Professional Documents
Culture Documents
365115-Text de L'article-526168-1-10-20200317
365115-Text de L'article-526168-1-10-20200317
E
INTRODUCCIÓ
l maig del 2007, al terme munici- vant al llarg del mes de juny. L’article se centra en l’estudi
pal de la Granadella (Les Garri- que s’ha fet de les restes antropològiques,2 tant a partir de
gues), es van posar al descobert les dades de camp com del treball posterior al laboratori.
de manera fortuïta mentre es Concretament el material antropològic estudiat correspon
realitzaven les tasques de con- a l’excavació de tres tombes de lloses (unitats funeràries)
reu unes restes òssies humanes de cronologia medieval (Fig. 1).
procedents d’una antiga tomba
de lloses. El Servei d’Arqueologia
i Paleontologia del Departament
de Cultura i Mitjans de comunica- METODOLOGIA
ció de la Generalitat de Catalunya va encarregar l’excavació
arqueològica a l’empresa ATICS SL,1 que la va tirar enda- En aquesta ocasió va ser possible començar l’estudi an-
tropològic durant l’excavació. Ja in situ els antropòlegs van
registrar dades i característiques útils per a l’anàlisi de les
restes posteriors al laboratori. La fitxa realitzada durant el
treball de camp inclou una primera aproximació a l’edat i
el sexe de cada esquelet, la determinació de mesures dels
principals ossos llargs i la presa de dades referides a la
tafonomia per poder conèixer alguns aspectes relacionats
amb el ritual funerari. El reconeixement de la posició dels
elements ossis i el manteniment de les articulacions és bà-
sic per a poder determinar la posició original dels esque-
lets, el tipus de descomposició que han tingut a la tomba,
i entendre els processos tafonòmics que han intervingut al
llarg del temps sobre les restes que cal exhumar.
La primera tasca al laboratori ha consistit en la neteja
del material exhumat seguint el procediment habitual: en
sec i amb l’ús de raspalls i punxons. Quan la duresa del
Fig. 1. Imatge de les tres Unitats Funeràries de Mas Pagès durant la sediment adherit ho ha fet necessari s’ha emprat acetona
intervenció arqueològica.
1
Han participat a l’excavació Damià Griñó (direcció arqueològica), Vanessa Camarasa (arqueòloga), Núria Armentano i Gemma Prats (antropòlogues)
2
Ha participat en les tasques relacionades amb l’estudi antropològic al laboratori Gemma Prats.
Vinaixa 2009 91
Cabal
per estovar-lo i facilitar-ne la neteja. Un cop nets els os- la fórmula determinada per Walker et al. (1988) i modificada
sos s’ha procedit a la seva atribució anatòmica i a la seva per Safont i col. (1999). Aquest índex consisteix en el càlcul
reconstrucció. El tipus d’adhesiu utilitzat per a reconstruir de tres índexs referits a una agrupació òssia determinada:
els ossos que es trobaven fragmentats ha estat pegamento ossos llargs (IP1), ossos llargs i cintures escapular i pelvi-
Imedio, ja que permet –en cas necessari– la seva fàcil ex- ana (IP2) i un índex global (IP3) que inclou tots els ossos
tracció mitjançant dissolvents. Tots els elements ossis d’un anteriors més la mandíbula, l’esplacnocrani i el neurocrani.
mateix individu han estat siglats amb les sigles del nom del Aquests índexs però, només tenen utilitat per saber el nom-
jaciment (MP), seguides de l’any d’excavació (07) i del nú- bre d’ossos preservats i no tenen en compte l’estat físic de
mero d’individu al qual pertanyen. l’os. Aquests índexs s’expressen en tant per cent essent la
La metodologia utilitzada en la determinació d’edat i proporció fruit de la divisió del nombre d’ossos preservats
sexe ha estat l’habitual en els estudis antropològics i foren- de cada índex sobre el total d’ossos que es tenen en compte
ses. Per a una acurada determinació de l’edat s’han utilitzat per a cada índex. També s’ha deixat constància de l’estat de
tots els elements esquelètics possibles que permeten un conservació de les restes, que –a diferència de l’índex de
diagnòstic, prioritzant aquells criteris més fiables segons preservació– fa incidència en la qualitat de les restes òssies
les característiques de l’edat de l’individu. Per aquells indi- i en l’estat en què es troba l’os.
