Dret constitucional i administració pública. Curs 2023-24. Prof.

Marcel Mateu

Llistat de totes les preguntes que poden sortir a la segona part de l'examen:

Del tema 1:
1. Defineix el concepte d’Estat (concepte ampli a partir dels seus elements constitutius,
i dos altres conceptes més restringits).
És un grup social jurídicament organitzat, format per una comunitat estable de persones,
assentada en un territori i dotada d’un poder sobirà que reivindica amb èxit un doble
monopoli, el de la coacció física legítima i del reconeixement del dret.
L’estat és la forma d’organització de la vida política occidental des de l’edat moderna fins als
nostres dies i ha esdevingut la forma d’organització política contemporània. Es diu que va
començar al s.XVII (1648) a partir de la Pau de Westfàlia. L’estat constitucional es basa en 2
idees claus del constitucionalisme (la limitació del poder i el respecte als drets humans) i es
fonamenta en un concepte modern de constitució, que l’entén com a la norma jurídica
suprema que crea l’organització estatal.
Els conceptes més restringits són:

- El poder sobirà: al conjunt d’òrgans que constitueixen l’aparell de govern el qual està
subjecte aquest grup social (govern, parlament, tribunal de justícia...)
- Estat: referir-nos només a una part de l’aparell de govern: els òrgans generals, els que
exerceixen les seves competències per a tot el territori de l’estat, per contraposició als
òrgans autonòmics, regionals i locals.

2. Expllica sintèticament les dues caracterísques de l’estat que el diferencien d’altres

organitzacions o grups socials jurídicament organitzats (caràcter polític i obligatori).

L’estat es una organització política en el sentit que persegueix unes finalitats generals i
indeterminades (mentre que els altres grups posseeixen unes finalitats concretes i
determinades ex: esportives), pretén dur a terme una tasca genèrica: organitzar la vida social
en els àmbits, en la forma i amb els mitjans que la correlació de forces socials determini a cada
moment històric.

L’estat és una organització obligatòria pel fet de pertànyer a un estat no depèn exclusivament
de la voluntat dels associats. Els ciutadans pertanyen a l’estat i estan subjectes al seu poder de
govern independentment de la seva voluntat, així doncs han de complir les lleis i normes
establertes per l’Estat i són aplicables a tothom, si no, hi haurà sancions i conseqüències per
les persones que no les compleixin.

3. Explica sintèticament què vol dir que l’ordenament jurídic constitueix, regula i alhora
expressa l’Estat.
L’ordenament jurídic estatal constitueix l’estat perquè delimita els altres elements constitutius
(territori i precisa de grup humà), regula l’estat perquè sotmet a la reglamentació allò que
considera necessari (particulars-privats, regula els òrgans i institucions, regula la relació entre
aparell estatal i ciutadans), i per últim expressa l’estat en el sentit que l’Estat actua per mitjà
del dret i expressa les decisions per mitjà de normes jurídiques.

4. Explica sintèticament les dues dimensions (interna i externa) del concepte sobirania.

Sobirà interior (imposar normes): es un poder jurídicament suprem sobre tots els altres
poders que existeixen a l’interior de les seves fronteres i els seus ciutadans.
Sobirà exterior (perquè son independents jurídicament): el poder estatal no està jurídicament
subordinat per cap altra comunitat política/estat. Així doncs tenen una independència jurídica.

5. Diferència entre població i poble (com a element constitutiu de l’estat).

La població seria totes les persones que estan residint en un mateix territori, aquests són el
poble, estrangers i apàtrides.
El poble, seria tota gent que té un vincle jurídic amb l’estat, en el nostre cas és tenir la
nacionalitat espanyola.

6. Explica sintèticament les 4 fases per les que ha passat l’evolució de l’estat, des que
neix fins al segle XXI.

A partir del Renaixement al s. XV (edat moderna):

1a fase: Monarquia absoluta / estat absolut: hi ha la sobirania del rei i entorn el seu poder
s’edificarà l’estat
2a fase: Estat de dret 1789: es separen els poders per controlar-se entre ells, serà sobirania
d’uns pocs (els més rics), els ciutadans comencen a tenir drets (com el dret a la vida). Tot ha
d’estar subjecte a la constitució i la separació de drets.
3a fase: Estat democràtic (sXIX-sXX): hi ha participació dels ciutadans, hi ha un sufragi universal
masculí, sobirania al poble. Abans en un estat de dret que garanteix els drets, ara s’amplien,
abans només podia votar els rics i ara els homes. Durant la segona república començaran a
votar les dones també.
4a fase: Estat social: els països que l’adopten, comencen a regula les relacions laborals, intervé
en l’economia i tenen drets socials. Té l’objectiu que la igualtat sigui real, que tot sigui més
equitatiu, els que tinguin més hauran de pagar la mateixa proporció. La llei fa diferencies i
tractar diferent a les persones perquè puguin tenir un mínim d’igualtats.

7. El concepte normatiu o racional-normatiu de constitució.

Aquest s’oposa a la concepció històrica de la constitució, considera que la constitució és la

norma jurídica suprema de l’ordenament jurídic estatal i la que conté les regles que fomenten
l’ordre jurídico-polític de l’estat. És a dir, la constitució és la norma suprema, està per sobre de
les altres normes. La constitució és la forma jurídica que crea i regula l’estat.

8. Partint dels fonaments del constitucionalisme, enumera les funcions que pot portar
a terme una constitució.
 - Constituir l’estat
- Legitimar els poders de l’estat
- Limitar i relacionar els poders de l’estat
- Ordenar la producció jurídica
- Fomentar l’ordre estatal
- Transformar la societat

9. Enumera les característiques teòriques del poder constituent i explica qui n’ha de ser
el titular en una democràcia.
Les característiques teòriques del poder constituent són:
- Originari
- Il·limitat
- Pre-Jurídic
- Únic
Des de la perspectiva democràtica, el poble és el titular del poder constituent i de la sobirania,
perquè qui és titular del poder constituent és sobirà i per això elabora la constitució
lliurement.

10. Explica sintèticament el caràcter suprem i fonamental de la Constitució espanyola

del 1978 (CE).

La constitució es situa jeràrquicament sobre totes les altres normes, ja que és la norma
suprema, es posa per davant de totes les lleis. A través d’aquesta norma crea i regula l’estat,
en aquesta podem trobar els principis i valors que operen com a límit d’actuació dels poders
públics i serveixen de fonament de l’ordre juridico-public.

