JOC DE CAPS

Vocabulari
- Endolades. Cobert de dol. Dent negra i corcada.
- Avidesa. Desig fort i intens de tenir, fer o aconseguir una cosa.
- Gargarismes. Medicament líquid que s'utilitza per fer gàrgares.
- Alambí. Aparell que serveix per destil·lar un líquid. Escalfa el líquid per
convertir-lo en vapor i un cop es refreda es converteix en líquid de nou.
- Sediments. Acumulació incoherent de partícules minerals, rocoses o
orgàniques, transportades per l’aigua o el vent.
- Beneiteria. Acte o dita que manifesta ximpleria, credulitat o innocència. Cosa
poc important o de poc valor.
- Espeternegar. Moure amb força les potes o les cames.
- Esgaiar. Tallar alguna cosa de manera que es vagi reduint el seu tamany.
- Embriagar. Emborratxar.
- Llangorós. Estat de decaïment, físic o moral, prolongat. Manca d'activitat,
d'energia.
- Eixida. Sortida.
- Mortuïna. Tènue, dèbil, suau o que té poca força.
- Engrunar. Dividir o reduir a trossos petits.
- Escapçar. En els jocs de cartes, dividir la pila d'una baralla en dues per tal
que es torni a formar una sola pila
- Malfatxats. Fatxa: Aspecte exterior d’una persona. Manera de mostrar-se)
- Entelat. Recobrir un vidre de baf (vaho)
- Escatant. Treure rascant la capa que s'ha format en la superfície d'una cosa.
- Silicats. Mineral compost de sal.
- Enervant. Que fa perdre el nervi, l'energia, el vigor.
- Tafur. Persona que es dedica professionalment als jocs d'atzar i que mira de
guanyar enganyant els altres jugadors.
- Canotier. Barret de palla de copa recta.
- Miratge. Imatge o representació enganyosa de la realitat provocada per la
imaginació o per una interpretació errònia

Frases fetes
No s’ha localitzat cap frase feta.

Argument + estructura

CONTEXTUALITZACIÓ
Hermes de Tamariu era darrere el taulell com sempre, els jugadors de cartes al seu
lloc habitual, engrescats amb la partida. Semblava ser un vespre de divendres
normal, amb pensaments i cabòries usuals, dins d'un bar aturat en el temps, així
com el mateix Hermes, que té la percepció que aquella partida de cartes ha quedat
congelada en el temps, i que en el lloc dels jugadors reals, visualitza antics
jugadors.
NUS - PLANTEJAMENT CONFLICTE
Hermes comença a percebre una alteració en la realitat, li sembla que alguna cosa
estranya ocorria amb els caps dels jugadors, que finalment es van acabar desfent.
El cap de Joanet apareix en un dels cossos, i comença a cantar la seva cançó (Ai, la
Xima). Els caps no semblen adonar-se'n de la presència d'Hermes, ell mentrestant
s'intenta tranquil·litzar intentant recuperar el sentit.

Va començar a haver-hi un joc de caps, en el qual anaven apareixent, desapareixent

i sent substituïts per altres. Hermes observa que la partida es repeteix
contínuament, però amb caps i identitats diferents, tot ells tenien la partida perduda
només començar.

GIR DELS ACONTEIXEMENTS

Després del tràfec de caps, Hermes observa que en un dels cossos apareix el seu
propi cap. I seguidament n'apareix un altre, aquest vestit de milicià en la Batalla de
l'Ebre. El tercer dels seus caps apareix fossilitzat amb una aranya negra que li
pujava per la galta. Hermes està horroritzat no sap què fer.

El cap de Sebastià Peris el comença a parlar. Per recordar-li de què li toca jugar la
partida, és a dir viure i afrontar la vida, i no mirar a cap a l'altre cantó, però en el seu
cas s'haurà d'enfrontar a ell mateix, a totes les seves versions passades.

DESENLLAÇ
S’intueix que Hermes accepta i acaba ‘jugant la partida’, acaba fent cas del seu
propi miratge, de l’ensenyament que li dona, acaba afrontant la realitat del present,
doncs després de més de trenta anys li torna a donar corda al rellotge que marcava
una hora morta.

Tema principal i subtemes

ESTAR ATURAT I ENCADENAT EN UN TEMPS PASSAT, EVASIÓ DE LA

REALITAT, NO VIURE EL PRESENT, NO AFRONTAR LA VIDA.
Viure la vida des del punt de vista d’un espectador, no des del punt de vista d’un
jugador.

Subtemes:
- Desesperança, haver-se rendit a la desil·lusió de la vida.
- Enfrontar-se a les pors, als penediments i als fantasmes del passat, i a les
il·lusions mortes.
- Les diferents maneres que els jugadors (humans) afronten la vida.
- Manipulació i enganys de ‘jugadors’ més poderosos.
- Mirar en direcció contraria a la mort.
- Sense la mort no hi ha vida.

Personatges i característiques
Hermes de Tamariu (protagonista)
- Ofici: cafeter
 - Home gran, observador, que s’evoca constantment a la reflexió i als
pensaments.

- Esgotat i consumit per la hipocresia, per les paraules buides, la ximpleria, etc.
del món, en el que s’inclou, i que el fan ser desconfiat i tenir poca esperança.

- Un home que reconeix que s’està fent vell, però que malgrat el pas del temps,
sembla que s’hagi quedat aturat i estancat en una realitat passada, el seu
entorn així ho demostra . Li costa afrontar aquest pas del temps, viu en el
passat i no és capaç d’assumir la realitat del present. Veu aquella partida de
jugadors eterna, que s’ha prolongat i s’ha repetit fins aquell moment present.
Viu en la melancolia, li agradaria tornar als temps d’abans.

- Aquest miratge causa que les estructures temporals d’Hermes es

desestructurin. El seu passat torna a estar present i latent en carn viva, reviu
de les cendres.

- El persegueix el passat, un fet del qual va fugir i que se’n penedeix, que el
converteix en un covard, ja que va mirar en una altra direcció. Un dia va optar
per tenir una vida fàcil, i les decisions del passat el venen a visitar, per a
recordar-li que la mort l’està esperant més impacient que mai, i que per molt
que sempre acabi guanyant la partida és el que ens impulsa a jugar en el joc
de la vida. La paradoxa de què sense la mort no hi ha vida.

- Veu la vida completament injusta, una vida en què es viu enganyat.

- Hermes necessita avançar amb el temps. Per fer-ho s’ha d’afrontar als seus
propis fantasmes (a les seves versions passades d’ell mateix), afrontar la
vida, tancar una etapa passada i enfrontar-se a la realitat. Atrevir-se després
de tants anys d’evasió, a jugar, no a observar-la des de darrere el taulell.

- Finalment ho fa, està dispost avançar i a tirar endavant, ja que després de

tants anys dona corda de nou al rellotge del bar.

Els jugadors de cartes. Són caps que constantment apareixen i desapareixen dels
quatre cossos que juguen a cartes, Hermes els compara amb les instal·lacions de
ninots de fusta per on la gent treu el cap. Un acte on la gent es mira al mirall entelat
de les il·lusions mortes, i que del record arriba un ressò trist, mirall en què Hermes
es sentiria possiblement reflectit.

- Bartomeu, Joan, Toni, i el quart jugador que no deixa esmentat el nom, no el

menciona (Jugadors del present).

(Jugadors del passat)

- Francesc Ibars. Es va exiliar a França.

- Joanet del Sastre. Un jugador que sempre cantava. Va morir a la mina desfet
per un cartutx de dinamita que va explotar més aviat del compte. El mateix
Hermes li va tancar els ulls el dia que va morir, i el va portar a dintre del taüt,
per aquesta raó en aparèixer el seu cap en primer lloc, tenia clar que era una
 mena d’il·lusió, que l’escena no estava succeint en realitat.

- Sebastià Peris. Sempre tenia una pipa mentre jugava. Durant la guerra va
caure al front de Terol.

Hi ha jugadors que quan els tocava jugar es resistien a posar-se al cos, fent
ganyotes de fàstic o de por, se’ls veia atabalats durant tota la partida com si no
sabessin què fer-ne. Altres membres, molt pocs, s’hi adaptaven de seguida com si
fossin fets a mida l’un per l’altre. Hi havia qui plorava abans de començar, qui
llançava les cartes amb desesperació, qui s’amagava l’as dins la màniga, el que
jugava tranquil, el que es pensava la basa, el que ajudava al company, etc. L’avar
amagant tot el que guanyava, el que envejava el cos de l’altre, etc.

Temps històric (època) temps relat

- Temps històric: (el gran rellotge de paret que marcava les dues del migdia de
trenta-dos anys enrere) (Ja deu fer ben bé trenta anys de tot allò, i tot i això, li
havia fet l’efecte que, al lloc dels jugadors, hi eren Francesc Ibars, Joanet del
Sastre i Sebastià Peris) (Sebastià, durant la guerra (civil) va caure al front de
Terol). Algunes cites temporals i històriques que l’autor menciona, serveixen
d’evidència per tal de poder aproximar-nos al temps històric del conte, que
més o menys es situaria en l’any 1969 (degut a que són trenta-dos anys
després que la Guerra Civil espanyola comencés).

- Temps relat: Març, un divendres al vespre.

Espai: intern i extern

- Espai intern: en un principi la història es contextualitza en un espai real, un
bar de poble antic, amb columnes i espills (El Peix que Fuma). També està
aturat en el temps, reflecteix l’estat interior d’Hermes. Té un rellotge que
marca una hora morta de fa molts anys (les dues del migdia de trenta-dos
anys enrere), una cafetera vella que no s’ha renovat.

- (Es podien veure velles imatges blavoses com vagues taques de fum.)

- L’establiment era gairebé buit. Només estaven els quatre jugadors que juguen
cada nit a la tauleta del fons, a la dreta del billar i a sota del gran rellotge de
paret.

- A mesura que la història avança, els miratges i els successos que aniran
ocorrent conforme les il·lusions d’Hermes, aniran transformant l’espai en un
context inversemblant, per acabar recuperant el seu estat ordinari, en quan
Hermes recupera el sentit i torna a la realitat.

Relació conte amb títol

La partida dels jugadors no representa una simple partida de cartes, sinó que juguen
a la partida de la vida. Els caps juguen i es van turnant en aquesta partida,
apareixen i desapareixen, igual que les persones. Els seus rostres són la identitat de
cada jugador, de cada ciutadà, de cada humà, lligats a uns cossos estranys que no
podien escollir abans.

Cada jugador, fa les seves pròpies jugades, és a dir afronta la vida i la juga a la seva
manera. Uns tenien fàstic, por, atabalament, altres jugaven tranquils i segurs, i
d’altres que eren avars, que jugaven amb afany, que eren envejosos, etc. Fos quina
fos la seva jugada, estaven condemnats a jugar, a viure.

És un simbolisme de la partida més gran a la que les persones s’enfronten, la vida.

Conclusió i forma
Hermes s’ha d'enfrontar als seus fantasmes del passat, a les seves pors, als seus
penediments, a la seva melancolia, el seu desig de tornar als temps d’abans.

La il·lusió d’Hermes li fa veure la realitat de tots aquests anys. Des de molt temps
havia exercit un paper en la partida simplement d’observador, havia deixat que
passés per davant seu. Se’n dona compte de que tot i que no li agradi, ha d’afrontar
la realitat i jugar la partida, deixant enrere el passat, i jugar en el present, que és
l’única manera de poder viure. Cap temps és per quedar-s’hi cal seguir endavant,
seguir caminant.

(Tanmateix, aquells temps, a desgrat de tot el que vam fer, no eren per quedar-s’hi, i
aquests tampoc no ho seran. Cal sempre caminar.)

El relat exposa com les persones juguen al joc de la vida. Una partida que es
repeteix (sempre amb les mateixes cartes brutes i desgastades). Els jugadors
juguen cegats per una il·lusió, i no se’n donen compte que viuen manipulats i
enganyats per un tafur més gran i poderós que ells. Que només començar ja tenen
la partida perduda, ja que la mort sempre acabarà guanyant de qualsevol manera,
però que tot i així, cal jugar-hi bé fins al final, i Hermes s’havia rendit abans. El donar
corda al rellotge després de trenta-dos anys, és la manera en què Hermes decideix
mirar endavant i ‘reprendre la partida’.

