Tema 1.

LA INFORMACIÓ ÉS PODER

SESSIÓ 1
1.1 Els mitjans de comunicació: Canals tradicionals, TIC i Xarxes Socials.
1.2 Construir una opinió: Fonts d’informació i anàlisi dels missatges.

Què és un mitjà de comunicació? → PLUJA D’IDEES.

Els mitjans de comunicació o són sistemes que ens permeten rebre i/o transmetre
d'informació.
Existeix un emissor i un receptor d’aquesta informació:
Emissor: qui envia el missatge.
Receptor: qui rep el missatge.

Mitjans de comunicació de massa → quan es dirigeix a un públic ampli. Un sol emissor

per a molts receptors. No hi ha interacció. Per exemple: Llibres, premsa, TV, cinema,
cartells, rètols, ràdio...
Quan sí hi ha interacció i la comunicació és entre poques persones, no és un mitjà de
comunicació de masses, però sí un mitjà de comunicació. Per exemple: telèfon, xarxes
socials, mail...

Per a què serveixen els mitjans de comunicació de massa? → PLUJA D’IDEES.

• Informació.
• Entreteniment.
• Publicitat.

→ MATEIXA NOTÍCIA, DIFERENTS TITULARS. → VISIONAT DE NOTÍCIES.

Els mitjans de comunicació diuen la veritat? → PLUJA D’IDEES.

Objectivitat: és la capacitat de percebre i comunicar les coses tal com són, sense posar
el “filtre personal” ni expressar sentiments o opinions.
Subjectivitat: es dona quan es basen els arguments i el llenguatge en el punt de vista
del subjecte, i per tant, la informació està influïda pels interessos i desitjos particulars
d'aquest.

→ QUÈ PODEM FER PER ESTAR BEN INFORMATS? → DEBAT.

LA PUBLICITAT
Què és la publicitat? Quins tipus de publicitat existeixen? La publicitat és bona o és
dolenta?→ PLUJA D’IDEES.

La publicitat és una activitat comunicativa que té com a objectiu vendre un producte.

Per a assolir aquest objectiu, utilitza els següents recursos:
• Recursos racionals: basats en l'argumentació i la informació.
https://www.youtube.com/watch?v=thgSZqcSoUU
• Recursos emotius: basats en la seducció i l'estímul de les emocions i els
sentiments. https://www.youtube.com/watch?v=aRQDXP3sSNg
Com funciona la publicitat?
ATRACCIÓ → INTERÈS → DESIG → ACCIÓ

A on podem trobar publicitat? → PLUJA D’IDEES.

Quines diferències trobem entre la publicitat tradicional (TV, cartells publicitaris,

ràdio...) i l’actual (xarxes socials)? → DEBAT REFELEXIÓ FINAL.

TREBALL AUTÒNOM (2h) → Buscar vídeo INFLUENCER que faci publicitat a

través de Xarxes Socials + PRÀCTICA AVALUATIVA 1
SESSIÓ 2

1.3 Capacitat de comunicar: Comunicació assertiva i exposició

argumentada.

Què vol dir comunicar? És possible comunicar-se sense paraules? Quantes formes de
comunicació existeixen? → PLUJA D’IDEES

Comunicar és intercanviar informació a través de missatges. Els éssers humans, enviem

i rebem missatges a través dels sentits.
En una situació d’interacció, tota conducta és comunicació. Per més que un ho intenti,
no es pot deixar de comunicar. Els silencis o les paraules, la intencionalitat
o no, l’activitat o la inactivitat, són interpretats pels altres, que alhora responen als
missatges i també comuniquen. En la relació social és impossible no comunicar-se.

Elements de la comunicació:
1. Emissor: és el punt de partida, és la persona que emet el missatge o el senyal
codificat prèviament.
2. Receptor: és la persona que rep el missatge. És el destinatari (pot ser un o més d’un),
qui ha de descodificar el missatge per entendre’l i respondre.
3. Missatge: és el contingut de la comunicació, de la informació que l’emissor transmet
al receptor. Aquesta informació es transmet mitjançant representacions simbòliques
(paraules, nombres, símbols...). No sempre coincideix el missatge que vol enviar
l’emissor amb el missatge que rep el receptor.
4. Codi: és el llenguatge utilitzat en el missatge: paraules, signes escrits, gestos...
5. Canal: és el mitjà pel qual es transmet el missatge entre l’emissor i el receptor.

Barreres de la comunicació: semàntiques, físiques, fisiològiques, socioculturals,

psicològiques.

Tipus de comunicació:
Verbal: és la que es duu a terme utilitzant únicament el llenguatge com a codi.
No verbal: fa referència a aquells aspectes de la comunicació en què no intervé la
paraula (el factor verbal), és a dir, tant aquells elements corporals (mirada, expressió
facial, postura corporal, distància) com els referits a la veu (to, timbre, volum...).
ESTILS DE COMUNICACIÓ

Estil passiu: Es caracteritza per la timidesa i la preocupació per satisfer els altres. Les persones
amb un estil de comunicació passiu parlen en veu baixa, els costa mirar als ulls i sempre
anteposen el que volen els altres al que volen ells mateixos per tal d’evitar el conflicte. Tenen
moltes dificultats per a dir el que senten, el que pensen o el que necessiten. La seva postura
corporal és molt significativa; to de veu baix, espatlles caigudes, mirada cap avall, pocs gestos,
expressió avergonyida. Parla poc, i a vegades balboteja.

Estil agressiu: Aquest estil es caracteritza per un to de veu alt, gran gesticulació i moviment,
ridiculització de l’interlocutor i menyspreu de les idees/arguments diferents a les pròpies. Les
persones amb un estil comunicatiu agressiu exigeixen contínuament el que volen i no tenen
problemes a imposar-se als altres. La seva postura corporal és tensa; miren fixament i solen
parlar ràpid, per tal de no deixar parlar als altres.

Estil assertiu: L’estil assertiu implica l’expressió directa de sentiments, pensaments i

necessitats, respectant els drets dels altres. És la manera adequada de comunicar-nos. En la
comunicació passiva s’evita dir o demanar el que es vol o agrada; en la comunicació agressiva
es fa de manera tan violenta que la persona es desqualifica a si mateixa. Des de la comunicació
assertiva ningú no es pot ofendre, ja que es respecten els drets dels altres alhora que
s’expressen els sentiments propis de manera clara.

→ ROLE-PLAYING: REPRESENTAR LES SEGÜENTS SITUACIONS DES DE L’ESTIL COMUNICATIU

QUE US TOQUI.
• Estàs a un restaurant, has demanat un plat de la carta però el cambrer s’ha
equivocat i t’ha portat un altre.
• Ets els cambrer del restaurant, t’has equivocat en la comanda d’un client i aquest
s’està queixant.
• Estàs a la cua del supermercat i una senyora es cola davant teu.
• Has anat al supermercat només a comprar llet i pa; tens molta pressa perquè has
deixat el cotxe mal aparcat, així que t’intentes colar.