Dedica'm

LECTURA ACTIVA
LECTURA ACTIVA
EINES PER TREBALLAR LA LECTURA A LES AULES
Anna Tortajada
Dedica’m un poema encara que sigui teu Maria Carme Roca
Í NDEX
L’OBRA I EL SEU ENTORN

Fitxa tècnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
L’autora. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
L’argument . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Gènere i estil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Temes i subtemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Informació complementària sobre l’autora i la seva obra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

Abans de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Durant la lectura. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
Després de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
PROPOSTES LÚDIQUES
Activitats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
INTERDISCIPLINARIETAT
Activitats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
SOLUCIONARI 54
2
Dedica’m un poema encara que sigui teu
L’ OBRA I EL SEU ENTORN
FITXA TÈCNICA
Títol: Dedica’m un poema encara que sigui teu

Autora: Maria Carme Roca
Foto de la coberta: AGE-Fotostock
Editorial: Barcanova
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2013
Pàgines: 97
INTRODUCCIÓ
En la novel·la Dedica’m un poema encara que sigui teu, un treball per a la classe de llengua i
literatura i una primera història d’amor adolescent serveixen d’excusa i de fil conductor a la
Maria Carme Roca per acostar els lectors més joves a la figura i l’obra de Miquel Martí i Pol.
Les trames de la novel·la són senzilles i les situacions, quotidianes, amb el mínim de distrac-
cions i dificultats possibles, per tal que l’interès dels joves lectors se centri en la informació so-
bre el poeta, vehiculada pels records de l’Emília, la besàvia de la protagonista.
Les citacions de versos de Miquel Martí i Pol que encapçalen els capítols i que esquitxen el
text faciliten que els nois i les noies s’apropin amb naturalitat a la poesia com a gènere i a
aquest autor en concret, fins al punt que la informació, transmesa amb agilitat amb l’ajut dels
diàlegs, no es fa gens feixuga.
3
L’AUTORA
La Maria Carme Roca va néixer a Barcelona l’any 1955. És

llicenciada en Filosofia i Lletres —en la branca d’Història—
i en Filologia Catalana. Va treballar com a docent durant
dotze anys, però es dedica professionalment a la literatu-
ra des de l’any 1998, quan va publicar la seva primera obra
El darrer buit. És autora de nombrosos títols adreçats als
lectors més joves i conrea també la novel·la històrica per a
adults. Va ser col·laboradora habitual de la revista educativa
Escola catalana i és membre del Consell Català del Llibre In-
fantil i Juvenil.
La novel·la juvenil El faedor de mentides, publicada també
per Barcanova en la col·lecció «Antaviana Nova», l’any 2004,
va ser seleccionada com una de les millors novel·les del món i va obtenir la distinció White
Ravens.
L’ARGUMENT
La Laura descobreix a classe que els versos que l’Oriol li envia per WhatsApp són del poeta
Miquel Martí i Pol. Per acabar-ho d’adobar, la professora de llengua i literatura els ha encarre-
gat un treball sobre el poeta de Roda de Ter. Ofesa per l’«engany», la Laura rebutja
l’oferiment de l’Oriol de fer-lo plegats. Ella farà una entrevista a la seva besàvia Emília, que
treballava a la fàbrica amb el poeta. Ara bé, l’Emília no té gaire simpatia per Martí i Pol ni és
gaire donada a explicar històries. Només de mica en mica n’anirà parlant amb la Laura, fins a
desvetllar el seu secret: n’estava enamorada, però ell es va casar amb una altra. També de mica
en mica, la Laura s’anirà reconciliant amb l’Oriol.
GÈNERE I ESTIL
Dedica’m un poema encara que sigui teu és una novel·la d’actualitat que gira entorn d’una
idea principal: apropar la figura i l’obra del poeta Miquel Martí i Pol als lectors més joves i, de
retruc, a un altre gènere literari, la poesia.
La novel·la està escrita en tercera persona, però sempre des del punt de vista de la Laura. Pel
que fa als altres personatges, només en coneixerem detalls a mesura que la Laura en vagi sa-
bent més coses i també a partir del que pensen o senten gràcies al que ells mateixos expres-
sin en els diàlegs. Les frases i el discurs tenen una estructura senzilla, adequada a l’edat de la
Laura.
El relat està esquitxat d’expressions col·loquials, i el vocabulari, actual i fresc, fa més passadors
els fragments de poemes que s’hi intercalen per als lectors poc o gens avesats a llegir poesia.
4

GÈNERE I ESTIL
Els diàlegs són àgils, planers i directes i aporten sempre informació d’una manera relaxada
que evita que el narrador faci explicacions grans i feixugues. De fet, són la principal eina narra-
tiva que utilitza l’autora en aquesta novel·la.
La novel·la conté moltes descripcions, fins al punt que cada capítol és encapçalat per un títol,
sovint «exagerat», que n’anuncia el contingut, i també per uns versos del poeta de Roda de
Ter. Tanmateix, el contingut es revela després força innocent i quotidià, tot i que, d’entrada,
capta l’atenció del lector. Cada un dels capítols centra l’acció en un escenari concret, com ara
la classe, la casa de la Laura o de l’Emília, el poble...
Com a elements i objectes argumentals, destaquen el poema de l’Elionor, la fàbrica de filatu-
res de Roda de Ter, anomenada «La Blava», i les trenes.
TEMES I SUBTEMES
Pel que fa als temes i subtemes, destaquen les colònies tèxtils de la Catalunya del segle pas-
sat, la poesia com a eina d’expressió de sentiments, de denúncia social i de descripció de les
condicions de vida i el plagi i l’apropiació indeguda de textos (poemes) aliens.
Les trames i subtrames de la novel·la giren entorn de la reconstrucció de la història d’amor de
la Laura i l’Oriol, després del desengany de la Laura pel «frau» amb els poemes que el noi li
envia; la reconciliació de l’Emília amb el seu desengany amorós, i el treball de recerca de la
Laura i l’Oriol sobre el poeta Miquel Martí i Pol.
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE L’AUTORA I LA SEVA OBRA
A part de Dedica’m un poema encara que sigui teu, la Maria Carme Roca ha publicat, entre
d’altres, les obres següents:
Novel·la històrica per a adults
– Escollida pels déus (Ed. Columna, «Clàssica», 2014)

– L’enigma Colom (Ed. Columna, 2014)
– Barcino (Ed. Columna, 2009)
– El monestir proscrit (Ed. Columna, 2008)
– La ciutat oblidada (Ed. Columna Jove, 2008)
– Intrigues de palau (Ed. Columna, 2006)
– El pont de fusta (Ed. Barcanova, «Càlam», 2004)
– El darrer buit (Institut Català de les Dones, 1997)
5
L’ OBRA T ITOL
I EL SEU ENTORN
Narrativa juvenil i infantil
– Katalepsis (Ed. La Galera, 2013)

