CONTROL DE GESTIÓ I PRESSUPOSTARI

MÒDUL II PRESSUPOSTOS OPERATIUS I EE FF PROVISIONALS

En aquest mòdul veurem una tècnica fonamental en la gestió pressupostaria, que és la que
c e a a ea i aci d a è ie de e cada c a b a i f aci
determinada que junts permeten preveure i posteriorment controlar la totalitat de la gestió
empresarial.

E a e a èc ica ii a à ae c af ci a de e e a e a edacci de e
grans grups de pressupostos:

Pressupostos operatius
Pe d in e i n , a a b e e e e a é ca c a i e i e
període. A í a e e c i a e d i bi i a
Estats financers provisionals

*Hi ha i e a de a c e ai d a e e a Pa i de a
comptabilitat analítica (els ingressos i despeses no es classifiquen segons la seva natura sinó
que parlem de tres grans línees: producció, distribució/comercialització i administració). Amb
aquesta tècnica pressupostària és la més habitual, veurem els pressupostos operatius
(desgranat amb aquests línees esmentades: pressupostos de producció; pressupostos de
di ib ci i e d ad i i aci e e di e i i finalment utilitzant
tota aquesta informació faríem els estats financers provisionals o els pressupostos financers
(Pressupost de tresoreria, compte de resultats i balanç de resultats).*

1.1 ELS PRESSUPOSTOS OPERATIUS

També anomenats e d e l aci . Els separem per les diferents funcions com són
d cci c e cia i ad i i aci H fe d a a e a gica a h a de fe e
sense ser necessari seguir un ordre concret.

C e a e i i di g e i c habi a e a b e i dificaci e a
excepte aquelles empreses amb temporalitat o característiques diferents. Per exemple, estació
de í d ia fe e e a a e e è està obert i desprès per a la resta
de mesos amb una única columna.

Important! C é gic a ica e principi de meritació, pel que cada ingrés o despesa/cost
haurà de figurar en el mes corresponent. Pe e e e e c de eg e a cia d a
emp e a a e e c d c b e e aga à a e b e e de e b e a de e b e
e e c de e d c b e e j aga é a e be a e fig a à a e
d c b e e f ci de i ci i de e i aci Si jo consumeixo qualsevol cosa que cobraré més
endavant la ficaré amb aquest mes.

Diferents tipus de pressupostos operatius:

PRESSUPOSTOS DE VENDES

Pressupost de vendes
Pe d a e de e e c e cia D ac d e e e c ab é i e de e e
c e cia d e aga e a ge i c e exemple.
 CONTROL DE GESTIÓ I PRESSUPOSTARI

PRESSUPOSTOS DE PRODUCCIÓ

Pe de d cci NO é é i a E di à a e i a he de
produir a la nostra empresa durant x període.
Pressupost de materials. A partir de les unitats puc saber de quan material requereixo.
Pre de MOD A a i de a e ia ca c a é a à d b a di ec a
Pressupost de costos indirectes de producció.

PRESSUPOST DE DESPESES D ESTRUCTURA P e de de e e d ad i i aci

1.2 ELS PRESSUPOSTOS DE VENDES

1.2.1 PRESSUPOST DE VENDES

Tot comença amb el pressupost de vendes.

Q a e e e cici de e ii af ha de c e ça a b e ab i e de a de dos
variables:

La xifra de vendes (unitats físiques de producte/servei)

P e mig de enda d a e ni a ni a m ne à ies)

C e i agi a e ab i e a i i de a a i a d i a a e d e i e e a e
es podran vendre, és un exercici que dependrà de moltes variables que no e e e à ea de
c ei e e d a e a a ig a a e ea a di f ació citem a continuació.

