Tema 35 (El pensament polític modern: de l’humanisme a la il·lustració)

1.Introducció.
2. Temari:
1. s. XVI
L’humanisme:
Maquiavel,
Erasme de Rotterdam,
La Reforma:
Martin Luter,
Joan Calví,
Monarcòmacs,
- Hotman,
- Beze,
- Mornay,
Contrareforma:
- Bodin:
- Althaus:
- Suàrez:
2. s. XVII
Absolutisme:
Hobbes,
Antiabsolitisme:
Spinoza,
Liberalisme:
Locke,
3. s. XVIII
Pensament polític:
Despotisme il·lustrat:
Montesquieu,
Voltaire,
Rousseau,
3. Com portar el tema a l’aula:
4. Conclusions:
5. Bibliografia:

1.Introducció.

El tema 35 (El pensament polític moder: de l’humanisme a la il·lustració) és

especialment important atès que ajuda al desenvolupament integral de l’alumnat vers la
filosofia i idees polítiques, i augmenta la facilitat de descriure processos d’investigació i
projectes, de visualitzar exactament el que es desitja raonar, explicar o produir, i la
compressió dels conceptes, (de la forma de poder que es va anar desenvolupant seguint el
pensament)

L'alumnat ha de poder donar respostes coherents als principals temes de debat social i fer-
ho aportant, en la mesura dels possible, una reflexió crítica sobre la seqüència filosòfica
política. Cal tenir en compte que els continguts claus són especialment rellevants en l'etapa
de secundària i hem de tenir en compte els canvis psicològics i socials de l'alumnat, aquests
són els que els permetran interioritzar coneixements relatius amb l'àmbit social i per tant
serviran per al seu propi desenvolupament.

Aquests aspectes es troben recollits en la normativa vigent, en la LOMLOE, LOE-LOMCE, la

LEC i en el Decret 175/2022, i en el Decret 171/2022 de Batxillerat. La normativa actual
atribueix a l'equip docent la responsabilitat de consolidar aquests objectius de
desenvolupament sostenible ODS, continguts/sabers i competències claus de l'etapa i
competències específiques de la matèria de ciències socials: geografia i història, treballant
amb metodologies actives i criteris d'avaluació variats donant sempre gran atenció a la
diversitat existent a l'aula. Això quedarà recollit en la programació d'aula que ens permetrà
seqüenciar i sistematitzar el procés d'ensenyament i aprenentatge de l'alumnat. Per a poder
transmetre coneixement, utilitzem diferents materials, processos i sabers del camp social
com la història, la geografia, l'art, l'economia, la religió, l'antropologia… Aquests
aprenentatges es recolzaran sempre de les noves tecnologies i les habilitats de l'alumnat
per a buscar informació. L'apuntat ajudarà a augmentar la capacitat d'actuació sobre l'entorn
real del grup-classe i ens permetrà que interioritzin les competències claus de l'àmbit social i
també les transversals.

El tema que exposarem a continuació ens permetrà ajudar a l'alumnat al fet que adquireixi
els coneixements, destresa i actituds necessàries per a comprendre la realitat del món en el
qual viuen, les experiències i manifestacions col·lectives del passat i del present, així com
l'espai en què desenvolupen la vida en societat.

Desenvolupada la introducció passo a descriure el tema núm. 35: el s. XVI és una etapa
innovadora en el camp de les idees polítiques i en el progrés del poder monàrquic.
S’elabora una doctrina -absolutisme- que es defineix per l’afirmació d’una sobirania
monàrquica sense límits ni control, que no reconeix als súbdits més que el deure d’obeir.

L’evolució de les idees porta una petjada d’una creixent nacionalització dels estats i de la
política.

El desenvolupament d’aquest tema s’esquematitzarà en quatre grans apartats;

L’humanisme, la Reforma, les Reaccions teològiques i la Il·lustració

2. Temari:

1. s. XVI
L’humanisme:
L'Humanisme va ser un moviment intel·lectual i cultural que va sorgir durant el Renaixement
a Europa, amb figures destacades com a Erasme de Rotterdam, Tomàs Moro i
Maquiavel. Les seves característiques principals eren l'èmfasi en la raó, la llibertat
individual, la tolerància i la justícia social. En el context polític, l'Humanisme va influir a la
concepció de l'Estat i el govern.
Maquiavel,
conegut per la seva obra "El Príncep", és considerat un dels pares de la ciència política
moderna. Tot i que el seu enfocament polític era més realista i pragmàtic que altres
pensadors humanistes, les seves idees van tenir un impacte significatiu en la concepció de
l'Estat i el govern. Maquiavel argumentava que la fi justifica els mitjans i que els líders
polítics han de ser realistes i astuts en la presa de decisions, fins i tot si això implica accions
moralment qüestionables.
 Erasme de Rotterdam,
les seves obres en llatí, com "Elogi de la follia", reflecteixen el seu pensament humanista i
religiós. Defensa que els actes han de basar-se en la moral i la religió, inclosos els dels
governants. Rebutja l'Imperi universal i proposa una República Cristiana com a federació
d'estats. Creu en la pau i les guerres evitables, però admet les guerres justes.
Thomas Moro,
destacat humanista anglès i canceler d'Enric VIII. Va dimitir per oposar-se al divorci del rei i
la desvinculació d'Anglaterra de l'Església Romana. Va ser empresonat i executat. És
conegut per la seva obra "Utopia", on descriu una República imaginària sense propietat
privada i amb un govern que busca el bé comú. Moro defensa l'ordre intern i la direcció de
l'economia per part de l'Estat, basant-se en la raó i no en la tradició religiosa.