– Com una fotocòpia (Ed. Estrella Polar, «L’Odissea», 2012)
– No hi ha petons per als fantasmes (Ed. Oxford, 2010)
– De pel·lícula (Ed. Edicions Cadí, «Punt de Trobada», 2009)
– Qui és el de la foto? (Ed. Bromera, «Espurna», 2009)
– Quina bestiesa (Ed. Baula, 2008)
– Un drac amb massa fums (Ed. Planeta & Oxford, 2006)
– Akanuu, l’arquer persa (Ed. Barcanova, «Sopa de Llibres», 2005)
– Pedra foguera (Ed. Barcanova, 2005)
– El faedor de mentides (Ed. Barcanova, «Antaviana Nova», 2004)
– Ermengol el Salat (Ed. Edebé, 2002)
– Foc al cor (Ed. Edicions Cadí, 2000)
– Els llibres també s’equivoquen? (Ed. Casals, «Casals Jove», 1999)
– Sis contes revoltats (Ed. Grup Promotor/Alfaguara, «Sèrie lila», 1998)
– Una setmana plena de boires (Ed. Edebé, «Persicopi» 1997)
No-ficció
Les dones de Jaume I (Ed. L’Esfera de Llibres, 2008)
La Maria Carme Roca ha guanyat, entre d’altres, els premis següents:

– 2012 Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per Katalepsis
– 2009 Premi Bancaixa de narrativa juvenil (Premis Ciutat d’Alzira) per Fantasfrizy
– 2006 Premi Nèstor Luján de novel·la històrica per Intrigues de palau
– 2005 Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil en el 25è Aniversari de l’Editorial, així
com en l’Any del Llibre per Akanuu, l’arquer persa
– 2002 Premi Lola Anglada de narrativa Vila de Tiana per On s’amaga la por
– 1997 Premi Literari Don-na de narrativa per El darrer buit
– 1994 Jocs Florals del barri de Ciutat Vella de Barcelona
– 1994 Jocs Florals del barri de Sant Antoni de Barcelona
– 1993 Jocs Florals del barri de Sant Antoni de Barcelona
6

Si voleu saber més coses sobre l’autora i la seva obra, podeu consultar aquestes pàgines web:
mcarmeroca.cat
(Pàgina web personal de la Maria Carme Roca, autora de Dedica’m un poema encara que si-
gui teu.)
www.lletrescatalanes.cat/index-d-autors/item/roca-costa-maria-carme
(Pàgina web del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya sobre la Maria Car-
me Roca.)
www.escriptors.cat/autors/rocamc/pagina.php?id_sec=3595
(Pàgina web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana dedicada a la Maria Carme

Roca.)
www.324.cat/noticia/2218254/altres/Dedicam-un-poema
(Article d’en Jordi Cervera, periodista de Catalunya Ràdio i escriptor, del 16 de novembre
de 2013 sobre Dedica’m un poema encara que sigui teu.)
www.illadelsllibres.com/entrevista-maria-carme-roca-acosta-la-poesia-de-miquel-marti-i-pol-
als-joves-lectors/
(Entrevista de L’illa de llibres, un espai dedicat a la literatura i el món dels llibres, a la Maria
Carme Roca amb motiu de la publicació de Dedica’m un poema encara que sigui teu.)
www.llibresperllegir.cat/llibres/dedicam-un-poema-encara-que-sigui-teu
(Hi podeu llegir un article publicat a Llibres per llegir.cat, un espai per compartir llibres i litera-
tura, sobre Dedica’m un poema encara que sigui teu.)
7

www.youtube.com/watch?v=2w7qxlf9Lvc
(Hi podeu veure un vídeo en què la Maria Carme Roca explica l’argument de la novel·la Dedi-
ca’m un poema encara que sigui teu i dóna arguments per llegir-la.)
www.miquelmartiipol.cat/autor/cronologia/
(Web de la Fundació Miquel Martí i Pol.)
www.miquelmartiipol.cat/assoc-damics-de-miquel-marti-i-pol/qui-som/
(Web de l’Associació d’Amics de Miquel Martí i Pol.)
www.escriptors.cat/autors/martipolm/
(Pàgina web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana dedicada a Miquel Martí i Pol.)
www.antoniafont.com/
(Pàgina oficial del grup Antònia Font.)
www.youtube.com/watch?v=8vbddL_kuxg
(Hi podeu veure una escenificació dels poemes del text homònim La fàbrica de Miquel Mar-
tí i Pol.)
www.tv3.cat/videos/4711552/Olor-de-colonia-capitol-1
(Hi podeu veure els capítols de la minisèrie Olor de colònia coproduïda per TV3 i Diagonal TV
i basada en la novel·la de la Sílvia Alcàntara.)
8

www.femturisme.cat/ca/ruta/ruta-colonies-textils-al-bergueda/
www.elbergueda.cat/Cultura/Rutes-culturals/Ruta-de-les-Colonies-textils-del-Llobregat
www.parcfluvial.cat/
(Hi podeu consultar diferents rutes per les colònies tèxtils del Berguedà i del Llobregat.)
www.tv3.cat/videos/193467480/Que-eren-les-colonies-textils
(Vídeo de TV3 titulat Què eren les colònies tèxtils? que explica què eren les colònies d’obrers
a la Catalunya del 1900, per què es van crear i com s’hi vivia mitjançant una recreació teatra-
litzada de la Colònia Güell de Barcelona.)
www.vilaweb.cat/media/imatges/docs/diariescola/dossier.pdf
(Article publicat per Vilaweb dedicat als 150 anys de colònies industrials de Catalunya.)
www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=2051
(Article dedicat a la Tecla Sala Miralpeix, propietària de la fàbrica tèxtil «La Blava» de Roda de
Ter publicat en el Diccionari Biogràfic de Dones.)
www.mapaliterari.cat/ca/mapa/guia/13/miquel/ruta-literaria-miquel-marti-i-pol
(Hi podeu llegir una ruta literària de Miquel Martí i Pol iniciativa de l’Ajuntament de Roda de
Ter per recordar i homenatjar el poeta seguint la seva trajectòria vital per la vila.)
www.rodadeter.cat/perfil/rodater/recursos/recursos/trptic_ma...pdf
(Díptic sobre la Ruta literària de Miquel Martí i Pol promoguda per l’Ajuntament de Roda de Ter.)
http://es.scribd.com/doc/11531645/68-Tema-68-El-realisme-historic-i-la-poesia-social
(Hi podeu llegir un article de l’Antoni Teruel i Barberà titulat El realisme històric i la poesia social.)
9
P ROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA
ABANS DE LA LECTURA
1. Vegeu un fragment de l’adaptació teatral de l’obra de Miquel Martí i Pol La fàbrica en

aquesta pàgina web:
www.youtube.com/watch?v=8vbddL_kuxg
L’obra és dirigida per en Cacu Prat i en Pep Tines i interpretada per en Jordi Arqués, la Mar-
ta Pons i en Jordi Vinyoles i es va estrenar l’any 2006 al MAV del Castell de Montesquiu (Osona).
2. Aprofiteu l’activitat anterior per cercar els poemes en els reculls La fàbrica-1959 i La fàbri-
ca (1970-1971).
10
DURANT LA LECTURA
Indicacions per al professorat
En aquest apartat, es fan propostes capítol per capítol per tal que sigui més fàcil treballar el
text a mesura que s’avança en la lectura i s’hi destaquen els elements que donen més joc.
Trobareu les respostes a preguntes concretes sobre el contingut del text en el solucionari. En
canvi, no s’hi inclouen les respostes genèriques.
En alguns capítols us plantegem possibles temes de debat a partir de preguntes relacionades
amb alguns fets que tenen lloc en aquests capítols. Abans de fer el debat, digueu als nois i les
noies que responguin la pregunta o preguntes relacionades amb cada tema i que donin dife-
rents arguments en què basen la seva opinió.
11

