EL RELLEU TERRESTRE

L’escorça terrestre: oceans i continents

L’estructura interna de la Terra

Des de la superfície del nostre planeta fins a l’interior, hi ha tres capes

concèntriques.

L’escorça és la capa més superficial. És una capa de

roques que només ocupa l’1 % del planeta.

El mantell és la capa intermèdia de la Terra i ocupa el

85 % del volum de la Terra. Està format per diferents
materials, alguns dels quals estan fosos i formen el
magma.

El nucli és la capa més profunda. S’hi distingeixen un

nucli exterior, líquid, i un nucli interior, en estat sòlid

Hi ha un gran desconeixement de com és l’interior del planeta. De fet,

només s’ha arribat a 15 km de profunditat.

La major part del que en sabem és gràcies a les ones sísmiques

provocades pel moviment de les capes internes de la Terra.
Els oceans i els continents
L’escorça terrestre està constituïda pels fons oceans, que ocupen el 71 %
de la superfície terrestre, i les terres emergides, que ocupen el 29 %.

Les terres emergides estan constituïdes pels continents, que són grans
extensions de terra envoltades d’oceans i mars, i les illes, que són porcions
de terra més petites envoltades d’aigua..

Hi ha sis continents: Àsia, Amèrica, Àfrica, Europa, Oceania i l’Antàrtida

Els oceans són grans masses d’aigua salada. N’hi ha cinc

Pacífic (Amèrica, Àsia i Oceania). És el més gran: ocupa un terç de

la superfície terrestre S’hi troben les profunditats oceàniques
més grans.
Atlàntic (Amèrica, Àfrica i Europa)
Índic (Oceania, Àsia i Àfrica)
Glacial Antàrtic envolta l’Antàrtida
Glacial Àrtic encercla el pol nord.
Les formes del relleu continental
La superfície de l’escorça té formes diverses que constitueixen el
relleu.
El relleu continental presenta les formes següents
Muntanyes: terrenys elevats amb pendents forts. Poden estar
aïllades o agrupades en serres, sistemes muntanyosos i
serralades. Els terrenys baixos situats entre muntanyes
s’anomenen valls i sovint hi circulen els rius.

Planes són terrenys plans de poca

altitud sobre el nivell del mar.
Altiplans són planes elevades.
Depressions són terrenys situats a
menys altitud que les terres que els
envolten. Algunes fins i tot són per
sota del nivell del mar.
Les formes del relleu costaner
La zona de contacte entre la terra i el mar forma la costa o litoral.

Poden ser costes baixes, on predominen les platges, i costes altes, on

sobresurten els penya-segats,

Presenta formes diferents

Península tros de terra envoltat d’aigua per totes bandes menys per una,
l’istme, que la uneix al continent.

Illa és una porció de terra envoltada d’aigua per totes bandes. Diverses illes
pròximes formen un arxipèlag.

Cap tram del litoral que s’endinsa

en el mar.

Golf és una entrada de mar a la

costa. Si és petit, s’anomena
badia o cala
Les formes del relleu submarí
Al fons dels oceans, les formes del relleu són variades:

La plataforma continental és un altiplà extens que baixa fins a 200 m. La

plataforma acaba al talús continental, que és una franja amb un fort
pendent.

Entre 3.000 i 7.000 m de profunditat s’estén la immensa plana abissal.

La plana abissal sol estar interrompuda per les dorsals oceàniques, grans
serralades submergides els cims més elevats sobresurten del nivell de
l’aigua i formen illes.

Les fosses marines són

esquerdes profundes que
s’obren en la plana abissal.
La més profunda té uns 11.000
m de profunditat, a l’oceà
Pacífic
La formació del relleu

La tectònica de plaques

La Terra canvia al llarg del temps (milions d’anys )

Segons la teoria de la tectònica de plaques, l’escorça terrestre

està formada per plaques litosfèriques o tectòniques de pocs
quilòmetres de gruix, que no coincideixen amb les terres
emergides i que estan en moviment constant a causa de les
forces internes de la Terra

Quan es desplacen les plaques xoquen o s’encavalquen les

unes amb les altres. Cosa que provoca que una placa penetra
sota l’altra, i aixeca i deforma els materials

Així es poden arribar a formar grans cadenes muntanyoses.

Les falles i els plecs
A més del moviment de les plaques tectòniques, les forces
internes de la Terra també deformen l’escorça terrestre

La majoria de vegades les deformacions són petites, però en

alguns casos són enormes i originen grans formes del relleu

Si les forces o moviments interns actuen sobre

materials poc rígids, la superfície de la Terra s’ondula i
origina plecs. Algunes cadenes muntanyoses, o una
part d’aquestes, s’han desenvolupat en zones plegades

Si les forces o moviments interns de l’escorça terrestre

actuen sobre materials rígids, l’escorça s’esquerda i es
fractura en blocs. Aquestes fractures s’anomenen falles

Alguns blocs del terreny queden alçats i formen

muntanyes i altiplans, i d’altres s’enfonsen i formen
valls i planes.
La formació del relleu: Volcans i terratrèmols
Els volcans són esquerdes en l’escorça terrestre per les quals
s’expulsen materials de l’interior de la Terra a temperatures
elevades

Aquestes esquerdes es formen pel xoc de dues plaques tectòniques

o per l’acció de les forces de l’interior de la Terra

Els volcans es localitzen a les zones de contacte de les plaques

tectòniques, perquè són la part més fràgil de l’escorça terrestre, de
fet, la majoria de les erupcions volcàniques tenen lloc al fons dels
oceans.

Els volcans dorments es mantenen en repòs durant molt temps.

En canvi, els volcans actius estan en activitat constant i entren en
erupció amb relativa freqüència.
Una erupció volcànica té lloc de la manera següent:
Un augment en la pressió que exerceix el mantell sobre l’escorça terrestre
provoca que els materials molt calents de l’interior de la Terra, anomenats
magma, pugin per una xemeneia.
El magma surt a la superfície terrestre a
través d’una obertura o cràter. Els
materials expulsats poden ser sòlids, com
les cendres; líquids, com la lava, i
diferents tipus de gasos.
Les erupcions volcàniques modifiquen el
relleu.
De vegades, els materials expulsats
s’acumulen a l’exterior i quan es refreden
poden formar muntanyes elevades,
conegudes com a cons volcànics.
En altres casos, els volcans poden originar
illes, com és el cas del Japó i de les illes
Canàries.
Els terratrèmols
Són tremolors sobtats de l’escorça terrestre, provocats pels xocs de
les plaques, els moviments de les falles o les erupcions volcàniques

Aquestes sacsejades es propaguen en totes les direccions a través

de les ones sísmiques, que són molt destructives.

El punt de l’interior de la Terra on s’origina un terratrèmol

és l’hipocentre.

El punt de la superfície terrestre més proper a l’hipocentre i on té

lloc la destrucció més gran és l’epicentre.

La magnitud d’un terratrèmol es mesura amb

uns aparells anomenats sismògrafs per
mitjà de l’escala de Richter.

La zona amb més activitat sísmica de la

Terra és el cinturó del Pacífic
Els tsunamis

Un tsunami o sisme submarí és un seguit d’onades

gegants que tenen lloc com a conseqüència d’un
terratrèmol o una erupció volcànica al fons del mar.

Les onades d’un tsunami poden recórrer milers de

quilòmetres abans d’arribar a terra i viatgen a
velocitats de fins a 900 km/h

El més alt que coneixem tenia una altura de 85 m

La modificació del relleu
El relleu terrestre va canviant lentament per l’acció de forces
o agents externs:
Aquests canvis tenen lloc en tres fases:
L’erosió és el procés pel qual les roques es desgasten, es
fragmenten o es dissolen.
El transport és l’arrossegament dels materials arrencats
per l’erosió.
La sedimentació és el dipòsit dels materials erosionats i
transportats.
Agents que el modifiquen
1. La temperatura (dia-nit, aigua que es filtra i es glaça....)
2. El vent: transporta partícules de terra que desgasten les roques
amb què van xocant. Després, diposita les partícules arrencades i
les acumula formant dunes o terrenys sorrencs.
3. L’aigua

Dissol components d’algunes roques i origina coves i paisatges singulars.

Les aigües d’un riu modifiquen el relleu de maneres diferents en cada

tram:

Al naixement, amb el pendent molt pronunciat, el riu circula

ràpidament i arrenca materials, excava congostos profunds i valls
estretes.

Al curs mitjà, el riu flueix a menys velocitat. Transporta els materials

que ha arrencat en el tram anterior.

Al tram final, més lent, gairebé no erosiona. Té lloc la sedimentació

L’aigua del mar: Les onades i els corrents marins desgasten les costes i
el fons marí, i formen penya-segats.

També transporta els materials arrencats i els diposita en altres llocs, on

forma platges.
4. Els éssers vius

Els éssers vius també modifiquen el relleu (les arrels de les plantes
o els túnels que excaven alguns animals )

Però són els éssers humans els que transformen profundament el

paisatge: aplanen els terrenys construeixen túnels, embassaments i
platges artificials, repoblacions forestals, edifiquen ports, foraden el
terra..

L’ésser humà ha aprofitat la tecnologia per adaptar el medi natural a

les seves necessitats. Especialment en terrenys favorables (a prop
de recursos hídrics, a valls, a no gaire alçada...)

Aquestes modificacions transformen el relleu de manera molt més

ràpida i intensa que els agents erosius.....

... i els seus efectes sobre el relleu són definitius.