1-Fonaments de La Imposició Introducció I Conceptes Bàsics

Sistema Fiscal Espanyol
Fonaments de la Imposició
Introducció i conceptes bàsics

(Document 1)
Antoni Durán-Sindreu Buxadé
Curs 2023-2024
Impostos i constitució
Art. 31.1 de la Constitució
Tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d'acord

amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just
inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat
que en cap cas, tindrà abast confiscatori.
Obligació Principis del

constitucional sistema tributari
Sistema Fiscal Espanyol Antoni Durán-Sindreu Buxadé Curs 2023-2024 2

Impostos i societat (1)
El disseny d’un model fiscal (1)
Primer objectiu: Responsabilitat de l’Estat:

Principi de subsidiarietat?
Polítiques públiques universals,

Definir el model d’Estat de selectives, o ambdues?
Benestar (i les seves
conseqüències), analitzant la
VARIABLES Importància del factor treball?
seva sostenibilitat i racionalitat, i
avaluant el cost de les diferents
polítiques de despesa/inversió Nivell d’implicació de les
organitzacions intermèdies?
És un problema la concentració de
riquesa?

Segon objectiu:
Quin nivell de
progressivitat/eficiència?
Dissenyar un sistema tributari, Quin model d’impostos?

això és,
un model fiscal que VARIABLES
permeti generar els Quina política d’incentius ?
recursos necessaris
Quin nivell de pressió fiscal directa i

indirecta?

OBJECTIU FINAL
La percepció d’un sistema tributari

“just”

LA IMPORTÀNCIA DE LA DESPESA
Eficiència
Exemplaritat
Evitar duplicitats
Evitar allò que sigui superflu Transparència
Justificació econòmica de les

decisions polítiques
Responsabilitat legal
Justificar les desviacions
“pressupostàries”
Control Independent
Avaluació “ex post”

Impostos i ideologia política
Incideix la ideologia política en la imposició?
En el disseny concret del Model d’Estat del Benestar
En el disseny de les polítiques de despesa
En el disseny de les polítiques d’ingrés

Impostos i serveis públics (1)
El finançament dels serveis públics (1)
Per exemple:
Sanitat
Impostos
Educació obligatòria
A través de tributs
Taxes Llicència d’activitat
d’habitatge d’ús turístic
Contribucions Reurbanització d’uns

especials terrenys

Per exemple:
Medicaments Col·laboració públic-privada

(preu regulat i finançat amb regulació de preus
A través d’un
parcialment en funció del nivell i llibertat d’elecció
sistema mixt de renda: copagament) Política universal
(cofinançament
o copagament):
Tercera edat Col·laboració públic-privada
(copagament en funció de
amb preus regulats
determinades circumstàncies,
entre elles, el nivell de renda: i llibertat d’elecció
Tributs i Preus copagament) Política selectiva
públics/tarifes/
preus intervinguts/ Transport públic
preus finançats (regulació de les tarifes amb
Concessió amb regulació
criteris diferents al nivell de
renda: cofinançament) de tarifes

Per exemple:
TNC
A través d’un MNAC A través de

sistema mixt l’Administració
Bicing
(cofinançament o Ens Públics
o copagament): Piscines municipals (preus públics amb
independència del
Les Zones blava/verda nivell de renda)
Tributs i Preus Universitats públiques

públics/tarifes/
preus intervinguts/ A través de
preus finançats l’Administració
Guarderies públiques o Ens Públics
(preus públics en
funció del nivell de renda)

A través de
Autopistes
concessions

El finançament dels serveis públics: exemples (1)

Finançament dels medicaments
Nivell de Renda Persones Actives Pensionistes

Aportació Aportació Quota màxima
sobre el PVP sobre el PVP a pagar
Rendes inferiors
40% 10% 8,23 €/mes
a 18.000 € l’any
Rendes entre
50% 10% 18,52 €/mes
18.000 i 100.000 € l’any
Rendes iguals o
superiors 60% 60% 61,75 €/mes
a 100.000 € l’any
Exempts de pagament:
-Perceptors de pensions no contributives
-Perceptors de rendes d’integració social
-Aturats que han perdut el dret a percebre el subsidi d’atur
-Discapacitats previstos a la seva normativa específica
-Afectats pel síndrome tòxic


