Examen història

Noves fonts d’energia

Fins ben entrat el segle XX, el carbó va constituir un recurs de primer ordre en indústries i
llars. Però l’ús del carbó va anar decreixent gradualment amb l’arribada de dues noves fonts
d’energia.
- El petroli es va començar a explotar a Pennsilvània (1859) i es va fer servir inicialment
per a la il·luminació, la calefacció i els lubrificants. La invenció del motor d’explosió de
gasolina per part de C. Benz (1885) i el de gasoil per part de R. Diesel (1895) va
permetre que es pogués usar com a combustible en automòbils, vaixells i avions.
- L’energia elèctrica va aconseguir un gran desenvolupament gràcies a les turbines
hidràuliques, transformadors, alternadors i cables d’alta tensió, que permetien
generació i trasllat d’electricitat fins a punts allunyats. L’ús d’energia elèctrica va
estimular nombrosos sectors, com els transports (metro i tramvia), les
telecomunicacions (telègraf i telèfon) i, fins i tot, l’oci (fonògraf i cinematògraf).
També va transformar la il·luminació dels carrers, fins llavors il·luminats amb gas, i de les
llars, gràcies al llum incandescent de filament de carboni (T.A. Edison, 1880).Fins ben entrat
el segle XX, el carbó va constituir un recurs de primer ordre en indústries i llars. Però l’ús del
carbó va anar decreixent gradualment amb l’arribada de dues noves fonts d’energia.

Causes de l’imperialisme
Factors cientificotècnics: Durant el segle XIX es van constituir nombroses societats
científiques, com la Royal Geographical Society (1830), que van promoure expedicions. Un
bon nombre d’exploradors van partir llavors cap als confins d’Àfrica (R. Speke, M. Park, H.
Stanley, D. Livingstone...) i als extrems polars (R. Peary va arribar al pol Nord l’any 1909,
mentre que R. Amudsen va assolir el pol Sud l’any 1911) i van cartografiar territoris
desconeguts per a la població occidental. Aquest interès creixent pel fet colonial va ser
objecte de nombrosos congressos i debats. A partir de l’òptica geogràfica o antropològica
van intentar justificar la necessitat de l’expansió colonial. Aquesta visió va quedar reflectida
en la premsa i la literatura de l’època (J. Verne, R. Kipling...).
La Segona Revolució Industrial va oferir els mitjans tècnics per a l’ocupació i domini dels
territoris colonials: vaixells de vapor, que permetien remuntar els rius, armes de foc (fusell
de retrocàrrega i repetició, metralladora, etc.), sistemes de comunicació (telègraf i telèfon) i
medicaments que van permetre vèncer les malalties endèmiques dels climes tropicals
(quinina).
Factors econòmics: La crisi del 1873 i les polítiques proteccionistes van constituir el tret de
sortida en la cerca de colònies. Els països industrialitzats, que ara competien amb nous
actors com Alemanya o els Estats Units, necessitaven nous mercats on vendre les seves
manufactures i invertir els capitals acumulats en infraestructures (mines, carreteres, ports i
ferrocarrils). Així van obtenir, a més, una mà d’obra barata (en nombroses ocasions, pròxima
a la semiesclavitud) i van explotar les matèries primeres necessàries per desenvolupar-se
industrialment: or, diamants, cotó, blat de moro o coure a Àfrica; te, cotó, fusta, cautxú,
espècies o cafè de l’Índia.La crisi del 1873 i les polítiques proteccionistes van constituir el
tret de sortida en la cerca de colònies. Els països industrialitzats, que ara competien amb
nous actors com Alemanya o els Estats Units, necessitaven nous mercats on vendre les seves
manufactures i invertir els capitals acumulats en infraestructures (mines, carreteres, ports i
ferrocarrils). Així van obtenir, a més, una mà d’obra barata (en nombroses ocasions, pròxima
a la semiesclavitud) i van explotar les matèries primeres necessàries per desenvolupar-se
industrialment: or, diamants, cotó, blat de moro o coure a Àfrica; te, cotó, fusta, cautxú,
espècies o cafè de l’Índia.

Factors ideològics: En aquest context van forjar una sèrie de discursos racistes per tal de
legitimar la conquesta imperial. Aquests discursos sostenien la suposada superioritat de la
raça blanca, justificada a través de publicacions suposadament científiques inspirades en la
teoria de la selecció de C. Darwin (darwinisme social). Aquesta concepció racista va justificar
la “missió civilitzadora” sobre les suposades races inferiors, que abandonarien la seva
“barbàrie” per mitjà de l’adopció de la cultura occidental. Nombrosos missioners catòlics i
protestants es van establir a les colònies per desenvolupar tasques evangelitzadores i
humanitàries.

