MP04 – EL JOC INFANTIL I LA SEVA METODOLOGIA

NF1 – EL JOC. CONCEPTE I TEORIES

1. DEFINICIÓ DE JOC.
Activitat que sorgeix naturalment en els infants i elabora una manera peculiar de
relacionar-se amb l’entorn.
Mitjançant el joc→descobreixen les seves possibilitats, aprenen a conèixer el món i
interpreten la realitat, assagen conductes socials i assumeixen rols, aprenen regles i
regulen el comportament, exterioritzen pensaments, descarreguen impulsos i
emocions i també satisfan les seves fantasies.
Imprescindible per al desenvolupament psicomotor, intel·lectual, afectiu i social dels
infants.
No és simplement un entreteniment→impulsor del seu desenvolupament i un
instrument privilegiat per a l’aprenentatge.
Determina unes accions que els guien a adquirir habilitats que els ajudaran a ser
persones adultes emocionalment equilibrades.
➢ El joc és una activitat necessària per als éssers humans i de gran importància
en l’esfera social, ja que permet assajar algunes conductes socials.
➢ És una eina útil per adquirir i desenvolupar capacitats intel·lectuals, motores o
afectives.
➢ Una acció que s’ha de fer de gust, sense cap mena d’obligació i amb el temps
i l’espai necessaris.
➢ Una activitat o acció voluntària que es desenvolupa sense interès material
dins d’uns límits fixos de temps i espai, segons una regla lliurement
consentida, però completament imperiosa, amb una finalitat en si mateixa, i
acompanyada d’un sentiment de tensió i alegria i de la consciència de ser
diferent i que hom és la vida diària.
1.1. CARACTERÍSTIQUES DEL JOC.
➢ És una activitat agradable. Aporta plaer i satisfacció a qui la realitza.
➢ Ha de ser lliure, espontani i voluntari. No cal preparació o planificació. Escollit
sense pressions per qui el practica i no imposat. Els infants no s’han de sentir mai
coaccionats a jugar a alguna cosa, ja que, si així fos, l’activitat deixaria de ser un joc.
➢ Té una finalitat en si mateix. Juguem pel plaer de jugar, sense esperar o pretendre
res, tant se val el benefici. El que importa és el procés, no el resultat final. Per tant, si
es converteix en un mitjà per aconseguir un fi, perd l’atractiu i el caràcter del joc.
➢ Implica activitat. Moure’s, imitar, pensar, explorar i comunicar-se amb els altres.
L’activitat és una altra característica del joc. No tots els jocs han de ser motors, però
si és així, la persona ha d’estar psíquicament activa.
➢ Desenvolupa en una realitat fictícia. Durant el joc els infants poden ser el que
vulguin, poden superar els límits de la realitat i submergir-se en un món imaginari on
tot es pot aconseguir, rectificar o reconduir segons convingui. La ficció és un dels
elements essencials del joc.
➢ Tots els jocs tenen una limitació especial i temporal. El temps determina l’interès
subjectiu de la persona que juga, mentre que l’espai està determinat per la zona on
es practica el joc.
➢ Activitat pròpia de la infància. També les persones adultes poden triar determinats
jocs per ocupar estones de lleure.
➢ És innat. Es dóna a totes les cultures i no necessiten explicació de com han de jugar.
➢ Reflecteix l’etapa evolutiva de l’infant. A mesura que l’infant creix i es
desenvolupa, el joc canvia.
➢ Permet a l’infant afirmar-se. Poden traslladar al joc les seves preocupacions i
aconseguir que es produeixi, encara que només sigui en el joc, la solució que els
satisfà més. Per a ells, el joc és una activitat seriosa, important, on afirmen la
personalitat i milloren l’autoestima.
➢ Afavoreix el procés socialitzador. Els ensenya a relacionar-se i cooperar amb els
altres; a crear lligams afectius amb els companys/es.
➢ Compleix una funció compensadora de desigualtats, integradora i
rehabilitadora. És fàcilment adaptable i permet la relació i la participació d’infants de
procedències i possibilitats diverses.
➢ Els objectes no són imprescindibles. Poden inventar jocs sense necessitat de fer
servir cap objecte o bé poden adaptar a les seves necessitats els que tenen a l’abast;
així doncs, una pedra pot ser un cotxe, un vaixell o tresor.
 2. TEORIES DEL JOC – AUTORS.
2.1. TEORIES RELACIONADES AMB EL CONSUM D’ENERGIA.
★ TEORIA DE LA POTÈNCIA SUPÈRFLUA. FEDERICH VON SCHILLER.
El joc permet DISMINUIR l’energia que no ha consumit el cos. Un cop satisfet el joc
físic, es passa a un joc més estètic i sociable.
És més aviat un plaer relacionat amb l’excés d’energia, que es pot manifestar tant
físicament com estèticament.

★ TEORIA DE L’ENERGIA SOBRERA. HERBERT SPENCER.

El joc és el resultat d’un excés d’energia acumulada.
A causa de les millores socials, l'individu acumula grans quantitats d'energia que
estaven dedicades anteriorment a la supervivència.
Aquestes grans quantitats d'energies sobrants han de ser alliberades en activitats
sense una finalitat immediata per evitar tensions a l'organisme i el joc, juntament
amb les activitats artístiques i estètiques, és una de les eines que té el cos humà per
restablir l'equilibri intern.

★ TEORIA DE LA RELAXACIÓ. MORITZ LAZARUS.

El joc és una estratègia perquè el nen es RELAXI amb l'energia acumulada.
Contradiu la teoria Herbert Spencer.
És un sistema per relaxar els individus i recuperar energia en un moment de
cansament. Utilitza el joc per a alliberar tensions i escapar de la rutina diària.

2.2. TEORIA DE LA RECAPITULACIÓ. STANLEY HALL.

Fixa la casualitat del joc en els efectes d’activitats de generacions passades.
Un organisme hereta les habilitats apreses pels seus antecessors.
Els infants recreen a través del joc, accions que feien els avantpassats (EVOLUCIÓ).
2.3. TEORIA DE L'EXERCICI PREOPERATORI O PREEXERCICI.
KARL GROOS.
El joc és una activitat que serveix per practicar o entrenar aquelles habilitats que
més tard seran útils en la vida adulta. És una preparació per a la vida adulta de
l’infant, que més endavant li seran útils. Les persones i animals fan dos tipus
d’activitats en les primeres etapes de la vida:
➢ Les dirigides a cobrir les necessitats bàsiques, satisfetes pels progenitors.
➢ Les que tenen com a objectiu que els òrgans adquireixen un cert grau de
maduresa mitjançant la pràctica. En aquestes darreres, que porten a terme
protegits i acompanyats per les persones adultes, es podrien encabir els jocs.

2.4. TEORIA GENERAL DEL JOC. F.J.J. BUYTENDIJK.

El joc és una característica bàsica de l’infant, i juga pel seu propi INSTINT, perquè és
nen. CONTRADIU la teoria de K. Groos; considera que el joc explica l'important que
és la infància, i Buytendijk diu que és la infància la que explica l'aparició del joc.
Formula dues objeccions principals a la teoria del preexercici:
➢ Afirma que no s’ha demostrat que un animal que no hagi jugat mai tingui
instints menys perfectes.
➢ Els exercicis preoperatoris existeixen, però mentre són preparatoris no
constitueixen un joc. Quan l’infant aprèn a caminar, els primers passos són
reals, però imperfectes, i només quan ja sap caminar pot jugar a caminar.
Condicions que possibiliten el joc a la infància:
➢ L’ambigüitat dels moviments→quan els infants juguen no s’observa que els
seus moviments tinguin una finalitat.
➢ El caràcter impulsiu dels moviments→l’infant no s’està mai quiet.
➢ L’actitud emotiva davant de la realitat→deixar-se portar pels estímuls
externs, la tendència a imitar o la innocència dels infants.
➢ La timidesa i la rapidesa a avergonyir-se, no és producte de la por.
Impulsos inicials que condueixen al joc:
➢ L’impuls a la llibertat→el joc satisfà el desig d’autonomia individual.
➢ El desig de fusió→de ser com els altres.
➢ La tendència a la reiteració→a jugar sempre al mateix.
2.5. TEORIA DE LA FICCIÓ. ÉDOUARD CLAPARÈDE.
A través del joc el nen desplega la seva personalitat i el seu desenvolupament
personal, a través de la FICCIÓ. El joc és una actitud diferent de l’organisme davant
de la realitat.
La definició ve donada per qui juga i la manera que té d’interaccionar amb l'entorn.
El joc es converteix en el refugi on es compleixen els seus desitjos, els seus anhels
de jugar amb allò prohibit o de jugar com una persona gran.
Groos i Claparède van establir una categoria anomenada jocs d’experimentació, on
van agrupar els jocs sensorials, motors, intel·lectuals i afectius.

3. TEORIES DEL JOC – GRANS CORRENTS PSICOLÒGICS.

3.1. TEORIA DE FREUD. SIGMUND FREUD.
En el joc actuen experiències REALS i també compleix la funció d’expressar
sentiments reprimits en el procés educatiu i que, com a conseqüència, el seu joc
està influït pel desig de ser una persona adulta i de voler ser com ella. Així doncs, el
joc és l’expressió de sentiments inconscients.
Els infants repeteixen les experiències que els han impressionat desagradablement i,
gràcies a la repetició, les van suportant més bé fins que arriben a dominar els
esdeveniments que per a ells van ser traumàtics i que en algun moment els van
dominar.

3.2. TEORIA DE PIAGET. JEAN PIAGET.

El joc va CANVIANT al llarg de la vida de l’infant, a conseqüència del seu
desenvolupament evolutiu.
L’infant necessita jugar perquè és l’única manera que té de poder interaccionar amb
la realitat que el desborda.
El desenvolupament intel·lectual en quatre estadis:
➢ L’estadi sensoriomotor (0-2 anys).
➢ L’estadi preoperacional (2-6 anys).
➢ L’estadi operacional concret (6-12 anys).
➢ L’estadi operacional formal (12 anys o més).
 Va distribuir per edats els diferents tipus de joc més característics de cada estadi:

A partir de Estadi de desenvolupament Tipus de jocs

0 anys Sensoriomotor Funcional / construcció

2 anys Preoperacional Simbòlic / construcció

6 anys Operacional concret Reglat / construcció

12 anys Operacional formal Reglat / construcció

Les persones interaccionen amb la realitat que els envolta de 3 maneres:

➢ Quan l’infant s’adapta a les situacions externes i n’obté elements El fet que
l’infant adopti les experiències del medi a les seves pròpies estructures
fusiona l’anterior amb l’actual (ASSIMILACIÓ).
➢ Comportament antagònic a l’anterior: l’infant s’ajusta a les condicions
externes. L’acomodació implica una modificació de la seva organització actual
com a resposta a les demandes del medi (ACOMODACIÓ).
➢ Es tracta de comportaments adaptats en els quals les dues formes d’actuació
anteriors guarden un equilibri (EQUILIBRAMENT).
Piaget explica el pas d’un estadi de desenvolupament a un altre de superior i, per
tant, l’aparició o consolidació d’un nou tipus de joc (primer el funcional, després el
simbòlic i més tard el de regles).

3.3. TEORIA SOCIOCULTURAL. LEV VYGOTSKI

El desenvolupament infantil es produeix per la interacció del nen amb L’AMBIENT
cultural que es desenvolupa. És el procés de socialització el que transmet als
individus els valors, costums i, tots els béns culturals de la societat a la qual
pertanyen.
Zona de desenvolupament pròxim (ZDP)→distància que hi ha entre el nivell real del
desenvolupament (capacitat de resoldre un problema sense cap ajuda, Zona de
Desenvolupament Real) i el nivell de desenvolupament potencial (capacitat de
resoldre un problema amb l’ajuda d’una persona adulta o més capaç, Zona de
Desenvolupament Potencial).
La Zona de Desenvolupament Pròxim és la distància que l’infant ha de recórrer entre
el que sap i el que pot aprendre si el medi li proporciona els recursos necessaris.
3.4. TEORIA ECOLÒGICA / DEL DESENVOLUPAMENT INFANTIL.
URIE BRONFENBRENNER.
El joc està relacionat per l’entorn i per la conducta. És a dir, si estem al pati jugarem
amb la sorra i si estem a casa jugarem a la consola.
Sistemes que envolten el nucli primari entès com el mateix individu.
➢ Microsistema→ nivell més immediat o proper on es desenvolupa l’individu.
Els escenaris englobats en aquest sistema són la família, els pares o l’escola.
➢ Mesosistema→ interrelació de dos o més entorns en què la persona participa
de manera activa. També es pot entendre com la vinculació entre
microsistemes. La relació entre la família i l’escola, o entre la família i amics.
➢ Exosistema→ forces que influeixen al que passa als microsistemes. En
aquest cas, l’individu no és entès com a subjecte actiu. La naturalesa del
treball dels progenitors, relacions que manté un professor amb la resta del
claustre…
➢ Macrosistema→ condicions socials, culturals i estructurals que determinen a
cada cultura els trets generals de les institucions, els contextos… en què es
desenvolupa la persona i els individus de la seva societat. Els valors propis de
la cultura, consums…
 NF2 – EL JOC COM A PROCÉS DE DESENVOLUPAMENT

1. JOC I ÀMBITS DE DESENVOLUPAMENT INFANTIL.

Intervenció educativa→el desenvolupament de les diferents capacitats bàsiques dels
infants mitjançant l’activitat lúdica s'entén de manera global i integrada.
1.1. ÀMBIT PSICOMOTOR (moviments).
❖ Del moviment reflex al voluntari.
– Nadó: jocs de moviments de manera repetitiva i involuntària i el satisfà.
– Realitzar moviments: començament s’ajuda de reflexos i to muscular (propi cos).
– Va desenvolupant sentits: sacseja mans, mou boca, balboteja, sent sons propis…
– Apareixen figures humanes: intenta imitar-les (ganyotes, carantoines…).
– Gran quantitat d’objectes: mouen, soroll, de colors, agafar, manipular, a la boca…
– Estímuls = afavoreixen la integració de les sensacions visuals, auditives tàctils o
motores a escala cognitiva, mitjançant el qual s’afavoreix el desenvolupament
perceptiu i dels moviments.
– Moviments cada vegada més elaborats i complexos. A poc a poc, de manera més
involuntària, autònoma i coordinada.
❖ Control corporal i deambulació.
– Jocs psicomotors que el nadó fa de manera espontània = fomenten l’adquisició
d’un control cada cop més gran de les parts del cos.
– Control de postura amb redreçament de columna vertebral. Augment força de les
cames fins que s’aguanti dempeus. Finalment equilibri i marxa.
– Comença la deambulació: nou món per investigar.
– Adaptació adequada a l’ambient físic i social que l’envolta.
1.2. ÀMBIT COGNITIU (aprenentatge).
– Infant aprèn→grava a la ment esquemes d’acció que permet repetir els moviments.
– L’assimilació dels esquemes d’acció suposa el començament en la construcció de
les estructures bàsiques del coneixement.
– A partir dels 2 anys:
❖ Aparició del joc simbòlic.
❖ Domini del llenguatge.
– Canvis = gran influència en el desenvolupament cognitiu i l’elaboració de noves
estructures de coneixement.
– Joc simbòlic + representacions lúdiques = infants poden expressar-se lliurement,
noves experiències, vivències, percebre el món, imaginació i creativitat…
– Comencen a introduir-se en el món adult sense por a represàlies.

1.3. ÀMBIT AFECTIU (carinyo, amor…).

– Afecte: imprescindible per al desenvolupament i l’equilibri emocional de la persona.
– Àmbit de les activitats lúdiques: es perfilen gairebé totes les relacions i contactes
afectius.
– Tracte emocional: s’amplia quan es comença a relacionar amb altres persones
adultes o iguals.
– El joc permet ampliar horitzons i superar les restriccions rígides que marquen la
realitat.

1.4. ÀMBIT SOCIAL (relacions socials, amics…).

La socialització és el procés pel qual els individus, interaccionant amb els altres,
desenvolupen les maneres de pensar, sentir i actuar que són essencials per a la
seva participació eficaç, en la societat.
❖ Socialització en l’etapa infantil.
– Inicia: interacció nadó - persona adulta.
– A partir de 2 anys: comencen a ampliar els contactes socials. Escola Infantil.
– El joc serveix d’instrument per a introduir-los en el món de la socialització-
– Al principi = joc individual (egocentrisme, immaduresa…).
– Més endavant: centra el joc en l’adult (què ha de fer i que no, corregir…).
– Als 6 anys: relacions amb els seus iguals de manera més o menys ajustada. Tenen
en compte el punt de vista dels altres. Jocs compartits.
❖ El joc en el procés de socialització.
– Al compartir els jocs: aprenentatge social (relacionar-se amb altres, cooperar en
tasques…) + superar egocentrisme + establir primers lligams d’amistat.
– Altres conductes: rivalitat, enveja, competició…
– Important un estil que potenciï conductes positives.
 2. ESTADIS EVOLUTIUS I TIPUS DE JOCS.
Estadi evolutiu Edat Tipus de joc característic

Sensoriomotor. 0 - 2 anys. Joc funcional. Joc

Preoperacional. 2 - 6/7 anys. Joc simbòlic. de

Operacions concretes. 7 - 12 anys. Joc de regles. construcció

2.1. ESTADI SENSORIOMOTOR I JOC FUNCIONAL.

Joc funcional: joc d’exercicis que no comporta cap simbolisme ni cap tècnica específicament
lúdica, però que consisteix a repetir amb plaer activitats adquirides amb una finalitat
d’adaptació. De 0 a 2 anys.
❖ De 0 a 3 mesos.
– Només pot enfocar nítidament objectes o persones molt properes i durant un espai
de temps molt curt.
– Atracció d’objectes lluminosos i acolorits, i es mouen i fan soroll.
– Mòbils al bressol, cintes o llums lleus de colors, sonalls, picarols, ninos de goma…
– Rostres, mirada i conversa de les persones = distraccions per a ells.
– Les persones són la seva joguina preferida.
❖ De 3 a 6 mesos.
– Aconsegueix fixar la mirada més estona i ja pot seguir objectes en moviment.
– Mans obertes més temps i les dirigeix als objectes i a la boca.
– Repetir accions.
– Objectes per a tocar amb les mans, i també xuclar, fer sorolls…
– Característiques d’objectes: màxim d’estímuls i experiències sensorials + afavorir
la possibilitat de manipulació i exploració.
❖ De 6 a 12 mesos.
– Progrés important en l’autonomia motriu i desenvolupament cognitiu.
– Més curiositat, girar cap als objectes, 4 grapes, i alguns començar a caminar.
– Agafar els objectes i passar-los entre mans. Llençar-los lluny, xocar-los entre ells…
– Persones que l’envolten deixen de ser l’eix central del qual giren les seves accions.
– Prenen més importància a les activitats lúdiques basades en objectes.
– Interès per explorar qualitats i característiques dels objectes. Si els perd, els
busca. Moment de nous objectes que afavoreixin la curiositat i coneixement.
 ❖ De 12 a 24 mesos.
– Infant cada vegada més autònom a l’hora de jugar. Es pot desplaçar lliurement.
– Explorar objectes: trencar, masegar, colpejar, manipular-los, observar…
– Moment d’afavorir el joc heurístic. Facilitar joguines i objectes ben variats.
– Se centren en les accions i activitats lúdiques pròpies. Mostren poca col·laboració
en compartir i alguns conflictes.
– Final de la franja: desenvolupa un joc que amb el temps es converteix en simbòlic.
– Objectes passen a tenir una utilitat real.