L'ull esquerre de tomàs d'Atura:

1. Frases fetes en el text:

En el text es troben algunes frases fetes que ajuden a donar una atmosfera
específica i a enfortir la caracterització dels personatges:

• "Aviat eixirà el sol": Aquesta frase indica un moment específic del dia, que podria
ser el matí. S'associa amb la rutina i el deure, ja que la persona ha de sortir per anar
a treballar.
• "Tres cops a la porta. Tot seguit un trotar cada vegada més fluix": Aquesta
expressió evoca una atmosfera de misteri i anticipació. L'ús dels "trets" i el "trotar"
suggereix moviment i intriga.
• "El dia que el va comprar vaig trobar sal a l'escala": Aquesta frase suggereix una
connexió màgica o simbòlica amb la compra de l'ull de vidre. L'aparició de la sal
podria ser vista com un símbol de protecció o com un ritual.
2. Argument i l’estructura del text:

L'argument del text gira al voltant de les complicacions d'una relació amorosa il·lícita
entre Alexandre i Elvira, que s'enfronten al risc de ser descoberts per Tomàs d'Atura,
amic d'Alexandre i conegut de la parella. A més, s'introdueix un element misteriós:
un ull de vidre que sembla tenir connotacions simbòliques o màgiques.

Quant a l'estructura, el text està compost principalment de diàlegs entre els

personatges, intercalats amb les reflexions internes dels mateixos. Això crea una
dinàmica interessant ja que permet al lector entendre les preocupacions i els temors
dels personatges mentre es desenvolupa la trama.

3. Temes i subtemes:

• Desconfiança i paranoia entre els personatges: La desconfiança és un element

clau al llarg del text. Els personatges es mostren recelosos els uns dels altres,
especialment quan es tracta de la possibilitat de ser descoberts.
• Misteri i superstició relacionats amb l'ull de vidre: L'ull de vidre és un element
simbòlic que afegeix una capa de misteri al text. Les seves propietats o simbolisme
no estan totalment clars, però sembla tenir un significat especial per als
personatges.
• La mina com a ambient opressiu i angoixant: La mina s'utilitza com a teló de fons
per a l'acció. Aquesta descripció de la mina transmet una sensació d'opressió i de
foscor, creant un ambient agobiant per als personatges.
• La presència constant del Negre com a element amenaçador: El Negre és una
presència que apareix repetidament al llarg del text. Encara que pot ser un gos real,
també podria ser vist com un símbol de perill o amenaça constant que sobrevola els
personatges.
• La relació amorosa entre Elvira i Alexandre: La relació entre Elvira i Alexandre és
el motor principal de la trama. Està plena d'angoixa, secrets i riscos. Els personatges
es veuen forçats a ocultar la seva relació i a enfrontar-se a les conseqüències si
aquesta fos descoberta.
Argument:

"L'ull esquerre de Tomàs d'Atura" és una narració que ens transporta a un petit
poble amb una vida marcada per les rutines i les complicacions d'una relació
amorosa il·lícita. La trama se centra en les vides d'Alexandre, Elvira i Tomàs d'Atura,
i com aquestes es veuen interconnectades per una sèrie de relacions i secrets.
Alexandre, un home treballador de la mina, és el protagonista principal. Està immers
en una relació amorosa amb Elvira, una dona misteriosa que sembla ser un punt de
conflicte entre Alexandre i el seu amic Tomàs d'Atura. Tomàs és una figura
interessant, ja que, d'una banda, és amic de Alexandre, però també és conegut de la
parella. Aquesta connexió potencialment perillosa afegix una capa addicional de
tensió a la narració.

L'element màgic i simbòlic de l'ull de vidre confereix un aire misteriós i suggeridor a

la trama. Aquest objecte sembla tenir un significat especial per als personatges i
potser conté secrets que poden canviar el curs de la història.

L'ambient de la història és crucial per al seu desenvolupament. La mina, on

Alexandre treballa, és un lloc tètric i opressiu que reflecteix les angoixes dels
personatges. Les referències a "l'ull del Negre", que es repeteix al llarg del text,
creen una atmosfera amenaçadora i carregada de simbolisme.

Estructura:

La narració segueix una estructura que alterna entre diàlegs i reflexions internes
dels personatges, oferint una visió profunda de les seves emocions, pensaments i
temors.

1. Introducció a l'ambient i els personatges: El text comença amb una descripció de

l'ambient, posant un èmfasi especial en la mina i la casa on resideixen Alexandre i
Elvira. S'ensenya una rutina quotidiana i les característiques de la vida en aquest
poble.
2. Intriga inicial i misteri: L'aparició de l'ull de vidre és l'esdeveniment que
desencadena el misteri i la intriga. La compra de l'ull esdevé un esdeveniment clau, i
la troballa de sal a l'escala agrega un element simbòlic.
3. Desenvolupament de la relació amorosa: La trama es centra en la relació entre
Alexandre i Elvira, subratllant les seves angoixes i el risc constant de ser
descoberts, especialment per Tomàs d'Atura.
4. La presència amenaçadora del Negre: La referència contínua al Negre com a
presència amenaçadora reforça l'atmosfera de tensió i misteri. Aquest element pot
ser vist tant com un gos real com una metàfora de la inseguretat que envolta els
personatges.
5. El desenllaç i el final obert: La història culmina amb la visita de Tomàs d'Atura a la
casa d'Alexandre i Elvira. Aquest esdeveniment podria portar a una revelació o
confrontació decisiva. Tot i així, el text acaba amb un final obert, deixant les portes
obertes per a possibles desenvolupaments futurs.
Aquesta estructura proporciona una narració envoltada de misteri i tensió, permetent
al lector endinsar-se en les vides dels personatges i connectar-se amb les seves
emocions i temors. La combinació de diàlegs i reflexions internes ofereix una visió
completa de les complexities de les relacions i les dinàmiques interpersonal.
4. Personatges i característiques sobre aquests:

• Alexandre: És el protagonista de la història. És treballador de la mina i està

involucrat en una relació amorosa amb Elvira. Es mostra preocupat perquè Tomàs
d'Atura descobreixi la seva relació amb Elvira.
• Elvira: És la dona amb qui Alexandre té una relació amorosa. També és coneguda
per Tomàs d'Atura, el que crea una situació de risc i tensió.
• Tomàs d'Atura: És l'amic de Alexandre. La seva relació amb Elvira i les seves
percepcions de la situació són un punt clau de la trama.
5. Esmenta el temps en el relat:

El temps en el relat és bastant difús i indeterminat. No hi ha una indicació clara del

moment en què es desenvolupa l'acció, excepte per algunes referències a moments
específics com "Aviat eixirà el sol" i "Migdia de dissabte". Aquesta vaguetat temporal
ajuda a crear una atmosfera de misteri i intemporalitat.

6.Espai intern i extern de l’obra:

• Espai intern: La major part de l'acció es desenvolupa a l'interior de la casa

d'Alexandre i Elvira. Aquest espai s'ha caracteritzat com a fosc i angoixant, amb
referències a diferents habitacions com el dormitori. També hi ha una menció d'una
calaixera.
• Espai extern: Hi ha una breu descripció de l'entorn extern a la casa, com el carreró
amb un fanal i la plaça del poble on es munta les parades. La mina també es
menciona com a part de l'espai exterior, tot i que no s'hi detalla la seva descripció.
• 7. Relació del conte amb el títol de l’obra:
• El títol, "L'ull esquerre de Tomàs d'Atura", posa l'accent en un objecte específic que
sembla tenir una importància simbòlica. L'ull de vidre pot ser un objecte que conté
secrets o revelacions importants per als personatges. Tomàs d'Atura, pel fet que el
seu nom apareix en el títol, pot tenir una connexió significativa amb aquest objecte o
amb el misteri que envolta l'ull de vidre.
• 8. Conclusió:
Nit d'amor del coix Silveri:

• L'obra crea una atmosfera de misteri i tensió, amb personatges que amaguen
secrets i temen ser descoberts. L'ull de vidre i la presència del Negre afegixen
elements simbòlics i màgics a la trama. La relació entre els personatges és
complexa i plena de desconfiança, i el final obert deixa oberta la possibilitat de
desenvolupaments futurs. La combinació de diàlegs i reflexions internes permet al
lector entrar a la ment dels personatges i comprendre les seves angoixes i temors.
En conjunt, el text crea una atmosfera envoltada de misteri que captiva l'atenció del
lector.
Aquesta història comença amb una infidelitat que pot abocar els personatges a un
desenllaç fatal.
2. L'Elvira i l'Alexandre són supersticiosos.
3. El fil conductor de la trama és un ull de vidre. La relació dels personatges amb
aquest organ és tractat per l'autor d'una manera irònica.
4. Per introduir la història de l'ull, l'autor utilitza la tècnica de la retrospectiva o
flashback: recordar un objecte o un personatge que serveixi de pont per tirar enrere
uns quants anys.
Hi ha un personatge, Cristòfol de Tastaboires, que simbolitza el punt de vista
d'aquell que és omnipresent en tot moment en la vida de la comunitat. Quan
comença el dia ell controla tot el personal.
8. La història té un final imaginable, però queda en suspens. El final es obert

El començament de l’historia ens mostra una situació agridolca ja que els avisen
que al pasa dos anys tindran que deixar les seves vivendes a causa de l'acumulació
d'aigua. Però els hi diuen que a canvi d'això indemnitzaràn les vivendes donant-lis
cinquanta-mil pessetes als caps de família.
El nostre protagonista Silveri diu en un principi que es una alegria, inclús comenta el
fet que això podria haver passat abans, quant la sogra estava viva. I es posa a conta
la quantitat de diners que guanyarà la família que són tres-centes mil pessetes en
total i va quedar embalat perquè això cobria molts dies de treball a la mina.

EL CONTE DEL VELL TRAMVIAIRE

SAIOA I MARTÍ

Vocabulari: estropada,baluerna, glopada, tello, esquarterament, cotxeres.

Frases fetes:
- Tenir fins al clatell. (estar cansat d’alguna cosa o d’algú per la seva redundància)
- Tot plegat. (resultat d’alguna cosa en conjunt)
- La reial gana. (fer alguna cosa per sobre de qualsevol altre factor)
- Fer cara com un tello. (tenir poca consciència i coneixement d’alguna cosa)
- Acostar-se l’orella esquerra. (estar segur del que penses i dius)
- Anar fet una ferrolla. (tenir mal aspecte físic)
- Fer mala cara. (estar amb la part anímica en baixes condicions)
- Alguna cosa fa mal endins. (tenir malestar o mal pressentiment d’algo)
- Espifiar-la de mig a mig. (errar alguna cosa del tot de manera continua)
- Fer d’un gra, massa. (exagerar)
- Posar llenya al foc. (insistir de manera innecessària en alguna situació que produeix
conseqüències negatives)
- Tenir molts anys endavant. (tenir encara temps per ser productiu i millorar)
 - Créixer clarors rosades. (surt l’alba)
- Tenir una idea embotida al clatell. (estar obsessiu per alguna cosa de manera
constant).
- Etc…

Argument: L’ Atanasi , tarmviaire ,está al límit de la jubilació, en al història se'ns explica un

dia de treball en el que primer segueix amb la rutina i es queixa de varis aspectes, entre ells,
que volen reemplaçar els tramvies per autobusos, o la duresa dels seus caps. En un cert
moment, cansat de que el tractin com una andròmina vella, comet un acte de rebeldía i
decideix anar a buscar a la seva dona que es presenta en la mateixa situació en la que es
van conèixer, quan pagava els bitllets només per a veure’l, i content marxa amb el tramvia.

Estructura: Un capítol en narració de relat/fábula, formada per diàlegs directes amb narrador
omnipresent.

Temes: fer-se gran, la jubilació i el que implica, el pas del temps.

Subtemes: el oblit i el record, l’amor…, la modernitat enfront lo vell, la nostàlgia, la rutina…

Personatges característiques
Atanasi:Vell tramviaire, frustrat per la jubilació, personatge protagonista, obstinat i tossut.
Adrià:Company de feina de Atanasi, cobrador , li fa veure els bons aspectes de la
jubilació.Optimista i amb una visió realista de les coses.
Revisor:personatge autoritari, no entén els actes del protagonista.
Sílvia:Interés amorós del protagonista, li fa recordar els bons moments. Actua de manera
romántica (sentit actual).

