d’eixida / n,motriu o d’entrada.
La velocitat lineal de la corretja és la mateixa (de la politja conductora passa a la politja conduïda).
Segons es va demostrar en la competència clau de la bicicleta (pàgina 21):
Velocitat lineal = 2 · pi · r · n = 2 · pi · r,motriu · n,motriu = 2 · pi · r,conduïda · n,conduïda.
Per tant, com el valor de pi es simplifica, i el doble del radi (2·r) és el diàmetre:
RT = (n,conduïda o d’eixida) / (n,motriu, conductora o d’entrada) = n2/n1 = D,motriu / D,conduïda = D1/D2.

8. Mecanismes: cargol sense fi (d’una entrada), corona (Z = 30 dents) i

cremallera (pas p = 3 mm).
El motor gira a 1.200 rpm i té acoblat un reductor de RT’ = 1/10.
Calcula el desplaçament de la cremallera en un minut.
El cargol, d’una entrada (rosca simple normal), té el mateix pas que la
corona i que la cremallera, p = 3 mm.
Cargol sense fi: n,motor · RT’ = n,motriu = n1 = 120 rpm.
RT (sense fi  corona) = 1/Z = 1/30.
RT = 1/Z = n,corona / n,cargol sense fi = n2 / n1.
n2 = n,corona = 1/Z · n,cargol sense fi = 1/Z · n1 = 120/30 = 4 rpm.
Cada 30 voltes del cargol sense fi la corona donarà una volta completa i la cremallera es mourà: p·Z = 90 mm.
En un minut (60 s) la corona donarà 4 voltes, la cremallera es mourà 120 dents, és a dir, 360 mm.
Velocitat lineal de la cremallera: v = n,corona · p · Z = 4 rpm · 3 mm · 30 = 360 mm/minut.
El sentit del moviment rectilini de la cremallera depèn del sentit de gir del cargol sense fi.

9. a) engranatges cònics [eixos perpendiculars, es creuen], b) engranatges helicoidals [eixos paral·lels], c)

engranatges rectes interiors [eixos paral·lels], d) engranatges amb dents en V [eixos paral·lels], e) caragol sense
fi i corona [eixos perpendiculars, no es creuen].