Encara que aquests filòsofs tenen alguns trets diferenciadors, comparteixen una visió
humanista en la seva crítica a les injustícies socials, en la seva defensa de la participació
ciutadana i la tolerància en la política.
En resum, l'Humanisme, va influir en el pensament polític modern i va impactar en la
concepció de l'Estat, el govern a l'època i en l'evolució de les estructures polítiques i socials
actuals.
La Reforma:
(s.XVI) va tenir un fort impacte a les concepcions polítiques de l'època, contribuint a
l'esfondrament de les estructures ideològiques i polítiques medievals. Alguns dels teòlegs
reformistes més importants, com ara Martin Luter i Joan Calví, van plantejar noves idees
polítiques que van qüestionar l'autoritat i el poder de l'església i les autoritats temporals de
l'època.
Martin Luter,
la justificació per la fe, l’autoritat de la Bíblia, el sacerdoci universal dels creients, la reforma
litúrgica i el rebuig a la jerarquia eclesiàstica. Les implicacions polítiques seran la separació
d’Església i Estat, la defensa de la llibertat de lectura i interpretació de la Bíblia i la
participació activa en la política dels creients
Joan Calví,
d'altra banda, establia que tota autoritat política deriva de Déu i, per tant, se li deu
obediència. Aquesta concepció calvinista establia que el poder de Déu dominava tota la
creació i que res succeïa al món sense la voluntat de Déu, de la qual emana tot dret. Va
tenir implicacions en la promoció d’una societat disciplinada i moralment exemplar, en la
justificació del poder il·legítim.
Monarcòmans,
grup de calvinistes que odiaven la persecució tirànica i defensaven teories polítiques en
contra de l'absolutisme.

- Hotman,
va condenar l'absolutisme, argumentant que els magistrats eren creats pel poble i no al
revés.

- Beze,
va parlar de la teoria del contracte, on el rei estava subjecte a les lleis i condicions basades
en la raó i l'equitat natural.
 - Mornay,
considerava que només Déu era el senyor de tot i que el poble era superior al rei, ja que
indicava al rei com havia de treballar pel bé de la comunitat política.
Contrareforma:
Les grans construccions doctrinals del s. XVI en resposta a les idees luteranes, es va
desenvolupar una teoria política que defensava la superioritat de l'Església Catòlica i del
Papa sobre els reis i els governants temporals. Aquesta perspectiva permetia al Papa
nomenar, dirigir i deposar els reis. Aquesta teoria va formar part de la Contrareforma
implementada per l'Església Catòlica com a resposta a la Reforma Protestant del segle XVI.

- Bodin:
Defensor de l'absolutisme, rebutjava el dret de resistència i proposava una monarquia forta
per restaurar la unitat i pau política. Considerava que era lícit desobeir i resistir quan les
ordres del rei anaven en contra de la llei natural, tot i que la rebel·lió estava prohibida.