DURANT LA LECTURA
CAPÍTOL 1. L’IMPOSTOR
1. Llegeix el títol d’aquest capítol i digues qui és l’impostor.
2. Per què la Laura s’enfada tant?
3. De qui són els versos en realitat?
䡺 Josep Carner 䡺 Àlex Susanna
䡺 Carles Riba 䡺 Mercè Rodoreda
䡺 Miquel Martí i Pol 䡺 Joan Salvat-Papasseit
4. Com s’assabenta, la Laura, de l’engany?
5. Què penses de la reacció de la Laura? Per què?
Plantejament i tancament de trames
La relació que hi ha entre la Laura i l’Oriol.
La Laura no vol fer el treball sobre Miquel Martí i Pol amb l’Oriol.
12

DURANT LA LECTURA
LLENGUATGE
Paraules i expressions
6. Busca en el diccionari el significat d’aquestes paraules i expressions (t’indiquem entre parèn-

tesis les pàgines en què es troben):
− Quin morro! (p. 11):
− friqui (p. 12):
− encalçar (p. 13):
− currar-s’ho (p. 13):
COMPRENSIÓ LECTORA I CONTINGUTS
Personatges
7. Com es diu la professora de llengua i literatura?
8. Marca la resposta que descriu com és la professora:
䡺 Té molt de geni. 䡺 És molt somiadora.
䡺 És una friqui de la poesia. 䡺 És molt exigent.
9. Què és el que més li dol, a la Laura?
10. Com es justifica l’Oriol?
13

DURANT LA LECTURA
11. Escriu tres característiques dels protagonistes que els descriguin. Fixa’t en l’exemple:
− Laura: té molt d’amor propi,
− Oriol:
Escenaris
12. Respon aquestes preguntes:

a) A quina població tenen lloc els fets d’aquest capítol?
b) D’on era Miquel Martí i Pol?
c) Quina relació té la Laura amb aquesta població?
d) Quin curs fan la Laura i l’Oriol?
e) On transcorre l’escena d’aquest capítol?
14

DURANT LA LECTURA
Debat 1
Creus, com la Laura, que l’Oriol és un impostor? Per què?
Creus que l’Oriol hauria d’haver dit la veritat a la Laura? Per què?
Debat 2
Llegeix què diu la Laura a l’Oriol en la pàgina 13:

«És clar, vas pensar, a la tonta de la Laura, com que no llegeix, li encolomo el primer verset
que trobi...»
Creus que, a les persones que llegeixen, les enganyen fàcilment? Per què?
Episodis
13. Com demostra l’Oriol a la Laura que «s’ho ha currat»?
15

DURANT LA LECTURA
CAPÍTOL 2. L’ÀVIA
ASPECTES LITERARIS
Descripcions
1. Descriu breument l’àvia Teresa.
2. A quin espai de la casa sap segur la Laura que la trobarà?
䡺 Al jardí. 䡺 Al rebost. 䡺 A les golfes.
䡺 A la cuina. 䡺 A la seva habitació. 䡺 Al menjador.
3. Què ha estat fent l’àvia Teresa?
4. Descriu breument com és la padrina Emília a partir dels comentaris que en fan l’àvia Teresa
i la mare de la Laura.
16

DURANT LA LECTURA
Elements i objectes argumentals
5. Busca el poema Elionor sencer per tenir-lo a mà durant la lectura.
6. Com pensa fer, la Laura, el treball sobre Miquel Martí i Pol?
Recursos de l’autora
7. Llegeix què diuen i pensen els altres personatges de la padrina i digues quina frase fa ser-
vir l’autora per despertar l’interès del lector sobre la padrina i el poeta.
LLENGUATGE
Paraules i expressions

− malagradós (p. 17):
− I de torna, sogra (p. 18):
− Ca barret! (p. 21):
Llenguatge gestual
9. En la pàgina 17, llegim que anar caminant va ajudar la Laura a desfer l’enuig, la decepció
que havia sentit. Què fas quan estàs enfadat per mirar de calmar-te?
17

DURANT LA LECTURA
Personatges
10. Fes l’arbre genealògic de la Laura a partir de la informació que surt en aquest capítol:
11. Què sap la Laura sobre Miquel Martí i Pol abans de començar la recerca?
12. Què més li explica l’àvia Teresa sobre la padrina i el poeta?
18

DURANT LA LECTURA
13. En la pàgina 21 l’autora esmenta Lluís Llach:

a) Què en saps, d’aquest personatge?
b) Quina relació hi ha entre Martí i Pol i Lluís Llach?
c) Quins altres cantants coneixes que hagin posat música a poemes de Martí i Pol o d’altres
poetes?
Escenaris
14. On transcorre aquest capítol?
19

DURANT LA LECTURA
Debats
Llegeix aquest fragment de la pàgina 23 i fixa’t que la Laura torna a preocupar-se del que pu-
guin dir altres persones:
«La padrina era feliç vivint només amb dues gates. Cada dia, però, hi anava una dona que
l’ajudava a fer les feines de la casa i li anava a comprar. Qualsevol hauria dit que la família no
se’n cuidava. No era el cas. La padrina era una dona molt forta que encara es valia per ella ma-
teixa i no volia que ningú interferís en la seva vida quotidiana.»
Debat 1
Creus que és important el que pensa i diu la gent de tu o de la teva família? Per què?
Debat 2
Per què creus que la gent pot pensar que la família de la Laura no es cuida de la padrina Emília?
20

DURANT LA LECTURA
CAPÍTOL 3. LA PADRINA
ASPECTES LITERARIS
Descripcions
1. Llegeix la descripció de la casa de la padrina Emília de la pàgina 27 i descriu una casa que
coneguis bé imitant l’estil de l’autora.
2. En la pàgina 27 l’autora descriu com és físicament la padrina Emília. Descriu una persona que
coneguis i destaca’n els trets que també mostren el seu caràcter.
21

DURANT LA LECTURA
3. En la pàgina 26, llegim: «La padrina encaixa moltíssim amb el retrat d’aquella Elionor del
poema».
a) Per què creus que la Laura fa aquesta relació?
b) Trobes que aquesta afirmació està justificada o que l’autora s’ho fa venir bé? Per què?
LLENGUATGE
Vocabulari
4. Què vol dir pixatinters?
5. Coneixes algú que parli de vós a les persones grans? En quines situacions fa servir aquest
tractament?
6. Per què s’avergonyeix, la Laura, de parlar de vós a la padrina?
22

DURANT LA LECTURA
Personatges
7. Quines altres coses coneix el lector sobre la padrina Emília per boca de l’àvia Teresa?
Escenaris
8. On viu la besàvia Emília?
9. Busca un plànol de Roda de Ter i vés-hi situant, al llarg de la lectura, els llocs que s’esmen-
ten en la novel·la.
Debat 1
Llegeix els plantejaments següents i digues si estàs a favor o en contra d’aquesta afirmació:
«Dir la veritat a mitges és manipular».
− Per tal de fer parlar la besàvia Emília sobre Martí i Pol i poder fer el treball, la Laura actua
amb segones i no va de cara amb la padrina.
− La Laura segueix el consell de l’àvia Teresa i amaga les seves intencions de parlar del poeta
davant la padrina.
− La Laura menteix a la padrina Emília quan li diu que li agradaria fer-li una entrevista per a un
treball de l’institut.
23