Elements que poden influir:

Le ec ic g ba e à c ei e ec ia a c a ie e e ii edia
c e à ec ia ca
L e a ègia de e e a a a g e i i e à c ei e e ea e ae ea
madura? Es previst entrar en nous mercats o llençar nous productes? O al contrari ens
estem retirant de determinats mercats o deixant una gama de productes?) Per
exemple, a a i a e a de O ha a cia e e e d à à ea de
fotografia centrant-se exclusivament en aparells de laboratori.
Hi ha algun aspecte puntual que pugui afectar el volum de vendes? Per exemple, la
COVID.
 CONTROL DE GESTIÓ I PRESSUPOSTARI

Lògicament la xifra de vendes prevista ha de ser possible (Per exemple, una fàbrica de
bicicletes amb una capacitat de fabricar 100 bicicletes mensuals no pot aspirar a fabricar i
vendre 500 bicicletes mensuals. Perquè lògicament ens excedim de la quantitat).

També cal tenir en compte que moltes vegades la xifra de vendes es fixa com a objectiu
comercial per tal de motivar els equips de venda. Alhora de passar-los al pressupost, cal tenir
en compte la probabilitat real que aquests objectius tenen que complir- e e a d e i a e
el nostre pressupost neixi esbiaixat i estigui viciat i exagerat de bon principi, amb tots els
perjudicis que això comportaria. Encertar el màxim possible en aquest pressupost és molt
important.

Format del pressupost de vendes

Per estudiar els formats dels pressupostos proposarem un període de 6 mesos, imaginat un
pressupost de gene a j de a X

Tots els pressupostos tindran el format de taula, amb els períodes en columnes i conceptes en
files.

En el m del d a e a e en aci a em n e eme al amb e í de

mensuals.

*A la taula, hi ha unes XX que i a fí i e i e ia e à ie a b a

finalitat de facilitar-nos que és que el que va a cada lloc. Ens ha dit 6 mesos però apareix el
mes de juliol, veurem que de vegades per establir els pressupostos de 6 mesos necessitarem
juliol i de vegades fins i tot agost. No tant per a les vendes, però per a la resta de càlculs (per
exemple, producció) el necessitarem.*

PRESSUPOST D ALTRES DESPESES COMERCIALS

Un cop disposem de les dades previstes de vendes, es pot passar al següent pressupost
operatiu, en el que detallarem tots els costos/despeses de caràcter comercial. En aquest
pressupost trobarem tant costos fixos com poden ser:

Sous i costos laborals fixos del personal comercial.

Costos de distribució fixes, etc.
 CONTROL DE GESTIÓ I PRESSUPOSTARI

Pel que fa als costos variables trobarem, entre altres:

Remuneracions al personal amb caràcter variable.

Comissions a distribuïdors.
Despeses variables de transport o emmagatzematge.
Altres costos variables.

Presenta la següent estructura:

*Aquí ja NO necessito cap altre mes. Es suficient de Gener a Juny.*

1.3 ELS PRESSUPOSTOS DE PRODUCCIÓ

1.3.1 EL PRESSUPOST DE PRODUCCIÓ

El pressupost de producció, és com el seu nom indica, un informe que ens indicarà quina ha de
ser la producció prevista (en unitats físiques) que ens garanteix poder atendre les vendes
previstes.

El pressupost mensual de producció dependrà de diferents variables, que són:

Les unitats de vendes previstes en cada mes (que ens han sortit al fer el pressupost de
vendes).
Les existències inicials di ib e e e aga e de e ea
I gica e e e i è cie fi a e e e a c ide i ece a i e i e e
aga e a fi a ed cada e a e é d e i è cie e de e d à d
c ce e e fi a a ha íe i a e a ESTOC DE SEGURETAT.

Le c de eg e at

Totes les empreses necessiten garantir que podran atendre les vendes que demandin els seus
clients, si bé es podria considerar que en condicions normals la producció normal hauria de ser
suficient, a la vida real es donen moltes circumstancies que poden aturar la producció i portar
a a a d e c a b e efec e ega i a a e igi de e eac a a e a
rendibilitat, que això suposaria.
 CONTROL DE GESTIÓ I PRESSUPOSTARI

A e e ci c a cie de a a de d a i e a a ia e a à i a a a ca e
per quarantena per una pandèmia, i totes les que us pugueu imaginar, per això les empreses
intenten sempre fixar un estoc que asseguri les vendes.