Temps d'història i de relat: Escrit al segle XX i la història transcorre en una mitjana de més
de dos viatges.

Espai: L’ història es desenvolupa al tranvía, el narrador és extern.

Fragment preferit: Tota la història. Degut a lo curta que és, acaba agradant més la conclusió
que deixa caure l’autor d’aquest breu capítol ademés de l’encant de les expressions i frases
fetes que donen suc i bellesa alhora de llegir aquest relat.

Relació amb el títol: El vell tramviaire és l’Atanasi

Conclusió: Tracta de fer una perspectiva del vell tramviaire fent un recorregut pels temes
mencionats de manera poètica i de lo més quotidià possible.
Vocabulari
d'engolir, Empassar-se el menjar
revifar, Fer que una cosa o una persona adquireixi més força, més vigor, més intensitat, etc.:
encisadora, Que agrada tant que capta totalment l'atenció.
entreviades, Causar enuig, caure malament
revifar, Fer que una cosa o una persona adquireixi més força, més vigor, més intensitat, etc.
indemnització, Compensació que algú rep per un mal o perjudici que alguna cosa li ha
causat
angoixat, Malestar profund, alhora físic i psíquic, provocat per la impressió d'un perill
imminent o d'una amenaça
esgarrifosos, Que causa alteració en l'ànim fins a fer venir esgarrifances.

Frases fetes
engegar una puntada de peu, fer una patada
La gossa Flor, la mal
Malaguanyada vella, una forma d'insult cap a una persona gran
vell rebentés, que la persona gran moris
d'una mala ferida, d'una mala pasada

Argument
El començament de l’historia ens mostra una situació agridolca ja que els avisen que al
pasa dos anys tindran que deixar les seves vivendes a causa de l'acumulació d'aigua. Però
els hi diuen que a canvi d'això indemnitzaràn les vivendes donant-lis cinquanta-mil pessetes
als caps de família.
El nostre protagonista Silveri diu en un principi que es una alegria, inclús comenta el fet que
això podria haver pasat havans, quant la sogra estava viva. I es posa a conta la cuantitat de
diners que guanyarà la família que són tres-centes mil pessetes en total i va quedar embalat
perquè això cobria molts dies de treball a la mina. I començar a pensar tot el que podrà
compra, un televisor...
I quant comença a reflexionar, el seu pensament és va al fet de tenir un altre fill per poder
així guanyar més diners. I començar a capficar-se en aquest pensament fins arriba el punt
on al arriba a casa li explica a la seva dona tot el que guanyaran, a lo qual no sembla molt
feliç per la notícia, sobre tot perquè després de que ell comences a explica que podrien tenir
més diners si tenguesin un altre fill, ja que els diners els i donaran al pasa aquestos dos
anys pel canvi de poble. Així tenir més hereus per poder guanyar més diners
El capítol deixa un final bastant obert, inclús dona a entendre el fet de que la dona no es
molt feliç dins d'aquest àmbit familiar, com una obligació el fet de tenir que arriba a tenir
relacions amb ell per tenir un altre hereu

Temes i subtemes
Indemnització
Destrucció d'un poble
Addicció als diners
Mal esta en la parella

Personatges
Silveri, home casat, caràcter fort, dominant, i molt capficat quan vol algo
Sogre, sogre del Silveri, home malalt
Dona, l'esposa del Siveri, una dona temorosa i sumisa

Temps del transcurs de l'història

Quant van avisar al poble de la creació d'un nou poblat

Espai
En en un principi al lloc de treball del Silveri, després al carrer i al final a la seva casa

Relació del títol amb el conte

Al final de aquest capítol es llegeix com el coix del Silveri tenra relacions amb la seva dona,
la "nit d'amor" fa referència amb aquesta acció

La riada
1. Vocabulari.
Al clot: Sota terra o al cementiri
Ablanir: Estovar
Embalum: Volum desmesurat d’alguna cosa que la fa difícil de manejar
Barrina: Eina que serveix per perforar materials, però en aquest context significa
rumiar.
Malastrugança: Mala sort
Esfetgegaven: Fatigar-se extremadament
Esquitllèbit: De costat

2. Frases fetes.
“Roncar igual que un feram”: Roncar com un conjunt de bésties, molt fortament.
“Voto a Déu”: Antiga fórmula de jurament usada com a exclamació que denota
sorpresa, enuig, etc.
“La puta d’oros”: Seguit d'un complement, es fa servir en exclamacions de rebuig, de
contrarietat, d'enuig, etc.
“aixecar en galls”: fent-se el xulo, en el context del llibre se suposa que les onades
s’aixecaven exageradament.

3. Argument
Argument:
El relat ens situa al poble de Mequinensa una matinada de primavera durant la qual,
degut a les pluges de la estació, el riu Ebre es ha augmentat el seu cabal
significativament. Al protagonista, en Manel que es llaüter, el desperta la seva dona
per anar a treballar i l’avisa de la pujada del caudal. Tot i això ell baixa al riu a on
l’esperen en Moles i en Segarra, els seus companys de feina. En Gòdia, el seu jefe i
el pilot del vaixell, es troba mirant el riu, finalment decideix carregar el carbó al llaüt,
juntament amb la mula que els ajudarà a tornar riu amunt. En Pauet intenta
convèncer-lo de deixar-ho per un altre dia, però no accedeix.
A part de les càrregues que havien de portar, també es troben que han de dur a
Móra un Crist que ha sigut reformat a Lleida, el capità decideix destapar-li la cara i
ensenyar-li l’estat del riu, amenaçant que si no els protegeix, acabarà sota l’aigua
amb la tripulació.
Finalment i després de passar-ho malament degut a l’agressivitat del riu, arriben a
Móra i tornen a casa sans.

4. Tema i característiques
Tema:
El tema central de "La riada" de Jesús Moncada és la riuada històrica que va afectar
la localitat de Mequinenza el 1963. La riuada actua com un esdeveniment
desencadenant que permet als personatges i a la comunitat reflexionar sobre el seu
passat, present i futur.
Característiques:
Llenguatge i estil narratiu: El relat està escrit en un llenguatge ric i expressiu que
captura la manera de parlar i les expressions pròpies de la regió de Mequinensa. El
narrador utilitza un to col·loquial.

5. Personatges i característiques
- Manel: Protagonista del relat, llaüter més fidel de Gòdia, tot i que li feia por
l’estat del riu, sabia que havia de treballar ja que el capità li encomanaria.
- Gòdia: Capità del llaüt, porta al riu des que es jovenet i sap tot el que s’ha de
saber, és tossut però coneix el riu més que ningú.
- Segarra: Un dels peons, cuida de la mula i explica a en Manel el per què del
Crist que han de portar a Móra
- Moles: L’altre peó, aquest es una mica més covard, li fa molta por el caudal
del riu i al arribar sans a casa és el que es dedica a inventar històries sobre el
Crist. Li ofereix un cigarreta a en Manel.
 - Pauet: Intenta convèncer a en Gòdia de que no hi vagi, però no té sort.
- Baldada: La mula.
- El Crist: Els de Móra el van enviar a Lleida per a que el reparessin i ara en
Manel i els seus companys l’han de retornar al poble d’origen. En Gòdia li
destapa el cap per a que vegi les condicions en les que navegaran.
Els personatges anònims: A més dels personatges principals, la novel·la inclou
nombrosos personatges secundaris que són testimonis de la riuada i que aporten a
la complexitat de la història.

6. Temps.
Històric: L’obra es situa, més o menys, entre 1971 i 1980.
Relat: Comença a la matinada i acaba unes hores més tard aquell mateix dia.

7. Espai.
Primer ens situa a casa del protagonista, en el seu llit, a mesura que va avançant
mostra els carrers que baixen cap al riu, la vora del riu a on es troben els llaüts i
finalment el llaüt i el riu cabalós.

8. Relació del conte amb el títol del text.

El títol descriu l’estat del riu en el qual els personatges havien de navegar aquell dia,
al ser temporada de pluges, l’Ebre baixava molt cabalós, creant una situació de
navegació complicada i perillosa.

9. Conclusió.
En Manel i la resta de la tripulació s’han d’enfrontar a la riada que ha causat la pluja
primaveral.
L’autor explica una situació quotidiana de forma entretinguda i amena, explica com,
tot i les dificultats, els llaüters havien de seguir treballant independentment de les
complicacions ja que es del que subsistia el poble i tota la economia es basava en la
mineria i la navegació.

Vocabulari
- Barrinada: Explosió de la càrrega col·locada en un forat fet per una barrina.
Barrina: Eina formada per una tija metàl·lica i un mànec transversal; acaba en una punta
recta o cònica en forma de cargol, que s'empra per foradar pedra, marbre i,
especialment, fusta.

- Ascla: és un tros de pedra tallada obtinguda a partir d'un nucli lític

- Gatell: és un arbust o arbre de la família dels salzes.

- Acaballes: acabament

- Aladre: arada

- Calabruixó: Aigua congelada que cau dels núvols i que té forma de boles petites, dures i
blanques.

- Enzes: Que no té iniciativa ni enteniment.

- Murgues: ?

- Amollar:

- Trumfos: És el pal que, en determinats jocs de naips, supera els altres donant-li un valor
més gran. També s'anomena així cadascuna de les cartes d'aquest coll.

- Gitar: Ajaure's o estirar-se algú al llit.

- Sotragar: Causar sotracs alguna cosa

- Retrunyir: Fer un soroll fort i que ressona com un tro.

- Escarnir: Fer escarni o burlar-se cruelment d'una persona.

- Gallejar: Presumir massa de les pròpies qualitats davant dels altres, especialment de la
força o de la valentia.

- Aucar: cridar o fer un crit fort

- Bullanga: Bullangues són l'expressió de les tensions socials sorgides en el si de la

societat catalana arran de l'extensió de les relacions socials capitalistes. ??

- Eixir: sortir

Revenja per un difunt.

Frases fetes, singularitat

A les acaballes: quan falta poc per acabar-se alguna cosa

Ser del mateix parer: Opinió sobre el que cal fer en un afer, pensar d'alguna cosa, la
inferència que cal treure'n, etc. El seu parer és que no ho hem d'acceptar. Que cadascú
digui, manifesti, el seu parer. Som del mateix parer. Acordar, amistar-se....

Ho sabien fins i tot els gatells de la ribera: ho sabia tothom

Passar el dia llaura que llaura: treballar

Engegar a dida: Despatxar algú de mala manera; desempallegar-se'n.

Anar per llarg: haver-ni per temps

De manera exasperant: que pot irritar o enfurir

Veus volanderes: notícies que circulen sense tenir un fonament o garantia de veritat.

Anar de bòlit: Actuar precipitadament sense saber ben bé què cal fer, surti el que surti.

Esmunyir-se el temps: passar el temps molt ràpid

Tenir la llengua com un bancal de secà: tenir la llengua molt seca

Passar la nit de la xuta: passar la nit o una part de la nit sense dormir

Ple de rom fins al nas: molt begut

No bufaven ni el cerç ni la gavinada: no feia vent

A mitja correguda: ràpid

Semblar les matraques de la Quaresma: ?

Argument i estructura

En aquest relat, s’hi descriu la disputa entre dos llaüters que tornen de la mort per fer la
cursa de llaüts que els havia quedat pendent en vida. La naturalitat amb la qual es tracta la
descarnada, com un simple esdeveniment que no aturarà res del que s’havia promès en
vida, queda ben palesa en l’actitud del darrer dels dos llaüters vius davant del traspàs
definitiu.

De la mateixa manera, la resta de vilatans també donen per descomptat que és ara,
precisament, quan els dos llaüters tornen a formar part del «mateix barri» (l’altre), que per fi
podran disputar la revenja que quedà pendent en aquest. Els mequinensans passaran hores
de nervis, al cafè, esperant que l’enterramorts els confirmi dia i hora de la feta que,
finalment, ocorrerà davant l’entusiasme de tots els presents (vius).
Temes i subtemes

- Mort: La mort de l’Oncle Sebastià Peris el tema per el cual s’inicia l’obra.

- la vida continua després de la mort: també és un tema el qual es menciona.