vidus subadults s’han seguit les recomanacions de Ferem- Per a l’estudi morfomètric de l’esquelet s’han fet servir
bach et al. (1980) i els criteris descrits per Krogman i Iscan les mesures osteomètriques utilitzades de Martin i Saller
(1986). En els infantils fins a 12 anys s’ha prioritzat el criteri (1957). Algunes mesures s’han pres segons les indicacions
de desenvolupament dental: erupció de les peces i grau de de diferents autors recollides a Olivier (1960) i a Krogman i
maduració de la dentició, seguint els esquemes de Crétot Iscan (1986). S’ha realitzat la fitxa dental seguint el model
(1978) i d’Ubelaker (1989). Com a criteris secundaris, la de Chimenos et al. (1997) on també s’han registrat les dife-
longitud diafisària màxima dels ossos llargs prenent com rent patologies orals presents.
a patró algunes poblacions antigues (Alduc-Le Bagousse Quan ha estat possible, s’han documentat aquelles
1988, Stloukal i Hanákova 1987). En els esquelets d’edat característiques epigenètiques, caràcters no mètrics, ob-
superior als 12 anys s’ha donat preferència al criteri es- servades tant al crani (Hauser i DeStefano, 1989) com a
quelètic basat en el grau d’ossificació i unió epifisària dels l’esquelet postcranial (Brothwell, 1987); aquests caràcters
ossos llargs (Brothwell 1987, Ferembach et al. 1980, Krog- apareixen fruit de la combinació de l’acció de determinats
man i Iscan 1986). En els esquelets adults s’han prioritzat gens i de la influència de l’ambient.
els canvis morfològics en la símfisi púbica (Krogman i Iscan Per últim, s’ha realitzat una observació de l’esquelet
1986), i als canvis en la superfície auricular de l’ílium se- complet per tal des descobrir la presència de patologies
gons Lovejoy i col·laboradors (1985). De manera secundà- (Campillo, 2001; Etxeberria, 2003) i indicadors d’estrès
ria també s’ha utilitzat el grau de sinostosi de les sutures muscular els quals ens poden donar informació del tipus de
cranials (Masset 1982) i el desgast de les peces dentàries vida de l’individu (Capasso, 1998).
(Brothwell 1987). Quan ha estat possible també s’han uti-
litzat tècniques addicionals com els canvis morfològics en
l’extrem esternal de la quarta costella (Iscan et al. 1984,
Krogman i Iscan 1986). RESULTATS i DISCUSSIÓ
Per a la determinació del sexe s’han considerat, com a
criteri principal, les característiques sexuals de crani, man- Número mínim d’individus
díbula i especialment de l’os coxal (Ferembach et al. 1980);
addicionalment també s’han fet servir els criteris clàssics Les restes òssies estudiades corresponen a cinc es-
de Martin i Saller (1975) i d’Oliver (1960), en funció de la quelets. La unitat funerària UF1 contenia restes esquelè-
robustesa, grandària i relleus musculars dels ossos post- tiques corresponents a un sol individu, mentre que les uni-
cranials, així com les característiques mètriques dels ossos tats funeràries UF2 i UF3 contenien restes esquelètiques
llargs (Black 1978, Oliver 1960, Alemán et al. 1997, Safont pertanyents a dos individus cada una.
et al. 2000). En les restes infantils, el diagnòstic sexual és
molt insegur i no hi ha una opinió generalitzada sobre la
metodologia a utilitzar; malgrat això s’ha intentat assignar Ritual d’enterrament i tafonomia
el sexe més probable i per això s’han seguit criteris sem-
blants als que s’usen per al diagnòstic d’adults (Ferembach Els enterraments de la Granadella són un molt bon
et al. 1980, Schutkowski 1993). exemple del que representa la descomposició dels cossos
En el laboratori també s’ha calculat el grau de preserva- en espai buit. En poques ocasions les tombes d’aques-
ció o índex de preservació (IP) de cada esquelet a partir de ta tipologia i època es presenten tan ben segellades fins
al moment de la intervenció arqueològica. En el cas de la En el cas de la UF2 és evident que la tomba va ser uti-
Granadella el poc sediment que hi havia en l’interior de les litzada en dos moments; els ossos arraconats a la part in-
tombes –que a penes cobria algunes parts dels esquelets–, ferior de la tomba corresponen a un mateix individu (Fig.
i la posició dels elements ossis, evidencia que els cossos 3), el primer enterrat a la tomba, i els ossos en connexió
van ser enterrats tal i com els podíem observar en el mo- de la part superior corresponen a l’enterrament del segon
ment de l’exhumació i que les lloses van segellar perfecta- individu (Fig. 4).
ment l’estructura fins a l’actualitat. Només els processos
tafonòmics propis de la descomposició dels cossos en es-
pai buit poden ser els responsables dels moviments ossis
observats.