11. Explica sintèticament les característiques principals de la Constitució espanyola.

12. Explica sintèticament les principals elements comuns i les diferències entre els dos
procediments de reforma de la Constitució.
Elements comuns:
- Són procediments complicats
- Hauran de ser primer una proposta i s’haurà de debatre el tema abans de les
votacions.
- Qui inicia la reforma ( pot ser el govern, congres i senat)
- Tan un cas o un altre es un procediment parlamentari

Procediment ordinari 167:

- No es necessari haver-hi un referèndum (facultatiu)
- Ha de ser aprovat per 3/5 parts en cada cambra, en cas de que una sigui que no i l’altre
que sí, negociaran i si arriben a un acord es tornarà a votar. En el segon cop, si no
torna a tenir majoria, el text considera que estarà aprovat si el senat surt que si a més
del 50%, i els senadors 2/3 parts.
 - Si 1/10 part dels diputats del congres o senadors demana un referèndum es farà, si es
fa serà jurídicament viculant.
- Es farà servir si no afecta a: fer una reforma total de la constitució, si afecta al títol
preliminar (1-9), secció primera del capítol 2 titol 1 ( 15-29) o ve al títol 2 (corona)

Procediment especial o agreujat 168:

- S’ha d’aprovar 2/3 de cada cambra el “principi de reforma”. Es dissolen les cambres i
es convoquen eleccions. Les noves cambres han de validar la decisió de la necessitat
de reforma. Ho han de debatre i ha de ser aprovada una altre vegada 2/3 parts de cada
cambra.
- Un cop votat, és necessari fer un referèndum (perceptiu) , si surt que no, encara que
hagin votat els senadors i diputats que si, no hi ha reforma (vinculant)
- Es el procediment més llarg
- Es farà servir si s’ha de fer una reforma total de la constitució, si afecta al títol
preliminar (1-9), secció primera del capítol 2 titol 1 ( 15-29) o ve al títol 2 (corona)

13. Explica les característiques generals del sistema europeu de justícia constitucional
(també denominat austríac o kelsenià).

El sistema està concentrant en el Tribunal Constitucional de cada estat (la majoria d’estats
tenen tribunals constitucionals o òrgans similars), aquests tindràn el monopoli de control de
constitucionalitat de les lleis i actes governamentals. Aquest control es fa en un procés
autònom i específic de manera abstracte i amb independència. Els efectes de la decisió
d’aquest òrgans són generals, anul·len qualsevol qüestió que sigui inconstitucional.

14. Composició del Tribunal constitucional i durada del càrrec dels seus membres.
El TC està compost per 12 membres nomenats pel rei.
- 4 a proposta del Congrés dels diputats
- 4 a proposta del Senat
- 2 a proposta del Govern
- 2 a proposta del Consell General del Poder Judicial
La durada dels càrrecs són de 9 anys, aquest es renovada cada 3 anys 1/3 part, és a dir, 4
magistrats a la vegada.

15. Explica sintèticament les tres grans funcions del TC i enumera els principals
procediments mitjançant els quals les porta a terme.

- El control de constitucionalitat de les normes amb valor de llei: mitjançant el recurs

d’inconstitucionalitat i la qüestió d’inconstitucionalitat, però també amb el control
previ dels tractats internacionals i els conflictes en defensa de l’autonomia local.
- La garantia de la divisió de poders:
- La protecció/tutela dels drets fonamentals: mitjançant el recurs d’emparament

Del tema 2:
 16. Defineix el concepte d’estat de dret, situa l’època en que sorgeix i enumera els seus
tres principals pressupòsits.
L’estat de dret és el tipus d’estat en el que l’aparell de govern estatal s’organitza i actua
sotmès al dret, basant-se en el principi de divisió de poder per assegurar que l’aparell estatal
respectarà una esfera de drets.
Té el seu origen al liberalisme de finals del s.XVIII i principis del s.XIX.

- La proclamació i la garantia d’uns drets i llibertats que pertanyen a totes les persones
per igual
- La divisió dels poders com a principi d’organització de l’estat
- La subjecció de l’actuació dels diferents òrgans de l’estat al dret

17. Defineix el concepte d’estat democràtic, situa l’època en que sorgeix i enumera els
seus tres principals pressupòsits.
L’estat democràtic es l’estat en el qual els ciutadans participen en condicions d’igualtat i en un
context de pluralisme polític en la gestió i control dels poders públics, perquè la sobirania
correspon a tots els ciutadans, i el poble es l’única font legítima de poder polític. L’objectiu és
que el poble es governi a si mateix.
Es situa a finals del s. XIX i principis del s.XX

- La sobirania popular
- El reconeixement i la garantia del pluralisme ( de la societat i polític )
- La participació política

18. Explica sintèticament les característiques del sufragi en un sistema democràtic.

El sufragi universal ha de ser:

- Personal: ha d’expressar la voluntat del votant, no pot delegar el vot a ningú.

- Lliure: cal garantir que no hi hagi una coacció a l’hora de votar, però també que es
donin les màximes condicions possibles a la llibertat d’expressió i propaganda a la fase
de formació de la voluntat del votant
- Igual: Cada ciutadà posseeix d’un vot, és idèntic a qualsevol altre persona.
- Directe: l’elecció s’ha de fer directament sobre els candidats que aspiren a realitzar la
funció representativa
- Secret: és una garantia de la llibertat d’emissió del vot, això es fa per evitar pressions o
represàlies pel sentit de vot

19. Explica sintèticament els diversos mecanismes de participació política en una

democràcia participativa.

Els diversos mecanismes de participació política en una democràcia participativa poden ser en
dos models diferents, el primer seria el model de democràcia directa que estaria caracteritzat
per la titularitat del poder i l’exercici de poder que correspondria a tot el poble, és a dir, cada
ciutadà hauria d’implicar molt temps i energia, això faria treure vida privada. Mentre que
l’altre model seria de democràcia representativa, això es vasa en que tots tenen la titularitat
del poder, però l’exercici ho farien uns pocs representats (elegits pel poble).
Encara que hi ha alguns estats democràtics que tenen una sèrie de mecanismes de participació
directa o semidirecta als ciutadans , com per exemple el referèndum, la iniciativa legislativa
popular o el dret de petició.

