Monografia Comparativa.1

Monografia comparativa
L’educació física.
Mònica Codina
ÍNDEX
ÍNDEX de IL·LUSTRACIONS. ................................................................................... 2
Definició del treball ........................................................................................... 3
Selecció i definició del problema ........................................................................ 3
Formulació d’hipòtesis o pressupòsits de partida ..................................................... 3
Elecció de la unitat de anàlisi: ........................................................................... 3
A on comparo? ............................................................................................ 3
Quan comparo? ........................................................................................... 3
Què comparo? Selecció de les unitats d’estudi: .................................................... 3
Desenvolupament de la investigació ....................................................................... 5
Fase descriptiva ............................................................................................. 5
Fase interpretativa ....................................................................................... 13
Distribució d’hores: .................................................................................... 13
Matèries relacionades amb les hores: .............................................................. 14
Llenguatge ............................................................................................... 15
Objectius .................................................................................................. 0
Resultats ................................................................................................... 1
Fase de JUXTAPOSICIÓ ..................................................................................... 2
Hores ....................................................................................................... 2
Assignatures ............................................................................................... 2
Llenguatge ................................................................................................. 3
Objectius .................................................................................................. 3
Resultats ................................................................................................... 4
Fase comparativa o explicativa........................................................................... 4
Fase prospectiva ............................................................................................ 6
annexes .......................................................................................................... 7
BIBLIOGRAFIA ................................................................................................... 7
Mònica Codina Página 1

ÍNDEX DE IL·LUSTRACI ONS.

Il·lustració 1 Clima a la Península Ibèrica, Extreta de la pàgina de la comunitat europea ..... 5
Il·lustració 2 Edats del sistema educatiu Espanyol, Extreta de Structure des systèmes
éducatifs européens2018/2019: diagrames. Eurydice ................................................... 7
Il·lustració 3 Sistema educatiu Espanyol, Extret de la pàgina del ministeri d’educació .......... 8
Il·lustració 4 Clima de Finlàndia, Extreta de la pagina de la comunitat europea ............... 9
Il·lustració 5 Edats del sistema educatiu Finlandia, Extreta de Structure des systèmes
éducatifs européens2018/2019: diagrames. Eurydice ................................................. 11
Il·lustració 6 Sistema Educatiu de Finlàndia, extret de Eurydice ................................... 12
Il·lustració 7 Hores de ensenyament per matèries en educació en primària 2017, Extret de les
dades de Eurydice ........................................................................................... 13
Ilustración 8 Hores de ensenyament per matèries en educació en secundaria inferior 2017,
Extret de Eurydice ........................................................................................... 13
Il·lustració 9 resultats són extrets del annex.2 ......................................................... 1
Il·lustració 10 Resultats són extrets del annex.2 ....................................................... 1
Ilustración 13 Resultats són extrets del annex.2 ....................................................... 1
Ilustración 14 Resultats són extrets del annex.2 ....................................................... 1
Ilustración 15 Resultats són extrets del annex.2 ......................................................... 1
Ilustración 16 Resultats són extrets del annex.2 ........................................................ 1
Ilustración 17 Resultats són extrets del annex.2 ........................................................ 0
Il·lustració 18 Estratègies nacionals de Espanya, extretes del document (Eurydice, 2013) .... 1
Il·lustració 19Estratègies nacionals de Finlàndia extretes del document (Eurydice, 2013) ...... 1
Il·lustració 20 Resultats de la taula 7+8 en % ............................................................. 2
Il·lustració 21 Resultats de la taula 6 en % ................................................................ 2
Il·lustració 22 Comparació de les matèries entre Finlàndia i Espanya ............................... 2
Il·lustració 23Resultat del Recompte de paraules del text La educació Física y el deporte en
los centros escolares de Europa extraient les preposicions i les paraules enllaç, Extret de
Eurydice ......................................................................................................... 3
Il·lustració 24 comparació dels objectius de l'agenda 2030 ............................................ 3
Il·lustració 25 Número d’hores lectives recomanades de d’educació física (Eurydice, 2013) ... 4

DEFINICIÓ DEL TREBALL

Aquest treball s’emmarca dins la carrera de pedagogia i dins de l’assignatura de pedagogia
política.
El tema escollit per analitzar és el cos, o més concretament les pedagogies corpòries, no és un
tema escollit a l’atzar, si no que és un tema en el qual l’autora, Mònica Codina hi ha anat
pensant des de els diferents àmbits que es poden anar estudiant durant el grau de pedagogia.
Quant parlem de cos ens referim a “Agregat de totes les parts materials que constitueixen
l'organisme humà.” (Catalana G. e., 2019) per tant parlem de Köper+ leib.
Per poder fer un estudi comparatiu ben fet en els dos països escollits des del punt de partida
del cos com a unitat, hagués hagut de comparar mes variants de les que he pogut comparar
com les artístiques, musicals o les culturals, però per manca de temps les úniques comparacions
que hem pogut realitzar són d’horaris, de matèries on les pedagogies corpòries poden ser
presents i en les de l’esport.
Els dos països triats son Espanya i Finlàndia, la tria d’aquests dos països ha estat feta per,
Espanya és un país on conec bé el currículum i com s’ imparteixen les classes, i Finlàndia perquè
durant tota la carrera és el país que m’han posat com a referent per els bons resultats PISA.
SELECCIÓ I DEFINICIÓ DEL PROBLEMA
Esta present el cos en la educació reglada? I de quina manera?
FORMULACIÓ D’HIPÒTESIS O PRESSUPÒSITS DE PARTIDA
El pressupòsit de partida es que encara separem el cos en dos:
1. en contenidor, la maquina que ens transporta de un lloc al altre