L e c de eg e a a bé ha de e e e ib e i c e e i e e a de e e de (com
e e e e i c e e t de cervesa davant una onada de calor).

OJO! Com ja sabeu qualsevol estoc suposa una immobilització de recursos, el que obliga als
gestors a prendre decisions delicades, i fan que hi hagi una tendència normal a minimitzar
aquests estocs en la mesura de lo possible.

E e ee a b cic e de d cci c é habi a e e c de eg e a e fi i e

% de les vendes del mes següent, com podria ser un 10% o fins i tot un 110% o més. En les
empreses que produeixen productes moridors o amb cicles de d cci é a g e c de
seguretat ha de contemplar aquestes circumstancies.

El pressupost de producció només té en compte les unitats a produir. Les unitats a produir en
cada mes surten de la senzilla operació:

L gicamen l e c final d n me é l inicial del eg en

Estructura del pressupost de producció

1.3.2 EL PRESSUPOST DE MATERIALS

És el pressupost que ens informa de la quantitat i el cost al que adquirirem els materials, ja
siguin matèries primeres o mercaderies, per la nostra activitat.

La informació de partida és la que hem obtingut al pressupost de producció, és a dir el número

de unitats a produir en cada període mensual.
 CONTROL DE GESTIÓ I PRESSUPOSTARI

E b i i a e de a e ia a e e a de e e a ie e a a bé
i c de a de c e e a í a bé e ba e a b estoc de seguretat,
normalment un percentatge respecte a la producció prevista en el mes següent.

Aquest estoc ha de garantir que en cas que no arribessin els materials, la nostra cadena
d ci a ha ia d a a e de aba i e

Les unitats a comprar en cada mes surten de la senzilla operació:

L gicamen l e c final d n me é l inicial del eg en

Cal tenir en compte que fins aquí les unitats són FÍSIQUES.

Finalment es multiplica pel preu de compra i tenim el pressupost de materials. NO és estrany

que aquest pressupost es divideixi en dos, un que calcula els materials a adquirir en unitats
físiques i un que calcula el cost. En el nostre model estan unificats en un únic pressupost.

E c ad n e de ma e ial

En el model contemplem un únic producte que necessita un únic material si en cal més
inc a ien a la a la le línie nece à ie

EL PRESSUPOST DE MA D OBRA DIRECTA O MA D OBRA DE PRODUCCIÓ

Rec e de e e e a d b a di ec a i a e a f aci de e d à de i a ad ba
presenta un cost variable o fix.

I c à e e de e e cia de i ade d a e a ad b a i c a a Seg e a S cia

 CONTROL DE GESTIÓ I PRESSUPOSTARI

Estructura del pressupost de MOD

1.3.4 EL PRESSUPOST DE COSTOS INDIRECTES DE PRODUCCIÓ

Inclou altres despeses generades en el procés productiu, formades per costos fixos i que no es
poden incloure directament en els aprovisionaments ni en la MOD, com poden ser lloguers,
manteniments, altres proveïments, sous i salaris del personal indirecte de producció, etc.

El seu format és el següent:

EL PRESSUPOST DE DESPESES D ESTRUCTURA

Rec a e a de c de cada e í de a e e aci a a b ad i i aci de

e ea e e i a i Di da e e i c a de eses com:
amortitzacions, interessos de préstecs, lloguer oficines, conservació, assegurances, despeses
vàries, sous i salaris i Seguretat Social del personal administratiu i directiu, etc.

El seu format és el següent:

 CONTROL DE GESTIÓ I PRESSUPOSTARI

PRESSUPOST D INVERSIONS

És un pressupost en el que, es quantifiquen les necessitats de capital derivades de la

planificació estratègica i poden respondre als següents objectius:

Manteniment i increment de la capacitat productiva.