- Rivalitat: La rivalitat entre els dos llaüters Peris i Roca és un element molt important

- Venjança: la venjança de l’Oncle Sebastià

Personatges i característiques

Oncle Sebastià Peris: és el personatge principal del conte. Ell ha mort i després d’això
continua volent venjar-se de Roca.

El roca: el rival del Sebastià.

Alexandre: té un cafè on hi van molts habitants del poble, allí els habitants passen hores de
nervis

Nicassi: habitant del poble

Vicent: l’enterramorts: personatge el qual apareix borratxo

Altres:

- Silluè: era pagès

- Feliu

- Rasca

- Gòdia

Temps històric (època) i relat (temps que passa)

Es desenvolupa en el segle XX.

Espai intern i extern (buscar un fragment del text)

- Espai intern: Al principi de la història es situen al cafè de l’alexandre (filosofava

Alexandre mentre torrava cafè a la porta del seu establiment) (Vols dir que no ho
deixaran córrer?- va insistir Nicasi, aquella nit al cafè de l’alexandre).

- Espai extern: Riu Ebre on transcorre la competició entre els dos llaüters
Relació del conte amb el títol

El títol del conte (revenja per a un difunt) ja et resumeix el contingut, et diu del que tractarà.
Es centrarà en la venjança de l'oncle Sebastià a través d'una cursa de llaüts, i això és una
part clau de la història.

Conclusió (relacionar el contingut i la forma)

TRADUCCIÓ DEL LLATÍ

1. VOCABULARI:

Taüt: o fèretre. És la caixa on es col·loca la persona morta

Llaüter: Un tipus de barca o embarcació.
Murga: En aquest context, fa referència a una música funerària o lúgubre.
Espardenyes: Un tipus de calçat tradicional, especialment utilitzat a Catalunya.
Polir: Terme que significa donar brillantor a alguna cosa.
Exhumar: Desenterrar o treure de la tomba un cadàver.
Clot: Un terme que pot fer referència a un lloc de soterrament. Maleir: En
aquest context, és una expressió col·loquial que significa maleir. Tremolós:
Algú que tremola o mostra tremolor a la veu o el cos. Espifiar: Un terme
col·loquial que podria significar fer malbé..
Aterrades: Espantades en alt grau.
Bagul: Un altre terme per referir-se a un taüt o fèretre.
Gaiata: Una mena de vara que s'utilitza a les cerimònies religioses.
Troquejar: Fer alguna cosa amb poca habilitat o destresa.
Rodo: Refereix a algú gros o corpulent.
Blasfèmies: Paraules o expressions irreverents o profanes.
Somera: Una mula o asna femella.
Murga: En aquest context, es refereix a una música fúnebre o lúgubre.
Patrullar: Voltar o vigilar un lloc.
Despulles: Restes mortals o cadàver.
Sotana: Vestimenta eclesiàstica utilitzada per alguns sacerdots.
 2. FRASES FETES:

El fragment no conté frases fetes específiques, sinó que se centra en la narració

d'un enterrament i la reacció de la gent davant la inusual decisió del difunt de no
ser enterrat de manera tradicional, encara que hi apareixen dos frases fetes que
són:

- Lligar dols i corones: Fa referència a l'organització d'un funeral o cerimònia de

dol on es col·loquen corones de flors com a mostra de respecte pel difunt.
- Descansar en pau: Es refereix al descans etern d’una persona morta.

3. ARGUMENT I ESTRUCTURA :

En aquest capítol, es narra una escena d'enterrament que es desenvolupa d'una

manera inusual. L'argument gira al voltant de la mort de l'oncle Tapioles i la seva

voluntat de ser enterrat de manera diferent de les cerimònies funeràries tradicionals.

La decisió del difunt de ser portat pel carrer Major del poble abans de l'enterrament
crea una situació inusual i inesperada que desconcerta la gent del poble.
L'estructura de l'escena és narrativa, ja que es descriu el desenvolupament de
l'enterrament amb detall. Comença amb la notícia de la mort de l'oncle Tapioles i
les preparacions per a l'enterrament. Després, es presenta una inusual seqüència
d'esdeveniments on els membres de la comunitat reaccionen a la decisió del difunt i
es desencadenen reaccions emotives. La presència de la banda del poble i la
música funerària esmentada al capítol afegeix una capa d'intriga i inquietud a
l'escena.

Aquesta estructura ajuda a captar l'atenció del lector i crea una atmosfera de
sorpresa i tensió en la narrativa, ja que la gent del poble s'enfronta a una situació
inusual que els força a replantejar les seves expectatives sobre les cerimònies
funeràries i les tradicions. La inesperada intervenció del vell Atanasi, que defensa
la decisió del difunt, contribueix a la intriga i la relació amb els personatges.

4. TEMES I SUBTEMES:

Tema principal:

● La mort i les tradicions funeràries:

El punt central del fragment és la mort de l'oncle Tapioles i l'enterrament inusual
que provoca. Aquesta situació destaca la relació entre la mort i les tradicions
religioses i socials d'una comunitat.

Com a subtemes tenim:

● Tradició vs Modernitat:
La decisió de l'oncle Tapioles de ser enterrat pel carrer Major, en lloc de seguir les
tradicions religioses i litúrgiques, posa en relleu el conflicte entre les antigues
tradicions i les noves idees que van sorgir amb la República, com la llibertat
religiosa.

● Reacció social davant l'inusual:

El capítol il·lustra com una comunitat reacciona davant d'una situació inusual i
desafiant les expectatives. La gent es mostra desconcertada, amb por, subratllant
com les tradicions poden ser poderoses i com els canvis poden ser resistits.

● L'aparició de l'Atanasi:
L'aparició del vell Atanasi defensant la decisió de l'oncle Tapioles planteja la
qüestió de l'autoritat i l'opinió personal enfront de les normes socials i les

tradicions establertes. Aquest subtema destaca la diversitat d'opinions dins de la

comunitat.

● Religió i secularització:
La decisió de l'oncle Tapioles d'evitar una cerimònia religiosa i ser enterrat pel civil
posa en relleu la creixent secularització de la societat i l'impacte de les decisions
polítiques, com la llibertat religiosa.

● Conformitat i rebel·lió: El fragment també reflecteix el tema de la

conformitat social i la rebel·lió. L'oncle Tapioles es rebel·la contra les
tradicions establertes i desafia les expectatives de la comunitat, mentre
que la resta de la gent es mostra conformista.

5. PERSONATGES I CARACTERÍSTIQUES:

● L'oncle Tapioles: És el personatge central del capítol, tot i que ja ha mort. La

seva decisió de ser enterrat de manera inusual i sense cerimònia religiosa és
una característica destacada. La seva actitud desafia les expectatives socials
i religioses, i això genera reaccions diverses a la comunitat. L'oncle Tapioles
és presentat com un home fort i decidit, que fins i tot en la mort manté el
control de la situació.

● La dona de l'oncle Tapioles: La dona, que no es nomena pel nom en el

 fragment, és presentada com una figura que mostra una actitud més
tradicional i emotiva. Es posa trista i plora abans de l'enterrament, i la seva
reacció contrasta amb la del seu marit.

● El vell Atanasi: El vell Atanasi és un personatge secundari que apareix en el

capítol. Defensa la decisió de l'oncle Tapioles de ser enterrat pel carrer Major, i
aquesta actitud desafia les normes socials establertes. El vell Atanasi és un
exemple d'una veu dissident dins de la comunitat.

● La comunitat del poble: Encara que no es presenten individualment, la gent

del poble és una característica col·lectiva en aquest capítol. La seva reacció
davant l'enterrament inusual de l'oncle Tapioles varia, però en general, mostren
sorpresa, inquietud i fins i tot resistència davant del canvi.

Les característiques dels personatges són importants perquè il·lustren els

conflictes i les tensions presents en la societat del poble. L'oncle Tapioles
representa la individualitat i la resistència a les normes establertes, mentre que la
dona de l'oncle Tapioles simbolitza la conformitat amb les tradicions. El vell Atanasi
és un exemple de com algunes veus poden ser favorables al canvi.

6. TEMPS HISTÓRIC I DEL RELAT:

Es desenvolupa en el segle XX, específicament a partir de la dècada de 1940 i
s’allarga fins a la década de 1970 i 1980. Ofereix una visió retroespectiva de
les experiències de la vida dels habitants al llarg d’aquest període.

Al relat, ens situa a l’època de la República, durant la qual el govern deicdeix

l’anomenat decret de llibertat religiosa, quinze dies després, en el moment on el
oncle Tapiole arriba al seu fi.

7. ESPAI INTERN I EXTERN:

L'obra comença amb l'oncle Tapiole a la seva casa, acostat al llit, poblada per
familiars seus, i la seva dona acotxada vora del llit.
Generalment, els enterraments d'aquell moment, passaven per un camí en
específic.
L'agutzil anava a la casa del difunt, a la plaça de l'església, situada al centre del
poble. Allà cantaven, i després, la comitiva, amb la capella, caminaven, enfilant en
el carrer Major, i passava per la plaça de Ca la Vila per anar a buscar la carretera
arran del Segre.
Aquest no era el cas de l'oncle Tapiole, ja que ells van anar directament el camí
que vorejava el poble per la part alta, que era el trajecte més curt des de la casa
del vell Tapioles al cementeri.

En cada enterrament, el poble es deprimia. Les botigues tancaven les portes, el

murmuri cedia en els cafès, les converses dels parroquians i la partida de botifarra
quedaven inacabades.
Per això va ser una aparició inesperada de l'enterrament al carrer del Castell. La
gent estava atordida, sense saber què fer davant d'aquell difunt. Hi ha hagut gent
que s'amagava dins l'obrador, altres que no sabien què fer en aquella situació pel
dol.

8. RELACIÓ DEL CONTE AMB EL TÍTOL:

General

Fa referència a la comarca de la Màesquerra, un lloc concret a Catalunya on es

desenvolupen les històries del llibre.
És una expressió que es pot interpretar de manera literal, ja que l'esquerra i la mà
esquerra són parts del cos humà, però aquí es fa servir metafòricament per a
referir-se a aquesta regió geogràfica i a la vida que es relata a les històries.

Llatí lo que deien els cures, ere estrany que algú se'n terres per civil.

9. CONCLUSIÓ:

Les conclusions poden variar segons la perspectiva de cada lector i les seves
interpretacions personals.
● L'obra ofereix detallada de la vida a una petita comunitat rural, amb les
seves particularitats, personatges i interaccions socials. Captura la vida
quotidiana, les històries i les relacions entre els habitants d'aquesta regió.
● També reflexa com la comarca de la Màesquerra i la seva gent van
experimentar canvis significatius al llarg del segle XX, com la
industrialització i les transformacions econòmiques. Ofereix una perspectiva
sobre com aquests canvis van influir en la comunitat i les seves vides.
● Les històries individuals dels personatges de l'obra subratllen la importància
de les històries personals i la memòria com a part integral de la identitat i la
cultura d'una comunitat

En general, "Històries de la mà esquerra" és una obra que celebra la riquesa de les

històries locals i ofereix una mirada profunda a la vida en una comunitat rural a
Catalunya.
 10. FRAGMENTS:

1.

- "El vell Atanasi va eixir d'entre la gent i es va plantar al mig del camí,
vora la caixa. —Que em pengin si no té tota la raó! —havia cridat,
alhora que brandia amb fúria la gaiata—. L'enterrarem com cal!"

Aquesta cita del capítol destaca l'aparició inesperada i l'actitud resoluta de

l'Atanasi davant la situació de l'enterrament de l'oncle Tapioles.

En aquesta cita i destaquen 3 punts:

● Aparició inesperada de l'Atanasi: La seva sortida de la multitud i la seva

ubicació al mig del camí, vora la caixa que conté el cos de l'oncle Tapioles,
destaquen la seva determinació en defensar la decisió de l'oncle. La seva
aparició és inesperada, ja que, fins a aquest punt de la narració, no s'havia
manifestat com una figura central. Això crea un gir sorprenent en la
història.

● Una actitud audaç i resolta: L'expressió "Que em pengin si no té tota la

raó!" subratlla la convicció i l'audàcia d'Atanasi en defensar la decisió de

l'oncle Tapioles. Aquesta frase és molt significativa, ja que Atanasi no dubta

a desafiar les normes establertes i fins i tot està disposat a enfrontar-se a
possibles conseqüències negatives.