2. la ment on està la raó i l’anima.
El segon supòsit és que si Finlàndia té mes bons resultats també hauran de tenir unes
pedagogies mes corpòries.
ELECCIÓ DE LA UNITAT D’ANÀLISI:
Les meves fonts ha estat gairebé totes secundaries ja que a Finlàndia les webs estaven en
finlandès, el currículum me’l feien pagar, per tant he fet servir Eurydice, i la UNESCO per
extreure les meves dades.
I també he fet servir l’informe de Eurydice de l’educació física i l’esport en Europa en els
centres escolars d’Europa.
A ON COMPARO?
Compararé les dades estadístiques extretes de les fonts ja esmentades on sempre hem buscat
les mes actualitzades.
QUAN COMPARO
L’objectiu del meu estudi és educació primària cine 01,educació secundaria inferior cine 02
QUE COMPARO; SELECCI Ó DE LES UNITATS DE ESTUDI:

Comparo les hores, les assignatures on es pot parlar o portar a terme alguna pedagogia
còrporea, la manera en que es parla encara avui en dia de l’educació esportiva.
DIMENSIÓ
Hores:
Assignatures:
Llenguatge:
Objectius:
Resultats:
PARÀMETRE INDICADOR
Dades estadístiques, més la hermenèutica.

DESENVOLUPAMENT DE LA INVESTIGACIÓ
FASE DESCRIPTIVA
Esta extreta de la pagina de la comunitat europea:
Espanya:
 És un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de

la península Ibèrica, la qual comparteix
amb Portugal, Gibraltar i Andorra.
 Capital: Madrid
 Llengües oficiales de la UE: espanyol
 País membre de la UE: des de el 1 de gener de 1986
 Moneda: euro. Membre de la zona euro des de el 1 de gener de 1999
 Schengen: membre del espai Schengen des de el 26 de març de 1995

Climatologia: No se encuentran elementos de tabla de ilustraciones.
Il·lustració 1 Clima a la Península Ibèrica, Extreta de la pagina de la comunitat europea
La península Ibèrica està situada entre les latituds 36° i 43° nord que corresponen a un punt
intermedi entre les latituds subtropicals i les de l'Europa temperada o oceànica.
A la vegada les dimensions d'aquesta península de més de 600.000 km² són suficients perquè
el territori es comporti com un petit continent amb la formació per exemple de baixes
tèrmiques durant l'estiu o la modificació de les característiques dels vents en travessar-la.

Des d'un punt de vista climatològic i paisatgístic és molt clara la subdivisió entre la península
Ibèrica seca (més de les 3/4 parts amb precipitacions inferiors a 800 litres, fins i tot el sud-est
peninsular amb precipitacions inferiors als 250 litres y que es considera com semi-àrid) i la resta
o Península Ibèrica humida
A la península Ibèrica, més detalladament es poden destacar cinc tipus de climes:
 Clima atlàntic
 Clima mediterrani
 Clima mediterrani continentalitat
 Clima de muntanya
 Clima subtropical
Sistema polític
 Espanya és una democràcia parlamentària i una monarquia constitucional amb un cap

del Govern —el president del Govern— i un cap de l'Estat —el monarca—. El Consell de
Ministres constitueix el poder executiu, que està presidit pel president del Govern.
Espanya és un Estat unitari compost per 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes
amb diversos graus d'autonomia.
Comercio y economia
 Els sectors més importants de l'economia espanyola en 2016 eren el comerç majorista
i minorista, el transport, l'hostaleria i la restauració (23,4%), l'administració pública, la
defensa, l'educació, la salut i els serveis socials (18,9%), i la indústria (17,8%).
El comerç intracomunitari representa el 67% de les exportacions d'Espanya (França 15%,
Alemanya 11% i Itàlia 8%), mentre que l'extracomunitari es concentra als Estats Units
(4%) i el Marroc (3%).
Pel que respecta a les importacions,
el 62% procedeix d'Estats membres
de la UE (Alemanya, 15%, França
12%, Itàlia 7%), mentre que les
extracomunitàries procedeixen de
la Xina (7%) i els Estats Units (4%).
Tabla 1 Indicadors soci econòmics de Espanya, Extreta de Structure des

systèmes éducatifs européens2018/2019: diagrammes. Eurydice

Tabla 2 Població de Espanya, Extreta de Structure des systèmes éducatifs européens2018/2019: diagrames.
Eurydice
Il·lustració 2 Edats del sistema educatiu Espanyol, Extreta de Structure des systèmes éducatifs européens2018/2019: diagrames. Eurydice

Il·lustració 3 Sistema educatiu Espanyol, Extret de la pagina del ministeri de educació