L’esquelet recuperat de la UF1 presentava la meitat su-
perior del cos sense gens de sediment, mentre que la mei-
tat inferior esquerre sí que havia estat colgada de terra. Ha
estat interessant observar la mandíbula desencaixada, els
elements ossis de les mans caiguts entre la cintura pèlvica
i la cavitat toràcica, i la rotació dels ossos llargs; tot plegat
resultat de la descomposició dels teixits tous d’aquestes
parts anatòmiques sense sediment (Fig. 2).
Vinaixa 2009 93
Cabal
connexió articular en una seqüenciació natural de descom- sencers, sense fractures post-mortem, amb la textura molt
posició, i la seva morfologia permet rodar fàcilment. fina, i el color clar. És per aquestes característiques que
Pel que fa a les restes situades a la part inferior de la s’han pogut recuperar elements ossis poc habituals en res-
tomba presentaven diferents graus d’articulació. Si bé les tes antigues, com poden ser els hioides (Fig. 7), les apòfisis
de sobre estaven sense cap tipus de connexió anatòmica, estiloides (Fig. 8) o els ossets de l’orella (Fig. 9).
i corresponien a la zona anatòmica superior d’un esquelet.
Sota d’aquest primer nivell de restes desarticulades van
aparèixer els ossos corresponents a les cames i peus, ben
articulats anatòmicament (Fig. 5).
Fig. 5. Part superior de la tomba de la UF2. Correspon a les restes d’un individu infantil en connexió anatòmica.
Estat de conservació i
preservació de les restes
Fig. 7. Os hioides. Fig. 8. Apòfisis estiloides. Fig. 9. L’enclusa, un dels ossicles auditius.
La mitjana del grau de preservació esquelètica total L’hematoxilina és un colorant bàsic que té afinitat pels
(IP3) dels cinc esquelets estudiats ha estat del 85,4%, és nuclis tenyint-los de blau, en canvi l’eosina és un colorant
a dir, que s’ha preservat pràcticament la totalitat dels indi- àcid i tenyeix el citoplasma rosat. En aquest cas no es pot
vidus, i a més a més amb una conservació excel·lent. Cal reconèixer cap tipus cel·lular, tot i que la massa amorfa
destacar que tres dels individus tenien una preservació de que s’observa (de color ataronjat) podria ser compatible
les seves restes del 100% (taula 1). amb teixit de suport, com el teixit conjuntiu-connectiu. Per
Cal destacar que durant la neteja dels element ossis la morfologia general que s’observa de la imatge es des-
al laboratori es va recuperar una massa compacta d’uns carta la possibilitat que es pugui tractar de teixit vegetal;
3x2 cm. a l’interior del crani de l’individu 1, d’aspecte gra- per altra banda el fet d’obtenir la imatge també descarta la
nular, i de color fosc. A l’intentar manipular-la fàcilment es possibilitat que es tractés de sediments/terra. Per la loca-
fragmentava. No és possible conèixer la localització exacta lització de la mostra i el resultat de l’anàlisi histològica el
d’aquest element a l’endocrani ja que el crani està íntegre, i material estudiat podria ser compatible amb una possible
va ser extret pel foramen magnum. Per les característiques estructura tissular encefàlica.
tant macroscòpiques de la mostra com per característiques La momificació consisteix fonamentalment en un pro-
dels enterraments (segellats, descomposició en espai buit, cés de dessecació dels teixits tous, i té lloc en determi-
ambient molt sec) s’ha considerat oportú processar aquest nades circumstàncies. És poc habitual la preservació de
material3 per tal d’intentar distingir si excepcionalment es restes antropològiques d’aquesta cronologia momificades
podia tractar de restes compatibles amb teixit orgànic se- o semimomificades a Catalunya i sens dubte aquest esdevé
mimomificat del propi individu (Fig. 10). un cas excepcional; tot i que la matèria fonamental dels
estudis antropològics i paleopatològics la constitueixen les
restes òssies, l’obtenció d’altres medis materials aporta
noves fonts d’estudi i metodologia que cal aplicar.
