ELS AMANTS

Inclòs en el Llibre de Meravelles publicat l’any 1971, encara que la redacció la datem
entre els anys 1956-58, en plena postguerra.
Aquest llibre suposa un punt d’infexió en l’evolució d’Estellés perquè marca una forma
de fer poesia més realista, vital i alliberadora. Aquest poema pertany a la segona de les
tres parts del llibre. Aquesta és la més extensa (47) en la qual hi ha poemes que tenen un
La cita li serveix al poeta per connectar el present i el passat. Present: la dictadura;
moment nefast per a la cultura. Passat: és el medieval, el fundacional de la nostra cultura
En aquesta part els records contrasten amb la foscor del present condicionat per la
guerrra civil. Malgrat tot, l’amor es manté com a element clau que ajuda a superar la
misèries.
Està encapçalat per una cita d’Ausiàs March « La carn vol carn». És un hemistiqui, d’un
vers decasíl·lab que resumeix el que ell denominava «foll amor», amor carnal, sexual,
apassionat, en conficte amb l’amor espiritual, ideal.Aquesta dicotomia la podem trobar
també en aquest poema ( més endavant ho aclarim)
El text es classifca dins l’àmbit literari del gènere poètic, caracteritzat per trencament del
llenguatge habitual mitjançant la comunicació d’emocions i sentiments.
Està format per 25 versos alexandrins d’art major (12), amb cesura en la sisena.
Aquest vers és utilitzat per Estellés en moltes composicions d’aquest llibre. L’origen està
en la literatura culta, usada per molts autors medievals. Els versos són blancs, és a dir, no
rimen entre ells però segueixen unes pautes sil·làbiques repetides.
El tema és l’amor apassionat i salvatge que perviu en el temps. El missatge del poeta és
directe i vitalista. El títol fa referència als amants que s’estimen bruscament. L’autor
pensa que «no estan en l’edat» però de vegades torna el desig amorós. L’amor educat,
romàntic no està fet per a aquests dos amants.

Dels 25 versos, s’estructura el cos central en 22 que apareixen emmarcats per 3, que
refecteixen l’amor únic. Són l’afrmació hiperbòlica que ha passat a la història de la
literatura a la manera que March, que clou com «car d’amants com nosaltres....»
Trobem el jo poètic en «jo desitjava» «ho recorde» «em pren» que alterna amb l’ús de la
1ª p plur «El nostre amor», «ens amàvem» «ignorem» que inclou la parella.
ESTRUCTURA
Respecte l'estructura, la 1ª part (2-14) és on el poeta evoca l’amor passat a partir d’una
escena quotidiana «mentre vas estenent la roba». I de sobte, els dos amants es tornen a
estimar de forma apassionada, amb un erotisme desvergonyit «com un vell huracà»
«rololem». Hi ha el contrast d’allò que ell desitjava «desitjava, a voltes un amor educat»
La 2ª part (15-23) descriu l’amor brusc i salvatge i és contraposat a l’amor ideal i romàntic
que identifca amb 3 autors (Riba (nostra cult), Becquer (espanyola) i Petrarca (europea)
Amb el verb «ignorar» remarca el rebuig d’aquesta manera d’estimar.
En els últims tres versos els amants refexionen exhaustos sobre el seu comportament
«comprenem que som bàrbars...» Malgrat la refexió preveuen que tronaran a actuar
mitjançant el desig
LLENGUATGE
Empra paraules pròpies del dialecte valencià com a senyal d’identitat del seu poble.
Empra un llengautge planer i comprensible, no exempt d’elaboració

RECURSOS LIT
- Hi trobem un hipèrbaton combinat amb una antítesi «Feroçment ens amàvem des del
matí...»
- Hi ha estructures paral·leles (paral·lelisme) «Han passat anys, molts anys/ han passat
moltes coses», «Ignorem el Petrarca / i ignorem moltes coses
- Les metàfores que observem son «aquell vent (amor viscut), «com un vell huracà», «com
un costum pacífc»
- L’antítesi «ens ajunta, ens empeny»
- L’exclamació retòrica «Que voleu que hi faça»
- Un quiasme (simetria sintàctica) que clou «No hi havia a Val dos amants com nosaltres/
car d’amants com nosaltres en son parits ben pocs»
El poeta parteix de motius propers, viscuts, de la vida quotidina. Ell no parla dels grans
amadors del món sinó de València perquè València és el seu món. Enmig d’una realitat
trista, miserable, condicionada per les prohibicions i la manca de llibertat... el poeta
llança el seu desig, el goig d’estimar sense reserves amb una forta càrrega eròtica.