20. Característiques imprescindibles de les eleccions en un sistema democràtic.

- La veritable elecció: una tria entre diverses opcions o alternatives reals i entre diversos
candidats
- Lliures: el vot a de ser una decisió personal, cal garantir que no hi hagi coaccions
- Periòdiques: la democràcia es poder examinar els que ens han representat i poder
canviar-los si considerem que no ho han fet prou bé

21. Defineix el concepte d’estat social, situa l’època en que sorgeix, es constitucionalitza
i es consolida.

L’estat social és aquell que intervé en l’ordre econòmic amb la finalitat d’assegurar
determinats béns i prestacions que garanteixen als ciutadans les condicions econòmiques i
socials suficients per a fer reals i efectives la llibertat i igualtat. La igualtat a de ser formal i
material (tothom pel mateix tracte i tractar amb desigualment amb l’objectiu de la igualtat
d’oportunitats). El període es situa després de la primera guerra mundial, però la
constitucionalització no arriba fins després de la segona guerra mundial (meitat del s. XX) amb
el constitucionalisme democràtic europeu.

22. Explica sintèticament les tres principals vies per les que pot intervenir un estat social.

- Proclamant uns drets econòmics i socials i regulant les relacions laborals (estat
regulador): exigeixen una intervenció activa dels poders públics per reformar
condicions socials, exigeixen la prestació de drets i serveis. També defensa la part feble
laboral, els treballadors ( per totes les condicions laborals puguin ser dignes i
regulades)
- Creant empresa pública(estat empresari): en un estat hi ha d’haver iniciativa pública i
privada en l’activitat econòmica, l’estat incidirà en els sectors que són claus i
estratègics i que no siguin coberts suficientment per l’empresa privada. L’estat podrà
fer crear empreses públiques noves o privatitzar les existents.
- Prestant serveis directament(estat benefactor): Com poden ser amb l’ensenyament, la
sanitat, assistència social, pensions, transport públic i infraestructures

23. Els partits polítics: funcions constitucionals i naturalesa jurídica.

Els partícips polítics són una classe d’associació que la Constitució hi dona importància. La
Constitució exigeix als partits polítics que la seva estructura i funcionament siguin democràtics
i reconeix la funció constitucional atribuint-los tres funcions:
 - Expressen el pluralisme polític
- Concorren a la formació i manifestació de la voluntat popular
- Són un instrument fonamental per a la participació política
Pel que fa a la naturalesa jurídica, els partits no són òrgans de l’estat: són associacions privades
de caràcter voluntari, i com diu la constitució poden ser creats i exerciran la seva activitat
lliurement dins el respecte de la CE i la llei. L’activitat dels partits polítics encara que hagis de
respectar la CE i la llei, no vol dir que hagin d’estar d’acord, sinó que poden estar-hi en contra i
propugnar la seva modificació.

24. Enumera les 4 principals manifestacions del caràcter social de l’Estat en la constitució
espanyola.
- Unes referències principals contingudes al preàmbul de la constitució i sobretot al art.
9.2 (al títol preliminar)
- Els principis rectors de la política social i econòmica del capítol 3 del títol 1
- El conjunt de normes que proporcionen el marc jurídic fonamental per a l’estructura i
el funcionalment de l’activitat econòmica
- Una sèrie de drets econòmics, socials i culturals que es garanteixen al capítol 2 titol 1

25. Explica el concepte d’igualtat material en la Constitució espanyola.

La igualtat material és un concepte per poder aconseguir un ordre econòmic i social justs i una
societat democràtica avançada, per tal d’assegurar una qualitat de vida digna i assegurar uns
determinats béns i prestacions que garanteixin als ciutadans condicions econòmiques i socials
suficients per a fer reals i efectives la igualtat i llibertat.

26. Els principis rectors de la política social i econòmica: definició i eficàcia.

Podríem definir els principis rectors com a normes que fixen als poders públics uns objectius
vinculats al principi social (la familia, el treball, la seguretat...), aquestes

27. Defineix el concepte de constitució econòmica i enumera els seus principals

elements.

Són el conjunt de normes que proporcionen el marc jurídic fonamental per a l’estructura i
funcionalment de l’activitat econòmica. En conjunt estableixen regles bàsiques del procés
econòmic i dels seus actors.
Els seus principals elements són:
- La garantia de les llibertats econòmiques clàssiques, però subordinades a l’interès
general
- El reconeixement de la intervenció pública en la vida econòmica.

28. Enumera els principals drets econòmics, socials i culturals reconeguts a la CE i explica
sintèticament quina eficàcia tenen.
 - El dret a l’educació
- Els drets vinculats a la protecció dels treballadors
Tenen una força vinculant o eficàcia immediata, és a dir, són invocables directament davant els
tribunals de justícia sense necessitat d’una altre norma que els desenvolupi.

Del tema 3:

29. Explica sintèticament els tres principis en que es basa l’estat unitari i els tres en que
es basa l’estat federal.

Estat unitari: principi d’unitat (un sol estat), principi uniformitat (imposar tot igual), principi
centralització (tots els poders estan centralitzats)
Estat federal: principi pluralitat, principi diversitat, principi descentralitzat

30. L’estat compost: concepte, tipus d’estat que inclou i característiques principals.

L'estat compost, també conegut com a estat federat o estat unitari descentralitzat, és una
forma d'organització política que inclou una divisió territorial en diferents entitats polítiques
autònomes que es reuneixen per formar un estat més gran. Aquestes entitats autònomes,
sovint anomenades "estats membres" o "provincies", conserven certs poders i competències a
nivell regional o local, mentre que l'estat com a tal manté la seva sobirania i responsabilitat en
qüestions d'interès nacional.

Els tipus d’estat que inclou són: l’estat federal, regional i autonòmic.

Les característiques principals de l'estat compost inclouen:

- Divisió territorial: L'estat està dividit en diverses entitats polítiques més petites, com
estats membres o províncies. Cada una d'aquestes entitats té un grau de govern propi i
pot tenir la seva pròpia constitució o estatut d'autonomia.
- Autonomia: Les entitats polítiques regionals tenen un grau d'autonomia en la presa de
decisions en molts àmbits, com l'educació, la sanitat, les infraestructures i altres
qüestions relacionades amb els seus propis afers interns. Això permet adaptar les
polítiques a les necessitats locals o regionals.
- Sobirania compartida: Tot i que les entitats regionals tenen autonomia en molts
aspectes, la sobirania i la responsabilitat en qüestions d'interès nacional romanen en
l'estat central. Aquesta sobirania compartida pot donar lloc a debats i tensions
polítiques entre les diferents entitats i l'estat central.
- Constitució o estatut d'autonomia: Sovint, les entitats polítiques regionals tenen la
seva pròpia constitució o estatut d'autonomia, que estableix les seves competències i
l'organització del seu govern. Aquest document ha de ser compatible amb la
constitució de l'estat central.
- Coordinació i cooperació: En un estat compost, hi ha mecanismes de coordinació i
cooperació entre l'estat central i les entitats regionals per abordar qüestions que
afecten a tota la nació, com la defensa, les relacions exteriors i altres qüestions
d'interès comú.
 31. Explica sintèticament els 4 principis entorn dels quals s’estructura l’Estat autonòmic
espanyol.
- La unitat
- L’autonomia
- La solidaritat
- El principi dispositiu

32. Explica la diferència entre l’autonomia local (o administrativa) i l’autonomia política.

La diferència que hi ha entre l’autonomia local i l’autonomia política és que són

qualitativament diferents, mentre que l’autonomia local només pot fer tràmits administratius
de l’estat, l’autonomia política té un grau més intens d’autonomia, perquè són titulars de
potestat legislativa i perquè gaudeixen d’unes competències pròpies als estatuts d’autonomia.