2.2. ESTADI PREOPERACIONAL I JOC SIMBÒLIC.

Quan l’infant és capaç d’evocar objectes, persones i vivències no presents i ha augmentat
notablement el domini del llenguatge, es considera que ha entrat en un estadi on predomina
el JOC SIMBÒLIC. A partir dels 2 anys.
– Jocs = representació i simulació de vivències experimentades o inventades.
– Món entre fantasia i realitat.
– Imita les accions dels grans. Adults tornen a ser el centre d’atenció.
– Possibilitat de joc grupal.
– Joc funcional i de construcció es mantenen, però amb menys complexitat.
❖ De 2 a 4 anys.
– Canvis en les activitats lúdiques.
– Continua el joc funcional. Córrer, saltar, gronxar-se… Facilitar espais oberts.
– S’imposa el joc simbòlic. Al principi, se centren en les accions i les dramatitzen
amb gestos exagerats. Posteriorment, projecten les pròpies conductes cap als altres
mitjançant elements quotidians.
– Relació amb els iguals. Comparteixen més activitats lúdiques i durant més temps.
– Cada infant assumeix el seu paper i segueix els seus interessos sense tenir en
compte els dels altres.
❖ De 4 a 6 anys.
– Comença a aparèixer el joc en grup.
– Ja no necessiten tant la presència de les persones adultes.
– Aparició de manifestacions de les regles i consignes en els seus jocs.
– Gran canvi que es produeix en la utilització de materials, estris i joguines.
2.3. ESTADI D’OPERACIONS CONCRETES I JOC DE REGLES.
Joc de regles: activitat lúdica de l’ésser socialitzat. Són jocs de combinacions
sensoriomotores (carreres, llançaments, punteria) o intel·lectuals (dames, cartes) amb
competència entre els participants i regulats per un codi transmès per la cultura o producte
d’un acord del mateix grup. A partir dels 7 anys fins als 12.

– Les regles apareixen afavorides pel joc simbòlic. Predominen normes.

– Manifestacions més complexes de joc funcional, joc simbòlic i joc de construcció.
– Implicació en aquest joc d’un elevat grau d’organització, negociació inicial i
manteniment de regles.
– Assimilació. El grup està per sobre de la individualitat.
– Diversió pel resultat o objectiu assolit.
– Superació de la imaginació. Domini de la realitat de l’espai i del temps.
– Poques vegades demanen la presència dels adults.
– Educació física i esports són font de plaer.
– Preferències definides i juguen al que els fa sentir millor.

2.4. EL JOC DE CONSTRUCCIÓ. UN JOC TRANSVERSAL.

Conjunt d’accions coordinades amb una finalitat específica -crear elements més propers a la
realitat- en què els materials utilitzats cobren una rellevància especial. A partir 12 mesos.

– Tendència natural a gaudir encaixant, amuntegant o classificant.

– Al principi individualment i amb alta concentració i esforç.
– Ja no hi ha simbolització, sinó imitació de la realitat. Tenir coneixement.
– Facilita la motricitat fina i gruixuda i l’ús de la coordinació mà-ull. Aprenentatge
control muscular.
– Desenvolupa l’atenció i concentració.
– Estimula l’esforç i paciència per aconseguir el que es desitja.
– Facilita la pràctica del pensament abstracte.
– Sèrie d’idees preestablertes i intenció de dur-les a terme:
➢ L’infant té una idea inicial: quines peces o materials tinc?
➢ Una idea final: quin resultat vull aconseguir?
➢ Unes estratègies o passos intermedis: com utilitzaré els materials i quan?
– Als 9 mesos: pica el terra amb les peces.
– 1 any: encaixar alguna peça i amuntegar-les, però amb dificultat.
– 2 anys: construeix una torre o un tren.
– 3 anys: pot construir un pont, començar a encaixar formes diferents, puzles plans.
– 4 anys: especificar un camí amb molt de trànsit o granja plena d’animals.
– A partir dels 4 anys fins als 6: peces i formes de muntatge augmenten en quantitat
i complexitat, i disminueixen en mida.
NF3 – EL JOC EN LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA. EL MODEL LÚDIC

A l’escola infantil a partir dels 2 anys les aules s’agrupen per racons, fàcils
d’identificar per als infants i perquè puguin interactuar.
➢ Hi ha diferents racons com el joc simbòlic, altres poden estar orientats a
treballs més específics com el racó de la biblioteca.
Amb el joc simbòlic s’aprèn amb més fluïdesa i rapidesa si es fa de manera lúdica.
➢ L’educador/a ha de fer el paper de guia, per ensenyar a l’infant.
També tindran una funció observadora, per al final tenir una avaluació dels infants i
veure com segueix el seu desenvolupament.

Els infants han de jugar i han d’aprendre jugant. Nosaltres decidirem si:
➢ Jo li puc dirigir en el que han d’anar fent els infants en el racó.
➢ El racó pot ser lliure.
Mentre més petits siguin els infants, els racons han de ser més lliures.
Els hi hem de posar diferents propostes de joc i que ells escullin el que volen jugar.
➢ Quan volem ensenyar coses més específiques jugant, han de ser més grans.