DURANT LA LECTURA
Debat 2
Llegeix de la pàgina 28 a la 30 i fixa’t en la manera com l’Emília diu les coses i en la lectura
que en fa la Laura.
a) Trobes que la reacció de la Laura es correspon amb l’actitud de la padrina, quan li revela
l’autèntic objectiu de la seva visita?
b) Creus que la padrina Emília es treu la Laura del damunt de mala manera o només ho sembla
a la Laura, que està influïda pels prejudicis dels pares i de l’àvia Teresa cap a la padrina?
Episodis
10. Fes un esquema sobre com va la trobada entre la Laura i la besàvia Emília.
24

DURANT LA LECTURA
CAPÍTOL 4. EL PENEDIT
ASPECTES LITERARIS
1. Qui és el penedit?
Diàlegs
2. De què tractarà el treball de l’Oriol?
3. Què sabem sobre el poeta en aquest capítol?
Descripcions
4. Llegeix els versos de les pàgines 36 i 37:

a) Assenyala-hi les dues descripcions de la fàbrica que fa el poeta i explica com se sentia tre-
ballant-hi.
b) Com són el vocabulari i el llenguatge que hi fa servir?
c) Per què creus que el poeta fa aquesta distinció? Què et transmet cada un dels dos fragments?
25

DURANT LA LECTURA
En aquest capítol l’element o objecte argumental és «La Blava».
LLENGUATGE
Vocabulari
5. Què vol dir l’expressió tenir mania de la pàgina 35?
6. Llegeix el poema de la pàgina 36. Escriu les paraules que no entenguis i busca’n tres en el
diccionari.
Personatges
7. En aquest poema trobem un personatge secundari, l’Eugènia.

a) Qui és l’Eugènia?
b) Quina reflexió fa l’Eugènia sobre l’Oriol?
c) La Laura, com defineix l’Eugènia?
26

DURANT LA LECTURA
Escenari
Una cafeteria poc freqüentada per la gent jove.
Debat 1
En aquest capítol, la Laura viu dues contradiccions. D’una banda, ja no vol sortir amb l’Oriol
perquè el noi l’ha enganyada, però ella també ha enganyat la padrina Emília per fer el treball.
De l’altra, l’Oriol li agrada i les companyes l’envegen, ja que sortir amb el xicot més atractiu
de l’institut incrementa la seva popularitat, però al mateix temps rebutja la temptació d’apro-
fitar-se’n per tenir més influència dins del grup.
Què en penses, del conflicte que té la Laura?
Debat 2
L’Oriol ensenya a la Laura un poema que ha triat perquè és ple de paraules que no s’entenen,
i això agradarà a la professora de llengua i literatura.
a) Creus que als professors els agrada que facis servir paraules que no s’entenen?
b) Què consideres que és important en un treball de recerca?
c) Què creus que valoren els professors en aquest tipus de treballs?
27

DURANT LA LECTURA
CAPÍTOL 5. EL PIXATINTERS
ASPECTES LITERARIS
1. Qui és el pixatinters?
2. Quina definició de pixatinters ha trobat la Laura en el Google?
3. Quina feina creus que feia el poeta a «La Blava»?
A l’àvia Teresa li agrada fer melmelades i bunyols i també sudokus; a la padrina Emília li
agrada fer ganxet. Aquestes aficions defineixen les dues dones.
Evolució dels personatges
4. La padrina finalment canvia de parer i truca a la Laura per convidar-la a parlar del pixatinters.
a) Per què creus que ho fa?
b) Es justifica després, en el text, aquest canvi d’actitud? En cas afirmatiu, digues com.
28

DURANT LA LECTURA
LLENGUATGE
Vocabulari
5. Busca en el diccionari el significat d’aquestes paraules (t’indiquem entre parèntesis les pàgi-
nes en què es troben):
− arrepapar (p. 42):
− repatània (p. 42):
− escarràs (p. 43):
Vocabulari específic del tèxtil
6. Busca en el diccionari el significat d’aquestes paraules relacionades amb el món del tèxtil
(t’indiquem entre parèntesis les pàgines en què es troben):
− doblador (p. 44):
− corretja (p. 44):
− bitlla (p. 44):
− llançadora (p. 44):
7. Descriu com és una màquina tèxtil.
29

DURANT LA LECTURA
8. Ara que ja saps que la padrina i el poeta es coneixien de petits i que tots dos van treballar
a la fàbrica, completa la graella amb la informació que la Laura està recopilant i els versos de
Martí i Pol que es reprodueixen en la novel·la i que la il·lustren. Comença a partir d’aquest capí-
tol, però afegeix-hi el que recordis que has llegit fins ara.
Com es deia la fàbrica?
De què era la fàbrica?
Com era la vida a la fàbrica segons la

padrina Emília?
Quants anys tenien l’Emília i en Miquel

quan van començar a treballar?
L’Emília i en Miquel, eren al mateix grup

de treball?
Quina feina feia l’Emília a la fàbrica?
Quina feina feia el poeta a la fàbrica?
[...]
30

DURANT LA LECTURA
Escenari
Casa de la padrina.
Debat 1
Llegeix aquestes frases de la novel·la sobre la padrina Emília i digues si està justificat el que
diuen i com reaccionen aquests altres personatges:
− Marta: «No deixis passar ni un dia; no sigui que canviï d’opinió» (p. 40).
− Laura: «Aquell dia, a la Laura li va costar d’agafar el son» (p. 40).
Has comprovat en la lectura que realment la padrina Emília hagi tingut un rampell dels seus i
hagi engegat la Laura a pastar fang? Trobes exagerat aquest comentari?
Finalment, la Laura diu a l’Eugènia que no poden quedar juntes per estudiar. Trobes exagerat
o proporcionat que l’Eugènia es piqui perquè la Laura no pot quedar amb ella? Per què?
31

DURANT LA LECTURA
Trobes exagerat que la Marta, la mare de la Laura, estigui dolguda quan la Laura li diu que li
farà una trucada perduda en lloc de trucar-li?
Trobes, en general, que els personatges reaccionen d’una manera proporcionada o que estan
una mica estereotipats?
Debat 2
Creus que l’Emília i en Miquel tenien feines tan diferents a la fàbrica «La Blava» pel fet de ser
una noia i un noi? Per què?
Creus que les dones encara fan feines diferents pel fet de ser dones?
32

DURANT LA LECTURA
CAPÍTOL 6. LA FRIQUI
ASPECTES LITERARIS
1. Qui és la friqui?
2. Per què li han posat aquest malnom?
3. Trobes que les persones que tenen la mateixa afició que la Carme són friquis? Per què?
Personatges
4. Respon aquestes preguntes sobre Martí i Pol com a personatge en la novel·la:

a) Quines dades sobre la vida de Martí i Pol aporta la Carme a la classe?
b) D’on li venia, a en Miquel, el gust per la literatura?
c) Què llegia Martí i Pol de petit?
d) I tu, què llegies de petit?
e) Quin és el darrer llibre que t’has comprat?
33

DURANT LA LECTURA
Escenaris
L’institut.
Debat
Què és la Falange?
En la pàgina 49 la Carme diu: «Era una època en què la gent tenia por del que pogués passar,
i quan ell era molt jovenet la guerra encara estava molt a prop...». A quina guerra es refereix?
34