● "L'enterrarem com cal!": Aquesta declaració posa de manifest la seva

creença en la correcció de l'enterrament de l'oncle Tapioles com ho ha
planejat, sense l'ús de cerimònies religioses. Atanasi està determinat a
garantir que el difunt sigui enterrat de manera adequada segons les seves
pròpies conviccions i desitjos.

2.
-A callar tot déu! -havia tallat el malalt-. No la vull sentir més,
aquesta cançó! I tu, tararot -va afegir dirigint-se a la dona- ja plorarás
després tot el que vulguis. Ara escolteu-me bé: en el meu enterrament, no hi
vull veure ni una maleïda sotana! Entesos? Això, que se us fiqui bé a la
closca; del contrari us recordareu de mi tants com sou! A mi, aquesta colla de
 corbs no em cantaran la tremenda; gràcies a la República, ara mano els
meus ossos, que, d’altra banda, és tot el que tinc. Enterreu-me pel civil.
Adéu-siau!

El moment en quant diu com vol que sigui el seu enterrament i on, sent un
enterrament inusual i antitradicional. Algo totalment oposat als idealismes
religiosos.

08- STRIP-TEASE

1. VOCABULARI
- Batibull: Conjunt de crits, de sorolls, de coses en desordre i difícils d’aclarir.
- Fadrins: Persona jove, especialment en estat de casar-se.
- Calafat: Persona que té per ofici calafatar naus. (reparar)
- Anques: Cada una de les dos parts que sobreïxen del cos d’una persona a
cada costat i per baix de la cintura, formades pels ossos superiors de la
pelvis.
- Anticlerical: Partidari de l’anticlericalisme, una doctrina contrària al domini
polític o social.
- Buat: sala de festes/ club nocturn

2. FRASES FETES

- Damun davall: sense cap ordre

- Tal dia farà un any: expressió que indica indiferència o que hom no
concedeix cap importància a un fet.
- Més vermell que un tomàquet: es diu d’una cosa envermellida de manera
anormal, més vermella del que pertoca.
- Tenir a tots ensalivats: amb intriga
- Deixar a mitges costures: no acabar de dir les coses
- És veu d’una hora lluny: adonar-se aviat
- Ni mitja paraula: res de res
- Fer-los anar de coroneta: haver de treballar molt
- Menjar-se el món amb quatre queixalades: anar molt ràpid
- No s’hi veia un sacre: no s’hi veia res
- Anar a palpons: a les fosques
- Posar la mà al foc: arriscar-se
- Ser cap de soca: ser molt tossut

3. ARGUMENT I ESTRUCTURA
En aquest capítol es tracta un grup de gent gran que van com cada dia al
cafè del poble i sempre expliquen una història o altra. En aquell dia, un dels
vells va començar a explicar una història d’un teatre que es feia a Barcelona
on apareixia una noia rossa que feia un strip-tease devant de la gent en un
club, que ells al no saber del tema es pensen que és una obra de teatre.
Quan el vell acaba d’explicar la història tots els seus amics diuen d’anar-hi un
dia a veure-ho tot i que algun d’ells es pregunta què dirien la seva família si
diuen que van a veure aquest espectacle perquè pensen que considerarien
que no és per la seva edat com moltes de les coses que els acostumen a dir.
Finalment es veu que mai hi aniran perquè ja són molt grans i l'únic que fan
és anar cada dia al bar per riure una estona i distreure’s.

4. TEMES I SUBTEMES
La bellesa i la joventut
El dia a dia
El temps que passa molt ràpid
La vida monòtona

5. PERSONATGES

- Silveri ( propietari del bar, és mostra cansat, vagueros i empipat amb el món)
- Vell Ibars (llaüter jubilat)
- Avi de cal Remigi (antic miner)
- El del Blanc
- El Segarra
- El Negre ( xofer) camioner, transportava carbo a bcn.
- Bisbe
- Noia rossa

6. TEMPS HISTÒRIC I DEL RELAT

Un dia qualsevol al bar del seu poble

7. ESPAI
Café del Silveri (bar del poble on viuen)

8. RELACIÓ DEL CONTE AMB EL TÍTOL

 Al capítol explica la història d’un grup de padrins que volen anar a veure un
teatre on actua una noia rossa realitzant un “Srtiptease” i la història gira
entorn el que en pensan i la curiositat. Llavors l’autor ha escollit aquest nom
com a títol del capítol.

Conte 9

VOCABULARI I FRASES FETES

Escantellar-se: Perdre un tros, un cantell, etc., per trencament.
La mar salada: renegar, queixar-se…
Esquellejar: tocar les esquelles, fer soroll amb les esquelles.

ARGUMENT I ESTRUCTURA
l’Aristides, era un esmolet del poble de vall perdiu. Recentment, s’havia quedat sense
feina, fet que fa que entristeixi molt. Es trobava de cami al poble de llosa, en busca d’una
feina, pero tot i així, no conseguia animar-se.
De cami, te un accident amb el carretó, que ràpidament relaciona amb un càstig de deu.
Aixo el fa pensar, com podia ser que deu no li hagués trobat una feina? A partir d’això
aristides comença a recordar els seus moments en la doctrina, reconeixent que no era bon
estudiant, i s’arrepenteix d’haver responsabilitzat a deu de la seva situació i li assegura que
no en te la culpa, que ja trobarà feina a l’estranger.
A l’arribar al poble, passada la mitja mit, es sorprèn al trobar tot obert i ple de gent. A l’entrar
a un establiment, Gòdia, un amic, el va saludar,i es va unir a la seva conversa. Li expliquen
que el motiu de celebració era que els americans havien arribat a la lluna.
Aristides explica que se’n ha d’anar a Roma a buscar feina d’esmolet i tots se’n enriuen.
Godia els fa callar a tots i l’ànima. Tots estaven emocionats, i aixo molestava a lesmolet, que
volia que sentíssim compassió per ell. Els gelos que sentia d’ells, el van fer arriba a desitjar
que es destruís la mina, perque tots es sentíssin de la mateixa manera. Al moment
s’arrepenteix, i Godia el segueix animant.
L’alcalde es posa a parlar, i menciona la futura existència d’un nou mon en la lluna, cosa
que sembla enlluernar a aristides. Aquest marxa corrents, deixant als demés plens de
dubtes. Al cap duna estona torna a tenir una conversa amb ell mateix, on s’emocioni a
pensant en totes les oportunitats que tindrà en aquest nou mol, i la de feines que trobarà i
eines per esmicolar que hi hauran.

TEMA I SUBTEMA
L'arribsda a la luna.
La desesperació que et provoca no tenir feina.
Subtema
La feina de'aristides
La angoixa de pensar que pots tenir greus consequencies al teu nivell de vida
Es tracta temes com la comprensió, enveja i l’arribada de l’home a la lluna.
PERSONATJES I CARÁCTERÍSTIQUES
Aristides: es el protagonista, ha perdut la feina i esta passant per un mal moment, pel qual
es presenta com un home desanimat i fins i tot gelós, pero amb molt bon cor. Ignorant,
analfabet, burla dels demés.
Gòdia: és el vigilant de la mina i amic d’aristides. Es pot considerar un bon amic, ja que
anima i ajuda a aristides, i es mostra molt comprensiu cap a ell.
Sàssola i Ibars: treballadors de la mina i companys de godia.

ESPAIS
Cami del poble de Vallperdiu, i el poble de Llosa, especialment la cafeteria.

TEMPS
21 de juliol de 1969, dia en el que els homes arriben a la lluna

RELACIÓ TÍTOL CONTE

L’arribada al poble, a la lluna

CONCLUSIÓ
Aquest conte a part de mostrar-nos la importancia de l’esdeveniment de l’arribada a la lluna,
tocant tots els punts que engloben aquest esdeveniment, ens
narra lo atrassada que estava Espanya respecte a altres països, tant en la economía, com
en la educacio, es a dir, la incultura que tenien molts ciutadans. Per exemple el Aristides
que era analfabet.

LA SIRENA DEL BAIX CINCA

❖ Vocabulari:
o Despús-ahir (Abans d’ahir)
o Carambous (Mones que fan allà per Pasqua Florida)
o Terrabastall (Soroll fort)
o Aida’m (Ajuda’m)
o Aldarull (Alteració o pèrdua de la tranquil·litat, del silenci o de l’ordre)
o Anques (Meitat del costat i del darrere d’alguns animals)
o Desori (Estat de desordre i confusió molt gran en un lloc ple de gent
que fa molt de soroll i de coses diverses)
o Calamitat (Cosa molt defectuosa o mal feta)
o Estrassa (Paper de mala qualitat)
o Esglaiar (Espantar)
o Fúmer (Fotre)
o Savina (Petit arbre)
 o Estabornida (Perdre els sentits a causa d’un cop)
o Menar (Portar)
o Malastruga (Que porta mala sort i desgràcia)
o Pèrfid (Que amb la seva conducta demostra deslleialtat i
falta de fidelitat) o Bernat pescaire (Gran ocell)
o Boterut (Gras i baix)
o Paparra (Persona molt enganxosa que és difícil d’esquivar)
o Llonguets (Pa petit i esponjós de forma ovalada i amb un tall allargat
a la part de dalt) o Revifat (Ha adquirit més força, més vigor, més
intensitat)
o Dispensi (Excusa davant d’una falta comesa, feta servir com a fórmula de
cortesia)

❖ Frases fetes:
o “És carn i ungla amb vostè” (Molt propers)
o “No tenim la lluna al recte del fumeral, estem de pega” (No ens
surten bé les coses) o “De l’any de la picor” (En un temps
indeterminat)
o “Ballar de coroneta” (Fer un gran esforç)
o “Perdre l’oremus” (Desorientar-se)
o “Se les tenen” (Barallar-se)
o “Dir una cosa per una altra” (Ser hipòcrita)
o “Com aquell que ve de l’horta” (Com si no hagués passat res)
o “Tenir esma” (Estar molt afectat i mancat de vitalitat per por, fam, etc.)
o “No poder amb la seva ànima” (Cansat)
o “Ens queia la bava” (Agradar)
o “No tot han estat flors i violes” (No tot ha sigut fàcil)
o “És un sòmnies” (Ser molt lent, sense cap mena d’agilitat mental)
o “Es quedaran amb un pam de nas” (Decepconats)
o “El tenen fregidet” (Fart)
o “És més viu que la tinya” (Llest, que no se li escapa res)
o “Prendre a la valenta” (Amb gran voluntat i esforç)
o “Esperant amb candeletes” (Esperar amb delit, amb impaciència)
❖ Argument: carta al president de la Generalitat, per part de Gregori, on es
disculpa perquè la seva obra teatral no es podrà dur a terme a causa d’un
accident: la lesió de la protagonista.

❖ Estructura: en format de carta

❖ Tema: cancel·lació de l’obra teatral “La sirena del Baix Cinca”

❖ Subtemes: relacions entre els personatges, procés darrere de la

representació teatral, implicació per part de Gregori, arribada caòtica de les
parroquianes per coure aliments al forn per la Pasqua Florida…

❖ Personatges i característiques:
o Gregori (home preocupat, marit de Marieta i autor de l’obra)
o President de la Generalitat (no se’n sap res, tan sols que estava
emocionat per veure l’estrena de l’obra)
 o Heracli Planes (amic del president i conegut arreu de Barcelona;
també proper amb Gregori, a qui el tranquilitza i li demana que li
escrigui la carta al president)
o Marieta (protagonista sirena de l’obra, dona de Gregori i lesionada)
o (Parroquianes, altres amics i parents que treballaven en l’obra…)

❖ Espai: el forn

❖ Temps històric: finals del segle XX

❖ Temps relat:
o Acció d’escriure la carta: un dia
o El que succeeix a la carta: dos dies

❖ Relació amb el títol: obra teatral de la qual se’n parla.

❖ Conclusió (què ens vol dir, com ho diu…): l’obra es representarà més
endavant, quan estigui tot ben enllestit. Es farà davant del president i el
públic del poble i probablement, en un futur, de la mateixa manera a
Barcelona.