Escoles bressol
Nº membres
A B C D E F G H I
Unitat familiar
Els preus públics es 2 11.951,60 14.939,49 17,927,39 20,915,29 23.903,19 29,878,99 35.854,79 41,830,58 53.782,18
calculen en funció de 3 14,341,91 17,927,39 21,512,87 25,098,35 28,683,83 35.854,79 43,025,74 50,196,70 64.538,61
la renda i el nombre 4 16,732,23 20,915,29 25,098,35 29,281,41 33,464,47 41,830,58 50,196,70 58.562,82 75.295,05
de membres de la 5 19.122,55 23.903,19 28.683,83 33.464,47 38.245,10 47.806,38 57.367,66 66.928,93 86.051,48
unitat familiar a la 6 21.512,87 26.891,09 32.269,31 37.647,52 43.025,74 53.782,18 64.538,61 75.295,05 96.807,92
qual pertany l’alumne, 7 23.903,19 29.878,99 35.854,79 41.830,58 47.806,38 59.757,98 71.709,57 83.661,17 107.564,36
d’acord amb els 8 26.293,51 32.866,89 39.440,26 46.013,64 52.587,02 65.733,77 78.880,53 92.027,28 118.320,79
9 28.683,83 35.854,79 43.025,74 50.196,70 57.367,66 71.709,57 86.051,48 100.393,40 129.077,23
llindars de renda 10 31.074,15 38.842,68 46.611,22 54.379,76 62.148,29 77.685,37 93.222,44 108.759,51 139.833,66
Trams i quotes mensuals
Menor o Entre Entre Entre Entre Entre Entre Entre Entre Més gran
Renda familiar
igual a A AiB BiC CiD DiE EiF FiG GiH HiI que I
Tarifa 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Quota mensual 50,00 90,00 130,00 170,00 210,00 250,00 290,00 330,00 365,00 395,00
Escolaritat 30,23 54,41 78,59 102,78 126,96 151,14 175,32 199,51 220,67 238,80
Alimentació (dinar i 19,77 35,59 51,41 67,22 83,04 98,86 114,68 130,49 144,33 156,20
berenar)
El cost d’una plaça a les escoles bressol municipals de Barcelona és de 8.662 € per curs. Les famílies que
per la seva renda paguen un preu públic de 395 € mensuals, que correspon a la tarifa màxima, només
cobreixen el 46% del cost directe de funcionament (sense incloure inversions i costos generals). En el cas
de la tarifa mínima, només cobreix el 6% dels costos de la plaça.
La resta, fins al 100%, l’assumeix directament l’Ajuntament de Barcelona


Residències de la tercera edat
Situació de dependència.
Criteris d'accés Resident a Catalunya.
Tenir 65 anys o més.
Segons el grau de dependència, entorn familiar i nivell de renda:
Copagament
0% - 100%
Cost de
Prestació Mòdul social Copagament
referència
28,06 €/dia
Servei de centre de dia per a gent gran de 853,49 €/mes 324,47 €/mes 529,02 €/mes
caràcter temporal o permanent 617,32 €/mes 234,68 € 382,64 €/mes
(dies laborables) (dies laborables) (dies laborables)
Servei de llar residència per a gent gran de 27,85 €/dia
caràcter temporal o permanent 847,24 €/mes 174,94 €/mes 672,30 €/mes
Servei de residència assistida per a gent 45,53 €/dia
gran amb risc social de caràcter temporal o
1.384,88 €/mes 420,40 €/mes 964,48 €/mes
permanent

Els serveis públics i els principis de capacitat
econòmica i del benefici (1)
El principi de capacitat
El principi del benefici
econòmica

Serveis no individualitzables
Estat “mínim”
finançats íntegrament per impostos:
Seguretat
Defensa
Justícia
Congrès i Senat
El principi de
capacitat econòmica

Serveis objectivament individualitzables

Estat “del Benestar”
finançats íntegrament per impostos:
Sanitat
Educació obligatòria
El principi de
capacitat econòmica

Serveis individualitzables
de caràcter obligatori Estat “mínim”
no finançats per impostos
DNI
Passaport
El principi del
benefici

Serveis individualitzables
de caràcter voluntari finançats a través Estat “del Benestar”
de preus públics (o altres) i impostos
Escoles bressol
Residències tercera edat
El principi del benefici i

el de capacitat econòmica

Impostos i cultura tributària
LA IMPORTÀNCIA DE LA VISIBILITAT DELS IMPOSTOS

Els impostos (1)
QUÈ SON ELS IMPOSTOS? (1)
Un instrument de política econòmica
Són eficaços?
Els incentius fiscals La necessitat del seu control
i seguiment
Incentius Incentius
estructurals conjunturals
Polítiques d’estalvi i
Polítiques de diferiment

Els impostos (2)
Un instrument per recaptar i, en el seu cas,

per dissuadir conductes nocives
La finalitat extra fiscal

dels impostos
Impost sobre les begudes

ensucrades envasades
Impost sobre els actius no productius

de les persones jurídiques

Els impostos (3)
Un instrument per a la redistribució de la

La reducció de desigualtats a traves de
renda i de la riquesa i la reducció de
polítiques predistributivas
desigualtats
Les transferències de rendes

entre contribuents

Els impostos (4)
QUÈ SON LEGALMENT ELS IMPOSTOS?
Article 2 de la Llei General Tributària
Els tributs, a més de ser mitjans per obtenir els recursos

necessaris per al sosteniment de les despeses públiques,
podran servir com a instruments de la política econòmica
general i atendre la realització dels principis i finalitats
que conté la Constitució