DURANT LA LECTURA
CAPÍTOL 7. EL TOSSUT
ASPECTES LITERARIS
1. Qui és el tossut?
Descripcions
2. En la pàgina 57, la padrina Emília descriu com es fan les trenes a la Laura. Tria algun altre
procés mecànic i descriu-lo.
3. En aquest capítol la padrina Emília ensenya a la Laura a fer trenes.

a) Quines altres trenes surten en la novel·la?
b) Trobes creïble que la Laura no sàpiga fer trenes? Per què?
35

DURANT LA LECTURA
4. Com canvia la padrina Emília a mesura que les visites de la Laura sovintegen?
LLENGUATGE
Vocabulari i expressions

− tocador (p. 56):
− primoter (p. 56):
− pentinador (p. 56):
− randa (p. 56):
− ser un papallona (p. 59):
− traspassar (p. 59):
36

DURANT LA LECTURA
Personatges
6. Respon aquestes preguntes sobre Martí i Pol com a personatge en la novel·la:

a) Quines dades sobre la vida de Martí i Pol aporta la padrina Emília en aquest capítol?
b) Escriu una biografia breu de la padrina Emília a partir del que explica ella mateixa.
Escenaris
A casa de la padrina Emília.
37

DURANT LA LECTURA
CAPÍTOL 8. EL FOTÒGRAF
ASPECTES LITERARIS
1. Qui és el fotògraf? Què fotografia?
2. Cerca un fullet o un plànol de la ruta «turística» cultural sobre Martí i Pol i situa-hi els llocs
que l’Oriol fotografia. Després, relaciona els llocs amb algun esdeveniment important de la
vida del poeta.
Personatges
3. Amplia la biografia de Martí i Pol amb la informació que trobaràs en aquest capítol seguint
els diferents escenaris i llocs de la ruta cultural (són tretze punts). Afegeix-hi els fets que ja has
ressenyat en el capítol 7, en què la font d’informació és la padrina Emília, i ordena’ls cronolò-
gicament:
− La casa on va néixer, al carrer de la Verge del Sòl del Pont.
− La capella del Sòl del Pont, on el poeta es casà per primera vegada amb la Dolors Feixas.
− L’església de Sant Pere, el centre parroquial, on feia teatre quan era adolescent.
− L’escola de Mossèn Espinalt, on va estudiar fins als catorze anys.
38

DURANT LA LECTURA
Escenaris
4. Com és la casa on va néixer Miquel Martí i Pol segons la citació d’Ignasi Pujades que hi ha
en la pàgina 64 de la novel·la?
5. Com en deien, al poble, de la casa dels Martí i Pol?
6. Cerca informació sobre la fàbrica coneguda com «La Blava» i digues per què l’anomenaven
així:
䡺 Perquè era el color preferit de la seva propietària.
䡺 Pel color de l’edifici.
䡺 Perquè hi entrava molta claror.
䡺 Perquè des dels seus finestrals es veia el cel.
7. Quants anys hi va treballar Martí i Pol?
39

DURANT LA LECTURA
8. De què feia Martí i Pol a la fàbrica?
9. Busca informació sobre la Tecla Sala, propietària de «La Blava», i escriu-ne la biografia.
40

DURANT LA LECTURA
CAPÍTOL 9. EL LECTOR
ASPECTES LITERARIS
1. Qui és el lector?
2. Segons explica la padrina a la Laura, en què es gastava Martí i Pol els diners que els pares
li donaven de la setmanada?
3. Qui era el proveïdor de llibres del jove Martí i Pol?
4. On era Can Muñoz?
5. Compartia l’Emília la passió d’en Miquel per la lectura? Per què?
Descripcions
6. Com és la carpeta que té l’Emília al calaix de sota la calaixera?
41

DURANT LA LECTURA
7. Què hi té, l’Emília, dins la carpeta?
8. De qui és la fotografia que l’Emília mostra a la Laura?
䡺 Dels seus pares.
䡺 Del besavi Josep.
䡺 D’ella i el poeta quan tenien dotze o tretze anys.
䡺 De la Laura quan era petita.
䡺 De la Tecla Sala, la propietària de la fàbrica.
9. La Laura s’adona que hi ha un canvi en el to i la manera que té ara l’Emília de parlar de Mi-
quel Martí i Pol. En què es nota el canvi?
10. Quines coses feien plegats l’Emília i en Miquel?
LLENGUATGE
Vocabulari
11. Què és un milhomes?
42

DURANT LA LECTURA
Personatges
12. Afegeix a la biografia del poeta la informació que l’Emília dóna a la Laura en aquest capítol.
Escenaris
Passejada amb la padrina per Roda de Ter.
Debat 1
Què penses del fet que l’Emília no pogués estudiar perquè era una noia i que el seu futur fos
casar-se amb un bon noi i tenir cura de la família?
Debat 2
Estàs d’acord amb la Carme quan afirma que tot escriptor, abans de ser-ho, ha estat un gran
lector? Per què?
43

DURANT LA LECTURA
CAPÍTOL 10. L’AMIGA
ASPECTES LITERARIS
1. Qui és l’amiga?
2. Quina informació ens ha donat l’autora d’aquest personatge fins ara?
Descripcions
3. Llegeix la descripció de l’Oriol de la pàgina 79. Després, descriu un company o companya

i destaca’n els cinc trets més característics, de manera que, sense dir-ne el nom, la resta de
companys el reconeguin.
44

DURANT LA LECTURA
LLENGUATGE
Expressions
4. Què significa l’expressió de traca i mocador de la pàgina 77?
䡺 A punt per anar a la revetlla de Sant Joan. 䡺 Constipada.
䡺 Poc arreglada per no cridar l’atenció. 䡺 Espectacular.
Escenaris
5. On se celebra la festa d’aniversari de l’Eugènia?
6. Quants anys fa l’Eugènia?
7. De quin grup és la cançó que canta l’Oriol amb l’ajut de la guitarra?
8. Cerca informació sobre aquest grup musical i escolta’n algunes caçons.
Debat
Llegeix la descripció de la festa de l’Eugènia de la pàgina 77 i descriu la darrera festa que has
organitzat o a la qual t’han convidat.
45

DURANT LA LECTURA
CAPÍTOL 11. LA CONFIDENT
ASPECTES LITERARIS
1. Qui és la confident?
2. Per què la Maria Carme Roca l’anomena la confident en aquest capítol?
3. Què va passar perquè reaccionés així?
En aquest capítol comença el desenllaç del relat, en el qual les trames es tanquen. Es re-
sol el misteri de l’animadversió de la padrina cap al poeta.
LLENGUATGE
Vocabulari
4. La padrina no va poder estudiar ni llegir gaire, i quan parla, l’autora ha procurat reproduir
alguns errors de vocabulari o algunes formes dialectals, com, per exemple, el ieisme, propi de
la plana de Vic.
Quina seria la paraula correcta per als tres exemples que surten en aquest capítol?
veia (p. 83) canaia (p. 86) recados (p. 86)
abella canyaia records

vella canaya missatges
bella canalla regals
46

DURANT LA LECTURA
Personatges
5. La padrina Emília agraeix a la Laura que l’hagi ajudat a rectificar, perquè segons diu havia
deixat que els sentiments se li podrissin a dins. Què ha rectificat, en concret, l’Emília?
Debat
Digues què és el que en realitat va doldre tant a la padrina:
䡺 El fet que en Miquel estigués enamorat d’una altra noia o que ella no se n’hagués adonat.
䡺 El fet que tothom ho sabés, menys ella, o que en Miquel no hagués estat prou amic per
dir-li-ho.
47

DURANT LA LECTURA
CAPÍTOL 12. LA LLETRISTA
ASPECTES LITERARIS
La padrina Emília, com també la Laura, sempre han pensat que Miquel Martí i Pol va es-
criure el poema Elionor pensant en la padrina.
Recursos de l’autora
1. Creus que l’autora ha creat la trama de la novel·la i el personatge de l’Emília perquè encaixi
en el poema de Miquel Martí i Pol? Raona’n la resposta.
2. Creus que l’autora ha triat el poema de l’Elionor per a la seva novel·la per posar de relleu
la situació i les condicions laborals de les dones d’aquella època? Per què?
En aquest capítol es tanca també la trama de la història de la Laura i l’Oriol.
48

DURANT LA LECTURA
La Laura i la padrina Emília han establert una relació de veritat afectuosa.