❖ (Llegir un fragment)

Cap 11: L’ESTREMIDORA CONFESSIÓ DE JOE GALÀXIA

Vocabulari:
Galdoseta: usat per denigrar quelcom presumptament bonic
Fesomia: fisonomia, aspecte peculiar del rostre d’una persona
Obús: projectil

Frases fetes:
Continuar a la figuera: abstraure’s
Posat de Magdalena: ?
De la mateixa fornada: de la mateixa edat
A les portes de la mort: a punt de morir
Tenir la mà trencada: tenir habilitat i pràctica en alguna cosa

Argument i estructura:
El capítol està escrit en forma de carta. Aquesta carta va dirigida a una senyora de
Berga i està escrita pel Joe Galàxia. Joe comença explicant a la dona el perquè de
la carta. Li escriu que quan ella rebi la carta ell ja serà mort i li afirma que ha estat ell
qui li ha estat enviant diners cada tres mesos a través del senyor Celdoni Mansanet.
A continuació li confesa que la raó per enviar-li tals diners és que ell va ser el
responsable de que és quedés ella viuda. És llavors quan és presenta per primer
cop com Estanislau Dellasegre o, més conegut, Joe Galàxia, ell junt amb la seva
dona, la Marieta Castells, feien un número de circ “Joe Galàxia i la Dona Obús” que
tenia molt èxit. L’espectacle consistia en que la Maria sortia disparada d’un canó
passava per una roda de foc i aterritzava en una palanca de la que sortia disparat en
Joe.
Al cap de sis anys, en Joe descobreix que la Maria l’enganyava amb dos nans del
circ. Tot i saber-ho s’ho va callar com si no sapigúes res, però ell tenia clar que volia
“liquidar la Marieta”. Confesa en la carta el seu plà: cambiaria la pressió del canó per
a que la Marieta fos disparada més del compte i es xoqués contra un pal, tot
semblant un accident laboral. El plan va fallar ja que els mossos no van colocar prou
bé el canó i la Marieta quan va sortit disparada va caure sobre un botiguer de Berga;
ella en va sortir viva, però l’home no va tenir tanta sort i va acabar amb el coll
trencat, aquell home era el marit de la dona a qui li escriu. Va poguer arribar a ella a
gràcies a un investigador que va contractar, enviant-li diners per “paliar la malesa”.
En relació a la Marieta un temps prudent a canvi d’una gran quantitat va fer un tracte
amb l’encantador de serps que “li va fer la festa”. Ell va continuar en el món del circ
amb l’espectacle “L’astronauta suïcida”.
Concluïnt la carta li explica que el notatri li lliurarà cinc millons de pessetes i li
demana perdó i adéu. En la postdata afegeix que ell li hagués donat més diners si el
senyor Calcedoni li hagués permés.

Temes i subtemes:
El tema del capítol és la confessió del protagonista de la veritat un cop està a les
portes de la mort en forma de carta. Com subtema és l’explicació de la vida al circ
de Joe i la Marieta.

Personatges i característiques:
-La senyora de Berga: és la destinatària de la carta a qui se li explica la veritat de
com va quedar viuda amb quatre fills, al principi es negava a acceptar els diners.
-Joe Galàxia: és qui escriu la carta per confessar-se abans de morir, treballava en
un circ junt amb la seva dona fent un espectacle de gran èxit, va intentar matar a la
seva dona per ser-li infidel; després de la seva mort va continuar al circ fent un
número en solitari. Envia diners periòdicament a la viuda.
-El senyor Celdoni Mansanet: notari que contracta Joe Galàxia per a que li entregui
el diners a la viuda, descrit com: la quinta essència de la gent d’ocfici, té una
fesomia i un posat particulars, sàdic meticulós. Ell es completament ignorant de la
veritat.
-Marieta Castells: dona d’en Joe i companya d’espectacle, enganyava al seu marit
amb dos nans del circ; se la descriu com un tros de dona d’uns vuitanta quilos amb
cabells rossos. Es salva en el primer intent d’assasinat gràcies a que el Joe li va
ensnyar a com caure de peu i mor a causa d’un encantador de serps.
-Botiguer de Berga: espòs de la viuda, mort a causa de la Marieta que cau sobre ell,
se’l descriu com un home honrat i treballador que te una botigueta, fisicametn era
més aviat esquifidet.
-Altres personatges: els nans, l’Home Aranya, els mossos de circ i l’encantador de
serps.

Temps:
Històric: dins dels segle XX
Relat: la història comença al voltant del 1959 amb l’espectacle, sis anys
després, en Joe s’assaventa de la infidelitat de la Marieta. Des del 1965 Joe envia
diners a la viuda fins la seva mort que no consta quan
Espai:
Intern: major part de l’acció ocor en el circ.
Extern: ()
Relació del compte amb el títol:
El títol L’estremidora confessió de Joe Galàxia està totalment relacionada amb el
contingut del capítol, ja que es tracta d’una carta on Joe confessa un fets realment
atroços.

Conclusió:
La carta és una forma per a què Joe Galàxia pugui expressar el sentiment de
remordiment i demanar perdó a la viuda per matar de forma colateral al seu home.8

DEBAT D’URGÈNCIA

VOCABULARI:

• Querubí: àngel d’alta jerarquia alat amb cos infantil

• Garlanda: (guirnalda en espanyol)
• Gessamí i dàlia: plantes
• Resclosit: espai molt tancat, amb poca ventilació
• Motllura: element decoratiu amb relleu que no varia el perfil en tota la peça •
Columna salomònica: forma helicoidal
• Canelobre: (candelabro en espanyol)
• Nínxol: espai per a col·locar una obra artística
• Visió beatifica: percepció visual directa i eterna de déu
• Quera/corc: forat en fusta on s’hi troba la larva d’un insecte •
Trill: eina agrícola
• Bufagateres: insult
• Frívol/a: sense serietat
• Enjogassat: divertit, amb ganes de jugar

FRASES FETES:

• Arribar a les tres pedretes: trobar-se en una situació anguniosa i/o perillosa
• Estar més sord que una espardenya: estar molt sord
• Ser una bleda: poc espavilat
• Agafar-ho per la punta que crema: prendre-s’ho malament •
Treure les ungles: advertir, amenaçar
• Passar el trill per l’esquena: aprofitar-se
• Tenir el pap ple: estar tip d’alguna cosa
• Per reblar el clau: corroborar
• Haver-hi prou d’un color: utilitzat per a tallar una conversa insultant •
Sortir de polleguera: burxar
 • Tenir més raó que un sant: tenir tota la raó
• Muts i a la gàbia: utilitzat per fer callar
• Haver-la feta bona: ficar la pota
• Muntar el número: fer un escàndol
• Treure els drapets al sol: retreure els defectes o malifetes a algú
PERSONATGES I CARACTERÍSTIQUES:
DECORACIONS:

• Sant Llibori, situada a la banda esquerra de l’altar major, sota dos querubins •
Sant Hilari
• Sant Cassià, talla de fusta en un nínxol
• Sant Pasqual
• Santa Casilda, imatge de guix
• Pere Santacreu, sagristà
• Santa Quitèria, situada prop de la porta i frívola segons santa Polònia •
Santa Polònia, d’estil gòtic tardà
• Bisbe Godofrè, talla tràgica, mirada febril i membres descarnats •
Sant Antoni Abat
• Beat Eliseu

PERSONES
• Caterina, bruixa del carrer del castell
• Pere Pei, sastre d’ofici
• Multitud de persones

ARGUMENT I ESTRUCTURA:
▪ PLANTEJAMENT
Els personatges, sent elements decoratius, parlen dins una església molt
decorada sobre diferents temes, com la situació política actual en que es troba el
país i com alguns d’ells preferien els vells temps. També parlen d’altres cultures
com la grega i mostren repulsió cap a aquestes. Fan menció de la Inquisició i
alguns afirmen que l’ordre s’ha anat perdent després de la seva desaparició.

▪ NUS
Sant Llibori informa als demés que el país s’havia dividit en dos i que,
malauradament, es trobaven en la part republicana que tant detesten. Proposen
uns seguit de solucions, però de totes la majoria decideix fer un pacte amb una
bruixa. La resta, sent aquests el bisbe, santa Polònia i sant Cassià no tenen
pensat fer el pacte.
▪ DESENLLAÇ
 Els que estan a favor del tracte es mostren contents al veure a la gent
republicana i canten l’himne de Riego, ,mentre que els altres són emmordassats
i amagats a l’armari de la sagristia.

TEMES I SUBTEMES:

• Política (millor forma de govern)

• Religió (creences antigues amb poca base)
• Desobediència (no seguir les normes religioses)
• Diferència entre cultures (poc respecte cap a les demès cultures com la grega)
• Zero tolerància a creences diferents (“... aquelles olors d’heretge a la brasa,
d’infidel rostit, de jueu a la llauna?”)

TEMPS:

• Històric: dècada dels vuitanta

• Relat: menys d’un dia, començant uns minuts abans de tres quarts d’onze de
la nit.

ESPAI:
Intern: Se’ns ubica en una església molt decorada amb querubins, tríptics, ciris,
imatges de sants, santes, àngels i beats de fusta i guix.

RELACIÓ DEL CONTE AMB EL TÍTOL:

El títol ens anticipa que els personatges s’enfrontaran amb un problema que hauran
de solucionar buscant solucions. Al no tots estar d’acord acaben imposant la solució
que havien proposat la majoria perquè no tenien temps per fer res més que no els
perjudiqués.

CONCLUSSIÓ:
Els personatges tenen un debat per a trobar la solució a un problema proper, solució
que no tots troben correcta. Els que opten per a aquesta solució, que són la gran
majoria, tanquen als que s’hi oposaven per a que no intervinguessin a l’hora de
solucionar el problema. Això ens mostra que fins i tot els símbols més religiosos
poden no ser sempre fidels al cent per cent al que la religió els indica.

HISTÒRIA DE DIES SENARS

Vocabulari

Avesat: que ha pres un costum o hàbit

cabòries: preocupació sense fonaments

voravies: voreres

endergues: mobles, estris, que estan atrotinats o inútils

emmidonada: mullar un teixit especialment el coll i els punys d’una camisa amb
midó dissolt en aigua

pituïtària: membrana que entapissa l’interior de les fosses nassals

àdhuc: fins i tot

agutzil: algutzir, empleat que executa el sorprès d’una autoritat administrativa

Pòtol: persona que no té ni casa ni feina i que va d’una banda a l’altra vivint de
manera miserable

Frases fetes

volta teulades: que va pels carrers buscant menjar o habitat, mendigar

felí de fumeral: un gat que és de llar

mirar de fit a fit: mirar fixament amb la vista fixa

Argument

L’autor narra la història del protagonista d’un dia qualsevol amb el seu gat Cairus.
Explica que viu a unes esgolfes, casa seva amb el seu gat al carrer Girona. Aquest
protagonista tenia una vida descontrolada, sense feina, mal menjar… el protagonista
li agradava molt escriure i es passava les nits escrivint histories.

De tan en tant, passejaven ell i el seu gat de nit pels carrers vagabundejant. Un dia
es troben al silvestre, el cec, i els hi proposa d’anar a la perla de Cuba, el bar de
sota casa.

Aquell dia van anar a tafanejar l’aparador de la botiga que tenen a baix de casa,
l’aparador dels encants. Un món polsós on s’amuntegaven totes les deixalles i
mobles que eren inútils. De sobte, van trobar-se amb us caps de cartró, pero hi
havia novetats, no eren els de sempre, va haver un que els va cridar l’atenció. Era
un cap amb perruca, aclaparador i que tan els va sorprendre. Així doncs se’, van
emportar. Resulta que aquest cap pertany a una peça històrica, una copia del rei de
França.

El cap va començar a parlar a l’arribar a casa i, els va explicar la seva vida. Al tard,
van baixar tots tres al la perla de Cuba, al bar de baix on es van retrobar amb en jim,
l’enllustrador, el desideri, torrents (dramaturg) i la rebeca, una altra gata. Allí els va
presentar a tots al cap que havia adquirit. Tots encuriosits li van preguntar la seva
història i, com és que no té cos.

Així doncs va decidir explicar i contextualitzar d’on venia i per què és com és ara.
Aquest capítol fa referència a l’explicació de la societat i els conflictes de l’Antic
règim, i totes les conseqüències que va causar la francesa.

Temes i subtemes

Revolució francesa i la societat d’aquella època

Revolució a París i cop d’Estat on manaven els jacobins, on l’ordre era escapçar els
girondins que governaven fins al moment.

Aparició dels girondins i els jacobins.