33. Explica què vol dir que l’estat de les autonomies és un model en part
preconstitucional i en part subconstitucional.

És un model precostitucional perquè abans de que s’aprovés la Constitució, es van donar uns
règims provisionals d’autonomies (que van condicionar la situació posterior) i
subconstitucional perquè la concreació d’alguns dels seus trets característics no es troben a la
Constitució , sinó que s’han concretat primer pels Estatuts d’autonomia i per la legislació
estatal i després per la jurisprudència del TC.

34. Explica sintèticament l’esquema institucional bàsic actual de les Comunitats

autònomes.
L’art.152 estableix un esquema organitzatiu que necessàriament s’ha de basar en:

1. Una Assemblea legislativa elegida per sufragi universal d’acord amb un sistema de
representació proporcional. (on asseguri també la representació de les diferents zones del
territori)
2. Un consell de Govern, amb funcions executives i administratives.
3. Un president, elegit per l’Assemblea entre els seus membres i nomenat pel rei.

35. Explica sintèticament el sistema de distribució de competències entre l’Estat i les CA.
El sistema de distribució de competències dissenyat a la CE es completa amb la clàusula de
tancament, que estables que les competències no atribudides expressament a l’Estat per la CE
poden correspondre a la CA en virtut dels seus estatuts, en el cas de que no estiguin assumides
pels estatuts, corresponen a l’estat. Cal tenir en compte que les competències es defineixen
per dos elements: les matèries i les funcions.

36. Explica sintèticament els tipus de relacions orgàniques entre l’Estat i les Comunitats
Autònomes.
En principi, les relacions orgàniques han de ser de col·laboració, però sovint també són de
conflicte. Si els diferents mecanismes de col·laboració d’un estat i les CCAA fracassen, la
Constitució preveu principalment dos procediments jurisdiccionals: el recurs
d’inconstitucionalitat i el conflicte de competències. També preveu un instrument excepcional
en mans de l’Estat per tal d’exigir les comunitats autònomes el compliment de les seves
obligacions constitucionals, el art.155.

37. Explica sintèticament els tipus de llei de l’art. 150 CE.

L’art 150 de la CE preveu 3 mecanismes que permeten augmentar o disminuir les

competències de la CCAA sense modificar o alterar els seus estatus:
1) L’article 150.1 CE preveu la possibilitat de que les Corts atribueixin a totes o alguna
CCAA la facultat de dictar per si mateixes normes legislatives en matèries de competència
estatal. Llei marc
2) L’article 150.2 CE, preveu la possibilitat de que les Corts, mitjançant una Llei Orgànica,
transfereixin o deleguin a una o varies CCAA facultats corresponents a matèries de
competència estatal que siguin susceptibles de transferència o delegació.
3) L’article 150.3CE permet a l’Estat dictar Lleis que estableixin els principis necessari per
tal d’harmonitzar les disposicions normatives de les CCA anomenades Lleis
d’Harmonització són un últim recurs normatiu que la CE atorga a l’estat.

38. Característiques generals i procediment de la via coercitiva de l’article 155 CE.

La CE també preveu un instrument excepcional en mans de l’Estat per tal d’exigir a les CCAA el
compliment de les seves obligacions constitucionals. Es tracta de la via coercitiva de l’article
155 CE, quan l’incompliment suposi un greu atemptat contra “interès general d’Espanya”. Es
tracta d’un mecanisme excepcional. Cal seguir el procediment previst: requeriment del govern
estatal al president de la CA instant-lo que compleixi les obligacions establertes a la CE i les
lleis, desatenció del requeriment per part d’aquell; aprovació de l’us d’aquest mecanisme per
la majoria absoluta al Senat i finalment, execució de les mesures necesaries.

Del tema 4:
39. Explica sintèticament les característiques més importants de les Corts Generals.
- És un òrgan constitucional, és a dir, han d’actuar subordinades a la constitució
- És un òrgan que representa al poble espanyol (l’unic) i per tant, la institució central del
sistema polític
- Parlament bicameral (està format per dues cambres, el senat i el congres dels diputats)
40. Explica la diferència entre el mandat imperatiu i el mandat lliure i la funcionalitat
que té avui en dia la prohibició del mandat imperatiu.
El mandat imperatiu es dona quan s’obliga algú a seguir la opinió dels seus representats,
mentre que el mandat lliure té llibertat la pròpia persona de decidir el que creu millor pel
poble.
Avui en dia la prohibició del mandat imperatiu serveix per garantir la llibertat i permanència
del càrrec enfornt els electors, partits polítics i el grup parlamentari. Dona certa autonomia al
parlamentari per poder defensar les seves idees i per poder interpretar l’interès general
lliurement, no com li indica el partit polític.

41. Explica sintèticament les tres prerrogatives parlamentàries.

- La inviolabilitat: és una garantia que impedeix que s’insti contra el parlamentari
qualsevol procediment sancionador que tingui com a causa les opinions o els vots
manifestats en l’exercici de la seva funció
- La immunitat: és la garantia que els parlamentaris no poden ser inculpats, ni
processats sense l’autorització prèvia de la cambra a la qual pertany, només poden ser
detinguts en cas de delicte.
- El fur jurisdiccional: és una garantia de caràcter processal penal, és l’excepció del
principi d’igualtat davant la llei de tots els ciutadans, tenen el dret i el deure de ser
jutjats pel TC.

42. Enumera les 6 principals funcions de les Corts Generals.

- Funció representativa
- Funció legislativa
- Funció de creació del govern
- Funció d’impuls de l’acció política i de govern
- Funció de control del govern
- Funció electiva

43. Principals elements comuns i diferències entre la moció de censura i la qüestió de

confiança.