Finlàndia:
 És un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per

la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la
separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest. Les illes Åland, a la costa
sud-occidental, estan sota sobirania de Finlàndia, tot i que estan
poblades per parlants suecs, i disposen d'una àmplia autonomia .
 Capital: Helsinki
 Lenguas oficials de la UE: finés, sueco
 País membre de la UE: des de l’1 de gener de 1995
 Moneda: euro. Membre de la zona euro des de l’1 de gener de 1999
 Schengen: Membre de l’espai Schengen des del 25 de març de 2001
Climatologia:
En el clima de Finlàndia influeix sobretot la latitud. A causa de la ubicació

septentrional de Finlàndia, l'hivern es percep com l'estació més llarga.
Només en la costa meridional i en el sud-est l'estiu és tan llarg com l'hivern.
En mitjana, l'hivern es prolonga des de començaments de gener fins a finals
de febrer a les illes més externes de l'arxipèlag i les localitats més càlides
al llarg de la costa suroccidental, en particular en Hanko. Per contra, dura
de començaments d'octubre a mitjan maig en les localitats més elevades
en el nord-oest de Lapònia i a les valls més baixes en el nord-est de
Lapònia. Això es tradueix que el sud del país està cobert de neu uns tres o
quatre mesos de l'any, mentre que el nord ho està uns set mesos. El llarg
hivern fa que prop de la meitat de la precipitació anual (uns 500 o 600 mm)
caigui en forma de neu. En el sud, la precipitació anual és d'uns 600 o 700
mm, però la neu suposa una proporció menor.
En la classificació climàtica de Köppen, Finlàndia pertany al

grup Df (climes continentals subàrtics o boreals). La costa meridional
és Dfb(continental sense estació seca, amb estiu suau), mentre que la
resta del país és Dfc(subàrtic sense estació seca, amb estiu fresc).
L'Oceà Atlàntic a l'oest i el continent eurasiàtic a l'est interactuen i

modifiquen el clima de Finlàndia. Les aigües càlides del corrent del Golf i Il·lustració 4 Clima de
el corrent de l'Atlàntic Nord exerceixen un important paper en la Finlàndia, Extreta de la pagina
configuració del clima de Noruega, Suècia i Finlàndia, ja que contribueixen de la comunitat europea
a escalfar contínuament la regió; de no ser per aquests corrents, els
hiverns a Escandinàvia i Fenoscandia serien molt més crus. Els vents de l'oest porten els corrents
d'aire càlid a les àrees bàltiques i a les costes del país, moderant les temperatures hivernals.
Aquest efecte és especialment notable en el sud i sud-oest, en ciutats com Hèlsinki i Turku, on
les màximes a l'hivern tendeixen a estar compreses entre els 0 i els 5 °C, però, en una onada
de fred com l'ocorreguda a mitjan gener de 2016, poden arribar a baixar bé per sota dels -20
°C. Aquests vents vénen acompanyats de núvols associats a sistemes meteorològics que també
redueixen la quantitat de llum solar que rep la regió a l'estiu. En contrast, el sistema
continental d'altes pressions situat sobre el continent eurasiàtic contraresta les influències
marítimes, causant ocasionalment hiverns severs i altes temperatures a l'estiu.
[ocultar] Parámetros climáticos promedio de Finlandia

Ene Feb Mar Abr May Jun Jul Ago Sep Oct Nov Dic Anua
Mes
. . . . . . . . . . . . l
Temp.
máx.
10.9 11.8 17.5 25.5 31.0 33.8 37.2 33.8 28.8 19.4 14.3 11.3 37.2
abs. (°C
)
Temp.
mín. - -
-51.5 -49.0 -44.3 -36.0 -24.6 -7.0 -5.0 -10.8 -18.7 -42.0 -51.5
abs. (°C 31.8 47.0
)
Fuente: http://ilmatieteenlaitos.fi/lampotilaennatyksia
Tabla 3 Clima de Finlàndia, Extreta Fuente: http://ilmatieteenlaitos.fi/lampotilaennatyksia
Sistema polític
Finlàndia és una república parlamentària amb un cap del Govern —el primer ministre— i un
cap de l'Estat —el president—. El Govern central té la seva seu a Hèlsinki i els governs locals,
en els 311 municipis (pobles i ciutats). El país es divideix en 19 regions i 70 subregions. La
regió més petita, Aland, és un arxipèlag autònom situat en el sud-oest. A la regió
septentrional de Lappi habita aproximadament la meitat de la població
autòctona sami (també coneguts com a lapons).
Comerç i economia
Els sectors més importants de l'economia finlandesa en 2016 eren l'administració pública, la
defensa, l'educació, la salut i els serveis socials (21,3%), la indústria (20,2%), i el comerç
majorista i minorista, el transport, l'hostaleria i la restauració (15,9%).
El comerç intracomunitari
representa el 59% de les
exportacions de Finlàndia
(Alemanya 13%, Suècia 10% i
Països Baixos 7%), mentre que
l'extracomunitari es
concentra als Estats Units
(8%) i Rússia (6%).
Quant a les importacions, el
73% procedeix d'Estats
membres de la UE (Alemanya
17%, Suècia 16% i Països
Baixos 9%), mentre que les
extracomunitàries
procedeixen de Rússia (9%) i
la Xina (4%).
Tabla 4 Indicadors soci econòmics de Finlàndia, Extreta de Structure des

systèmes éducatifs européens2018/2019: diagrames. Eurydice

Tabla 5 Població de Finlàndia, Extreta de Structure des systèmes éducatifs européens2018/2019: diagrames-
Eurydice
Il·lustració 5 Edats del sistema educatiu Finlandia, Extreta de Structure des systèmes éducatifs européens2018/2019:
diagrames. Eurydice