La guillotina de l’aristocràcia per fer desaparèixer L’efecte de la causa. Fer

desaparèixer els besamans, intrigues, caceres.

En aquella època, Es refugiava disfressat de sans-culotte (denominació que hom

donava a la França de la Revolució al poble que no vestien com la noblesa i la
burgesia) al poble de Chalons-sur-Loire, un poble tranquil on podia aïllar-se dels
problemes

L’alcalde diu q l’única sortida per a no provocar una revolució és escapçar un neutral
i així ningú es podrà queixar. Li proposa que sigui ell perquè és una persona neutral
i foraster, ni jacobí ni girondí. El protagonista accepta però amb la condició que ni
enterrin el seu cap. Ell volia que el posessin amb una capsa i que l’enviessin a París
per deixar-lo a qualsevol lloc

Personatges

El gat caius

El cap que parla del rei de França (marquès)

silvestre (el cec)

Jim (l’enllustrador)

Desideri
Torrents (dramaturg)

rebeca (gata)

Temps històric

Caiguda de l’antic règim

Revolució francesa

Guerra franco-prussiana de 1870: forma part del procés d’unificació alemanya

encarregat per Guillem i de Prússia

Època

salt al passat a la revolució francesa

Espai

El naixement d’un nou dia a Barcelona per al protagonista i el seu gat Cairus

La botiga dels encants, amb objectes, estris i mobles abandonats

Bar de la perla de Cuba

Salt al passat a la ciutat de Chalons-sur-Loire

Relació conte títol

Història de dies senars. S’imterpreta que els dies senars poden ser aquells dies
diferents, en que no són iguals que els de sempre, com els parells. El títol es pot
interpreta que, història de dies senars és com aquell dia en que surt del context i
explica o succeeix algo completament diferent, com en aquest cas, la història del
marques del rei de França.

HISTÒRIES DE LA MÀ ESQUERRA: ANIVERSARI

VOCABULARI:

- Estalzí: Substància negra que prové de matèries que no han acabat de

cremar i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el
fum.
- Brea: Substància viscosa de color roig negrenc obtinguda per
destil.lació de la fusta o del carbó o com a residu de la destil.lació dels
quitrans, emprada com a aglomerant i impermeabilitzant, i per a fins
medicinals.

- Quitrà: Substància densa i enganxosa, de color fosc i olor forta, que

s’obté per destil.lació del petroli, de la fusta, del carbó vegetal o d’una
altra matèria orgànica.

- Abrilada: Esclat de la natura al mes d’abril.

- Galdós: Que és lamentable i penós. Que està brut o fet malbé. Que no
ha sortit gens lluït ni reeixit, sinó desastrós.

- Sentenciosa: Que inclou una sentència o màxima. Ple de sentències.

- Partida de botifarra: Joc de cartes, popular a Catalunya.

- Filaberquí: Instrument en forma de “T” que té en un extrem una barra

fina d’acer acabada en punta amb forma d’espiral i en l’extrem oposat
un mànec per fer-lo rodar, i que serveix per fer forats a la fusta i en
altres materials.

- Ferreny: Persona de complexió, posat o caràcter fort i robust.

- Riada: Riuada. Corrent d’aigua d’un riu que ha sofert una crescuda i es
desplaça de manera ràpida i violenta provocant inundacions.

- Llaüt: Construcció naval

- Fura: Mamífer carnívor de la família dels mustèlids, de cos llarg, cobert
de pelatge bru al dors, groguenc als flancs i fosc al ventre, molt semblant
a la mostela, emprat per la caça de conills.

- Mortalera: Llençol o tros de roba amb què s’embolica un cadàver

abans d’enterrar-lo.

- Enfarfegada: Enfarfegar: Omplir d’un nombre excessiu

d’adornaments, d’accessoris, d’elements, etc.

- Bursada: Bursar. Acció violenta i sobtada, com una empenta, una

revolada, una estirada, etc.
 - Camallades: Camallada. Cop a la cama.

- Regolfar: Retrocedir, un fluid en moviment, en topar amb un obstacle i

formar un remolí, un gorg.

- Surant: Surar. Sostenir-se un cos a la superfície d’un líquid; flotar.

- Mortuòria: Mortuori: De la mort o de les honres fúnebres.

- Alcova: Cambra destinada a contenir un o més llits i que dona a una

altra de més gran.

- Broll: Raig d’aigua o d’un altre líquid que surt amb força.

- Allau: Gran quantitat d’una cosa que apareix amb molta intensitat i en
un espai de temps breu.

- Doll: Raig d’algun líquid, especialment aigua, que brolla amb força
d’una obertura estreta.

- Grimpar: Enfilar-se a un lloc alt i de difícil accés ajudant-se amb les

mans.

FRASES FETES:

- “Tarda tibada i sentenciosa”: Tarda ocupada

.
- “Bona nit i tapa’t”: La mort.

- “L’acaçava la mort”: Arribava l’hora de la seva mort.

- “Tenia salut per donar i per vendre”: Tenia molta salut.

- “Més sec que un filaberquí”: Molt prim

 - “Ni de bon tros”: De cap manera.

- “Anguiles amb faldetes i cuixes ufanoses”: Anguiles fa referència

a dones.

- “Va viure molt regalada”: Va viure molt consentida.

- “L’Ebre s’inflava”: L’aigua de l’Ebre augmentava.

- “La claveguera va començar a ballar”: La claveguera es va

començar a moure.

ARGUMENT I ESTRUCTURA:

- L’obra de Jesús Moncada, Històries de la mà esquerra, s’estructura en

16 contes.

- El conte número 14, és el capítol Aniversari, un conte curt, on es pot

presenciar un diàleg sobre el passat, entre diversos personatges.

- Aquest conte anomenat anteriorment, comença amb la menció d’un dels

personatges, Josep Terrer, recordant el que va passar fa un any, en
aquell mateix lloc on es troba ara mateix, mentre està al Cafè de la
Granota bevent un suc. En Gustau, i el gran de ca Soler, dos altres
personatges que apareixen en aquest contel ,després d’escoltar a Josep
Terrer, responen dient que no es creuen que ja hagi passat un any
d’aquella abrilada galdosa.

Entre ells tres parlen sobre el mal que va fer aquell esdeveniment al
poble i que encara gràcies que al personal no li va passar res, fora de la
mort de l’oncle Dalmau.

Ells tres, fan memòria de com va morir l’oncle Dalmau i recorden que
aquest estava jugant al joc de cartes de la botifarra amb el metge del
poble i de repent es va desplomar i va morir a l'instant; recorden que
tothom estava sorprès d’aquell fet, ja que l’oncle Dalmau era una
persona amb molta salut; i si no hagués sigut per la riada que va passar
al poble, l'oncle Dalmau hagués pogut morir al timó del seu llaüt, ja que
era navegant. L’oncle Dalmau era una persona molt coneguda al poble,
 sobretot per les dones, explicava un altre personatge que apareix al
conte, Pauet Segarra, ja que era una fura tot i tenint dona; encara que la
dona no s’ho prenia malament ja que estava molt consentida per ell.

Ells tres continuen parlant sobre la seva mort, i esmenten que hagués fet
falta una mortalera, ja que feia mal efecte que es pogués veure
l’expressió de la cara de l’oncle Dalmau un cop dins el taüt.

Més tard, en Gustau explica que, el matí de després, l’aigua de l’Ebre va

augmentar moltíssim i que les persones del poble van haver de pujar a
dalt del poble ràpid per a que no se'ls emportés la corrent. I un doll
d’aigua va passar per uns carrers del poble i ell va haver d’enfilar-se per
la reixa d’una finestra d’una casa per sortir de la corrent. Un cop ell va
estar a dalt, explica que va sentir els nets de l’oncle Dalmau i la seva
dona cridar, ja que degut a la riada, el taüt amb l'oncle Dalmau dins, va
marxar del poble surant. El taüt va passar per Riba-roja al migdia i a
Tortosa pel tardet.

El conte acaba amb la menció de Josep Terrer, dient que l’oncle

Dalmau, encara mort, no perdia la traça navegant; després de que li
diguessin que el mort va esquivar un pilar mentre se l’emportava la
corrent.

TEMES I SUBTEMES:
- Aquest conte parla sobre la mort i el record cap a una persona. I també
sobre les desgràcies que provoquen els canvis climàtics.
-

PERSONATGES I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES:

- Josep Terrer: La primera persona que s’anomena al contel. Es troba

al Cafè de la Granota. Manté un diàleg amb Gustau, amb el gran de ca
Soler i amb Pauet Segarra; sobre l’esdeveniment que s’explica al contel.
 - Gustau: És el cafeter del Cafè de la Granota. Explica el final de
l’esdeveniment que va passar fa un any. Manté un diàleg amb Josep
Terrer, amb el gran de ca Soler i amb Pauet Segarra; sobre
l’esdeveniment que s’explica al capítol.

- El gran de ca Soler: Manté un diàleg amb Josep Terrer, amb Gustau i

amb Pauet de Segarra; sobre l’esdeveniment que s’explica al capítol.

- L’oncle Dalmau: Va morir fa un any jugant a cartes amb el metge. Es

va desplomar i va morir a l’instant.

- Metge: La persona que va veure com moria l’oncle Dalmau, ja que

estava amb ell jugant a cartes.

- Pauet Segarra: Va navegar amb l’oncle Dalmau. Explica que era una
fera amb les dones.

- El cunyat: Va haver rumors de que va ser ell el culpable de la seva

mort.

- Un xiquet: Un personatge molt poc esmentat. Va ser una persona que

es va caure al replà i l’escala es va embussar, quan la riada va
augmentar.

- L’oncle Quintana: Un personatge molt poc esmentat. La persona que

va ficar ordre al poble quan la riada pujava ràpidament.

- Nets de l’oncle Dalmau: Les persones que van veure com el seu padrí
se'n anava flotant dins del taüt cap a altres pobles.

- Dona de l’oncle Dalmau: La persona que no supera la mort del seu

marit. No entenia com podia marxar del poble surant quan ell pertenia
amb aquell poble i no a cap altre.

TEMPS:

- Temps del relat del conte: Una estona.

- Temps històric: S.XX.
ESPAI:

- Espai real.
- Aquest conte es produeix en un espai tancat, al Cafè de la Granota. Però
hi ha flashbacks, aleshores en aquest espai de temps on el conte es
centra en explicar alguna acció del passat, l’espai és extern, ja que
explica el que va passar fa un any al poble i no hi ha cap límit d'espai.

RELACIÓ DEL CONTE AMB EL TÍTOL:

- Aquest conte es titula Aniversari, i aquest nom té relació amb el conte ja

que al principi d’aquest, es diu que justament fa un any de la desgràcia
que va passar al poble que s’anomena. Aleshores fa referència a
l’aniversari d’aquella riada que va haver al poble fa un any.

CONCLUSIÓ:

- En conclusió, aquest conte parla sobre un desastre que va passar fa un

any i com va afectar aquest desastre en aquell moment. Degut a la riada
va haver destrosses al poble del que es parla i també la riada es va
emportar el taüt amb una persona dins. Jo crec que aquest conte vol
expressar el sentiment de pèrdua i també el sentiment del record.

FRAGMENT PREFERIT:

- Tot allò va ser de cosco! - digué, al cap d’una estona, el cafeter.

- I tant!
- A Riba-roja, el van veure passejar al migdia.
- I a Tortosa, al tardet.
- Diuen que allí va ser la rehòstia.
- Sí. Quan tothom es pensava que anava a estavellar-se contra un pilar del
pont, el taüt va fer una virada d'allò més fina i el va esquivar.
- Vell dels collons! - exclamà Josep Terrer -. Es veu que ni la mort li havia
afeblit la traça del navegar.