La Laura ja no s’amaga d’estar enamorada de l’Oriol i no el fa gruar més.
LLENGUATGE
Vocabulari i expressions
3. Què vol dir el terme encofrar de la pàgina 91?
4. Què significa l’expressió treure l’entrellat de la pàgina 91?
Personatges
5. Com ha canviat la relació entre la Laura i la seva besàvia, la padrina Emília, des del principi
fins ara?
Escenaris
Casa de la padrina Emília.
49
DESPRÉS DE LA LECTURA
1. Analitza els diàlegs com a eina narrativa per donar informació i fer avançar la història.
2. Escriu una petita biografia del poeta a partir de la informació que has llegit en la novel·la
i, després, compara-la amb la informació sobre Miquel Martí i Pol que trobaràs en aquestes
webs:
www.miquelmartiipol.cat/autor/cronologia/
www.miquelmartiipol.cat/la-fundacio/qui-som/
www.miquelmartiipol.cat/assoc-damics-de-miquel-marti-i-pol/qui-som/
www.escriptors.cat/autors/martipolm/
50
P ROPOSTES LÚDIQUES
ACTIVITATS
1. Llegeix la novel·la Olor de colònia de la Sílvia Alcàntara o mira’n la minisèrie que se n’ha fet
en aquestes pàgines web:
2. Mira la pel·lícula El cartero (y Pablo Neruda), dirigida per Michael Radford el 1994, en la qual
el tema central també és l’ús que fa algú de poemes d’un poeta conegut, en aquest cas Pablo
Neruda, per enamorar una noia.
51
I NTERDISCIPLINARIETAT
CIÈNCIES SOCIALS
1. Visiteu una colònia tèxtil del Berguedà o del Llobregat. En podeu trobar informació en
aquestes pàgines web:
www.femturisme.cat/ca/ruta/ruta-colonies-textils-al-bergueda/
www.elbergueda.cat/Cultura/Rutes-culturals/Ruta-de-les-Colonies-textils-del-Llobregat
www.parcfluvial.cat/
2. Mireu aquest vídeo de TV3 titulat Què eren les colònies tèxtils?, que explica què eren les
colònies d’obrers a la Catalunya del 1900, per què es van crear i com s’hi vivia mitjançant
una recreació teatralitzada de la Colònia Güell de Barcelona:
www.tv3.cat/videos/193467480/Que-eren-les-colonies-textils
3. Llegiu aquest article publicat per Vilaweb dedicat als 150 anys de colònies industrials de Ca-
talunya:
www.vilaweb.cat/media/imatges/docs/diariescola/dossier.pdf
4. Llegiu aquest article dedicat a la Tecla Sala Miralpeix, propietària de la fàbrica tèxtil «La Bla-
va» de Roda de Ter, publicat en el Diccionari Biogràfic de Dones:
LITERATURA CATALANA
5. Feu una ruta literària de Miquel Martí i Pol per recordar i homenatjar el poeta seguint la seva
trajectòria vital per la vila de Roda de Ter:
www.rodadeter.cat/perfil/rodater/recursos/recursos/trptic_ma...pdf
52
I NTERDISCIPLINARIETAT
LITERATURA CATALANA
6. Parleu del realisme històric o realisme social, un corrent literari que s’emmarca en un movi-
ment europeu que afecta sobretot la poesia i el teatre, i que té també els seus representants
a Catalunya, en la dècada de 1960, sota la dictadura del general Franco. Podeu consultar
aquest article publicat per l’Antoni Teruel i Barberà:
http://es.scribd.com/doc/11531645/68-Tema-68-El-realisme-historic-i-la-poesia-social
7. Llegiu el poema Elionor i parleu de la vida de les dones treballadores.
8. Llegiu el poema La creació i comenteu els paral·lelismes que hi ha entre aquest poema que
parla de la creació del proletariat i el relat bíblic de la creació en set dies.
53
S OLUCIONARI
ABANS DE LA LECTURA
1. Resposta oberta.
2. Reposta oberta.
DURANT LA LECTURA
CAPÍTOL 1. L’IMPOSTOR
1. L’Oriol.
2. Perquè la Laura es pensava que l’Oriol era l’autor dels versos que li enviava per Whats-
App.
3. Miquel Martí i Pol.
4. La professora de llengua i literatura recita uns quants poemes d’aquest autor a classe, alguns
dels quals coincideixen amb «els poemes de l’Oriol».
5. Resposta oberta.
6. − Quin morro! (p. 11): atreviment degut al menyspreu del que diran o pensaran les altres
persones.
– Friqui (p. 12): persona obsessionada per un tema o afició en concret, normalment extra-
vagant, fins al punt de convertir-lo en una forma de vida.
– Encalçar (p. 13): córrer darrere d’algú per atrapar-lo.
– Currar-s’ho (p. 13): escarrassar-se en una feina.
7. Carme.
8. És una friqui de la poesia.
54
S OLUCIONARI
9. El que més li dol és que l’Oriol s’hagi aprofitat que ella no sabia un borrall de l’obra de
Miquel Martí i Pol i el seu amor propi hagi quedat ferit.
10. L’Oriol li diu que la veia tan entusiasmada, que li sabia greu dir-li la veritat.
11. Laura: té molt d’amor propi, llegeix poc, li fa vergonya que els altres sàpiguen coses que
la posin en evidència, és rancuniosa, malpensada i interessada.
Oriol: és conciliador, pencaire, sensible i romàntic.
12. a) A Vic.
b) De Roda de Ter.
c) Hi té família.
d) Segon d’ESO.
e) A l’institut.
13. Li ensenya el llibre de la poesia completa de Martí i Pol en edició de butxaca del qual sobre-
surten molts pòstits. Cada pòstit correspon a versos que el noi li havia enviat pel mòbil.
CAPÍTOL 2. L’ÀVIA
1. És una persona amb qui és molt fàcil conviure, tot i que és una mica sorneguera. Fa molt
de goig, i, encara que és una mica grassoneta, és molt harmoniosa. Llueix un tallat de ca-
bells molt modern, que porta tenyits de color ros clar. Té seixanta-tres anys, tot i que no els
aparenta, en part gràcies al seu tarannà jovial.
2. A la cuina.
3. Ha estat fent bunyols.
4. És una dona de poques paraules i molt de caràcter, molt feta a la seva, a qui no agrada par-
lar del passat ni tampoc rebre visites. En general, la gent li fa nosa.
5. Resposta oberta.
55
S OLUCIONARI
6. Entrevistarà la seva besàvia Emília.
7. Per què li devia tenir mania?
8. – Malagradós (p. 17): aspre en el tracte, no gens agradós.