Il·lustració 6 Sistema Educatiu de Finlàndia, extret de Eurydice

FASE INTERPRETATIVA
DISTRIBUCIÓ DE HORES :
El primer que he volgut mirar es com distribuïen les hores lectives els dos sistemes:
Hores de ensenyament per matèries en

educació en primària 2017
25
20
15
10
España Finlandia
Il·lustració 7 Hores de ensenyament per matèries en educació en primària 2017, Extret de les dades de Eurydice
Hores de ensenyament per matèries en

educació en secundaria inferior 2017
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
España Finlandia
Ilustración 8 Hores de ensenyament per matèries en educació en secundaria inferior 2017, Extret de Eurydice

https://www.fespugt.es/images/PDF/ensenanza/GAB-horas-ensenanza-anuales-2017.pdf
MATÈRIES RELACIONADES AMB LAS HORES:

Després he seguit mirant de les hores lectives quines eren assignatures on el cos podia estar
present i en quines no.
Finlàndia
Matèria Hores Matèria Hores
llengua materna 42 estudis ambientals 32
llengua a 16 biologia i geografia 7
llengua b 6 ciències de la salut 3
mates 32 religió i ètica 10
física i química 7 musica 8
economia domestica 3 educació física 20
optatives 9 tecnologia 11
arts i oficis 11
Total 115 Total 102
Tabla 6 Taula comparativa de les assignatures on pot aparèixer el cos a Finlàndia, extret de les dades de
Eurydice
España
Matèria Hores
Primària Total ESO Total Suma
Llengua Catalana Literatura 8 9 323 3 3 3 3.5 12215 12538
Llengua Castellana Literatura 8 9 323 3 3 3 3.5 12215 12538
Llengua Estrangera 6 7 251 3 3 3 3 9660 9911
Matemàtiques 10 10 360 3 4 4 4 13825 14185
Física I Química 0 0 0 0 3 2 3 280 280
Especifica 0 0 0 0 2 2 3 245 245
Total de les hores on no entren encara les pedagogies corpòries 49697

Tabla 7 Taula comparativa de les assignatures on pot aparèixer el cos a Espanya, extret de les dades de
Eurydice

España
Matèria Hores
Primària Total ESO Total Suma
Ciències Naturals 4 4 144 0 0 0 0 5320 5464
Ciències Socials 4 4 144 0 0 0 0 5320 5464
Geografia Historia 0 0 0 3 3 3 3 420 420
Biologia I Geologia 0 0 0 3 0 2 3 280 280
Educació Física 5 5 180 2 2 2 2 6930 7110
Religió/ Valors Ètics 3 3 108 1 1 1 1 4130 4238
Educació Artística 5 5 180 0 0 0 0 6650 6830
Educació Plàstica 0 0 0 3 0 0 0 105 105
Musica 0 0 0 3 0 0 0 105 105
Tecnologia 0 0 0 0 3 2 0 175 175
Total De Les Hores On Si Entren Les Pedagogies Corpòries 30191

Tabla 8 Taula comparativa de les assignatures on pot aparèixer el cos a Espanya, extret de les dades de
Eurydice
LLENGUATGE
I per últim he fet un petit anàlisis del llenguatge que utilitzem quant parlem de Educació
física.
Primer m’agradaria definir alguns conceptes:
Educació física:
Educació física esta composta per dues paraules, una es educar que si busquem el seu
significat etimològicament es ducere que seria guiar o conduir, també era treure de dins, i
per el altre costat tenim física que vindria de physisque que voldria dir relatiu a la naturalesa
o del seu estat natural.
Si ens mantenim fidels aquesta interpretació l’educació física seria realment l’estudi per
conèixer un mateix, des de dins cap a fora, duna forma natural.
Esport: Exercici corporal practicat, especialment a l'aire lliure, per afecció, competició o
exhibició (Catalana G. E., 2019)
Köper: Cos Objecta:
 Es tracta del cos entès com a objecte analíticament definible, passiu receptor de les
accions dels altres sobre aquest. Es concep com un acte conclús i tancat sense possibilitats
de ser transformat ni variat
 Podem considerar-ho com a organisme físic
 Cos objecte que equival a la ret extensa cartesiana és manipulable pels demés
 El köper, de forma natural mai pot deixar de ser( entès físicament)
(Planella, 2006)
Leib: Cos Subjecta:

 Fa referència a la dimensió existencial, subjectiva i relacional de l'ésser humà en tant

substancia corpòria viva, inconclusa i indeterminada que es pot transformar i modificar
 Es tracta d'un organisme fenomènic
 Cos - propi que constitueix la modalitat de la meva existència
 Leib exerceix la funció de intercanvio entre el esperit i la naturalesa, leib es construeix
culturalment en la seva va espaiar
 (Planella, 2006)
Després del text la educació física y el esport en els centres escolars de Europa les paraules
mes repetides son aquestes.
532 educación 78 obligatoria 62 objetivos
450 física 78 número 58 Educación
213 actividades 77 inferior 58 han
183 centros 76 Eurydice 57 objetivo
154 países 76 más 57 cursos
142 deporte 73 nacionales 55 estrategias
140 escolares 71 deportivas 55 escala
127 horas 71 general 52 niños
119 primaria 71 salud 51 programa
111 secundaria 70 profesorado 50 curso
102 alumnos 69 currículo 49 Europa
89 lectivas 68 gran 46 extracurriculares
82 escolar 67 evaluación 45 educativos
82 nivel 65 físicas 43 todos
82 CINE 65 este 43 está
80 actividad 64 profesores 43 FPP
79 nacional 64 jóvenes
Tabla 9 Recompte de paraules del text La educasión Física y el deporte en los centros escolares de auropa, Extret de
Eurydice

Tabla 10 Resultat del Recompte de paraules del text La educasión Física y el deporte en los centros escolares de
auropa, Extret de Eurydice
OBJECTIUS
Agafo els objectius Proposats en la Agenda del 2030 proposats pe l’educació en la pagina de
les Nacions Unides:
“Garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitats

d'aprenentatge permanent per a tots”
(unidas, 2019).
També he consultat el Pla per a la reducció del fracàs escolar a Catalunya 2012-1018
(Catalunya G. D., 2013, pág. 22), no ni ha cap pla mes recent; annex.5
I el que diu la generalitat referent a la agenda del 2030:
“Els reptes que Catalunya té plantejats en relació amb aquesta fita de l’Agenda 2030
són:
o Reforçar la detecció primerenca de les dificultats d’aprenentatge i aplicar

mecanismes d’acompanyament i reforç personalitzats.
o Garantir l’equitat del sistema educatiu a través de mesures específiques per a
l’alumnat en condicions socials més desfavorides.
o Abordar dinàmiques de desigualtat estructural com la segregació escolar.
o Impulsar la recol·lecció de dades sobre desigualtats educatives així com la

recerca i l’avaluació.
o Garantir la qualitat de l’educació obligatòria a través d’una visió holística de
l’aprenentatge.
o Millorar la inversió en educació. “
(Catalunya G. d., 2019)
També he buscat quins son els objectius nacionals dins del document analitzat La educació
física y el esport
“Tots els països especifiquen els principals objectius de l'educació física a l'escola i a
vegades els acompanyen d'una definició nacional. L'educació física no pot limitar-se
exclusivament a la millora de les habilitats físiques, atès que engloba un gran nombre
de destreses, algunes de caràcter social i emocional, així com de processos cognitius i
de conceptes morals i motivacionals. Així doncs, gairebé tots els països assenyalen
entre els seus principals objectius el desenvolupament físic, personal i social dels
joves.”
(Eurydice, 2013)
RESULTATS
Tots aquests resultats son extrets del annex.2 és un document del ministeri de educació y
cultura de Finlàndia.
Il·lustració 10 Resultats son extrets del annex.2
Il·lustració 9 resultats son extrets del annex.2


Ilustración 13 Resultats son extrets del annex.2


En cap llistat dels extrets hi apareix España

Il·lustració 18 Estratègies nacionals de Espanya, extretes del document (Eurydice, 2013)
Il·lustració 19Estratègies nacionals de Finlàndia extretes del document (Eurydice, 2013)

FASE DE JUXTAPOSICIÓ
HORES:
Finlandia España
38%
62%
47% 53%
Total de les hores on no entren Total de les hores on no entren

encara les pedagogies corporeas encara les pedagogies corporeas
Total de les hores on si entren les
Total de les hores on si entren les
pedagogies corporeas
pedagogies corporeas
Il·lustració 21 Resultats de la taula 6 en % Il·lustració 20 Resultats de la taula 7+8 en %
ASSIGNATURES:
Finlàndia España
llengua materna llengua catalana literatura
llengua a llengua castellana literatura
llengua b llengua estrangera
mates matemàtiques
física i química física i química
economia domestica ciències socials
optatives especifica
estudis ambientals ciències naturals/ geografia historia
biologia i geografia biologia i geologia
ciències de la salut educació artística/ plàstica
religió i ètica religió/ valors estics
musica musica
educació física educació física
tecnologia tecnologia
arts i oficis
Il·lustració 22 Comparació de les matèries entre Finlàndia i Espanya