3
Tant per al processament com per a la interpretació de la mostra s’agraeix la col·laboració del Sr. Ferran Jiménez i Cortadellas.
Vinaixa 2009 95
Cabal
Taula 1. Relació de l’edat, el sexe i el grau de preservació de les restes dels individus estudiats.
Morfometria i descripció dels esquelets Pel que fa a l’esquelet postcranial (taula 3, annex) les
mesures de cada individu fan referència a longituds, períme-
A la taula 2 (annex) queden recollides les dimensions tres i diàmetres dels ossos de l’esquelet, i han permès cal-
cranials i postcranials que s’han pogut obtenir a partir dels cular índexs de proporcions òssies i esquelètiques així com
esquelets. L’anàlisi de les mesures mostra que els indivi- paràmetres per valorar la forma, mida i robustesa òssia.
dus adults són hiperdolicocranis (presenten un crani molt Les dimensions dels ossos dels dos individus mascu-
allargat) i camecranis (de tipologia baixa), mentre que l’in- lins de Mas Pagès són majors que les dels dos individus
fant i la dona jove presenten ultrabraquicrània (crani molt femenins. En l’extremitat superior s’ha observat que les
arrodonit), i són hipsicranis (de tipologia alta). Pel que fa a mesures referents a longituds, i perímetres quasi sempre
les mesures facials, tots ells tenen unes òrbites altes (hip- reflecteixen unes dimensions majors dels ossos del costat
siconqui). La dona de major edat presenta una cara euri- dret enfront l’esquerre. Els índexs diafisaris referents tant
prosopa (ampla), mentre que la dona jove, i l’home adult a l’húmer com al cúbit ofereixen una imatge de la seva di-
una cara leptoprosopa (estreta) (Fig. 11). àfisi en la porció mitja molt arrodonida. A Mas Pagès s’ha
observat un molt poc desenvolupament determinat per una
acció muscular d’aquestes diàfisis, predominant la plati-
bràquia i l’euribràquia.
Pel que fa a les extremitats inferiors si bé els fèmurs
de tots els individus adults presenten un índex de platime-
ria baix (hiperplatimeria i platimeria), indicant un grau d’ai-
xafament a l’extrem superior de la diàfisi, les tíbies presen-
ten un índex cnèmic alt, per tant l’aixafament transversal a
nivell de l’orifici nutrici es mostra gairebé nul (euricnèmia
i mesocnèmia).
En general, de l’anàlisi morfomètrica de l’extremitat
tant superior com inferior es pot inferir que l’activitat física
soferta per aquests individus no va ser gaire incident, ja
que no hi ha constància en la morfololgia d’aquests ossos.
S’ha calculat l’estatura (vegeu inventaris) a partir de les
longituds fisiològiques del fèmur, i altres ossos llargs de l’es-
quelet. L’estatura dels individus masculins (1,70 cm.) és for-
Fig. 11. Visió frontal del crani de l’individu 1, de morfologia euriprosopa ça més elevada que la dels femenins (1,50 cm. i 1,55 cm.).
(ampla), i de l’individu 2.1. leptoprosopa (estreta). Al final de l’informe, juntament amb l’inventari individu-
al, es presenta la fitxa dental i la fitxa de caràcters discrets
per a cada individu. En aquest sentit cal destacar la pre-
sència de dos individus metòpics. Per altra banda no s’ha
Cal destacar la dissimetria facial que presenta l’indi- observat la repetició important de cap altre caràcter, i és
vidu 3.1, afectant especialment la part posterior del cos difícil valorar-los amb un reduït nombre d’individus; a Mas
mandibular, (a nivell del forat mentonià); l’altura de la part Pagès sembla que els caràcters observables presents són
mandibular dreta és lleugerament superior que l’esquerra. comuns en moltes de les poblacions europees.
Individu 1
Presenta diverses patologies cròniques degeneratives,
per causes atribuïbles tant a l’edat com a l’activitat física,
on la zona més afectada és la columna vertebral:
-artrosi amb eburnació a careta inferior esquerre C5
(Fig. 12)
-artosi a caretes laterals esquerres D1-D5, i D10-D12
-corones osteofítiques a nivell de L3-L5 (Fig. 12)
-artrosi a nivell de les articulacions proximals dels me-
tatarsians drets i esquerres (Fig. 13)
-eburnació a careta accessòria escàpula dreta (Fig. 14)
-artrosi a la part posterior de l’astràgal esquerre
(Fig. 15).