− I de torna, sogra (p. 18): I a més, sogra.
− Ca barret! (p. 21): variant de ca!, expressió usada per desmentir.
9. Resposta oberta.
10. La besàvia Emília és la mare de l’àvia Teresa, que és la mare de la Marta, i aquesta és la
mare de la Laura. L’àvia Teresa es va casar amb l’avi Joan i la Marta, amb l’Andreu.
Emília
Teresa Joan
Marta Andreu
Laura
11. Sap que havia treballat amb la padrina a la fàbrica, a «La Blava», a Roda de Ter.
56
S OLUCIONARI
12. Li diu que la padrina i Martí i Pol van néixer el mateix any, que van créixer al mateix poble
i que van treballar junts a «La Blava», la fàbrica de filatures de Roda de Ter...
13. a) Resposta oberta.

b) Lluís Llach cantava les lletres dels poemes de Martí i Pol.
c) Resposta oberta.
14. A casa de la Laura, a Vic.
CAPÍTOL 3. LA PADRINA
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
b) Resposta oberta.
4. Dependent d’escriptori.
5. Resposta oberta.
6. Perquè potser li diuen que és una antiga.
7. Li agrada la gent que és natural, que no fa compliments innecessaris, com la seva besné-
ta, la Laura, i sordeja una mica.
8. Viu al bell mig del poble de Roda de Ter, al carrer de Bac de Roda, al costat de la plaça
Major, en una casa de tres plantes.
9. Resposta oberta.
57
S OLUCIONARI
10. La Laura arriba a casa de l’Emília.

La Laura li porta un pot de melmelada que ha fet l’àvia Teresa.
L’Emília recomana a la Laura que estudiï perquè no hi ha res més trist que la gent ignorant.
La Laura planteja que la veritable raó de la seva visita és fer un retrat de Miquel Martí
i Pol.
L’Emília diu que no pensa parlar de Martí i Pol.
La Laura vol arreglar la situació i torna a la proposta falsa de parlar de quan la padrina era
jove.
La padrina ajorna la seva resposta.
CAPÍTOL 4. EL PENEDIT
1. L’Oriol.
2. De «La Blava» i dels poemaris de Martí Pol sobre la fàbrica.
3. Sabem que va treballar un munt d’anys a la fàbrica, que la fàbrica actualment està tanca-
da, que es fan rutes a Roda de Ter pels llocs relacionats amb Martí i Pol i que el poeta no
tenia bon record de la fàbrica.
b) El vocabulari és enrevessat quan descriu l’espai de la fàbrica i el llenguatge és planer
quan el poeta descriu el seu estat d’ànim o un sentiment.
c) Resposta oberta.
5. Tenir una aversió injustificada.
6. Resposta oberta.
7. a) La millor amiga de la Laura.

b) Diu que ha d’estar-ne molt, de la Laura, ja que ha estat remenant la poesia del poeta
per trobar poemes que li pogués dedicar.
c) Diu que és molt romàntica.
58
S OLUCIONARI
CAPÍTOL 5. EL PIXATINTERS
2. Popularment, dit del dependent d’escriptori o empleat d’un despatx.
3. Resposta oberta.
b) El motiu real no el sabem. El motiu que dóna la padrina és que no vol que la Laura
es pensi que és una repatània. Diu que el poeta es va encreuar en la seva vida i que
després va desaparèixer.
5. − Arrepapar (p. 42): posar-se en el seient amb tota comoditat, repenjant-hi esquena i
braços.
− Repatània (p. 42): que no vol saber res d’allò que podria fer-li canviar una habitud, un
mètode, etc.
− Escarràs (p. 43): persona que fa la feina més pesada d’una casa, d’una treballada,
etc.
6. − Doblador (p. 44): persona que s’encarrega del doblador, que és la màquina que dobla
dos fils o més abans de retòrcer-los per formar-ne un de sol.
− Corretja (p. 44): banda o llenca de cuir o d’un material semblant.
− Bitlla (p. 44): peça de fusta tornejada o tub de cartó sobre els quals s’enrotlla la trama
que s’ha de posar dins la llançadora.
− Llançadora (p. 44): peça de fusta acabada en punta pels dos extrems amb una obertu-
ra al mig on hi ha la bitlla i que va d’una banda a l’altra del teler a gran velocitat, pro-
pulsat per una fusta.
7. Resposta oberta.
59
S OLUCIONARI
8.
Com es deia la fàbrica? La Blava.
De què era la fàbrica? De filats.
Com era la vida a la fàbrica segons la Molt dura, tot i que es pot considerar que
padrina Emília? eren uns treballadors ben tractats.
Quants anys tenien l’Emília i en Miquel

Catorze anys.
quan van començar a treballar?
L’Emília i en Miquel, eren al mateix grup

No.
de treball?
Feia d’escarràs anant amunt i avall fent

Quina feina feia l’Emília a la fàbrica? encàrrecs per a tothom. I també neteja-
va i escombrava.
Preparava la setmanada d’uns quatre-

Quina feina feia el poeta a la fàbrica?
cents treballadors.
[...]
CAPÍTOL 6. LA FRIQUI
1. La Carme, la professora de literatura.
60
S OLUCIONARI
2. Perquè és una apassionada de la poesia.
3. Resposta oberta.
4. a) Era un nen tossut i una mica rebec, que s’enfrontà amb el cap de la centúria de la Falan-
ge. Aquest acte d’indisciplina li va costar l’expulsió, i a casa seva van témer represàlies.
b) La seva mare llegia novel·les de Folch i Torres i el seu avi era un afeccionat al teatre.
c) En Massagran i novel·les d’aventures.
d) Resposta oberta.
e) Resposta oberta.
CAPÍTOL 7. EL TOSSUT
1. Miquel Martí i Pol quan era nen, segons la padrina Emília.
2. Resposta oberta.
3. a) Les trenes de l’Elionor i les trenes que duia la padrina de joveneta i que la Laura ha vist
en fotografies antigues.
b) Resposta oberta.
4. Ha anat perdent la tibantor i solemnitat i ha esdevingut més dolça i afable. Cada vegada
li agrada parlar més, no solament d’ella, sinó també de Miquel Martí i Pol, sobretot de
quan eren petits. Ara ja no anomena el poeta pixantinters, sinó que s’hi refereix pel nom.
5. − Tocador (p. 56): moble en forma de taula amb calaixos i mirall usat especialment per les
dones per pentinar-se i compondre’s.
− Primoter (p. 56): excel·lent per la seva delicadesa, la seva perfecció, el seu treball acurat.
− Pentinador (p. 56): cos de tela lleugera amb què hom es cobreix les espatlles quan es
pentina.
− Randa (p. 56): punta feta de fil gruixut.
− Ser un papallona (p. 59): ser inconstant, deixar una dona per anar amb una altra.
− Traspassar (p. 59): morir, passar d’aquesta vida a l’altra.
61
S OLUCIONARI
6. a) Miquel Martí i Pol cantava al cor i no parava mai quiet, fins al punt que l’havien de lli-
gar a la cadira amb una veta.
b) Tot i que li agradava jugar a bitlles, va jugar poc quan era petita, perquè les nenes de
seguida ajudaven les mares a fer les feines de casa. El seu pare era hereu d’una casa
gran, però el van desheretar perquè es va enamorar de la noia equivocada. Encara que
ella es va casar per amor, va tenir un matrimoni infeliç, perquè al seu marit li agradaven
molt les dones.
CAPÍTOL 8. EL FOTÒGRAF
1. L’Oriol. Els escenaris relacionats amb la vida del poeta Miquel Martí i Pol.
2. Resposta oberta.
3. Resposta oberta.
4. Era un edifici antic de tres plantes amb una part destinada a cafè i l’altra a habitatge; la
primera i la segona plantes eren ocupades per la família, i la tercera la tenien llogada;
al darrere de la casa hi havia un pati amb unes corts per a la criança de porcs i el femer
corresponent i, al capdamunt, un terrat amb un galliner, gàbies de conills i unes caixes per
als canaris. Tot plegat s’arrodonia amb un hortet, que acabava de treure profit a la pro-
pietat.
5. Can Jep Maria.
6. Pel color de l’edifici.
7. Vint-i-nou.
8. De comptable.
9. En trobareu informació en aquesta pàgina web:
62
S OLUCIONARI
CAPÍTOL 9. EL LECTOR
2. En llibres i tabac.
3. El llibreter Marià Muñoz.
4. Al carrer de Pere Almeda, a tocar del pont Vell.
5. No, perquè a casa seva li van prohibir llegir perquè no era de noia assenyada fer-ho.
6. És petita i molt antiga, d’aquelles que es lligaven amb cintes en lloc de fer-ho amb gomes.
El paper que la folra fa un dibuix amb aigües i les cintes són vermelles, d’un vermell des-
colorit pel pas del temps.
7. Fotografies.
8. D’ella i el poeta quan tenien dotze o tretze anys.
9. Abans s’hi referia com a senyoret i pixatinters, i ara sembla que el posi de la banda dels
treballadors.
10. L’Emília a vegades acompanyava en Miquel a la llibreria i passejaven plegats i en silenci