1. EL MODEL LÚDIC.
El model lúdic és el mètode d’intervenció educativa que es basa en el joc.
Aquesta concepció educativa es fonamenta en dues consideracions:
❖ El concepte d’infància.
Considerada com una etapa amb sentit propi i unes funcions específiques.
❖ El concepte d’educació.
La pràctica educativa adopta una metodologia centrada en el joc.
El model lúdic s’aplica en diferents àmbits:
❖ En l’educació formal.
➢ Té caràcter intencional i està planificat i regulat.
➢ Ocupa el temps escolar.
❖ En l’educació NO formal.
➢ Té caràcter intencional i està planificat, però no és obligatori.
➢ Es du a terme en el temps d’oci.
 2. INTERVENCIÓ EN L'EDUCACIÓ FORMAL.
2.1. FACTORS QUE INTERVENEN EN LA PLANIFICACIÓ.
Dos components inherents a l’absència del joc:
❖ El component lúdic del joc (activitat gratificant).
❖ El component educatiu (valor didàctic).
Dues pràctiques diferenciades:
❖ Lliure, espontani i natural.
❖ Dirigit (més o menys dirigit).

2.2. METODOLOGIA EDUCATIVA.

Aconseguir que l’infant adquireixi una sèrie de coneixements, habilitats i estratègies.
➢ Aportar seguretat emocional.
➢ Evitar la distinció entre treball i joc.
➢ Presentar activitats atractives que afavoreixin l’aprenentatge significatiu.
➢ Activitats motivadores.

3. LES EDUCADORES I ELS EDUCADORS

El seu paper ha d’estar enfocat a la planificació i execució de les activitats lúdiques.
Han de procurar un context educatiu motivador.

Actuar com iniciador que fa possible l’aprenentatge: “part de la tasca del professor
consisteix a proporcionar situacions de joc lliure i dirigides en les quals intentar
atendre les necessitats d’aprenentatge dels nens” (J.R. Moyles)

Principis relacionats amb la planificació de l’activitat lúdica:

➢ El joc ha de ser enriquidor i variat.
➢ El joc ha de ser font de plaer i diversió.
➢ La teva actitud no ha de ser excessivament directiva.
➢ El joc haurà de fomentar la creativitat.
3.1. PLANIFICACIÓ D'ACTIVITATS:
Mitjançant una adequada metodologia “han d’utilitzar el joc per treballar les
intencionalitats educatives” (Guitart, R).
Variables sobre les quals l’educador/a han d’incidir:
➢ El moment evolutiu de l’infant.
➢ El grau de dificultat que exigeix l’execució dels jocs.
➢ La presentació i selecció de materials.
➢ Les necessitats educatives i personals.
➢ El domini dels mecanismes de reforç i estimulació.
➢ Els continguts procedimentals de l’activitat lúdics.
Les educadores i educadors no han d’oblidar que exerceixen com a model i referent
dels petits.

3.2. EXECUCIÓ DE LES ACTIVITATS:

Presentació de l’activitat de manera atractiva, per afavorir la implicació de l’infant.
Materials que puguin ser manipulats per cada participant.
Fer ús d’estratègies que sistemàticament reforcin la independència de l’infant.

4. ESPAIS LÚDICS A L’EDUCACIÓ FORMAL.

4.1. L’AULA. ESPAI EDUCATIU PER EXCEL·LÈNCIA.
– Cada grup ha de tenir la seva pròpia aula: identificar l’espai com a seu (confiança).
– Ha de ser versàtil i flexible. L’organització és clau (en racons).
– Dues zones diferenciades:
❖ Descans.
❖ Joc.
4.2. ALTRES ESPAIS.
❖ Aula de psicomotricitat.
– Al voltant dels 2 anys.
– Rebolcar-se, llençar-se, però també relaxar-se i conèixer el propi cos i dels altres.
– Organitzada en focus d’interès i que entrin descalços.
– Materials: mirall gran, moqueta, mantes, llençols, cordes, barres…
 ❖ Sala polivalent o d’usos múltiples.
– Activitats lúdiques que necessiten un cert temps de preparació.
– També jocs col·lectius amb motiu d’una festa.
– La comunitat educativa trenca la monotonia diària i facilita la comunicació entre
tots els membres.
❖ Biblioteca.
– Durant el primer cicle no s’acostuma a visitar. Recomanable tenir a l’aula.
– Zona per a prelectors i primers lectors.
– Espai acollidor i amb dos ambients: per a la lectura + jocs o dinamització.
– Material: catifa amb coixins, taules i cadires…
❖ Aula d’informàtica.
– En moments puntuals del curs.
– Possibilitat de tenir a l’abast recursos informàtics, a través d’Internet.

4.3. EL PATI ESCOLAR.

Ha d’afavorir el joc espontani i desenvolupament d’activitats psicomotores.
És un espai educatiu.
Activitats lúdiques lliures o dirigides.
– Hi ha d’haver:
❖ Zona de jocs de moviment.
Laberints, tubs, escales de corda, ponts, desenvolupar flexibilitat i força…
❖ Zona de jocs simbòlics i de rols.
Cabanes, iglús, castells, bancs, taules…
❖ Zona de jocs de construcció.
Sorral per construccions. La sorra s’ha de remoure i canviar periòdicament.
– Ha de complir una sèrie de condicions:
➢ Accessible per als infants amb diversitat funcional.
➢ Disposar d’àrees de jocs específics per a cada edat.
➢ Escollir el tipus de terra en funció dels jocs previstos en cada zona.
➢ Zones assolellades i d'ombra.
➢ Equipat amb els elements de joc adients i que no suposin risc.
➢ Lloc on guardar les joguines i elements de joc.
 5. L'ORGANITZACIÓ EN RACONS.
Creació d’espais on es duen a terme diverses activitats lúdiques amb una
metodologia activa i participativa.
Afavoreixen l’expressió de vivències reals, la imaginació, la creativitat i sentiments.
Poden realitzar-se activitats individualment o en grups reduïts, en funció de l’edat i
les estratègies metodològiques de l’adult.
Joc simbòlic, activitats de pintura, de fang, del llenguatge…
❖ Objectius.
➢ Afavorir un aprenentatge actiu i significatiu.
➢ Promoure el desenvolupament psicomotriu.
➢ Afavorir la comunicació i la sociabilitat.
➢ Desenvolupar el llenguatge comunicatiu.
➢ Afavorir el desenvolupament de la imaginació i la fantasia.
Des del punt de vista de l’alumnat:
➢ Compartir l’espai amb altres companys i amb un adult.
➢ Reconèixer els materials i objectes un cop observats i manipulats.
➢ Prendre consciència del propi cos.
➢ Alliberar ansietat.
➢ Expressar experiències, sentiments i emocions.
➢ Imitar models coneguts, reals o ficticis.
➢ Representar seqüències i situacions simbòliques.
➢ Reproduir escenes quotidianes a través del joc simbòlic.
➢ Utilitzar el vocabulari propi del racó.
➢ Ordenar i classificar.
➢ Descobrir el concepte suma i resta amb objectes.
❖ Muntatge.
➢ Organitzar els racons en funció de les possibilitats de l’espai.
➢ A partir dels 2-3, fins als 7-8 anys. Cobreixin les necessitats a l’edat
que pertoca, no és el mateix un racó per a infants de 2 anys que de 7.
➢ De 2-5 jugadors per racó.
➢ No s’han de sentir pressionats per finalitzar el joc.
➢ Nombre de racons segons els objectius, interessos, nombre i espai.
 ➢ Racons per al joc lliure i que siguin autònoms, per a poder dedicar-se a
altres que requereixin presència.
➢ Estructura definida, espai acotat (tancat millor), però amb una visió
general.
➢ Per delimitar racons: catifes, mobles, pòsters al sostre…
➢ Material vistós i agradable a la vista. Amb condicions de seguretat (no
pintura tòxica…). No contingui peces molt petites. Mida i pes adequats
a l’edat dels infants. Reciclats o comprats.
➢ Objectes suficients perquè no hi hagi baralles. Tampoc en excés.