Moció de Censura:

1. Objectiu Principal: La moció de censura té com a objectiu principal destituir al cap de

l'executiu (sovint el president del govern) i el seu gabinet.
2. Iniciativa: Pot ser presentada per un grup parlamentari o un nombre mínim de
diputats, i ha de proposar un candidat alternatiu a la presidència del govern.
3. Majoria Requerida: Per a ser aprovada, la moció de censura ha de comptar amb la
majoria absoluta dels membres del parlament o una majoria simple amb un candidat
alternatiu que estigui disposat a assumir el càrrec de president.
4. Efecte: Si la moció de censura és aprovada, el president i el seu gabinet són destituïts, i
el nou candidat assumeix el càrrec de president.
5. Funció de Control: La moció de censura actua com a control sobre l'executiu i pot ser
utilitzada per sancionar la mala gestió del govern.

Qüestió de Confiança:

1. Objectiu Principal: La qüestió de confiança té com a objectiu avalar el programa o

l'acció de l'executiu, confirmant la seva continuïtat.
2. Iniciativa: Només pot ser presentada per l'executiu (generalment el president o el
primer ministre).
 3. Majoria Requerida: En molts països, la qüestió de confiança requereix una majoria
simple per a ser aprovada. En alguns casos, també pot requerir una majoria
qualificada.
4. Efecte: Si la qüestió de confiança és aprovada, l'executiu roman en el càrrec i pot
continuar la seva tasca. Si és rebutjada, l'executiu pot ser forçat a dimitir o convocar
eleccions.
5. Funció de Legitimació: La qüestió de confiança serveix per reforçar la legitimitat i
l'autoritat de l'executiu davant el parlament i l'opinió pública.

Diferències Importants:

1. Objectiu: La moció de censura busca la destitució de l'executiu, mentre que la qüestió

de confiança busca reforçar el suport a l'executiu.
2. Iniciativa: Les moció de censura poden ser presentades per l'oposició o membres del
parlament, mentre que la qüestió de confiança només pot ser plantejada per
l'executiu.
3. Majoria Requerida: Les moció de censura solen requerir una majoria absoluta, mentre
que la qüestió de confiança sol requerir una majoria simple.

44. El Defensor del poble: característiques generals i funcions.

El defensor del poble: òrgan auxiliar de les CCGG, és una garantia institucional dels Drets
fonamentals, així doncs pot supervisar l’Administració però no pot donar-li ordres ni té poder
sancionador. També pot interposar el recurs d’inconstucionalitat i el recurs d’emparament
davant del TC. És una garantia gratuïta, pots queixar-te del que vulguis i sempre tens una
contesta (pots tenir raó o no). Pot supervisar: Estat, CA i Local.
A CAT es diu el síndic de greuges.

45. Explica sintèticament les característiques generals del Govern de l’Estat i enumera
les seves principals funcions.
Govern: òrgan que dirigeix políticament l’Estat, exerceix en exclusiva la direcció de
l’Administració, la CE no defineix el govern només com a poder executiu sinó que actualment
és el veritable motor del sistema polític. El govern és un òrgan col·legiat amb preeminència del
seu President. També es un òrgan complex responsable davant de tot el Parlament.

Funcions del Govern. 3 grans funcions.

I. Direcció política de l’estat: podríem distingir 4 grans àmbits: 1. Direcció política interior
elaboració del programa de govern i dels pressupostos generals. ( si cau a examen,definició
molt extensa de les funcions pàg 25 apunts tema 4) 2. “ “ exterior determinar les relacions
internacionals, acordar les intervencions bèl·liques i dirigir l’administració exterior de l’estat. 3.
La defensa de l’estat dirigir l’actuació de les Forces Armades 4. Direcció de l’administració civil
determinar l’estructura i l’organització de l’Administració, designar els alts càrrecs, la política
de personal d’ocupació pública i la direcció de la seguretat de l’estat.
II. Exercici de la potestat reglamentaria: Pot aprovar reglaments. La potestat reglamentaria es
confereix al govern directament per la Constitució, amb caràcter general, però es tracta d’una
potestat limitada, perquè no pot contradir normes amb ran de llei ni regular matèries objecte
de la reserva de llei. No podran tipificar delictes, establir penes o sancions ni tampoc tribus.
Està sotmès a determinats requisits procedimentals com ara: l’audiència als ciutadans o
l’informe de l’impacte de gènere. Els reglaments que aprovi el President o el Consell de
Ministres adoptaran la forma de Reial Decret i són jeràrquicament superiors als qui aprovin els
Ministres, que adoptaran la forma de Ordre Ministerial.
III. Funció executiva: L’execució dels mandats legals és la tasca que tradicionalment
s’encomana als governs, exerceixen la funció executiva directament o a través de l’Admn
Pública

46. Estatut jurídic dels membres del Govern.

La constitució remet a la llei la regulació de l’estatut i incompatibilitats dels membres de

govern, però si que estableix que els exigeix una dedicació exclusiva al càrrec i no els permet
compatibilitzar-ho amb activitat de tipus professional, ja siguin publiques o privades, que
puguin interferir amb la seva actuació publica, excepte el mandat parlamentari.
Els membres del govern no gaudeixen ni d’inviolabilitat ni d’immunitat però si se’ls concedeix
un fur judicial.

47. Concepte i límits del govern en funcions.

Un govern en funcions es un govern desproveït de la relació de confiança amb el congres dels

diputats, ja sigui perquè s’han celebrat eleccions generals o bé en casos de pèrdua de
confiança parlamentaria, o dimissió o mort del president.
El govern cessant continuarà en funcions fins a la presa de possessió del nou govern, es
limitarà la seva gestió al despatx ordinari dels assumptes públics, excepte casos d’urgència
degudament acreditats o per raons d’interès general.

48. Explica sintèticament les relacions entre el Parlament i el Govern espanyol.

La CE estableix la forma de govern parlamentaria, les relacions entre el govern i el parlament
es basen en la confiança i són fonamentalment de col·laboració i els elements basics en
aquesta relació son:
a. El candidat a president del Govern requereix la confiança de la majoria del Congrés. b. El
Govern participa en la funció legislativa.
c. Les Cambres realitzen una funció de control i fiscalització de l’activitat política del Govern i el
govern respon solidàriament de la seva gestió política davant del Congrés.
d. El Congrés pot trencar la relació de confiança amb el president del Govern i mitjançant
l’aprovació de la majoria absoluta, una moció de censura.
e. El President del govern te facultat de decidir la dissolució anticipada del Parlament.
 49. Explica sintèticament els dos principis fonamentals sobre els que s’estructura el
poder judicial.
1. INDEPENDENCIA DELS JUTGES I MAGISTRATS Només estan sotmesos a la Constitució i a la
llei. No poden rebre ordre de ningú. Per tal que aquesta independència sigui efectiva, la pròpia
Constitució garanteix la inamobilitat dels jutges i magistrats. La independència té com a
contrapès la responsabilitat.
2. LA UNITAT JURISDICCIONAL El principi d’unitat jurisdiccional és la base de l’organització i
funcionament dels Tribunals, és una expressió de la unitat de la potestat jurisdiccional i del
caràcter unitari del poder judicial. Aquest principi també es expressió de la unitat de l’estatut
jurídic dels jutges.
D’altra banda, a més dels principis estructurals del P.Judicial, la CE també es refereix a altres
principis de caràcter fonamental processal que afecta a l’actuació dels tribunals:
o El principi de gratuïtat
o El principi de controvèrsia
o El principi de publicitat
o El principi d’oralitat
o Principi de motivació de les sentències: una sentencia serà sempre motivada, hi ha 3 tipus de
resolució judicial: les provisions, les sentencies i les interlocutòries. Quan la decisió es ferma, la
sentencia adquireix la força. De cosa jutjada i el seu compliment és imperatiu

50. El Consell General del Poder Judicial: caracterització i principals atribucions.

El CGPJ és l’òrgan de govern administratiu de tots els jutjats i tribunals, però no té potestat
jurisdiccional i per tant no forma part, del poder judicial. No és un òrgan jurisdiccional i tampoc
no pot donar ordres ni instruccions als jutges en l’exercici de la funció jurisdiccional. És un
òrgan previst i garantit per la CE, òrgan de garantia de la independència externa del P.Judicial,
òrgan independent i autònom en quant a la seva organització i el seu funcionament intern,
format no només per jutges sinó també per altres juristes. Actualment tos els 20 vocals son
elegits per les CCGG.
Pel que fa a les seves atribucions, la CE remet a la llei, que estableix com a més importants:
a- La inspecció dels jutjats i tribunals
b- La formació dels jutges
c- c- Nomenaments, provisió de destins, ascensos
d- d- Regim disciplinari
e- e- Intervenció ens els nomenaments d’altres òrgans

51. El Ministeri Fiscal: explica sintèticament les seves principals característiques i

enumera les seves funcions i els seus principis d’actuació i organització.
No forma part del Poder Judicial, les seves funcions són promoure l’acció de justifica en
defensa de la legalitat, els drets dels ciutadans i l’interès públic tutelat per la llei, el seu àmbit
d’actuació no es només el procés penal sinó que intervé també en el procés civil, el contenciós
administratiu o laboral. El ministeri fiscal esta sotmès als principis de legalitat i imparcialitat,
està integrat per un conjunt d’òrgans propis, a partir del cap superior, El Fiscal General de
l’Estat. Pel que fa a l’organització , es regeix pels principis d’unitat i jerarquia. Hi ha un únic cos
per a tot l’estat, els seus membres no són independents. L’estat jurídic dels membres del
Ministeri fiscal és molt semblant als dels jutges.
Del tema 5:
52. Enumera les característiques generals de l’ordenament jurídic espanyol.
- Un sistema que té unitat
- Té coherència final
- El jutge ha de donar resposta a totes les controvèrsies jurídiques, la resposta ha de ser
jurídica. Encara que pot haver-hi llacunes jurídiques i es poden resoldre de 3 maneres:
interpretació analogia i aplicació dels principis generals
- Sistema dinàmic
- Pluralitat de centres de producció interns i externs

53. Definició de llacuna jurídica i maneres de solucionar-les.

La completesa és una exigència formal de qualsevol ordenament que es basi en l’obligació del
jutge de donar resposta a totes les controvèrsies jurídiques que se li plantegin, i l’exigència que
aquesta resposta sigui jurídica. Però a la pràctica, de tant en tant hi ha casos no previstos per
l’ordenament jurídic, són denominades llacunes jurídiques, els buits normatius.
Hi ha 3 maneres de resoldre aquestes llacunes:
• amb la interpretació més o menys flexible de les normes existents.
• amb l’analogia, que és un mètode d’aplicació del dret per mitjà el qual una norma que
regula un cas determinat es fa extensiva a casos similars no previstos. Cal que hi hagi una
relació de semblança important. El principi de legalitat comporta la prohibició de l’analogia en
l’àmbit penal o sancionador.
• amb l’aplicació de principis generals, com per exemple el que considera que allò no
jurídicament prohibit està permès.

54. Explica sintèticament què vol dir que a l’actual estat espanyol hi ha una pluralitat de
centres de producció normativa.
Fa referència a la presència de múltiples actors i institucions que tenen la capacitat de generar
normes i lleis en diverses àrees de governança. En aquest context, aquesta pluralitat indica que
hi ha diferents nivells de govern i organismes amb la facultat de crear reglamentacions i
polítiques en determinats àmbits. En concret, es refereix a les comunitats autònomes
d'Espanya, que disposen d'un alt grau d'autonomia legislativa i regulen moltes qüestions en les
seves respectives jurisdiccions.
però no només hi ha pluralitat de centres de producció interns, també n’hi ha d’externs:
diversos organismes internacionals (com ara la Unió Europea amb el dret comunitari) amb els
respectius tractats internacionals.
també hi ha la producció normativa privada: estatuts d’associacions, de societats, convenis
laborals, contractes entre els ciutadans, etc. En aquest sentit, és important tenir present que la
Constitució (art. 37.1CE) reconeix “força vinculant” als convenis col·lectius, i que el Tribunal
constitucional ha declarat en diverses ocasions que el conveni col·lectiu “té valor normatiu i
s'inscriu al sistema de fonts”, però ha de respectar les normes de més rang jeràrquic
55. Procediments jurisdiccionals per a garantir la normativitat de la CE.

• Si l’incompliment prové del legislador, ja sigui el parlament espanyol (Corts Generals) o

els autonòmics, qui el controla és el Tribunal Constitucional (principalment, mitjançant
el recurs d’inconstitucionalitat o la qüestió d’inconstitucionalitat);
• si l’incompliment de la Constitució prové de l’executiu (govern de l’estat, de les
comunitats autònomes o dels ajuntaments), qui l’ha de controlar és el Poder Judicial,
en concret els jutjats del contenciós-administratiu;
• finalment, si el qui incompleix algun aspecte de la Constitució és el Poder Judicial, la
garantia la trobem en el sistema de recursos del propi Poder judicial i en el TC (recurs
d’emparament).

