LES AIGÜES

L’aigua en la terra
L’aigua està en circulació permanent
Al voltant del 71 % de la superfície terrestre està coberta d’aigua. És per
això que la Terra també rep el nom de planeta blau.
L’aigua està sempre en circulació entre els oceans, l’atmosfera i el terra, i
en canvi d’estat permanent (sòlid, líquid i gasós). És el que s’anomena
cicle de l’aigua.
Les aigües marines i les aigües continentals
Les aigües es poden dividir en dos grans grups:
Marines representen el 97 % del total de les aigües de la Terra i
estan compostes pels mars i els oceans. Són aigües salades
Continentals representen una mica menys del 3 % de l’aigua
restant.
Es divideixen en aigües superficials (el glaç i la neu de les
glaceres, els rius i els llacs) i aigües subterrànies.
Són aigües dolces, però l’aigua apta per al consum humà és
menys de l’1 %.
Els rius

Un riu és un corrent d’aigua permanent

Es forma per l’acumulació de l’aigua de la pluja i del desglaç o

perquè les aigües subterrànies surten a la superfície terrestre.

El lloc on es forma un riu és el naixement o capçalera, i el lloc fins

on arriben les aigües és la desembocadura

Les aigües d’un riu flueixen per la llera o llit,

Si un riu desemboca al mar o a un llac, se l’anomena riu principal.

Si desemboca en un altre riu, és un afluent.

El territori que ocupen el riu principal i els seus afluents forma la

conca hidrogràfica d’aquest riu.

La direcció d’un riu es determina mirant des de la capçalera cap a la

desembocadura. Així s’hi distingeixen el marge esquerre i el marge
dret.
El curs i el cabal d’un riu
El curs d’un riu és el recorregut que fa des del naixement fins a la
desembocadura
Es distingeixen tres trams
Des del naixement del riu fins als primers quilòmetres
Sol ser una zona muntanyosa amb pendents pronunciats,
curs alt per tant l’aigua baixa ràpida i erosiona
La llera és estreta i poc profunda.
El relleu és més pla i les aigües van més lentes
curs mitjà
Es formen ondulacions en el traçat del riu, els meandres
Més cabalós, gràcies a l’aportació d’aigua dels afluents
El desnivell és petit i es van dipositant els materials que
curs baix porta en suspensió.
A la desembocadura, alguns formen estuaris, (barreja
l’aigua dolça del riu i la salada del mar), o deltes, terrenys
formats per l’acumulació dels materials que transportava.
El cabal
És la quantitat d’aigua que duu un riu
Sol variar amb les estacions de l’any
Si l’aigua procedeix del desglaç de la neu, l’augmenten a la
primavera (desglaç)
Si procedeix fonamentalment de les precipitacions, l’augmenten en
les èpoques de pluja
Hi ha lleres que només porten aigua quan plou, com les rieres i els
torrents
Si varia poc d’unes èpoques de l’any a unes altres, diem que té un
cabal regular i, si varia molt, parlem d’un cabal irregular
El cabal mínim o nivell més baix d’un riu és l’estiatge, que se sol
repetir cada any a la mateixa època.
El cabal pot augmentar sobtadament de resultes de pluges
torrencials i desglaços. Això pot originar desbordaments i
inundacions.
 Aprofitament dels rius
Els rius s’aprofiten de moltes maneres:

• Abastar d’aigua la població i les indústries i per

regar els camps a través d’embassaments i
canals.

• Vies de comunicació als rius navegables

• S’hi construeixen preses i centrals hidràuliques

que aprofiten la força de les aigües per produir
energia elèctrica.

• Atreuen el turisme
Els llacs
Són una massa d’aigua que s’ha acumulat de manera
permanent a l’interior dels continents, en zones
enfonsades del terreny.

L’aigua prové de les precipitacions, dels rius i dels

corrents subterranis que hi desemboquen o del glaç fos
de les glaceres.

Si és petit, s’anomena llacuna, que quan s’asseca es

denomina aiguamoll, i si és d’aigua salada, mar
interior.
Les aigües subterrànies
Són les que corren o estan acumulades sota la superfície terrestre.

Representen gairebé el 25 % de les aigües continentals.

S’originen quan part de l’aigua de la pluja i dels rius penetra sota

terra fins que es troba amb una capa de roques impermeables i
s’estanca formant aqüífers

Si aquestes aigües troben una sortida a l’exterior, formen deus

(aigua freda) i fonts termals (aigua calenta).

són molt valuoses, perquè són

una important reserva d’aigua
potable, alimenten els rius i els
llacs, i humidifiquen els camps
Per extreure-les, es construeixen
pous.
 Les glaceres

Són masses de glaç formades per l’acumulació de neu

durant centenars d’anys, que es desplacen amb més o
menys rapidesa.

Suposen la major part de l’aigua dolça de la superfície

terrestre

Es localitzen als casquets polars, però també se’n poden

originar als cims d’algunes muntanyes; en aquest cas
s’anomenen glaceres alpines

Cobreixen, aproximadament el 13 % de la superfície del

planeta

Quan arriben al mar, es fragmenten i formen icebergs,

que són masses flotants de glaç.
Les aigües marines. Característiques

Formades pels oceans i els mars

Constitueixen gairebé el total de les aigües líquides

mundials

Són aigües salades, amb variacions en la quantitat de sal

Els oceans són grans extensions d’aigua que envolten i

separen els continents.

Quan tenen una mida força petita i una

profunditat inferior a 200 m s’anomenen mars
Aigües en moviment constant
Corrents marins: desplaçaments de grans
masses d’aigua, semblants a rius, que circulen
pels oceans. Poden ser càlids o freds.
Marees: pujades i baixades diàries del nivell del
mar, provocades per l’atracció de la Lluna i el Sol
sobre les aigües
Quan el nivell del mar puja és la fase de marea
alta o plenamar, mentre que quan baixa, és la
fase de marea baixa o baixamar.
Onades: ondulacions de la superfície del mar
produïdes pel vent.
 Aprofitament de l’aigua dels mars

Són font d’aliment. La pesca de peixos i marisc és una

activitat bàsica.

Són font de primeres : el fons conté grans quantitats de

gas i petroli; la sal s’explota a les salines, i la força de les
marees s’utilitza per generar energia

Les costes atreuen un gran nombre de turistes

Són una via de comunicació

Causes i tipus de contaminació de les aigües
Les causes de la contaminació de les aigües poden ser humanes i naturals
(mercuri de l’escorça)

Les derivades de l’acció humana són les més freqüents i perjudicials.

Destaquen

L’activitat agrícola i ramadera. Adobs, purins o pesticides dissolts

amb l’aigua de pluja i de reg, i són arrossegats fins als aqüífers, els
rius i els llacs.

Els abocaments de residus urbans i industrials

La navegació marítima. Hidrocarburs, accidents dels petroliers, fuites

de les plataformes petrolieres.

L’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera. provoca la

pluja àcida i un augment de l’índex d’acidesa de l’aigua.

La sobreexplotació dels aqüífers a les zones properes a la costa

afavoreix la intrusió d’aigua salada procedent del mar, que es barreja
amb l’aigua dolça.