Aprenentatge i ensenyament de les Ciències Naturals

Grup 10B: Judit Antón, Iñaki Avila, Alan Beltrán, Ona Orozco

TASCA SONORA
1. Mapa conceptual:

1
 Aprenentatge i ensenyament de les Ciències Naturals
Grup 10B: Judit Antón, Iñaki Avila, Alan Beltrán, Ona Orozco

2. Disseny experimental de control de variable:

A- Com es que sentim el despertador quan el tenim amagat a l’armari? Argumenta-ho.

Llista de variables:

 Dues capses de cartró exactament iguals.

 Un rellotge.

Problema:

Com afecta el so al fet de modificar l’ambient on sona?

Variable independent:

Les caixes on sonarà el rellotge.

Variable dependent:

El so.

Variable control:

La resta de variables, com és el rellotge.

2
 Aprenentatge i ensenyament de les Ciències Naturals
Grup 10B: Judit Antón, Iñaki Avila, Alan Beltrán, Ona Orozco

Disseny experimental:

 Desenvolupament:

 Cas 1:
1. Programem el rellotge per tal que soni l’alarma en 1 minut.
2. Esperem que soni l’alarma i ens fixem en el volum del so.
 Cas 2:
1. Programem el rellotge per tal que soni l’alarma en 1 minut.
2. A continuació, l'introduïm en una de les capses que estigui completament tancada, penjant de la tapa. És important que
el rellotge pengi (si és d’un fil, millor) perquè si es repenja a la base de la capsa, el so es transmetrà a causa de la
vibració del recipient.
3. Esperem que soni l’alarma i ens fixem en el volum del so.
 Cas 3:
1. Programem el rellotge per tal que soni l’alarma en 1 minut.
2. A continuació, introduïm el rellotge en una segona caixa. Aquesta estarà tancada a excepció de dos forats que farem en
un dels costats. És important que el rellotge pengi (si és d’un fil, millor) perquè si es repenja a la base de la capsa, el so
es transmetrà a causa de la vibració del recipient.
3. Esperem que soni l’alarma i ens fixem en el volum del so.

3
 Aprenentatge i ensenyament de les Ciències Naturals
Grup 10B: Judit Antón, Iñaki Avila, Alan Beltrán, Ona Orozco

 Rèplica: No n’hi ha prou amb un sol experiment per demostrar el fet. Per tal de descartar que els resultats siguin a l’atzar, es repeteix
l’experiment diverses vegades.

Resultats:
En el cas 2, quan l’alarma del rellotge sona dins la caixa, des de fora se sent més fluix que quan no es troba dins el recipient. En canvi, en
el tercer cas l’alarma se sent més fort que quan el rellotge es troba tancat completament, però més fluix que quan no el tenim tancat.

Conclusió:
El so és una ona mecànica longitudinal esfèrica de pressió, és a dir, es trasllada per cops i rebota per l’espai. En aquest experiment hem
demostrat el fenomen d’absorció pel que fa al cas 2, ja que part de l’energia que transmeten les ones sonores del rellotge han estat
absorbides pel medi, en aquest cas la capsa de cartró. En canvi, en el cas 3, hem pogut observar el fenomen de difracció perquè les ones
sonores del rellotge s’han topat amb la capsa, però han trobat un forat que ha estat un nou punt de partida de l’ona sonora. Això ha permès
que les ones es puguin propagar fora de la caixa i que sonin més fort que al cas 2.

D- Podríem sentir sons a la Lluna? I al fons del mar? Argumenta-ho.

4
 Aprenentatge i ensenyament de les Ciències Naturals
Grup 10B: Judit Antón, Iñaki Avila, Alan Beltrán, Ona Orozco

Llista de variables:

 Recipient i la bomba de buit.

 Rellotge alarma submergible.

 Aigua.

Problema:

Com afecta el so si modifiquem el medi material per on es propaga?

Variable independent:

El medi en el qual es pot transmetre o no transmetre el so.

Variable dependent:

El so de l’alarma.

Variable control:

La resta de variables, com ara són: l’aigua, la bomba de buit, etc.

5
 Aprenentatge i ensenyament de les Ciències Naturals
Grup 10B: Judit Antón, Iñaki Avila, Alan Beltrán, Ona Orozco

Disseny experimental:

 Desenvolupament:

 Cas 1:

1. Programem el rellotge per tal que soni l’alarma en 1 minut.

2. A continuació, l'introduïm en el recipient, penjant de la tapa, però sense el buit. És important que el rellotge pengi
(si és d’un fil, millor) perquè si es repenja a la base de la capsa, el so es transmetrà a causa de la vibració del
recipient.

3. Esperem que soni l’alarma i ens fixem en el volum del so.

 Cas 2:

1. Repetim ara l’experiment, però aquesta vegada fent el buit amb la bomba de mà (tot el que puguem). És important
que el rellotge pengi (si és d’un fil, millor) perquè si es repenja a la base de la capsa, el so es transmetrà a causa de
la vibració del recipient.

2. Esperem que soni l’alarma i ens fixem, de nou, en el volum del so.

 Cas 3:

6
 Aprenentatge i ensenyament de les Ciències Naturals
Grup 10B: Judit Antón, Iñaki Avila, Alan Beltrán, Ona Orozco

1. Programem el rellotge per tal que soni l’alarma en 1 minut.

2. A continuació, l'introduïm en el recipient ple d’aigua. És important que el rellotge pengi (si és d’un fil, millor)
perquè si es repenja a la base de la capsa, el so es transmetrà a causa de la vibració del recipient.

3. Esperem que soni l’alarma i ens fixem en el volum del so.

 Rèplica: No n’hi ha prou amb un sol experiment per demostrar el fet. Per tal de descartar que els resultats siguin a l’atzar, es
repeteix l’experiment diverses vegades.

Resultats:

En aquest experiment, veiem com en treure aire d’un recipient cada vegada escoltem menys el so. D’altra banda, quan el rellotge es troba
en l’aigua se sent bé.

Conclusió:

El so es produeix per la vibració d’un medi material i per propagar-se necessita també un medi
que pugui vibrar, per exemple, l’aire, l’aigua, etc. Per això, en el buit és impossible que
el so es transmeti. Per tant, la intensitat del so dependrà del buit que hàgim pogut aconseguir.

7
 Aprenentatge i ensenyament de les Ciències Naturals
Grup 10B: Judit Antón, Iñaki Avila, Alan Beltrán, Ona Orozco

3. Annex:

- Incloure un d’aquests dissenys en un o més d’un ODS amb la seva justificació.

En primer lloc, el disseny experimental A podríem incloure’l a l’objectiu número 13 “Acción por el clima”, ja que utilitzem capses de
cartró reutilitzades en comptes de caixes de plàstic per a dur a terme el nostre experiment.
En segon lloc, el disseny experimental D podríem incloure’l a l’objectiu número 12 “Producción y consumo responsables”, ja que un cop
hem acabat l’experiment, hem reutilitzat l’aigua per regar les plantes que tenim a casa.

- En quina fase del cicle d’aprenentatge se situen aquestes activitats?

Aquestes activitats se situen a dues fases. Per una banda, a la fase d’aprenentatge tres, ja que hem estructurat tots els coneixements que
tenim a través d’un mapa conceptual plasmant tots els continguts treballats. D’altra banda, a la fase d’aprenentatge quatre, ja que hem
aplicat els coneixements creant dos dissenys experimentals per posar en pràctica tots els continguts apresos.