LLENGUATGE
Il·lustració 23Resultat del Recompte de paraules del text La educació Física y el deporte en los centros escolares
de Europa extraient les preposicions i les paraules enllaç, Extret de Eurydice
OBJECTIUS
Comparant l’agenda del 2030
Unió Europea Catalunya
•Augmentar la proporció de persones que •Reforçar la detecció primerenca de les

han completat l’educació terciària com dificultats d’aprenentatge i aplicar
a mínim fins al 40% de la població entre mecanismes d’acompanyament i reforç
30-34 anys, amb el nivell més alt a personalitzats.
Lituània (53,3%) i el més baix a Itàlia •Garantir l’equitat del sistema educatiu
(23,9%). a través de mesures específiques per a
•Reduir l’abandonament escolar l’alumnat en condicions socials més
prematur, definit com el percentatge de desfavorides.
població entre 18 i 24 anys que té com a •Abordar dinàmiques de desigualtat
màxim l'educació secundària inferior i estructural com la segregació escolar
no està estudiant o en pràctiques •Impulsar la recol·lecció de dades sobre
professionals. La mitjana europea s’ha desigualtats educatives així com la
reduït progressivament els darrers anys recerca i l’avaluació.
fins arribar al 11,1% el 2014, mentre que
•Garantir la qualitat de l’educació
l’objectiu per al 2020 és estar per sota
obligatòria a través d’una visió holística
del 10%. Cal remarcar que el nivell més
de l’aprenentatge
elevat es troba a Espanya (21,9%) i el
menor a Croàcia (2,7%). •Millorar la inversió en educació.
Il·lustració 24 comparació dels objectius de l'agenda 2030
Com és pot comprovar en cap cas hi ha una necessitat expressa de incorporar mes
corporalitat dins dels sistemes educatius.

RESULTATS:
Il·lustració 25 Numero de hores lectives recomanades de de educació física (Eurydice, 2013)
FASE COMPARATIVA O EXPLICATIVA
Mentre que a Finlàndia la gran majoria de centres son públics el finançament es local tot i
que també reben una ajuda del govern, a mes tenen lleis que regulen que tots els nens
tinguin les mateixes oportunitats, fent que si estan lluny de l’escola hi hagi transport, posant
biblioteques on hi hagi ordinadors...
Les escoles tenen molta autonomia per formar el seu projecte pedagògic
A España existeix la publica la concertada, la privada, i el progecte pedagògic ve donat per:

“las competències educatives se reparteixen entre la administració general del
Estado (Ministerio de Educación y Formación Profesional) y las administracions de las
comunitats autònomes (Conselleries o Departaments de Educació):
 la administració educativa central:
executa las directrius generales del Govern sobre política educativa y regula los
elements o aspectes bàsics del sistema
 las administracions educatives autonòmiques:
desenvolupen las normes estatals y tenen competències executiu-administratives

de gestió del sistema educativa en seu propi territori.
Autonomia pedagògica, organitzativa y de gestió de los recursos de los centres

educatives.
Participació de la comunitat educativa en la organització, govern, funcionament y
avaluació de los centres.”
(Euridice, 2019)

I mentre que Finlàndia esta mirant com millorar un sistema que els funciona avui a espanya
encara tenim uns grans reptes com:
 “millora de l'eficiència de la despesa en educació incrementant el rendiment dels

recursos humans, aproximant els preus públics al cost efectiu de l'educació i
racionalitzant l'oferta educativa
 Establir de nous criteris en la política de beques i ajudes a l'estudi en els
ensenyaments post obligatoris i universitaris
 millora dels resultats dels sistemes d'ensenyament i dels nivells globals de
qualificació
 I un munt de altres reptes...
 (Euridice, 2019)
Tot i que els dos sistemes educatius es troben en etapes molt diferents, i que els resultats en
les PISA son molt diferents hauríem de tornar a la qüestió d’aquest treball:
Esta present el cos en la educació reglada? I de quina manera?
Però el nostre interès anava mes enllà i volíem saber de quina manera el cos estava pressent i
es aquí on hem incorporat els resultats del escrit del informe de Eurydice:
Per les propostes fetes per Finlàndia ens fan pensar que estan mes a prop de la suma
proposada que Espanya que segueix promovent el cos maquina.
On destaca que tots els països li donen una importància a la educació física a l’escola, però
aquesta importància dista ben poc de la definició que hem donat abans del que es educació
física. Ja que la definició proposada parla del cos duna antropologia monista i dins del
informe tot i que si que es vincula el esport a la salut, es diferencia de la activitat esportiva
educativa i la de oci, també e compara la evolució individual amb el rendiment, la avaluació
d’aquesta educació física no es des de el interior cap el exterior si no que normalment es des
de uns paràmetres exteriors, i des de unes comparatives cada cop mes exigents i menys
humanes, apropant-nos a la superació del cos com el rendiment de les maquines. Portant des
de el nostre punt de vista a una perversió total del que hauria de ser la educació física.
En el informe també surten varies vegades la salut o el desenvolupament saludable i per tant
la assignatura es converteix en obligatòria amb el títol educació per la salut per tant en
aquest punt si que comencem a unir Köper+ leib.
Tot i que el espot segueixen sent joc competitius amb múltiples repeticions, perquè el cos te
memòria i per tant acaba reconeixent els moviments i fen-los cada cop d’una manera mes
mecànica.
De fet el cursos de formació permanent que s’ofereixen al professorat son del estil:
 “Movimiento, postura y danza en educación primaria”, en Bélgica

(Comunidad germanófona); (Eurydice, 2013)
 “La gimnasia en educación secundaria”, en Bélgica (Comunidad
germanófona) ; (Eurydice, 2013)
I les activitats esportives extra curriculars solen ser:

“Los distintos tipos de actividades extracurriculares que se ofertan al alumnado

pueden agruparse en tres categorías generales:
 competiciones y otros eventos deportivos;
 actividades relacionadas con la salud; y
 medidas para una “jornada escolar activa”.
(Eurydice, 2013)
Mirant les hores lectives on la corporalitat pot estar present podríem dir que Finlàndia esta
ben equilibrada tot i que encara guany les que de un no 53% en front de un si amb un 47%; en
canvi a espanya hi ha ja una diferencia mes gran 62 % del no i un minúscul 38 %del si. Aquest
resultats surten reforçats si mirem la comparació de les hores proposades per la educació
física.
I on ja la nostre hipòtesis gairebé esta contestada és quan mirem les propostes que fa cada
país, metres que Finlàndia proposa que la jornada escolar sigui mes activa, tot i que no
tenim molt clar si la suma de leib + Köper que seria per nosaltres el desitjable.
Però aquest aprenentatge ens fa estar presents en el aquí i en el ara?
Tant necessària en el mont líquid en que vivim com va descriure Bauman, ens ajuda a ser mes
conscients de que tots som diferents, i vulnerables, que ens necessitem?
FASE PROSPECTIVA
Nosaltres pensem que ans tot lo contrari, com que les marques que es miren no son les
pròpies si no les que venen de fora les què has de arribar a fer, per donar la mida, en ves de
utilitzar la educació física per introduir les pedagogies sensibles proposades per el Jordi
Planella, o les pedagogia Queer proposada Per La Asun Pie, on el treball del cos pot fer partís
de unes perceptivitats corpòries diferents de les que estem acostumats, i que poden
començar a construir canvis en la societat.
Mentre que seguim promovent la Normalització, l’extermini de la diferencia, i la repetició del

moviment, duna manera compulsiva, com les maquines, sense pensar, sense sentit, nomes
rendiment...en els països en que les hores lectives de educació esportiva no disminueixen es
perquè creuen que a secundaria també es important seguir fent educació física,
Estaríem d’acord en la importància en secundaria de la educació física ja que es un molt bon

moment per incorporar el cos per pensar realment el que comporta tenir un cos o tenir ne un
altre, es en el moment clau en que el adolescent acaba de construir el seu jo , per tant es un
bon moment de poder explicar el perquè els cossos ens dons espai, espai públic, espai privat,
de que els cossos, ens donen temps, temps de descansar, temps de menjar, temps de
exercici, i el cos ens dona limitacions a cadascú les seves, i per a tots diferents.
I per si fos poc el cos també ens dona l’oportunitat de parlar de que es ser home, que es ser
d’ona, a traves del cos podem parlar de menjà, i de que mengem de on ve quina industria
volem...
Per tant poder combinar be l’educació física hauria de ser el repte de l’educació del futur, ja
què els grans relats, els grans discursos han caigut, però tots tenim cos, i tos reconstruïm el
nostre jo de comparar el meu cos amb els altres de trobar on son les meves similituds i on son

les nostres diferencies, i si no volem exterminar la diferencia com diu el filòsof Byung-Chul
Han en la “expulsion de la diferencia”
De fet en el capítol de reformes previstes ja s’explica que a traves de l’educació social es

volen incrementar:
“En Dinamarca, en el año 2012 se puso en marcha una nueva estrategia cuyo objetivo
es incrementar el aprendizaje, reforzar las habilidades sociales y personales, mejorar
la motivación, fomentar la inclusión social y reducir el acoso y el abandono escolar.
No obstante, se continuará desarrollando su contenido y realizando un seguimiento de
la misma hasta su implantación en el curso escolar 2013/14.”
(Eurydice, 2013)
De fet a part de que Finlàndia ha fet unes lleis per ajudar a fer realitat que tots els nens
tinguin les mateixes oportunitats, també ha introduït el cos a les escoles, el moviment, la
cuina, el planxar, la fusteria, per tant fent menys hores de escriptura que els espanyols
aprenen a llegir abans potser els seus cossos estan mes preparats que els nostres que
ràpidament ens ensenyant a estar callats, asseguts, i en files.
Per altre banda hi ha tot el moviment Trans-humanista que ja li va bé que el la corporalitat

no sigui una matèria d’estudi per els nostres alumnes, ja que molts dels avenços que proposen
no son d’una ètica dubtosa per tant ja va bé que tinguem aquesta alienació i no es parlen i el
mercat s’encarrega de vendre’ls com a bons:
Els transgènics eren bons per acabar amb la fam del Mòn
El esser post-humanista serà un ser millorat, i per tant la humanitat guanyarà.
Per tant creiem que les pedagogies corpòries haurien de estar mes en els discursos educatius
internacionals, nacionals i locals.
ANNEXES
 Annexe.1 dades de Finlàndia
 Annexe.2 dades de España
 Annexe.3 Informació extreta del govern Finlandès
 Annexe.4 Informe de Eurydice
 Annexe.5 ofensiva de país a favor de l’èxit escolar
BIBLIOGRAFIA
Catalana, G. e. (15 / 03 / 2019). Diccionari.cat. Recollit de Cos:
http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0036696
Catalana, G. E. (25 / 04 / 2019). Diccionari.cat. Recollit de Esport:

http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0058078
Catalunya, G. D. (2013). Ofensiva de país de l'èxit escolar. Pla per la redució del fracàs
escolar a Catalunya. Barcelona: Gràfiques cuscó SA.
Catalunya, G. d. (30 / 05 / 2019). Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible.

Recollit de Principals reptes per a Catalunya en relació amb l'ODS 4:

http://cads.gencat.cat/ca/informes/informes-per-anys/page/lagenda-2030-
transformar-catalunya-millorar-el-mon-/ods-4/
Euridice. (15 / 04 / 2019). National Education Systems. Recollit de spain:

https://eacea.ec.europa.eu/national-policies/eurydice/content/spain_es
européenne/EACEA/Eurydice, C. (2017). Structure des systèmes éducatifs

européens2018/2019: diagrammes. Eurydice Faits et chiffres. . Luxembourg: Office
des publications de l'Union européenne.
Eurydice. (2013). La educación Física y el deporte en los centros escolares de europa.

Luxemburgo: Oficina de publicaciones de la Unión Europea.
Planella, J. (2006). Cuerpo Cultura Y educación. Bilbao: Desclée de Brouwer.
Statistics, U. I. (22 / 02 / 2019). UNESCO Institute of Statistics. Recollit de spain:

http://uis.unesco.org/en/country/es
unidas, N. (30 / 04 / 2019). Agenda 2030. Recollit de Educacion de calidad:

https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/wp-
content/uploads/sites/3/2016/10/4_Spanish_Why_it_Matters.pdf

Monografia Comparativa.1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Monografia Comparativa.1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Monografia comparativa

Mònica Codina Página 1

ÍNDEX DE IL·LUSTRACI ONS.

Mònica Codina Página 2

DEFINICIÓ DEL TREBALL

SELECCIÓ I DEFINICIÓ DEL PROBLEMA

Esta present el cos en la educació reglada? I de quina manera?

FORMULACIÓ D’HIPÒTESIS O PRESSUPÒSITS DE PARTIDA

El pressupòsit de partida es que encara separem el cos en dos:

1. en contenidor, la maquina que ens transporta de un lloc al altre

ELECCIÓ DE LA UNITAT D’ANÀLISI:

QUE COMPARO; SELECCI Ó DE LES UNITATS DE ESTUDI:

Mònica Codina Página 3

Mònica Codina Página 4

Esta extreta de la pagina de la comunitat europea:

 És un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de

Climatologia: No se encuentran elementos de tabla de ilustraciones.

Il·lustració 1 Clima a la Península Ibèrica, Extreta de la pagina de la comunitat europea

Mònica Codina Página 5

A la península Ibèrica, més detalladament es poden destacar cinc tipus de climes:

 Espanya és una democràcia parlamentària i una monarquia constitucional amb un cap

Tabla 1 Indicadors soci econòmics de Espanya, Extreta de Structure des

Mònica Codina Página 6

Mònica Codina Página 7

Il·lustració 3 Sistema educatiu Espanyol, Extret de la pagina del ministeri de educació

Mònica Codina Página 8

 És un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per

En el clima de Finlàndia influeix sobretot la latitud. A causa de la ubicació

En la classificació climàtica de Köppen, Finlàndia pertany al

L'Oceà Atlàntic a l'oest i el continent eurasiàtic a l'est interactuen i

[ocultar] Parámetros climáticos promedio de Finlandia

Mònica Codina Página 9

Tabla 3 Clima de Finlàndia, Extreta Fuente: http://ilmatieteenlaitos.fi/lampotilaennatyksia

Tabla 4 Indicadors soci econòmics de Finlàndia, Extreta de Structure des

Mònica Codina Página 10

Mònica Codina Página 11

Il·lustració 6 Sistema Educatiu de Finlàndia, extret de Eurydice

Mònica Codina Página 12

Hores de ensenyament per matèries en

Hores de ensenyament per matèries en

Mònica Codina Página 13

MATÈRIES RELACIONADES AMB LAS HORES:

Total de les hores on no entren encara les pedagogies corpòries 49697

Mònica Codina Página 14

Total De Les Hores On Si Entren Les Pedagogies Corpòries 30191

Primer m’agradaria definir alguns conceptes:

Köper: Cos Objecta:

Leib: Cos Subjecta:

Mònica Codina Página 15

 Fa referència a la dimensió existencial, subjectiva i relacional de l'ésser humà en tant

532 educación 78 obligatoria 62 objetivos

450 física 78 número 58 Educación

213 actividades 77 inferior 58 han

183 centros 76 Eurydice 57 objetivo

154 países 76 más 57 cursos

142 deporte 73 nacionales 55 estrategias

140 escolares 71 deportivas 55 escala

127 horas 71 general 52 niños

119 primaria 71 salud 51 programa

111 secundaria 70 profesorado 50 curso

102 alumnos 69 currículo 49 Europa

89 lectivas 68 gran 46 extracurriculares

82 escolar 67 evaluación 45 educativos