- Althaus:
Considerava l'estat com una federació de regions i ciutats autònomes, amb el rei com a
delegat vinculat a un col·legi de magistrats. Abandonava les tesis de Calví situant l'església
sota el control de l'estat.
- Suàrez:
Defensava la sobirania del poble i la llibertat de les comunitats polítiques per triar el seu
règim. Considerava que la monarquia era la millor forma de govern i que l'estat existia
conformement als plans de la saviesa divina. Argumentava el dret de resistència contra un
rei que actua contra el bé comú, un tirà.
2. s. XVII
L’absolutisme com a formulació política enfortida basat en elements tradicionals i nous, com
el mercantilisme i l’utilitarisme, les causes:
Els moviments revolucionaris, les guerres i la necessitat d'ordre i pau van contribuir a
aquesta consolidació. A més, la Corona francesa va utilitzar la burgesia en el seu benefici i
va intentar mantenir un equilibri inestable entre les diferents classes socials. Aquesta
situació es va veure reforçada per les causes religioses, amb el registre de les guerres de
religió i la població anhelant la pau, veient en la monarca l'únic garant d'aquesta situació.
Absolutisme:
Hobbes,
en la seva obra "Leviatan", defensa el materialisme mecanicista i denuncia la demonologia,
els exorcismes i el temor al diable. És partidari del poder absolut en interès dels individus, la
conservació i la pau. Considera que l'ésser humà té com a preocupació fonamental la lluita
per l'existència i que l'egoisme és el sentiment fonamental. Propugna un pacte de
convivència en societat -estat- en què es delega el govern -sobirania- en un individu o petit
grup per garantir la seguretat del grup. L'absolutisme de Hobbes es basa en consideracions
utilitàries, amb trets individualistes semblants als de Locke.
Antiabsolitisme:
Spinoza,
va escriure obres polítiques que reflecteixen el progrés de la burgesia política neerlandesa.
Defensava la llibertat de raonament en assumptes religiosos i considerava que un govern
democràtic era l'estat més proper a l'estat natural. L'estat ideal és aquell en què les
persones viuen en harmonia, garantint la seguretat i la pau.
Liberalisme:
Locke,
a partir de la Revolució anglesa del 1688, apareixen noves corrents ideològiques amb un
enfocament racionalista i la separació de la religió dels assumptes públics. Locke és
considerat el pare de l'individualisme liberal, amb l'empirisme com a tret distintiu. Per a
Locke, la llibertat és inseparable de la felicitat i el propòsit de la política és buscar la pau,
harmonia i seguretat. La propietat és vista com a natural i beneficiosa per a tota la
humanitat, i la felicitat no es basa només en gaudir de plaers, sinó en posseir béns que
produeixen plaers més grans. Locke proclama que el poder suprem és el legislatiu.
3. s. XVIII
La Il·lustració va ser un moviment cultural caracteritzat per l'ús de la raó per abordar
problemes humans i transformar el món. Va ser representat per destacats filòsofs i
intel·lectuals compromesos en els grans debats de l'època. França va ser el centre d'aquest
moviment, amb l'Enciclopèdia francesa com a símbol. Les idees centrals de la Il·lustració
eren la raó, la naturalesa, la tolerància, el progrés i la civilització. Es defensava la tolerància
religiosa i es valorava la civilització en termes de coneixements, valors culturals, tecnologia i
sistema polític. Els filòsofs il·lustrats eren aquells que es deslliuraven dels prejudicis,
tradicions, autoritats i pensaven per sí mateixos.
Pensament polític:
Volien reformar, no revolucionar, i defensaven una monarquia limitada. Buscaven la llibertat
individual i utilitzar la raó en política. Rousseau defensava la democràcia per aconseguir
igualtat econòmica.
Despotisme il·lustrat:
Segons Seignobos, era una forma de govern caracteritzada per implementar reformes pel
bé del poble, però sense la participació real d'aquest. Era considerat una manifestació de la
monarquia absoluta, amb característiques peculiars en cada país. Encara que alguns
monarques acceptaven les reformes com a necessàries, el poder seguia concentrat en les
mans del sobirà, sense una veritable participació popular.
Montesquieu,
Monàrquic compromès que no busca destruir les institucions existents, sinó reformar-les. A
través de les seves obres com les "Cartes Perses", critica l'absolutisme, la intolerància i
altres temes socials. En "L'esperit de les lleis", defensa una monarquia moderada amb
divisió de poders, on el rei governa segons les lleis fonamentals i hi ha un equilibri entre els
poders executiu, legislatiu i judicial.
Voltaire,
Considera la religió com a sinònim de superstició i fanatisme, mostrant una actitud
anticlerical i sent un deista pur.
Rousseau,
La sobirania és popular i té quatre característiques principals: és inalienable, no pot ser
delegada a altres; és indivisible, s'oposa a la separació de poders; és infalible, els
interessos particulars són neutralitzats en favor del bé comú; i és absoluta, el pacte social
confereix al cos polític un poder absolut sobre tots els seus membres.

3. Com portar el tema a l’aula:

Després de treballar els aspectes referents al tema i sent aquests exposats tant a l'aula com
fora d'ella, hem de centrar-nos en analitzar el pensament crític de l'alumnat.

El projecte plantejat per a aquest tema és el següent:

El projecte seguirà el següent patró: l’alumnat s’agruparà en grups de 4 persones un total de

6 grups. Com a guia del projecte, en primer lloc, hauré proposat la comparació de tres
pintures reials dels segles XVI-XVII-XVIII, per fer una primera presa de contacte amb els
continguts de la unitat. D’altra banda hauré penjat tots els recursos, materials, objectius i
criteris d’avaluació per treballar el contingut de la unitat i desenvolupar el projecte al Google
Sites.

Una vegada feta la proposta treballarem a l’aula diverses activitats per conèixer els
esdeveniments més significatius dels tres segles i ens centrarem en la importància de les de
de les fonts històriques per conèixer possibles causes dels esdeveniments.