Factors geoestratègics i polítics: Les colònies constituïen enclavaments estratègics des dels
quals exercir el control territorial de fronteres i rutes de navegació. El canal de Suez,
construït a instàncies del govern egipci el 1869 per comunicar el mar Mediterrani i el mar
Roig, va ser adquirit l’any 1875 pel Regne Unit amb el propòsit de controlar la ruta comercial
cap a l’Índia. Per altra banda, els Estats Units van obtenir l’administració del canal de Panamà
(1914), que connectava els oceans Atlàntic i Pacífic. El nacionalisme exacerbat de l’últim terç
del segle XIX va estimular la possessió de colònies amb les quals les potències podien
obtenir prestigi polític en el context internacional i un suport intern més gra als seus països.
Va florir així un clima d’exaltació patriòtica (xovinisme francès i jingonisme anglès)
La resistència dels territoris colonitzats
L’expansió colonial va produir nombrosos enfrontaments entre les potències colonials i les
poblacions locals, que es van resistir a la colonització. Van destacar les següents:
- A la Xina es va produir les guerres de l’opi (1839 – 1842) i (1856 – 1860), a
conseqüència de la prohibició xinesa que els britànics venguessin l’opi provinent de
l’Índia. Els posteriors tractats van suposar l’obertura dels ports xinesos al comerç
internacional i l’obtenció de Hong Kong per part dels britànics.
- L’any 1857 es va produir a l’Índia la revolta dels sipais (soldats indis integrats en
l’exèrcit britànic), a conseqüència de la suposada utilització de greix de porc i vaca en
la munició.
- Les tribus zulús, assentades al sud d’Àfrica, es van enfrontar als britànics el 1879 i van
arribar a obtenir victòries memorables. Finalment, van ser derrotats i integrats en
l’exèrcit imperial britànic.
- A l’Àfrica del Sud-oest alemanya (actual Namíbia) entre els anys 1904 i 1907, els
hereros es van rebel·lar contra el domini colonial alemany i, per això, van ser
pràcticament exterminats.
- La ingerència internacional a la Xina va provocar la revolta dels bòxers el 1899,
membre d’una societat secreta que aspiraven a expulsar els estrangers. Van ser
derrotats per una coalició internacional (Gran Bretanya, França, Alemanya, Rússia,
etc.). Poc després, el 1911, es va produir una revolució que va enderrocar
l’emperador i va instaurar una república.
- Itàlia va ocupar Somàlia i Eritrea, i va ser derrotada el 1896 a la batalla d’Adwa
(Abissínia,actual Etiòpia).

Conflictes entre les potències col·lonials

Al sud d’Àfrica s’hi havia establert grangers holandesos (bòers) i havien constituït les
repúbliques d’Orange i Transvaal. El descobriment d’or i diamants a la zona va desembocar
en les guerres dels bòers (1880 – 1881 i 1899 – 1902), després de les quals l’Imperi britànic
es va annexionar aquests territoris.
- Al nord d’Àfrica, el control de la zona de l’alt Nil va provocar la col·lisió dels interessos
britànics i francesos, els exèrcits dels quals es van enfrontar a Fashoda (Sudan, 1898).
L’enfrontament no es va acabar produint per la retirada dels francesos davant la
superioritat militar britànica.
- El Japó va aturar l’expansió russa per Manxúria i el nord de Corea en la guerra
russojaponesa (1905), i vanincorporar Corea com a protectorat.
- La tensió entre Alemanya i França al Marroc va desembocar en les crisis marroquines
(1904 – 1911), que van finalitzar amb la conferència d’Algesires (1906), que va
establir un protectorat francoespanyol al Marroc.
Administració de les colònies
L’organització política i administrativa de les colònies no va ser homogènia, però en tots els
casos la metròpolis exercia el control dels aspectes crucials de la vida colonial. Segons el
nombre de pobladors procedents de la metròpolis, es diferenciava entre les colònies
d’explotació (amb escassa població emigrada) i les colònies de poblament (amb un fort
contingent de població metropolitana). Segons el tipus de govern, podem distingir:
- Colònia: territori sense govern propi i total dependència de la metròpolis. Era
administrada per un governador, ajudar per funcionaris i un exèrcit. Aquest tipus
d’administració directa es va exercir a l’Índia britànica, a Rhodèsia, al Congo Belga, a
l’Àfrica Equatorial Francesa i a l’Àfrica Occidental Francesa.
- Protectorat: el territori conservava les estructures de govern tradicionals, però
l’exèrcit, la política exterior i l’economia depenien de la metròpolis. Va ser utilitzat
per França (el Marroc, Tunísia, Laos i Cambodja) i el Regne Unit (Egipte i Birmània).
- Domini: colònia de poblament pròpia de l’Imperi britànic. Disposava d’una
organització política pròpia, però sota sobirania britànica (el Canadà, Austràlia, Nova
Zelanda...).
- Concessió: cessió temporal d’enclavaments per a la seva explotació per part d’una
metròpolis (Hong Kong i Xangai).