Vinaixa 2009 97
Cabal
Individu 2.1
Presenta patologia osteoarticular:
-calcificacions dels lligaments grocs a nivell de
D6-D12.
En l’àmbit de la patologia bucal, presenta retrocés alve-
olar de forma generalitzada tant a maxil·lar com a mandíbu-
la, hipoplàssia de l’esmalt dentari a les peces 17, 11, 21, 24,
43, i 35, i acumulació de càlcul dental.
Individu 2.2
Aquest individu infantil, d’uns 7 anys d’edat, presenta
alteracions patològiques a bona part del seu esquelet. Les
afectacions són molt importants a nivell de la columna ver-
tebral:
-destrucció del teixit esponjós des de D4 fins a L5. La
destrucció és progressiva des de D4, i va augmentant fins a
D10, on pràcticament no hi ha cos vertebral, i hi ha un col·
lapse vertebral. Les lumbars també estan molt alterades,
amb destrucció del teixit esponjós i abcessos.
-fusió a nivell posterior de D10-12. Fig. 21. Destrucció del teixit esponjós de les vèrtebres lumbars.
Fig. 23. Visió posterior del crani. Es pot observar el traumatisme a nivell
lambdoideu, i les línies d’irradiació.
Individu 3.2
Presenta patologia osteoarticular observada en els dos
fragments d’arcs vertebrals que es preserven de l’esquelet
axial de l’individu:
-calcificacions dels lligaments grocs a nivell de dues
vèrtebres dorsals indeterminades.
Vinaixa 2009 99
Cabal
FEREMBACH D, SCHWIDETZKY I, STLOUKAL M. “Re- MARTIN R I SALLER K. Lehrbuch der anthropologie. Ed.
commendations for Age and Sex Diagnoses of Skeletons”. G. Fischer, Sttutgart. 1957.
Journal of Human Evolution 9: 517-549. Akadémiai Kiadó. MASSET C. 1982. Estimation de l’âge au décés par les
Budapest. 1980. sutures craniennes. Thèse. Université París VII.
HAUSER G I DESTEFANO GF. “Parámetros del esqueleto OLIVER, G. Pratique Antropologique. Vigot Frères Eds.,
postcraneal en la población medieval castellana de “la Ol- París. 1960.
meda””. Boletín de la Sociedad de Antropología Biológica, SAFONT S, MALGOSA A, SUBIRÀ E. “Sex assessment on
12:61-80. 1989. the basis of long bone circunference”. American Journal of
ISÇAN YM, LOTH SR I WRIGHT RK. “Metamorphosis at Physical Anthropology, 113:317-328. 2000.
the sternal rib end. A new method to estimate age at death STLOUKAL M, HANÁKOVÁ H. “The Length of the Long
in white males.” American Journal of Physical Anthropology Bones in Ancient Slavonic Populations With Particular Con-
65:147-156. 1984. sideration to the Questions of Growth”. Homo, 29, 53-69.
KROGMAN WM, ISCAN YM. The Human Skeleton in 1978.
Forensic Medicine. Ch. C. Thomas Ed. Springfield, Illinois. UBELAKER DH. Human skeletal Remains. Excavation,
1986. Analysis, Interpretation. Washinbgton: Taraxacum. 2a. Ed.
LOVEJOY CO, MEINDL RS, PRYZBECK TR, MENSFORTH 1989.
R. P. “Chronical Metamorphosis of the Auricular Surface WALKER PL, JOHNSON JR, LAMBERT PM. “Age and Sex
of the Ilium: A New Method for the Determination of Adult Biases in the Preservation of Human Skeletal Remains”.
Skeletal Age at Death”. American Journal of Physical Anth- American Journal of Physical Anthropology, 76: 183-188.
ropology, 68: 15-28. 1985. 1988.