5.1. EL RACÓ DE LA CASA.

– Pot ser variat (cuineta, menjador, habitació de les nines…).
– Imiten i aprenen rols, comportaments i estils de relació = els facilita la comunicació
i desenvolupament del llenguatge.
– Estimulen la psicomotricitat fina (agafant objectes petits) i la gruixuda.
– Joc lliure: l’educador/a ha d’animar i estimular la participació, NO dirigir.
– Materials: taula, cadires, sofà, telèfons, cuineta, gots, plats, coberts, pinta…
– Aconsellable si hi ha prou espai, en lloc d’una cuineta o habitació, una caseta.
5.2. EL RACÓ DE LA BOTIGA.
– Comprar i vendre.
– Al començament: s'intercanvien productes.
– De mica en mica es van introduint les monedes i quantitats (suma i resta).
– Joc lliure al començament, més endavant introduir activitats més estructurades.
– Materials: taulell, caixa enregistradora, diners, prestatges, telèfon, productes…
5.3. EL RACÓ DE LA PERRUQUERIA.
– Pentinar i maquillar.
– S’enriqueix vocabulari, s’aprèn a respectar el torn, es treballa l'organització
temporal (importància en l’ordre de les accions).
– Es desenvolupa la psicomotricitat fina.
– S'aprèn a pagar i a cobrar per un servei rebut o prestat.
– Joc lliure al començament, als 4 anys es pot introduir alguna activitat dirigida.
– Materials bàsics: rentacaps, miralls, seients, rul·los, pinces, assecadors…
5.4. EL RACÓ DE LES DISFRESSES.
– Estimula la interacció i cooperació.
– Activitats lliures o dirigides. Convenient que primer els infants es familiaritzin amb
el racó, i després es proposin jocs dinàmics.
– Material necessari: mirall gran, roba d’adult, cinturons, corbates, mocadors…
5.5. EL RACÓ DE LA CIUTAT.
– Estimula l’orientació espacial i temporal, el coneixement dels colors, l’ordre i la
classificació, la seriació, les correspondències i la manipulació de formes i mesures.
– Coordinació ull-mà (moure cotxes, fer pujar i baixar ascensor amb manovella…).
– Material adient a l’edat: garatge de dues plantes, catifa amb carreteres…
5.6. EL RACÓ DE CONSTRUCCIÓ.
– Ajuda a estimular l’orientació espacial i temporal i el desenvolupament de la
psicomotricitat fina i gruixuda.
– Potenciar la creativitat i facilitar l’exploració de la realitat.
– Ús de materials menys estructurats: capses de cartó, de plàstic, de totes mides…
– També un sorral (1,5x1,5).
5.7. EL RACÓ DEL JOC DIDÀCTIC.
– Estimular les funcions intel·lectuals i psicomotores.
– Materials en funció a l’edat: puzles, jocs per enfilar, per ordenar, per classificar…
– També calen caixes grosses per guardar el material, prestatgeries, cadires i taula.
5.8. EL RACÓ DE PSICOMOTRICITAT.
– En funció de l’edat es promouen diferents activitats.
– Estimular la coordinació psicomotora, l’estructuració espacial i temporal, l’esquema
corporal i la percepció.
– Expressar-se mitjançant el cos.
– Activitats de joc lliure individual i grupal.
– Material: senzilles caixes de fusta per construir estructures, matalassos, blocs…
5.9. EL RACÓ D'INFORMÀTICA.
– A partir del segon cicle: a l’aula es pot muntar un PC o tauletes.
– Treballar i reforçar alguns objectius mitjançant determinats jocs.
– Poden ser individuals, per parelles o en petit grups.
 NF4 – LES JOGUINES I EL JOC.

1. EL CONCEPTE DE JOGUINA.
Qualsevol objecte comercialitzat o no, trobar casualment o creat per si mateix que
l’infant utilitza per jugar. Qualsevol objecte pot convertir-se en joguina.

1.1. LA CONNEXIÓ ENTRE JOC I JOGUINA.

– El joc i la joguina NO estan units, poden existir l’un sense l’altre.
– Diversos estudis diuen que els infants es poden passar hores jugant sense cap
material de suport (quan juguen amb el seu cos, al veig-veig, pica paret…).

1.2. CONCLUSIÓ. SÓN LES JOGUINES BÀSIQUES PER JUGAR?

– El joc arriba primer i la joguina el segueix, per tant, la joguina no és imprescindible
en el joc infantil.
– Qualsevol objecte pot canviar de finalitat.
– Malgrat que les joguines no són imprescindibles, la majoria dels infants les utilitzen
en el seu joc.

1.3 DEFINICIONS DE JOGUINA.

❖ P. Borotav: “malgrat l'abundància i la diversitat esmentades, la joguina és
l’accessori que constitueix per si mateix l’element suficient del joc”.
Pel que fa la seva funció: “només l’ús confereix a la joguina el seu caràcter definitiu,
un objecte concebut com a joguina i que serveixi per a una altra finalitat i no es faci
servir per jugar, no és una joguina”.
❖ M. de Borja: “un element espacialment pensat, dissenyat i elaborat per
estimular i diversificar el joc humà”.
Pel que fa la seva funció: “realitzats per entretenir els infants, n’estimulen l’activitat a
partir de la qual incideixen en el desenvolupament del cos, la motricitat, l’afectivitat,
la intel·ligència, la creativitat, la sociabilitat”.
 1.4. CARACTERÍSTIQUES DE LA JOGUINA.
La joguina ha de ser vista com un objecte de joc, no ha de ser mai un objecte per
observar.
➢ Interessar als infants, despertant les seves ganes de jugar.
➢ Afavorir la progressió del joc en les etapes evolutives, facilitant tots els tipus
de jocs.
➢ Recolzar el desenvolupament infantil en totes les dimensions.
➢ Respondre a les necessitats dels infants que l’utilitzen.
➢ Potenciar el joc però no substituir-lo.
➢ Fomentar la creativitat i imaginació.
➢ Afavorir la llibertat d’acció.

2. ORGANITZACIÓ I SELECCIÓ DE MATERIAL LÚDIC.

Hem de tenir en compte:
➢ Els recursos materials per al joc poder ser comercialitzat però també
qualsevol material o objecte.
➢ L’edat dels infants (a l’hora de seleccionar els materials).
➢ Les joguines de fàcil maneig, senzilles de forma i creadores d’activitat.
➢ Les joguines han de ser variades i suficients però amb mesura, ja que en
excés pot provocar dispersió i originar apatia i rebuig.
2.1. CLASSIFICACIÓ DE LES JOGUINES SEGONS.
❖ L’edat.
Joguina recomanada a partir de ……… edat.
❖ L’estat evolutiu i el tipus de joc.

Estadi sensoriomotor i joc funcional

Edat Joguines i material de jocs preferits

De 0 a 3 mesos – Propi cos i de les persones adultes.

– Mòbils amb música, cintes de colors, objectes de goma i soroll…

De 3 a 6 mesos – Propi cos i de les persones adultes (continua).

– Mòbils amb música, cintes de colors, objectes de goma i soroll (continua).
– Al cotxet: boles de plàstic, tela o objectes que abasti amb facilitat.
– A terra: manta amb objectes al seu abast que es moguin o facin soroll.
De 6 a 12 mesos – Objectes grans que rodin ii pugui agafar fàcilment amb les mans.
– Caminadors per ajudar-lo a posar-se dempeus.
– Mantes de joc amb estímuls tàctils, sonors i auditius, pilotes amb mides diferents, ninos o
animals de drap amb tacte suau…
– Moment d’objectes reals i quotidians: taps, roba, fruites, esponges…
– Jocs d’encaixar molt senzills, grans i de colors.

De 12 a 24 mesos – Necessaris els mòbils (continua).

– Gran importància a altres joguines: cotxes, trens, helicòpters o avions.
– Han de ser grans, per facilitar la manipulació. També tricicles.
– Estris quotidians de colors i mida real.
– Afegir joguines fàcils de construcció, la galleda i pala amb l’aigua…

Estadi preoperacional i joc simbòlic

Edat Joguines preferides

De2 a 4 anys – Tota mena d’objectes que afavoreixin el joc simbòlic: cuinetes, garatges, botigues,
perruqueria…
– Introducció d’instruments musicals i material d’expressió.
– Importants les bicicletes, tricicles, cavallets…

De 4 a 6 anys – Molt difícil separar les joguines per tipologies de joc. El joc simbòlic té per característica
facilitar el pas al joc col·lectiu.
– Jocs de cuina, cura de nadons, professions…
– Facilitar objectes que afavoreixin l’expressió plàstica, gestual i musical.
– Molt valorats els cotxes, trens, avions, patins, patinets… (continua).
– Materials de construcció: muntatges més elaborats, peces més petites.
– Augmenten el grau de dificultat dels puzles.

Estadi de les operacions concretes i joc de regles

– Varietat d’objectes lúdics.

– Pràctica d’esports i jocs físics: pilotes, monopatins, cèrcols, cordes…
– Jocs d’estratègia: escacs, dames, dòmino, cartes…
– Realització de representacions.
– Cotxes, trens, naus… funcionen amb piles.

❖ L’àrea de desenvolupament.

Àrea que Tipus de joguines

fomenten

Motricitat – Caminadors, tricicles, bicicletes, patins, jocs de punteria… Qualsevol joguina que
Bàsica inciti a moure’s i desenvolupar moviments.

Motricitat Fina – Jocs de construcció, d’habilitat, nines… Qualsevol joc que manipuli peces petites.
Sociabilitat – Jocs d’imitació com cuinetes, cotxes, botigues, jocs de fuster… Els que impliquin
participació en diverses persones.

Intel·ligència – Jocs d’associar, diferenciar formes i colors, reflexionar, construir… Tots els que
convidin a pensar de manera més o menys elaborada.

Creativitat i – Jocs d’imitació, expressió, manualitats… Tots els que permetin inventar, imaginar o
imaginació crear situacions o objectes propis.

Afectivitat – Nines o ninots de peluix-... Tota mena de personatges o objectes que despertin en
els infants sentiments d’aferrament.

Llenguatge – Jocs d’expressió, vocabulari, imitació… Tots aquells que exigeixen el llenguatge per
participar-hi.

2.2. MÈTODE DE CLASSIFICACIÓ ESAR

Divisió de les joguines agrupades en grans famílies o etapes de joc.
- (E) 1. Joc d’exercici / funcional.
- (S) 2. Joc simbòlic.
- (A) 3. Joc de construcció.
- (R) 4. Joc de regles.

