DEMÀ SERÀ UNA CANÇÓ

El poema «Dema sera una canco» també pertany a la part més extensa, la part central o
segona part (47). Inclou una citacio de Pere March, pare d’Ausias, un dels grans
referents estellesians. Segueix els patrons de versos alexandrins de dotze síl·labes amb
cesura en la sisena i versos blancs
Aquest poema és un clar exemple de desdoblament del jo poetic, ja que tant el jo com
el tu poetic, els podem identifcar amb l’autor, que s’adreca a si mateix en un moment
passat de la seua vida. Ho comprovem amb l’us d’elements díctics de segona persona
del singular: «vius», «recordes», «escrivies», «permets», «evoques», «penses», «teues»,
«teus». La presencia de la persona estimada queda refectida amb la segona persona
del plural: «vareu fer», «feieu».
El tema del poema és el record de l’amor, un amor carnal, sexual, que apareix
explícitament en el vers tretzé: «mentre féieu l’amor en aquella terrassa»; i també en
altres moments del poema: «la carn fresca i suau/ per on les teues mans i els teus besos
anaven».
En Estellés l’amor, unes vegades espiritual, altres carnal, es presenta sempre de
manera planera i terrenal, com en aquest poema, quan explica les trobades amb la
persona estimada al cinema, a l’Albereda o al riu. Per al poeta, l’amor és la forca basica
que mou les persones i és l’essencia del goig, de la passio de viure malgrat les
circumstancies adverses.
ESTRUCTURA
Una primera part (1-3) ens presenta un tu poetic que ja no viu la seua vida actual, sino
que es dedica a recordar la seua vida anterior. Sembla que s’ha fet vell.
Una segona part (4- 19) el poeta fa referencia a la «felicitat suprema», el record d’una
vida passada viscuda amb entusiasme. Hi havia els passejos pel riu o el sexe sense
complexes.
Cal dir que l’ultim vers repeteix el primer, ara convertit en sintagma nominal que
identifca l’autor, transformat, amb els anys, en un animal trist i lent a qui unicament li
queden els records.
El poeta refexiona sobre el passat perque l'unic que té és la memòria i aquest record el
fa reviure com gaudia l'amor, però amb un cert contrast amb la tristesa actual
d'enyoranca de temps passats.
DEMÀ SERÀ UNA CANÇÓ
El titol del poema es relaciona amb aquesta mateixa evocacio del passat. La seua vida,
d’ací a poc («dema»), sera sols una canco, un poema que la contara.
ESTIL I LLENGUA
Com ja sabem combina la llengua col·loquial pròpia de l'Horta(«teues», «volta»,
«banda»); i la llengua literaria, que aporta als versos solemnitat («versos solemnes –
¿solemnes?–»). Tot i que trobem un equilibri, potser predomina el segon.
Tornem a citar els paisatges coneguts amb la citacio de topònims(«l’Albereda») i les
referencies a espais urbans coneguts per ell («el riu», «la fra»).
La fnalitat del poema és, com hem dit adés, la seua evocacio de l’amor passat. Però
també s’entén com a denuncia de les difcultats que provocava la situacio política per a
l’expressio lliure d’eixe amor.