ANNEXOS
Taula 2. Mesures (en mil·límetres) i índexs cranials
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
HÚMER Indiv. 1 Indiv. 2.1 Indiv. 2.2 Indiv. 3.1 Indiv. 3.2
Longitud màxima D 298 279 236 334
Longitud màxima E 287 274 234 335
Longitud fisiològica D 294 276 329
Longitud fisiològica E 283 270 331
Perímetre mínim D 57 54 46 68 61
Perímetre mínim E 57 56 45 66 60
Perímetre a la meitat D 61 56 69 66
Perímetre a la meitat E 59 54 66 64
Diàmetre mínim a la meitat D 15 16 14 20 17,9
Diàmetre mínim a la meitat E 16 15 14 19 16
Diàmetre màxim a la meitat D 22 19 15 23 21,3
Diàmetre maxim a la meitat E 21 18 15 21 21,0
Amplada de l'epífisi distal D 61 52 66
Amplada de l'epífisi distal E 58 52 67
Diàmetre transversal del cap D 41 36
Diàmetre transversal del cap E 40 37
Diàmetre vertical del cap D 42 39
Diàmetre vertical del cap E 41 40
Índex robustesa húmer dret 19 19 19,5 20
Índex robustesa húmer esq 20 20 19,2 20
Índex diafisari húmer dret 68 84 93,3 87 84
Índex diafisari húmer esq 76 83 93,3 90 76
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
CÚBIT Indiv. 1 Indiv. 2.1 Indiv. 2.2 Indiv. 3.1 Indiv. 3.2
Longitud màxima D 253 145 287
Longitud màxima E 247 229
Longitud fisiològica D 227 253
Longitud fisiològica E 223 204
Perímetre mínim D 33 34 25 39
Perímetre mínim E 33 34 37 38
Perímetre a la meitat D 43 51
Perímetre a la meitat E 40 41 52
Diàmetre màxim a la meitat D 15 9 18
Diàmetre maxim a la meitat E 14 15 18
Diàmetre mínim a la meitat D 12 9 14
Diàmetre mínim a la meitat E 11 11 14
Diàm. antero-posterior osca radial D 17 19 13 20 18,9
Diàm. antero-posterior osca radial E 18 18 20
Diàm. transversal osca radial D 24 21 15 26 19,6
Diàm. transversal osca radial E 20 20 23
Amplada de l'epífisi distal D 20 21
Amplada de l'epífisi distal E 20 16
Índex robustesa cúbit dret 13 17 14
Índex robustesa cúbit esq 13 15
Índex platolènia dret 141 111 115 130 104
Índex platolènia esq 111 111 115
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
RADI Indiv. 1 Indiv. 2.1 Indiv. 2.2 Indiv. 3.1 Indiv. 3.2
Longitud màxima D 232 126 260
Longitud màxima E 226 212
Longitud fisiològica D 228 256
Longitud fisiològica E 222 209
Perímetre mínim D 38 39 25 45 41
Perímetre mínim E 37 38 46 40
Perímetre a la meitat D 39 46 43
Perímetre a la meitat E 38 39 46 42
Diàmetre mínim a la meitat D 10 7 14 11
Diàmetre mínim a la meitat E 10 12 14 11
Diàmetre màxim a la meitat D 15 9 15 15,6
Diàmetre maxim a la meitat E 14 14 16 14,4
Amplada de l'epífisi distal D 33 28 34
Amplada de l'epífisi distal E 32 29 33
Perímetre a la tuberositat radial D 50 45 29 57
Perímetre a la tuberositat radial E 49 46 60
Perímetre del cap D 70 72
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
CLAVÍCULA Indiv. 1 Indiv. 2.1 Indiv. 2.2 Indiv. 3.1 Indiv. 3.2
Longitud màxima D 143
Longitud màxima E 147 126
Perímetre a la meitat D 34
Perímetre a la meitat E 33 33
Amplada epífisi acromial D 28 25
Amplada epífisi acromial E 28 24
Índex robustesa clavícula dreta 24
Índex robustesa clavícula esq 22 26
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
RÒTULA Indiv. 1 Indiv. 2.1 Indiv. 2.2 Indiv.3.1
Amplada màxima D 43
Amplada màxima E 40 39 43
Altura màxima D 37 40
Altura màxima E 37 39 38
Gruix màxim D 20 19
Gruix màxim E 18 20 20
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
FÈMUR Indiv. 1 Indiv. 2.1 Indiv. 2.2 Indiv. 3.1 Indiv. 3.2
Longitud màxima D 426 400 236 475
Longitud màxima E 424 396 234 476
Longitud fisiològica D 423 397 471