3. QUALITAT I SEGURETAT DE LES JOGUINES.

La seguretat és prioritària en la selecció de les joguines.
Per tant, serà imprescindible disposar de:
➢ Uns criteris exigibles de qualitat que tota joguina ha de complir.
➢ Una normativa i un desplegament legislatiu que reguli les condicions de
seguretat de les joguines i en delimiti les responsabilitats dels diferents agents
implicats.
➢ Unes instruccions encarregades de supervisar, certificar i garantir que les
joguines compleixen els requisits de qualitat i seguretat exigibles.
➢ Una vigilància estricta que garanteixi l’aplicació d’aquestes lleis.
Criteris de qualitat de les joguines:
➢ Qualitat material.
➢ Qualitat formal.
➢ Qualitat educativa.
3.1. QUALITAT MATERIAL.
Suposa que els materials utilitzats han de ser sòlids, estar exempts de perills i no ser
tòxics.
➢ Ser resistents a l’ús i evitar peces sofisticades que puguin ser fàcilment
destruïdes amb els cops.
➢ No presentar arestes que puguin provocar ferides a l’infant.
➢ La mida de les peces s’ha d’adequar a l’edat.
➢ Fàcils de netejar.
➢ No contenir productes tòxics, ja que l’infant sovint se’ls duu a la boca.
3.2. QUALITAT FORMAL.
Es refereix a que l’aspecte, la forma i la utilització siguin agradables i simples.
➢ Recomanable que siguin fàcils de muntar i guardar.
➢ Escollir joguines que puguin manejar fàcilment i que resultin atractives.
3.3. QUALITAT EDUCATIVA.
Fa referència a que la joguina s’adapti a les necessitats i nivell de desenvolupament.
➢ Ha d’afavorir el desenvolupament de les capacitats com la lectura, escriptura
o matemàtiques, i també la creativitat, afectivitat, adquisició d’hàbits…
➢ La majoria si s’utilitzen adequadament, són educatius.
3.4. MARCATGE DE JOGUINES.
Per a comercialitzar joguines legalment a la UE, els fabricants han de comprovar el
compliment de la normativa per a cada joguina i col·locar el marcatge (CE), com a
garantia de seguretat.
3.5. INSTITUCIONS QUE GARANTEIXEN QUALITAT I SEGURETAT.
❖ AENOR: Normalització de la joguina.
– Distintiu N. Es certifica que durant el procés de fabricació s’ha complert la
normativa establerta
❖ AIJU (Institut Tecnològic de la Joguina).
– Potenciar la investigació en el sector de la joguina.
– Informar els consumidors sobre quines empreses ofereixen garanties de qualitat
de la Guia de la joguina.
 4. LA JOGUINA I LA TRANSMISSIÓ DE VALORS.
Els adults hem d’escollir les joguines tenint en compte que, per mitjà del joc que
proposen, s’ha d’estimular el creixement de l’infant.
Han de transmetre valors positius com la cooperació, el respecte als altres i al medi
ambient, i evitar joguines que transmetin valors sexistes o que incitin a la violència.
Repercuteix negativament en els infants:
➢ La manca o defecte de joguines.
➢ L’excés o superabundància de joguines.
El defecte de joguines genera desigualtat:
➢ Desigualtat social: la possessió de joguines delimita la condició social.
➢ Desigualtat cultural i educativa: la manca de joguines priva els nens que no
en tenen de les possibilitats de desenvolupament que aporten.
➢ Desigualtat afectiva: erròniament es percep la recepció de joguines com un
termòmetre de l’afecte.
L’excés de joguines:
➢ En cap cas és necessària una gran quantitat de joguines per a gaudir del joc.
➢ La compra d’una joguina no ha de ser mai una acció irreflexiva ni impulsiva.
➢ El consum i el com es consumeixen aquestes joguines reflectirà els valors en
els que s’està educant a l’infant.
➢ Els rituals socials augmenten el consumisme de joguines.
4.1. LA JOGUINA RECICLADA.
Les tres “R” (reduir, reutilitzar, reciclar).
Augmenta la sensibilitat i el compromís amb la sostenibilitat mediambiental.
Es veu reflectit a nivell educatiu que cada dia són més els professionals que opten
per la joguina reciclada en les seves dues variants:
➢ Tallers de construcció de joguines.
➢ Reutilització de joguines.
4.2 LA JOGUINA PER L'EDUCACIÓ A LA PAU.
Polèmica respecte als jocs i joguines bèl·liques:
➢ La joguina bèl·lica crea o afavoreix l’agressivitat en els infants.
➢ La joguina bèl·lica canalitza l’agressivitat de manera positiva i sense
conseqüències.
4.3. LA JOGUINA I LA IGUALTAT DE GÈNERE.
S'entén com comportaments sexistes aquells que contribueixen a la perdurabilitat i
l’agreujament de la discriminació entre gèneres.
Els comportaments sexistes es manifesten en una sèrie de rols i estereotips
clarament diferenciadors i discriminatoris del sexe masculí respecte al femení.
Quan s'inicia l’adopció de rols sexistes?
➢ Des de bressol inculcant als infants amb jocs i joguines diferenciades segons
el sexe.
➢ A les primeres edats, quan encara les joguines no són escollides de manera
indiferenciada.
➢ A l’entrada del joc simbòlic: rol futur de cada sexe. Encara es colera que
juguin amb tot tipus de joguines.
➢ A primària és inconcebible que l’infant jugui amb cuinetes o nines, tot i que les
nenes ho fan amb joguines de nens.
Algunes consideracions sobre la joguina:
➢ Utilitzada com cal, ajuda a famílies i professionals a lluitar contra el sexisme.
➢ Facilitar una joguina diferent d'un nen que a una nena pot provocar, a escala
cognitiva, un desenvolupament diferencial.
➢ Les joguines sexistes perpetuen la diferenciació i la jerarquització de rols.
➢ És més freqüent que els nens juguin amb joguines tradicionalment associades
al seu gènere d’una manera més dirigida i rígida que les nenes.

5. LA PUBLICITAT DE LES JOGUINES.

La publicitat de joguines presenta unes característiques:
➢ Manca de realisme de les joguines presentades en els anuncis publicitaris.
➢ El desajustament entra la visió del producte i la realitat.
➢ Sobre estimulació que fa que els infants no tinguin una idea ajustada del que
els agrada o del que volen en realitat.
➢ Reforç dels valors sexistes, classicistes o bèl·lics.
➢ La publicitat de joguines se sustenta en dos tipus de missatges:
○ El dirigit al públic infantil al que crea el desig del producte.
○ El dirigit a les persones adultes que han de comprar-lo.
Els fabricants ofereixen la venda de joguines a través de la publicitat que no és
utilitzada de forma informativa, sinó persuasiva.
Article 7 sobre els drets del menor:
➢ La publicitat per televisió no contindrà imatges o missatges que puguin
perjudicar els menors moralment o físicament.
➢ La publicitat no haurà d’incitar directament aquests menors a la compra d’un
producte explotant la seva inexperiència o credulitat, ni a la persuasió de la
família perquè comprin els productes.
➢ Pel que fa la televenda de joguines o publicitat, les joguines no hauran d’induir
a error sobre les seves característiques, ni sobre la seva seguretat ni tampoc
les capacitades i aptituds necessàries per utilitzar-la.
➢ La televenda no incitarà els menors a adquirir o arrendar directament
productes i béns a contractar la prestació de serveis.