56. Enumera les tres fases del procediment legislatiu i qui són els qui tenen iniciativa
legislativa.
- la fase d'iniciativa (en que es posa en marxa el procediment legislatiu i serveix per a
delimitar el contingut d'allò que han de discutir les cambres),
- la fase constitutiva (o de deliberació, en la qual els membres de la cambra expressen
la seva opinió sobre la llei mitjançant el debat i la votació per a arribar a una decisió
unitària de la cambra)
- la fase integrativa de l'eficàcia de la llei (que al·ludeix a la intervenció formal del cap
de l'Estat i a la publicació per al coneixement general).
Iniciativa popular: el Govern, el Congrés dels Diputats, el Senat, les assemblees legislatives de
les comunitats autònomes, i els ciutadans, en nombre no inferior a cinc-cents mil, mitjançant
l'exercici de la denominada iniciativa legislativa popular
Projecte de llei: iniciativa del Govern

57. Explica sintèticament la sanció, la promulgació i la publicació de les lleis.

La sanció és la firma del rei, que és una formalitat simbòlica, però és un acte degut per al rei.
(no es pot negar sancionar).
La promulgació ha estat entesa com a acte de reconeixement de l'adopció del text pel
Parlament i d'autenticació del contingut de la llei, i actualment inclou l’ordre de publicació de
la llei, però tampoc no implica la possibilitat que es pugui donar una negativa reial a
promulgar. La sanció i promulgació es duen a terme en un sol acte, en què el rei posa la seva
firma al peu del text original de la llei.
La publicació de la llei es compleix mitjançant la publicació íntegra del text de la llei en el
Butlletí Oficial de l'Estat. L'art. 2.1 CC estableix que les lleis entraran en vigor 20 dies després
de la publicació completa en el BOE, llevat que disposin una altra cosa. Aquest termini es
denomina vacatio legis

58. Principals elements comuns i diferències entre la llei orgànica i la llei ordinària.
Elements comuns: tenen el mateix rang (per sota la constitució i damunt del reglament)

Diferències:
Llei Orgànica ->
Regulen matèries importants (determinades)
Només les aprova les corts
Llei Ordinària ->
Les pot aprovar les corts generals i els estats autonòmics.

ACABAR

59. Naturalesa jurídica dels Estatuts d’autonomia.

Els Estatuts d’Autonomia son lleis amb doble naturalesa: son lleis orgàniques atípiques, pel se
caràcter de norma pactada, es pot veure tant en el seu procediment com la reforma, al mateix
temps son també la norma institucional bàsica de cadascuna de les CCAA. Regula les
institucions autonòmiques i estableix les competències que ha de tenir, no pot ser modificada
per cap llei, nomes es pot reformar pel procediment que ell mateix preveu.

60. Definició de Reial decret llei i enumeració de les seves principals característiques.
És una norma amb rang de llei, de caràcter provisional, dictada pel govern de l’estat en cas
d’una extraordinària i urgent necessitat. Està configurat per l’article 86 CE en base a cinc
principals característiques:
- Facultat pròpia del Govern
- Té rang de llei
- Requereix un pressupòsit habilitant
- Limitacions materials
- Norma provisional (nomes dura 30 dies)

61. Definició de Reial decret legislatiu i enumeració de les seves principals

característiques.
Es una norma amb rang de llei dictada pel govern de l’estat en virtut d’una delegació efectuada
per les corts generals. Està regulat als articles 82-85 CE que el configuren en base a quatre
característiques:
- Té rang de llei
- Requereix una llei habilitant prèvia
- Té uns límits materials
- La seva validesa depèn de l’adequació a dues normes: Constitució i llei de delegació.
Sotmès a un triple control: corts generals, tribunal constitucional i jurisdicció ordinària.

62. Principals elements comuns i diferències entre el Reial Decret llei i el Reial Decret
legislatiu.
- En comú:
o Tenen rang de llei
o Tenen uns límits materials
- En diferència:
o El reial decret de llei està facultat pel govern, requereix un pressupòsit habilitant i es
una norma provisional
o El reial decret legislatiu requereix una llei habilitant prèvia i està validada per dues
normes i sotmesa a tres controls.

63. Concepte i funció del reglament.

És una disposició normativa de caràcter general i innovadora de l’ordenament jurídic,
aprovada pel Govern o l’Administració i que és jeràrquicament inferior al rang de llei.
La funció del reglament, principalment, és desplegar la llei, concretar-la, facilitar la seva
aplicació.
La funció del reglament, en principi, és desplegar la llei, concretar-la, facilitar la
seva aplicació. No obstant això, l’administració pot exercir la potestat
reglamentària no només en desenvolupament de normes legals sinó també en
absència de llei, és a dir, quan una matèria no està regulada per cap norma legal i
no està subjecta a reserva de llei. Tenen potestat reglamentària (capacitat per dictar
reglaments) tant el govern de l’Estat, com els autonòmics com els locals.

64. Enumera qui té potestat reglamentària i quins són els principals tipus de reglaments.
Tenen potestat reglamentària tant el govern de l’Estat com els autonòmics, com els locals.
Principals tipus de reglaments:
- Àmbit estatal: reial decret i ordre ministerial
- Àmbit autonòmic: decret i ordre de la conselleria
- Àmbit local: ordenances i reglaments municipals

65. Concepte i classes de tractats internacionals segons el procediment d’aprovació

previst per la Constitució.

Els tractats internacionals són acords formalitzats entre diferents països o organitzacions
internacionals que estableixen obligacions jurídiques per a les parts signants. Segons la
Constitució d'un país, els tractats internacionals poden ser aprovats i ratificats de diferents
maneres. les classes de tractats internacionals:
- Tractats executius: Aquests tractats poden ser aprovats i ratificats pel cap d'estat o el
govern sense requerir l'aprovació del parlament o d'una majoria parlamentària. Normalment,
són tractats de menor importància o que no tenen un impacte significatiu en la legislació
nacional.
- Tractats amb aprovació parlamentària: En aquesta categoria, els tractats requereixen
l'aprovació del parlament o d'una de les seves cambres abans que puguin ser ratificats. Això
implica que el parlament ha de debatre i votar sobre la ratificació del tractat. Aquest
procediment assegura una major supervisió i control democràtic sobre els tractats
internacionals.
- Tractats amb procediment d'aprovació especial: Alguns tractats poden requerir un
procediment d'aprovació especial més complex. Això podria incloure la necessitat d'una
majoria qualificada o fins i tot un referèndum per a la seva ratificació. Aquest procediment es
reserva generalment per a tractats de gran importància i que poden tenir un impacte
significatiu en la vida nacional.
- Tractats amb l'autorització específica del parlament: En aquest cas, el parlament
autoritza al govern o al cap d'estat a negociar i ratificar un tractat específic. No es requereix un
segon vot del parlament per a la ratificació. Aquest procediment encara implica una certa
participació del parlament en el procés.
- Reserva de competència parlamentària: Algunes constitucions poden establir que certs
tipus de tractats, com els que afecten els drets fonamentals o la sobirania de l'estat, només
poden ser ratificats mitjançant l'aprovació parlamentària o amb procediments més estrictes.
Això garanteix que certs aspectes crítics no es puguin ratificar sense un ample suport
parlamentari.

66. La recepció interna i el control constitucional dels tractats internacionals.

- “els tractats internacionals celebrats vàlidament formaran part de l'ordenament intern una
vegada hagin estat publicats oficialment a Espanya”
-“la celebració d'un tractat internacional que contingui estipulacions contràries a la Constitució
exigirà la revisió constitucional prèvia”
L'article 96 CE estableix que “els tractats internacionals celebrats vàlidament formaran part
de l'ordenament intern una vegada hagin estat publicats oficialment a Espanya”. D’acord
amb aquesta disposició, els tractats s’incorporen a l’ordenament intern de manera
automàtica, pel fet de la seva celebració per part de l’Estat espanyol, sense necessitat que
una norma interna els hagi de rebre i transposar al dret intern.
Aquest sistema de recepció fa que es pugui considerar l’estat espanyol com a monista. Els
estats monistes són aquells que incorporen el dret internacional al qual s’han obligat sense
necessitat de promulgar cap norma interna per a donar entrada a aquella norma
internacional. En canvi, estats com el Regne Unit han d’elaborar una norma interna per tal que
l’instrument internacional produeixi efectes a nivell intern; són els estats denominats
dualistes.

Per tant, els tractats vàlidament celebrats només passen a formar part de l'ordenament
intern a partir del moment en què són publicats oficialment (al Boletín Oficial del Estado,
BOE). Aquesta és, per tant, una condició imprescindible.
 67. Defineix els conceptes de dret originari i dret derivat de la UE i enumera els
principals tipus de normes que l’integren.

Per dret originari s'entén el conjunt que formen els tractats internacionals que van crear
inicialment les diverses Comunitats Europees, així com els tractats que posteriorment els van
modificar i que han conduït al naixement de la Unió Europea. Aquest conjunt de tractats forma
una espècie de “Constitució” europea, perquè són la norma fundacional de la Unió i en regulen
els trets bàsics de l'organització, el funcionament i les competències, que deté per
transferència dels diversos estats.
Les institucions comunitàries, creades pel dret originari, poden dictar normes en exercici de les
seves competències i dels poders atorgats pels tractats, són el que es coneix com a dret
derivat de la Unió Europea.

Els principals tipus de normes: reglaments, directives, i decisions.

68. Principals elements comuns i diferències entre el reglament europeu, la directiva i la

decisió.
La principal diferència radica en el grau d'aplicabilitat directa i obligatòria en els estats
membres. El reglament té efecte directe i és aplicable sense necessitat de transposició, les
directives requereixen transposició i les decisions són vinculants per als destinataris específics.

69. Explica sintèticament el principi d’eficàcia directa del dret europeu.

L'eficàcia directa es pot entendre en dos sentits diferents:

a) En sentit formal, eficàcia directa significa que no cal cap norma interna de recepció
del dret comunitari que en reculli el contingut perquè aquest sigui obligatori i
desplegui els seus efectes, siguin quins siguin. En aquest sentit, totes les normes
comunitàries estan dotades d'aquesta eficàcia formal directa
b) En sentit material, eficàcia directa significa aplicabilitat directa: aptitud de la norma
per a crear de manera immediata drets i obligacions per als particulars, exactament
igual que si es tractés d'una norma interna. I aquests drets i obligacions han de ser
tutelats pels tribunals ordinaris interns, que han d'aplicar la norma comunitària que
està revestida d'aquesta qualitat com si fos una norma interna. En aquesta segona
accepció, en sentit material, l'eficàcia directa de les normes comunitàries no està
expressament reconeguda en els tractats fundacionals: és una creació jurisprudencial
del TJUE

70. Explica sintèticament el principi de primacia del dret europeu sobre l'intern.
Cap enrere, fa que l'aparició d'una norma comunitària europea desplaci totes aquelles
normes estatals vigents que s'hi oposin, que hi siguin contràries. La conseqüència d'aquest
desplaçament (que no és derogació) és que el jutge nacional està obligat a inaplicar
automàticament la norma interna contrària, sigui quin en sigui el rang, encara que es tracti
d'una llei, i encara que el sistema constitucional intern –com és el cas espanyol– no autoritzi
els jutges ordinaris a inaplicar d'ofici les lleis, sinó que simplement els permeti plantejar la
qüestió al Tribunal Constitucional.
Cap endavant, amb vista al futur, quan s'ha dictat una norma europeu, els estats no en poden
dictar d'altres que hi siguin contràries o incompatibles. La norma europea provoca un efecte
de bloqueig o d'ocupació del camp (encara que limitat, perquè en el mateix terreny, llevat que
es tracti d'una competència exclusiva de la UE, els estats encara podran dictar normes
internes, sempre que no siguin incompatibles amb l’europea). També en aquest cas el jutge
ordinari estatal està obligat a inaplicar la norma posterior incompatible, encara que sigui una
llei, i sense necessitat d'acudir als mecanismes previstos de control de constitucionalitat

71. Explica quines són les fonts del dret dels subordenaments jurídics autonòmics i com
s’ordenen.
Cada ordenament autonòmic es compon de diverses fonts que essencialment, son les
mateixes que es donen al si de l’ordenament estatal:
- La llei i les normes governamentals amb rang de llei
- El reglament
S’ordenen segons el principi bàsic de jerarquia: llei – constitució + estatut -reglaments

72. Explica quin és el principi bàsic de relació entre l’ordenament jurídic estatal i els
autonòmics.

El principi ordenador bàsic entre tots dos és el de competència, i no pas el de jerarquia.

Això serveix per a entendre el fet que entre una llei estatal i una llei autonòmica, o entre
una llei estatal i un reglament autonòmic (o una llei autonòmica i un reglament estatal) no
es donin les relacions pròpies de la jerarquia (superioritat i subordinació, que porten
unides una determinada força activa i una resistència passiva), sinó les de la competència:
cada una s'ha de moure en el camp competencial (material i funcional) que li correspon.