Millora de la productivitat i de la qualitat de productes i processos.
Recerca i desenvolupament per potenciar nous productes i mercats.
Objec i de cai e cia e ef ce a i a ge i e e igi de e ea

Inclourà tant les necessitats de capital per inversions com les generacions de capital per
desinversions.

Presenta el següent format:

*Serien negatives les inversions (pagaments) i positives les desinversions. El professor NO li

posa signes.

3. ELS ESTATS PROVISIONALS

Els estats provisionals requereixen tota la informació anterior i són tres:

Compte de resultats provisional.

Pressupost de tresoreria.
Balanç provisional.

3.1 EL COMPTE DE RESULTATS PROVISIONAL

Tenim diferents estructures possibles. És important conèixer el cost de les vendes, que cal no
confondre amb el cost de la producció ni amb el cost de materials o MOD.

Per això és habitual realitzar un pressupost intermedi, que anomenem pressupost del cost de
les vendes, amb la següent estructura.

El pressupost del cost de les vendes

Partint de la previsió de les vendes a realitzar, i calculant el cost unitari de cada unitat venuda
a partir de les dades disponibles en el pressupost de materials i de MOD, es calcula el cost de
 CONTROL DE GESTIÓ I PRESSUPOSTARI

les vende e a ai í c a bé e di a àdi f aci e a ca c a e a de e c

final de producte acabat.

Presenta la següent estructura:

OJO! No tothom efectua aquest pressupost, de fet es pot calcular el cost de les vendes
calculant els costo de d cci i i i a a a iaci d e i è cie i hi ha c fi

Una primera aproximació al compte de resultats provisionals, utilitzant com a partides cada
pressupost, presenta la següent estructura:

3.2 EL PRESSUPOST DE TRESORERIA

É de e é i a d cé de ge i e a ia ja e e
i dica à a b e í de e a i e e a di aà de ficie i ja í id e
fer front a les seves obligacions financeres a curt termini.

La importància d a e a ec e fa e ig i bà ica a c ec a ea i aci d a e e

Aspectes importants:

1- A diferència dels pressupostos operatius on hi figuren ingressos, costos i despeses, i en

e e e a i i a e i ci i de e i aci e e pressupost de tresoreria sols
figuren cobraments i pagaments i per tant hi mana el principi de caixa.
2- Se a em c b amen i agamen d e l aci del de ca i al
3- E a a a e a d fi a de e e ia d e a eg e de a e a e e
pressupost informi en tot moment no sols de les entrades i sortides si no del saldo
permanent.
4- Un pressupost que indiqui tresoreria negativa en algun dels mesos requerirà una acció
correctora (com per exemple el finançament bancari a curt termini).
5- Al dividir- e e í de e a e e a ha de e i c a d aj a e da e de
aga e i c b a e ja e i e e e e e e a ha de aga e dia de cada
mes i no cobra fins el dia 20 pot generar tensions de liquiditat de 15 dies.
 CONTROL DE GESTIÓ I PRESSUPOSTARI

Estructura del pressupost de tresoreria

Per realitzar el pressupost de tresoreria es necessita informació addicional referent a la política

de cobraments i pagaments, així com els saldos d be a de de i c edi e
a e b i d e de ba a ç de e e cici a e i

E a ida ea a e e dade e a c ab e e a faci i ade e e ab e de

c e e de i e a de à ea fi a ce a E a ida acadè ica les trobareu sempre en
e cia i e e ba a ç i icia

3.3 ELS ESTATS PROVISIONALS, EL BALANÇ

Da e e a fi a ce a ea i a e a ei de ba a ç i icia i hi i c e e a
obtinguts en la gestió pressupostaria.

Una anàlisi dels estats financers bàsics (Compte de PiG, pressupost de tresoreria i balanç
i i a e e a ici a i e a de e ea eficaç