15: A L’ HÈCTOR EL QUE ÉS DE L’HÈCTOR

1. Vocabulari:

o Els hòmens aciençats: que saben bè de la seva conciència, homes

amb seny.

o Dia funest: un dia trist i de desgràcia.

o A sobre de safarós: algu brut i deixat, ple d’engut.

o Ser un tanoca: curt d’enteniment.

o Aquests mortificadors: causen dolor o patiment físic com a càstig per

aconseguir dominar algo.

o Aquests burxetes:

o En lloc de pencar: treballar.

o Llum que us esgarrifarien: impresionaria o causar una emoció intensa.

o Siguem indulgents: que perdona els errors o que els jutja i castiga.

o A hores cautes:

o Aquella floreta ufanosa: que es glorieja d’una cosa o de un triomf.

o S’hi crien cullerots: nom satíric que se’l hi dona a la gent nascuda
Cullera (Rivera Baixa).

o Deixa estupefactes: queda bocabadat, sense resposta davant d’una

sorpresa.

o Gent roÏna: que van amb males intencions.

o La seva adhesió: unió i acord amb una idea.

o Es planyen: senten dolor o desgracia per el sofriment que pateix una

altra persona.

o Va eixir: sortir.
 o Nota severíssima: estricta i rígida davant de la llei.

o Vist anit: la nit d’avui o la nit passada.

o Quin senderi: actuar de manera correcta.

o La seva tasca abnegada: sacrifici voluntari de tu mateix que beneficia

als altres.

2. Frases fetes i el seu significat:

o Ja sabeu que sóc de morro fort i que no amollo un pam de sirga: ser
tossut sense deixar-se emportar per els altres i que no és hábil per fer
feines senzilles i qu eno es capaç de portar situacions simples.

o D’altre pà faríem molles!: si no actuem ràpid es deixa passar una

oportunitat i podem perdre algo valiós. Expressa com una tristesa per
no havre actuat de manera efectiva.

o Una olla de cols, un desgavell: una situació desordenada i complicada.

o Jo vulgui ara espellotar de viu en viu el sapastre que ens han

encolmat: jo volguús ara ahorcar al sapastre que ens ha enganyat.
Expresa el enfado de algu per haver set engañat.

o No em direu que no fa basca entrar: que no fa asco entrar, es

desagradable entrar allí.

o Ens ha sortit més enze que una sinada de baldufes: enze: inutil /
sinada de baldufes: esforç o acciíó inutil. Descriu una situacó en la que
s’ha invertit temps i esforç amb algo que a resultat ser inutil.

o Posem-nos la mà al pit veÏns: siguem honestos i sincers per parlar

d’ell.

o Si jo deixés anar la llengua : que te moltes coses a dir sobre algu pero
per alguna raó no pot dir en aquell moment.

o potser més de quatre criticaires es voldrien fondre:

o Us quedaríeu de pedra picada: os quedarieu sorpresos i asombrats

davants d’alguna cosa inesperada i sorporendent.

o De ben equivocades i d’hacs espargides a la babalà que esgarrifa!:

situació caotica o confuda que resulta aterradora.

o Jo sempre vaig de bòlit!: actuar precipiitadament sense saber ben bé

què cal fer, surti el que surti.
 3. Argument i estructura:

Argument: El conte "Veins de Cantalaigua" està narrat per l'alcalde de Cantalaigua,

que reflexiona sobre l'impacte que ha tingut la jubilació d'Hèctor Riols, el carter del
poble, al servei postal i la comunitat. Inicialment, l'alcalde es queixa de la situació del
servei postal després de la jubilació d'Hèctor i com ara els enviaments i cartes s'han
tornat insegurs. A mesura que avança la història, l'alcalde reconeix i elogia les
qualitats úniques d'Hèctor, especialment la dedicació a la correcció gramatical i
l'ètica laboral. La història conclou amb la decisió de la corporació de la vila d'atorgar
a Hèctor Riols la medalla de fill predil·lecte en reconeixement del seu servei
exemplar.
Estructura: L'estructura del conte és una narració lineal en primera persona, ja que
l'alcalde de Cantalaigua narra els seus pensaments i observacions. Comença amb
una queixa sobre l'estat actual del servei postal i com ha empitjorat des que l'Hèctor
Riols es va jubilar. Després, l'alcalde passa a elogiar Hèctor per les seves
contribucions, centrant-se en la seva meticulositat en la correcció gramatical i la
singularitat de la bústia de dos forats (bústia de dos forats). Aquesta estructura
subratlla el canvi en la percepció de l'alcalde i destaca la importància d'apreciar les
qualitats de les persones més enllà de les rareses. La història culmina amb la
decisió de la corporació de la vila d'homenatjar Hèctor Riols per la seva tasca
exemplar al servei postal.

4. Tema i subtema:

Tema principal: lamentació i reconeixement del valor d’un carter jubilat,

l’Hèctor Riols, i la decadencia del servei postal de la vila de Cantalaigua.

Subtemes:

o La impotància del servei postal: les persones no solen apreciar

l'importància del servei postal fins que es degrada o fins que es jubila
algú com Hèctor Riols, que prestava un servei exemplar.

o Impacte de la jubilació d'Hèctor: La jubilació d'Hèctor Riols ha tingut un

impacte negatiu en la comunitat, portant a la decadència del servei
postal i al desordre en el repartiment de la correspondència.

o L'afecte a la comunitat: S'explora com la pèrdua d'un carter fiable com

Hèctor Riols ha generat ansietat i preocupació entre els residents de
Cantalaigua.

o Les peculiaritats d'Hèctor Riols: Es descriuen les rareses d'Hèctor com

a persona i carter, incloent la seva aproximació a l'ortografia i la seva
pròpia personalitat.

o L'homenatge i la reconeixença: L'alcalde proclama l'homenatge a

Hèctor com una persona que ha guanyat l'aplaudiment i la gratitud de
 la comunitat per la seva dedicació al servei postal i la correcció
gramatical.

o La bústia amb dos forats: Es destaca la creació única de Hèctor, una

bústia amb dos forats per a les cartes grans i petites, com un exemple
de la seva originalitat i dedicació al seu treball.

o Crítiques i enveja: S'aborden les crítiques i l'enveja que han sorgit al

voltant de l'homenatge a Hèctor, destacant la percepció de la
comunitat sobre el seu valor com a carter.

o L'impacte en l'ortografia i la sintaxi: S'explora com Hèctor va vetllar per

la correcció gramatical i l'ortografia de la correspondència, influïnt en la
manera com la gent de Cantalaigua escriu i comunica.

o La tasca d'Hèctor com a carter: Es reconeix la tasca d'Hèctor com a

carter abnegat i la seva influència en la comunitat.

o La humilitat d'Hèctor: Es destaca la modestia d'Hèctor, tot i les seves

peculiaritats i el seu mestratge en l'ortografia i la sintaxi.

5. Personatges i carcaterístiques:

1. L’Alcalde: L'alcalde de la vila de Cantalaigua, qui pronuncia el discurs i

narra la historia. És un líder fort i decidit que defensa amb passió el
carter Hèctor Riols i el seu servei postal.

2. Hèctor Riols: El vell carter de Cantalaigua, qui s'ha jubilat. És descrit

com "el més espavilat i traçut del país" i sembla tenir un caràcter
peculiar, amb virtuts i defectes.

3. Altres veïns de Cantalaigua: Es mencionen diferents veïns i ciutadans

de la vila que han viscut els canvis en el servei postal després de la
jubilació d'Hèctor Riols. Alguns d'ells es preocupen pels problemes
amb el servei postal i les cartes mal dirigides.

4. Tinent d'alcalde (Joan): Fill d'Hèctor Riols i tinent d'alcalde de la vila.

Esmentat com a figura significativa que va feliçment felicitar l'alcalde
pel discurs.

5. Oncle Josep de Rius: Un dels veïns que, tot i ser anarquista de tota la
vida, va escriure al bisbe demanant plaça de capellà, influenciat per
l'afecció religiosa que es va estendre a la vila.

6. Temps històric i temps real:

 Temps historic: no hi ha cap detall no esmenta en ningun moment el lloc
específic sobre l’epoc historica.

Temps real: Al conte, l'alcalde de la vila de Cantalaigua reflexiona sobre

esdeveniments recents que han passat a la seva comunitat. Fa referència a la
retirada recent d'Héctor Riols, el carter, que va passar "fa un parell de
mesos." Per tant, el temps real se situa aproximadament dos mesos abans
del discurs de lalcalde. Tot i això, la narració no proporciona detalls que
permetin ubicar la història en un any o període específic.

7. Espai intern i extern:

Espai intern: a Cantalaigua, la vila on viu l’alcalde i els veins.

Espai extern: no diu mes llocs apart de la vila de Cantalaigua.

8. Relació del títol del conte amb la historia d’aquest:

El títol "A l'Hector el que és de l'Hector" en català es podria traduir a l'espanyol com
"A Hèctor el que és d'Hèctor." Aquest títol és una dita o expressió popular que
significa que es reconeix i es valora algú pels seus mèrits i èxits. Al conte, l'alcalde
de la vila de Cantalaigua pronuncia un discurs en honor a Hèctor Riols, el carter que
es va jubilar. El títol fa referència a la idea central del discurs, que és el
reconeixement i l'apreciació de les contribucions i les virtuts d'Hèctor. L'alcalde i la
comunitat estan expressant que Hèctor mereix ser reconegut i honrat per la
dedicació i el treball incansable com a carter al llarg de quaranta anys, així com per
la seva atenció a l'ortografia i la qualitat del servei postal. En altres paraules, estan
donant a Hèctor el reconeixement que es mereix per les seves contribucions a la
comunitat

9. Conclusió:

El conte Veins de Cantalaigua conclou amb una expressió de profund

reconeixement cap a Hèctor Riols, el carter jubilat del poble. L’alcalde reflexiona
sobre el valor del servei postal i com s’ha deteriorat des de la jubilació d’Hèctor. Se'n
destaca tant la singularitat com les rareses. Malgrat les seves peculiaritats, es
reconeix l'impacte positiu que Hèctor va tenir a l'ortografia i sintaxi de les cartes, així
com a la vida dels habitants del poble. L'alcalde es mostra agraït per la meticulositat
de l'Hèctor i la capacitat per polir i millorar les cartes de la gent. En última instància,
el conte transmet un missatge de gratitud i estima per les contribucions d'Hèctor
Riols al llarg de la seva carrera com a carter, i culmina amb la decisió unànime
d'atorgar-li la medalla de fill predil·lecte en reconeixement a la seva dedicació
exemplar al servei postal de la vila.

10. Fragments que més m’ha agradat:

El fragment del conte que m'agrada particularment és el començament: "Diuen els
homes aciençats, els savis, que no ens adonem del valor d'una cosa fins que no
l'hem perduda." Aquesta afirmació reflecteix una veritat universal aplicada a moltes
àrees de la vida. Ens recorda la tendència humana a no valorar plenament alguna
cosa fins que ho hem perdut. És una observació que ens pot inspirar a apreciar el
que tenim en el present i no donar-ho per fet. A més, estableix un to reflexiu i ens
introdueix a la història d'una manera evocadora.

D’uns papers de música.

Vocabulari
• Eixit: anar cap en fora des d’un lloc tancat • Esverar: fer perdre la
tranquilitat.
• Pansit: desanimat

• Esbatullar: fer servir la força amb intenció de fer-se mal.

• Esfullat: treure pètals d’una flor

• Flairava: desprendre olor

• Lleixiu: substància química liquida.

Frases fetes
• De bona fusta: ser de complexió sana i robusta • Toca ferro: prevenir-se conta la
mala sort Personatges i característiques
• L’oncle Jordi Ventura: El protagonista de la història, escolta veus, preveu la

seva mort. • Manolet: Es el pastisser, L’oncle Jordi li te confiança.

• Atanasi: un amic de l’oncle Jordi

• Dalmau: es el cap de cistella i també amic de l’oncle Jordi

• La cupletista: una persona desapareguda.

Argument i estructura
En aquest capítol es narra una escena en què l'oncle Jordi Ventura, un miner, comença a
escoltar una veu que li truca tota l'estona al principi aquesta veu li sonava familiar primer
creia que era el seu oncle ansel i tan bon punt era el seu avi. Des d'aquest esdeveniment
Jordi Ventura no torna a fer-ho.
Aquesta escena que es narra és Una narrativa que conté un diàleg entre Jordi Ventura i els
seus amics i la veu.
L'estructura no conté introducció, ja que la història comença ja explicant el problema de
la història. Temes i subtemes
El tema de la historia es la mort i els records. Temps
o Temps relat: dos dies
o Temps històric: S.XX
Espai:
En el Cafè de Bartomeu
Conclusió
En conclusió, aquest conte parla sobre com el tio Jordi Ventura preveu la seva mort i fa un
recorregut de tota la seva vida.