Longitud fisiològica E 421 394 472
Perímetre a la meitat D 83 77 96 87
Perímetre a la meitat E 84 78 95 86
Perímetre subtrocantèric D 94 94 105 90
Perímetre subtrocantèric E 91 92 101 91
Diàmetre vertical del cap D 45 40 49
Diàmetre vertical del cap E 45 39 49
Diàmetre transversal del cap D 44 39 45
Diàmetre transversal del cap E 43 39 47
Perímetre del cap D 140 125
Perímetre del cap E 141 124
Diàm. antero-posterior subtrocantèric D 26 26 29 25
Diàm. antero-posterior subtrocantèric E 26 24 28 25,7
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
PERONÉ Indiv. 1 Indiv. 2.1 Indiv. 2.2 Indiv. 3.1 Indiv. 3.2
Longitud màxima D 352 180 392
Longitud màxima E 349 325 180
Perímetre mínim D 39 32 24 38
Perímetre mínim E 38 33 23 39
Amplada epífisi distal D 28 22 28
Amplada epífisi distal E 28 28
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
TÍBIA Indiv. 1 Indiv. 2.1 Indiv. 2.2 Indiv. 3.1 Indiv. 3.2
Longitud màxima D 357 184 397
Longitud màxima E 361 335 184 397
Longitud fisiològica D 348 388
Longitud fisiològica E 347 329 390
Perímetre mínim D 71 68 44 87 76
Perímetre mínim E 71 66 43 85 7
Perímetre a la meitat D 76 96 87
Perímetre a la meitat E 77 71 95 85
Diàmetre antero-posterior forat nutrici D 32 29 40 36,4
Diàmetre antero-posterior forat nutrici E 33 29 38 36,0
Diàmetre transversal forat nutrici D 21 22 28 25,2
Diàmetre transversal forat nutrici E 21 22 28 23,8
Diàmetre antero-posterior a la meitat D 29 16 35 32,8
Diàmetre antero-posterior a la meitat E 29 26 16 33 32,2
Diàmetre transversal a la meitat D 20 15 26 23,5
Diàmetre transversal a la meitat E 21 20 15 27 22,7
Perímetre al forat nutrici D 83 78 50 104 99
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
CALCANI Indiv. 1 Indiv. 2.1 Indiv. 2.2 Indiv. 3.1 Indiv. 3.2
Longitud màxima D 80 73,1
Longitud màxima E 77 72,0
Altura mínima D 39 31,7
Altura mínima E 39 32,0 38
Amplada posterior D 33 27,8
Amplada posterior E 35
Amplada mitjana D 43 23,6 45,2
Amplada mitjana E 43 23,8
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
ASTRÀGAL Indiv. 1 Indiv. 2.1 Indiv. 2.2 Indiv. 3.1 Indiv. 3.2
Amplada D 36,1 46,48
Amplada E 42 37,9 47
Longitud D 51,5 59
Longitud E 55 50
Altura D 27,7 34
Altura E 29 28,6
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
ESCÀPULA Indiv. 1 Indiv. 2.1 Indiv. 2.2 Indiv. 3.1 Indiv. 3.2
Altura total D 147 82 155
Altura total E 143 131 80
Amplada màxima D 106 58 108
Amplada màxima E 103 93 59
Amplada màx. de la cavitat glenoidea D 28 24 28
Amplada màx. de la cavitat glenoidea E 26 23 29
Altura màxima de la cavitat glenoidea D 38 37 41
Altura màxima de la cavitat glenoidea E 39 36 42
Índex escapular dret 72 71 70
Índex escapular esq 72 71 74
Índex glenoideu dret 72
índex glenoideu esq 69
codi UE 1 UE 2 UE 2 UE 3 UE 3
COXAL Indiv. 1 Indiv. 2.1 Indiv. 2.2 Indiv. 3.1 Indiv. 3.2
Altura màxima D 202 195 217
Altura màxima E 200 217
Amplada màxima de l'ílium D 172 159 82
Amplada màxima de l'ílium E 169 160 83 154
Amplada cotilociàtica D 40 31 38 38,3
Amplada cotilociàtica E 40 33 37
Diàmetre acetabular D 3 48 55 51,0
Diàmetre acetabular E 50 47 56
Ampalada escotadura ciàtica D 49 40 38 33,9
Amplada escotadura ciàtica E 45 39 37
Índex clavículo-humeral dret 49 0 0
Índex clavículo-humeral esq 52 47 0
Índex braquial dret 78 0 53 78
Índex braquial esq 79 77 0 0
Índex crural dret 84 0 84
Índex crural esq 86 85 84
Índex húmero-femoral dret 70 70 100 70
Índex húmero-femoral esq 68 69 100 70
Índex intermembral dret 68 70 86
Índex intermembral esq 65 66 56