quan sortien de la fàbrica.
11. És algú que es creu apte per a tot, que en tot vol intervenir, de tot vol saber, etc. També
és un noi que vol fer l’home.
12. Mossèn Victorià Palà volia que Martí i Pol entrés al seminari, però mossèn Francesc Es-
pinalt el va matricular al col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic. Devia ser el curs del 1941
al 1942 que en Miquel va cursar l’ingrés de batxillerat sota el guiatge directe de mossèn
Espinalt. Tanmateix, el poeta va haver de deixar els estudis per posar-se a treballar a la fà-
brica de comptable, però aviat es va adonar que només era un simple treballador. Tot i
que a casa havia de fer de pagès, a ell no li agradava gens. La seva dèria era llegir.
63
S OLUCIONARI
CAPÍTOL 10. L’AMIGA
1. L’Eugènia.
2. Té problemes amb les matemàtiques i és bona recitant poesia, tal com es fa palès quan
exposa el seu treball sobre Martí i Pol.
3. Resposta oberta.
4. Espectacular.
5. Al magatzem que el seu pare té als afores de Vic.
6. Catorze.
7. Del grup Antònia Font.
8. Resposta oberta. Podeu consultar el web oficial del grup:
www.antoniafont.com
CAPÍTOL 11. LA CONFIDENT
1. La padrina Emília.
2. Perquè per fi explica el motiu pel qual no ha volgut ni sentir parlar del poeta durant tots
aquests anys.
3. La padrina estava enamorada d’en Miquel, però ell estava enamorat d’una altra noia, amb
qui finalment es va casar. El fet que tothom ho sabés menys ella va ferir l’orgull de la pa-
drina.
64
S OLUCIONARI
4.
veia (p. 83) canaia (p. 86) recados (p. 86)
abella canyaia records

vella canaya missatges
bella canalla regals
5. La rancúnia de no haver pogut fer realitat la seva fantasia amorosa amb en Miquel.
CAPÍTOL 12. LA LLETRISTA
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
3. Posar en un cofre o en cofres, guardar com un tresor.
4. Trobar la solució.
5. Al principi la padrina era molt reservada, però ara fins i tot ha confiat a la Laura el poema
de Martí i Pol que vol que posin en la seva esquela i també el secret que té tots els llibres
del poeta i que els llegeix d’amagat.
Pel que fa a la Laura, la noia ara té ganes de visitar la padrina sense que hi hagi cap raó
interessada pel mig.
DESPRÉS DE LA LECTURA
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
65

Dedica'm

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Dedica'm

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dedica'm

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LECTURA ACTIVA

L’OBRA I EL SEU ENTORN

PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

L’ OBRA I EL SEU ENTORN

Títol: Dedica’m un poema encara que sigui teu

L’ OBRA I EL SEU ENTORN

La Maria Carme Roca va néixer a Barcelona l’any 1955. És

L’ OBRA I EL SEU ENTORN

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE L’AUTORA I LA SEVA OBRA

Novel·la històrica per a adults

– Escollida pels déus (Ed. Columna, «Clàssica», 2014)

Narrativa juvenil i infantil

– Katalepsis (Ed. La Galera, 2013)

Les dones de Jaume I (Ed. L’Esfera de Llibres, 2008)

La Maria Carme Roca ha guanyat, entre d’altres, els premis següents:

L’ OBRA I EL SEU ENTORN

(Pàgina web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana dedicada a la Maria Carme

L’ OBRA I EL SEU ENTORN

(Web de la Fundació Miquel Martí i Pol.)

(Web de l’Associació d’Amics de Miquel Martí i Pol.)

(Pàgina oficial del grup Antònia Font.)

L’ OBRA I EL SEU ENTORN

P ROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

1. Vegeu un fragment de l’adaptació teatral de l’obra de Miquel Martí i Pol La fàbrica en

P ROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

Indicacions per al professorat

P ROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

1. Llegeix el títol d’aquest capítol i digues qui és l’impostor.

2. Per què la Laura s’enfada tant?

3. De qui són els versos en realitat?

䡺 Josep Carner 䡺 Àlex Susanna

䡺 Carles Riba 䡺 Mercè Rodoreda

䡺 Miquel Martí i Pol 䡺 Joan Salvat-Papasseit

4. Com s’assabenta, la Laura, de l’engany?

5. Què penses de la reacció de la Laura? Per què?

Plantejament i tancament de trames

La relació que hi ha entre la Laura i l’Oriol.

P ROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

6. Busca en el diccionari el significat d’aquestes paraules i expressions (t’indiquem entre parèn-

− friqui (p. 12):

− encalçar (p. 13):

− currar-s’ho (p. 13):

COMPRENSIÓ LECTORA I CONTINGUTS

7. Com es diu la professora de llengua i literatura?

8. Marca la resposta que descriu com és la professora:

䡺 Té molt de geni. 䡺 És molt somiadora.

䡺 És una friqui de la poesia. 䡺 És molt exigent.

9. Què és el que més li dol, a la Laura?

10. Com es justifica l’Oriol?

P ROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

12. Respon aquestes preguntes:

b) D’on era Miquel Martí i Pol?

c) Quina relació té la Laura amb aquesta població?

d) Quin curs fan la Laura i l’Oriol?

e) On transcorre l’escena d’aquest capítol?

P ROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA

Creus, com la Laura, que l’Oriol és un impostor? Per què?

Llegeix què diu la Laura a l’Oriol en la pàgina 13: