INFANT NIRJA TOLANI I WADHWANI

Seminari B
creixement

desenvolupament
integral

COS
sentits
ENTORN
estímuls
oportunitats
d’aprenentatge
Què és per a tu un infant i per a què li serveix el seu cos?
Un INFANT és un ésser en creixement que necessita d’un entorn ric en estímuls i oportunitats
d’aprenentatge en tots els àmbits que l’integren (emocional, afectiu, social, cognitiu, motriu…)
per a què aquest desenvolupament integral sigui òptim. En aquest sentit, el seu COS li permet
relacionar-se activament amb aquest ENTORN, explorar-lo a través dels seus sentits, rebre
estímuls, generar respostes, socialitzar amb altres, etc; tot aprenent i desenvolupant-se com a
persona a través d’aquestes experiències.
 MADURACIÓ (canvis biològics) + APRENENTATGE (ambient)=
EVOLUCIÓ 0-6 DESENVOLUPAMENT

FINS ELS 7 ANYS, LES NECESSITATS D’UN
INFANT SÓN DE NATURALESA MOLT
PRIMITIVA: CONTACTE CORPORAL,
MOVIMENT I ABUNDANTS IMPRESSIONS
SENSORIALS (Wild, 2002).
L’ACTIVITAT MOTRIU ÉS EL PUNT DE
PARTIDA DEL DESENVOLUPAMENT DE LA
INTEL·LIGÈNCIA ENTRE ELS 0 I ELS 2 ANYS
(Piaget,1978).
UN BON DESENVOLUPAMENT
SENSORIOMOTOR EN LA PRIMERA
INFÀNCIA ÉS CRUCIAL PEL
DESENVOLUPAMENT POSTERIOR DE
TOTES LES ALTRES CAPACITATS
COGNITIVES (Bueno, 2019).

Què és per a tu un infant i per a què li serveix el seu cos?

Un INFANT és un ésser en evolució, el desenvolupament del qual ve determinat per la interacció entre les condicions
maduratives i ambientals. La important influència de l’ambient, format pel context físic, cultural i psicoafectiu, es
sustenta en la gran plasticitat neuronal que presenta el cervell de l’infant durant les primeres edats, de manera que
aquest es va moldejant a partir de les interaccions entre els canvis biològics i els aprenentatges adquirits de les
experències amb l’entorn. A més, en aquest procés de desenvolupament del cervell, l’escorça sensorial i motora és la
primera en madurar, de manera que les experiències sensorials i motrius oferides per l’entorn tenen una gran
rellevància durant les primeres edats. En aquest sentit, el COS, a través dels seus sentits i del moviment (contacte,
accions i reaccions), li serveix a l’infant per a relacionar-se activament amb el seu ENTORN i viure aquestes oportunitats
d’aprenentatge, tot estimulant les seves capacitats sensoriomotores, satisfent les seves necessitats autèntiques de
contacte corporal, moviment i abundants impressions sensorials, i desenvolupant-se de manera harmònica i integral
(fet que afavoreix el seu desenvolupament posterior i evita la generació de malalties psicosomàtiques).
 EL COMPORTAMENT MOTOR ES VEU CONDICIONAT PELS PROCESSOS PERCEPTIUS I COGNOSCITIUS
SENSOPERCEPCIÓ I L’EXPERIÈNCIA MOTRIU INCIDEIX EN EL DESENVOLUPAMENT DELS MATEIXOS

LES EXPERIÈNCIES SENSOPERCEPTIVES

UN BON DESENVOLUPAMENT PERCEPTIU
EL COS ÉS L’EXPRESSIÓ DEL CONTRIBUEIXEN A LA CONSTRUCCIÓ
PERMETRÀ UN BON DESENVOLUPAMENT
SEU PSIQUISME (Wallon, 1982) DE LA NOCIÓ IDENTITAT, ESQUEMA
MOTOR (Conde i Viciana, 1997)
CORPORAL, ORIENTACIÓ ESPACIAL,
EQUILIBRI I AUTONOMIA

Què és per a tu un infant i per a què li serveix el seu cos?

Un INFANT és un ésser en evolució, amb un món psíquic format per un conjunt de processos psicològics (memòria,
percepció, pensament, emocions, motivació, etc), el desenvolupament del qual ve determinat per la interacció entre
les condicions maduratives i ambientals. En aquest sentit, els seus receptors biològics interns o externs (com els
sentits), en interacció amb el medi intern o extern, reben una sèrie d’estímuls o sensacions (interoceptives,
propiocetives i exteroceptives), que són analitzades i interpretades pel cervell (SNC) en forma de percepció, la qual
genera una resposta de caràcter motriu (moviment). Així, el COS, amb les seves capacitats perceptivo-motrius
(CPM), li serveix a l’infant per a relacionar-se activament amb el seu ENTORN, viure diferents sensacions de les
experiències oferides i expressar les percepcions generades en el seu psiquisme; tot desenvolupant les seves
capacitats sensorials, perceptives i motores a partir d’aquestes oportunitats d’aprenentatge, avançant en el
coneixement de les pròpies necessitats (fisiològiques, afectives i emocionals), capacitats (noció identitat) i del propi
cos (control i consciència corporal, esquema corporal, orientació espacial i equilibri) de manera integral, i adquirint
noves habilitats motrius que li permetran respondre d’una manera cada cop més adequada a l’ambient i a la
situació amb autonomia (adaptació).
 TO MUSCULAR I DIÀLEG TÒNIC
LA RELACIÓ TÒNICO-EMOCIONAL ÉS UN
EL DIÀLEG TÒNIC ÉS LA COMUNICACIÓ
EL TO CONNECTA EL BIOLÒGIC SISTEMA INNAT DELS HUMANS PER
QUE S’ESTABLEIX AMB EL COS
AMB EL PSICOLÒGIC (Wallon, 1976) COMPARTIR ELS NOSTRES ESTATS
MITANÇANT ELS SENTITS EMOCIONALS I VIURE-HO A TRAVÉS DE
(Ajurriaguerra, 1983) L’EXPRESSIÓ DE L’ALTRE (Wallon, 1965)

Què és per a tu un infant i per a què li serveix el seu cos?

Un INFANT és un ésser en evolució, amb un món psíquic, el desenvolupament del qual ve determinat per la
interacció entre les condicions maduratives i ambientals. Aquest, regula el to muscular de l’infant, de manera que
tot i tenir un tipus de to (hipotonia, normotonia o hipertonia) característic de base com a condició neuromotora
innata, el seu to muscular (definit pel grau de resistència, consistència i extensibilitat) pot ser regulat segons les
seves necessitats cognitives (processos atencionals), afectives (emocions) i motrius (ajust postural i motor segiunt
les lleis céfalo-caudal i pròximo-distal) sorgides en interacció amb l’entorn. És el seu psiquisme que rep aquestes
necessitats en forma d’estímuls o sensopercepcions i genera un estat de tensió en la seva musculatura, el qual
determina la seva postura i moviment. En aquest sentit, el COS, amb les seves capacitats perceptivo-motrius (CPM),
li serveix a l’infant per a relacionar-se amb el seu ENTORN, expressant i comunicant, utilitzant el llenguatge no
verbal del to (postura, desplaçament, veu, expressió facial, gest, mirada, etc) les seves necessitats als altres; i
rebent les necessitats dels altres a través dels sentits; tot establint un diàleg tònic entre ells. Així, aquestes
experiències i oportunitats d‘aprenentatge permeten a l’infant desenvolupar les seves capacitats sensorials,
perceptives i motores, avançar en el coneixement de les pròpies necessitats (sobre tot el seu estat emocional),
capacitats (noció identitat) i del propi cos (control tònic i consciència corporal, esquema corporal i equilibri
postural) de manera integral; així com li permet conèixer als altres.
 EMOCIONS
EL COS ÉS AGENT I ACTOR DEL
PSIQUISME (Franc, 2002)
LA MOTRICITAT ESTÀ INFLUENCIADA
LES EMOCIONS UTILITZEN EL COS
PER LES TENSIONS DE LES NECESSITATS,
COM A TEATRE D’ACTUACIÓ
ELS DESITJOS I LES EMOCIONS
(Franc, 2002).
(Palou, 2004).

Què és per a tu un infant i per a què li serveix el seu cos?

Un INFANT és un ésser en evolució, amb un món psíquic, el desenvolupament del qual ve determinat per la
interacció entre les condicions maduratives i ambientals. En el món psíquic, s’instal·len les vivències, les
experiències i les emocions viscudes en experiències prèvies, les quals vehiculen les actituds i els estats corporals
davant les noves experiències. És a dir, són les responsables de desencadenar manifestacions psíquiques
(sentiments i estat d’ànim), fisiològiques (ritme cardíac, respiració, sudoració...) i motrius (impulsivitat, inhibició
motriu, fugida, retroacció...) davant els estímuls o sensopercepcions de l’entorn i generar una conducta o moviment
com a resposta. En aquest sentit, el COS, amb les seves capacitats perceptivo-motrius (CPM), li serveix a l’infant per
a relacionar-se amb el seu ENTORN, expressant i comunicant, utilitzant el llenguatge no verbal i corporal, les seves
emocions als altres; i rebent les emocions dels altres a través dels sentits; tot establint un diàleg tònic-emocional
entre ells. Així, aquestes experiències i oportunitats d‘aprenentatge permeten a l’infant viure noves emocions que
tornaran a moldejar la seva actitud corporal com a resposta, conscient o inconscient, a les seves emocions
registrades en el seu psiquisme; tot desenvolupant les seves capacitats sensorials, perceptives i motores, avançant
en el coneixement de les pròpies necessitats (sobre tot el seu estat emocional), capacitats (noció identitat) i del
propi cos (control i consciència corporal) de manera integral. Així mateix, el seu cos li permet conèixer i viure les
emocions dels altres.

EL JOC COM A FORMA NATURAL
D’APRENENTATGE
(Bernàs i Vives, 2003)
EL JOC ÉS UN COMPONENT LÚDIC QUE
LA DIMENSIÓ CORPORAL PERMET
AFAVOREIX EL DESENVOLUPAMENT
ESTRUCTURAR ALTRES DIMENSIONS
COGNITIU, AFECTIU, MOTRIU I SOCIAL
(Bernàs i Vives, 2003).
(C.Font, 2002).

Què és per a tu un infant i per a què li serveix el seu cos?

Un INFANT és un ésser en evolució, amb un món psíquic, el desenvolupament del qual ve determinat per la
interacció entre les condicions maduratives i ambientals. Aquest, a la vegada, presenta unes necessitats cognitives,
motrius, afectives, emocionals, lúdiques, socials i adaptatives, de manera que el joc es converteix en una activitat
que dóna resposta a aquestes necessitats vitals de l’infant de manera global. El joc permet a l’infant construir la
seva intel·ligència (processos cognitius i funcions executives); satisfer la seva necessitat de moviment; sentir plaer,
benestar i satisfacció personal assolint un equilibri emocional; conèixer i comprendre l’entorn, les persones i els
objectes que l’envolten; interioritzar les normes socials i les pautes de comportament avançant en l’adquisició
d’habilitats socials; i expressar i regular les seves emocions alliberant les seves tensions. Durant el
desenvolupament del joc, l’infant rep estímuls o sensopercepcions de l’entorn a través dels seus sentits i genera una
conducta o moviment com a resposta, un cicle que es va repetint mentre s‘avança en el joc. En aquest sentit, el COS,
amb les seves capacitats perceptivo-motrius (CPM), li serveix a l’infant per a relacionar-se amb el seu ENTORN,
participant activament en situacions lúdiques, tot convertint-se en protagonista. A més, durant el joc, l’infant
utilitza el llenguatge no verbal i corporal, que permet establir un diàleg tònic-emocional amb els altres. Així,
aquestes experiències i oportunitats d‘aprenentatge permeten a l‘infant desenvolupar les seves capacitats
sensorials, perceptives i motores, avançar en el coneixement de les pròpies necessitats, capacitats (intel·ligència i
noció identitat) i esquema corporal (control i consciència corporal) de manera integral. Així mateix, el seu cos li
permet socialitzar i conèixer el seu entorn i els altres.
BIBLIOGRAFIA
___________________________

-Ajuriaguerra, J. (1983). De los movimientos espontáneos al diálogo tónico-postural ya las actividades expresivas. Anuario de psicología/The UB Journal
of psychology, 7-18.

-Bonàs. M. , Vives, I. (2003). El cuerpo tiene sus razones. Propuestas de la escuela para atender a estas razones. Aula, 122, 85‐96.

-Bueno, D. (2019). La importancia del aprendizaje sensorial. Síntesis.

-Conde, J.L., Viciana, V. (1997). Fundamentos para el desarrollo de la motricidad en edades tempranas. Málaga: Aljibe.

-Font, C. (2000): El trabajo corporal en el ciclo de 3 a 6 años. AAnton, M. i Moll, B. (Coord): Educación Infantil. Orientaciones y recursos (0-6 años).
Barcelona: Ciss Praxis.

-Franch, N. (2002). Tono y emoción en la intervención psicomotriz. Entre Líneas, 12, 15‐21

-Palou, S. (2004). Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia. Barcelona: Graó.

-Piaget, J. (1978). El desarrollo de la noción de tiempo en el niño. México: Fondo Cultura Económica

-Wallon, H. (1982). Psicología y educación del niño: Una comprensión dialéctica del desarrollo y la educación infantil. Madrid: Visor,

-Wallon, H. (1976). Los orígenes del pensamiento en el niño (pp. 379-379).

-Wild, R. (2002). Educar para ser. Vivencias de una escuela activa. Barcelona: Herder.