A) Respecte al context històric i literari propi de l’obra i a la ubicació d’aquesta

en la trajectòria de l’autor o de l’autora: (al voltant de 80 paraules cadascuna)

˃En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra?

L'obra "Diccionari per a ociosos" de Jaume Fuster es situa en el context històric i cultural de
la dècada de 1960 a Catalunya. En aquesta època, s'observa una obertura internacional del
règim franquista, amb la fi de la censura i la prohibició de publicar en català. A nivell cultural,
la postguerra espanyola havia generat una crisi moral i creativa, influïda per l'existencialisme
de Sartre. A més, sorgeixen moviments com la Nova Cançó i es consolida el circuit editorial
català. Aquesta conjuntura impulsa l'assaig com a gènere influent, amb un interès creixent
per la reflexió política.

˃Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor (etapes/blocs) i digues

algunes característiques de l’etapa o bloc (o diferències respecte a altres
etapes o blocs)

"Diccionari per a ociosos" de Joan Fuster s'inclou en el bloc d'assaigs humanístics de l'autor,
una modalitat que preferia i considerava una tasca de per vida. Aquest bloc compren
diverses formes d'assaig, com el diccionari sistemàtic, recopilacions d'articles i assaigs
breus, aforismes i dietaris. Fuster destaca en l'assaig humanístic per abordar temes
intemporals i per la seua visió universal, connectant amb autors catalans i europeus. A més,
explora estudis d'història cultural i escriu sobre temes sociopolítics, amb un interès particular
en la relació entre llengua, poble i nació.

˃Quines característiques generals presenta el gènere de l’assaig en el

context de l’escriptura de l’obra?

L'assaig en l'època de l'escriptura de "Diccionari per a ociosos" experimentà un

ressorgiment post-II GM amb tendències humanistes. A nivell global, filòsofs com Sartre,
Bouvoir i Camus exploraven la crisi moral postguerra. En català, l'assaig reflectia la reflexió
sobre el país, marcada per les restriccions del franquisme. Es destaquen autors com
Ferrater Mora, Trueta i Vicens Vives. Els anys 60 veieren l'aparició de l'assaig polític,
influent en la joventut i exemplificat per obres com les de M. A. Capmany. Altres formes
d'assaig inclouen biografies, memòries i l'articulisme d'opinió, com el practicat per Joan
Fuster.

˃Quins altres autors o autores d'assaig destaquen en el context

d'escriptura de l'obra? Mínim dues persones autores aportant-ne títols i
característiques bàsiques d'aquell(e)s o de les obres.

Maria Aurèlia Capmany, en plena influència del Maig del 68, destaca com a polifacètica
escriptora d'assaig amb obres com "La dona a Catalunya" (1966) i "Pedra de toc" (1970),
abordant temes feministes i socials. Josep Pla (1897-1981), admirat per Fuster, contribueix
amb una extensa obra en diversos gèneres, destacant el dietari "El quadern gris" (1918-19),
revelador de la seva visió autobiogràfica i del paisatge empordanès. Amb un estil clar i sòbri,
Pla ofereix una crònica aguda de la societat del seu temps, capturada especialment en el
format de dietari.
˃Quins autors o autores destaquen en el gènere de l'assaig amb
posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra. Quines semblances,
novetats, diferències presenta l'escriptura d'aquests altres autors o
autores respecte a Joan Fuster.

Joan Francesc Mira destaca com a destacat assagista i pensador valencià post Joan Fuster,
abordant temes sociopolítics i culturals en obres com "Crítica de la nació pura" i "Sobre la
nació dels valencians". Mira, influent en la societat valenciana, aborda la identitat, la cultura i
els símbols amb reflexions accessibles. Martí Domínguez i Romero, guanyador del Premi
Josep Pla, combina coneixements científics i literaris en assaigs i articles. Amb obres com
"El somni de Lucreci" i "Bestiari", integra la biologia amb la literatura, explorant temes
diversos des de la natura fins a la filosofia.