Cada grup tindrà un ordinador a disposició per realitzar les activitats d’investigació
(preguntes investigables, debats, webquests...). Cada membre del grup tindrà un càrrec a
l’hora de desenvolupar el projecte (portaveu, secretari/a, coordinador(a encarregat del
material) i tots hauran de dur a terme la seva tasca individualment per poder després
aportar els resultats al conjunt del projecte. D’això se’n diu treball cooperatiu. Ens basem en
el decret 150/2017 d’inclusió , on aquesta eina metodològica és un recurs efectiu per
treballar la diversitat a l’aula.

Els grups s’autoavaluaran amb rúbriques d’avaluació així els farem partícips del seu procés
d’aprenentatge. On tenim en compte el capítol 4 del decret 175/2022 on parla de l’avaluació.

El projecte serà de caràcter interdisciplinar en col·laboració amb l’assignatura de llengua i

es basarà en que l’alumnat desenvolupi el seu criteri en base a les conseqüències d’uns fets
a través de diferents tipus de fonts i desenvolupar una relació entre les fonts il·lustrades i els
esdeveniments que van tenir lloc.

Aquesta activitat promourà la participació activa de tots els membres del grup, la seva
reflexió i fomentarem la presa de decisions i diferents punts de vista dins del grup classe
sobre quins elements propagandístics feia la reialesa. Fomentant sempre les capacitats
d’analitzar les fonts i la història i transmetre-la a les generacions futures.

- La competència que treballarem i avaluarem, serà la següent:

Competència específica 5 Analitzar de forma crítica els mecanismes que han regulat la vida
de les societats al llarg de la història fins a l’actualitat i la construcció dels sistemes
democràtics per participar de manera respectuosa i compromesa en activitats comunitàries
que promoguin la convivència, la cohesió social i l’equitat.

4. Conclusions:

Per a finalitzar i donar tancament ha aquesta exposició repassaré de manera concreta i

profunda les idees principals del tema nº35. El pensament filosòfic-polític i com va
influenciar a l’hora de governar, l’organització social i econòmica. Com els tres segles van
ser la transició de l'època medieval a la contemporània a través del pensament

En resum, l’adquisició de competències específiques de la matèria de Ciències Socials:

Geografia i Història fomenta treballar uns continguts que potenciïn el seu desenvolupament i
les competències que ha d’adquirir l’alumnat i que queden recollides en les línies anteriors.
Està dins de les nostres funcions com a docents aconseguir que l’alumnat treballi en
harmonia, vegi els esdevenirs històrics i culturals permetent incorporar aprenentatges
posteriors de manera autònoma i plural per així observar i treballar sempre des de les
diferències existents. Hem de fomentar curiositat i proposar reptes i donar suficient temps
per a investigar i reflexionar, vetllant sempre perquè l'alumnat conaristrueixi els seus
aprenentatges, ajudant-lo a prendre consciència del seu progrés. Per a això serà
imprescindible que l'ambient de l'aula sigui de respecte entre tots els actors. Això ha
d’afavorir l'intercanvi d'idees i animar a la reflexió. L’alumnat haurà de sentir-se còmode i
sense por d'arriscar-se a fer propostes i exposar la seva manera de pensar. Hem d'intentar
que el nostre grup desenvolupi actituds positives i entenguin perquè aquesta disciplina és
tan útil en el seu dia a dia.

Després de fer un estudi objectiu sobre el pensament de l’Època Moderna i les

conseqüències econòmico-social i polític, ens adonem que el paper que ha tingut el gènere
femení no és motiu d’estudi, segons el currículum. Per tant, s’ha de recalcar, que tot i no
tenir referents actius principals, n’hi va haver, i, sobretot, no menystenir el paper de la dona
en l’àmbit privat, ni el de les cures. - Catarina La Gran-

Amb tot, cal treballar perquè l'alumnat prengui consciència de la importància d’investigar el
paper de la dona al llarg de la història, per poder desenvolupar uns aprenentatges basats en
la igualtat de gènere. Això ho podem promoure a través de la coeducació i la realització
d’activitats en grups heterogenis basats en la igualtat d’oportunitats, cosa que comportarà
que en un futur no gaire llunyà puguem modificar els enfocaments que tenim actualment en
qüestions de gènere, així com posant exemples de personatges històrics femenins quan es
fa l’estudi relatiu als diferents temaris inclosos al currículum amb la finalitat de donar
visibilitat a la dona i tenir tant homes com dones referents.

5. Bibliografia:

- El príncep, Maquiavel
- Leviatan, Hobbes
- Utopia, Moro
- Història el pensament polític europeu, Skinner
- Historia de las relaciones internacionales, Renouvin
- Història contemporània, Palmer i Colton