Tributs i preus públics (1)
Tributs
Taxes Contribucions especials Impostos

Art 2.2.a de la Llei Art 2.2.b de la Llei Art 2.2.c de la Llei
General Tributària General Tributària General Tributària
Taxes són els tributs el fet imposable

dels quals consisteix en l'actualització
Contribucions especials són els
privativa o l'aprofitament especial del
tributs el fet imposable dels quals Impostos són els tributs exigits
domini públic, la prestació de serveis
consisteix en l'obtenció per sense contraprestació el fet
o la realització d'activitats en règim de
l'obligat tributari d'un benefici o imposable dels quals està
dret públic que es refereixin, afectin o
d'un augment de valor dels seus constituït per negocis, actes o
beneficiïn de manera particular
béns com a conseqüència de la fets que posen de manifest la
l'obligat tributari, quan els serveis o
realització d'obres públiques o de capacitat econòmica del
activitats no siguin de sol·licitud o
l'establiment o ampliació de contribuent
recepció voluntària per als obligats
serveis públics
tributaris o no es prestin
o realitzin pel sector privat
Serveis públics divisibles Serveis públics indivisibles

Tributs i preus públics (2)
Preus Públics
Article 24 de la Llei de Taxes

i Preus Públics
Tindran la consideració de preus públics les contraprestacions

pecuniàries que es satisfacin per la prestació de serveis o la
realització d'activitats efectuades en règim de Dret públic quan,
prestant també aquests serveis o activitats pel sector privat,
siguin de sol·licitud voluntària per part dels administrats

Els principis de la imposició (1)
Article 3 de la Llei General Tributària
L'aplicació del sistema tributari

Principis de la imposició es basarà en els principis de
proporcionalitat, eficàcia i
limitació de costos indirectes
derivats de l’acompliment
d'obligacions formals i
assegurarà el respecte
L'ordenació del sistema
dels drets i garanties dels
tributari es basa en la
obligats tributaris
capacitat econòmica de
les persones obligades a
satisfer els tributs i en
els principis de justícia,
generalitat, igualtat,
progressivitat, distribució
equitativa de la càrrega Límit a la pressió fiscal indirecta
tributària i no confiscatorietat

El principi d’eficiència
(o la neutralitat respecte a les decisions dels diferents
agents econòmics)
Els efectes distorsionants dels impostos:

neutralitat fiscal

El principi de generalitat
“Tots” han de contribuir d’acord amb els principis

constitucionals

El principi de capacitat de pagament
Equitat horitzontal Equitat vertical
Tracte diferent Proporcionalitat

Tracte igual Principi de
per a
per a capacitat
circumstàncies
supòsits iguals econòmica
diferents Progressivitat
Progressivitat Progressivitat
en base: en tipus:
el concepte de progressivitat
mínim “vital” formal

El principi de no confiscatorietat

El principi de suficiència impositiva

El principi de senzillesa administrativa
Costos directes Costos indirectes
Pressió fiscal directa Pressió fiscal indirecta

El veritable problema en el disseny òptim d’un sistema
tributari
El principi d’eficiència El principi de progressivitat
Sense oblidar…
La globalització i La lluita contra “l’elusió” i
internacionalització de la deslocalització de bases
l’economia
Pla d’acció “BEPS ”
Convenis de Doble
imposició
Convenis d’intercanvi
d’informació
Altres mesures

La progressivitat com a criteri constitucional (1)
La progressivitat en el nostre sistema tributari
Impostos sobre la renda Impostos sobre la riquesa
Impost sobre la Impost sobre

Impost sobre Impost sobre el
Renda de les Successions i
Societats Patrimoni
Persones Físiques Donacions
(IS) (IP)/Grans fortunes
(IRPF) (ISD)
Diferent nivell de la
Els tipus són Progressiu
progressivitat per
proporcionals. (desigualtat
les rendes de Progressiu
No hi ha doncs autonòmica i empresa
l’estalvi i la resta
progressivitat familiar)
de rendes

La progressivitat en l’IRPF
Rendes del Rendes de Rendes obtingudes Gravamen sobre

treball l’estalvi a través d’una societat la riquesa
Tipus fixes amb

Tipus Tipus
un mínim de Tipus fixes
progressius progressius
progressivitat
0,21 % / 3,48 % (IP)

20,00 % / 50,00 % 19,00 % / 26,00 % 25,00 % 7,00 % / 32,00 % (ISD)
A Catalunya, el tipus marginal màxim del 50,00 % s’aplica a partir de 300.000,00 €

de rendiment net
A València, el tipus marginal màxim del 54,00 % s’aplica a partir de
300.000,01 € de rendiment net
A Andalusia, el tipus marginal màxim del 47,00 % s’aplica a partir de
300.000,01 € de rendiment net
A Galícia, el tipus marginal màxim és el 47,00 % i s’aplica a partir de 300.000,00 €
de rendiment net
A Madrid, el tipus marginal màxim és el 45,00 % i s’aplica a partir de 300.000,00 €
de rendiment net
La progressivitat en l’IS
Rendes obtingudes a través d’una societat

(no necessàriament com a conseqüència d’una activitat econòmica)
Per realitzar una activitat Per no realitzar cap activitat És legal?

econòmica econòmica
És desitjable?
a. Per la gestió d’un

patrimoni financer
b. Per la gestió d’un
patrimoni immobiliari
IS: 25 %
IRPF: Fins a 25 punts percentuals ¿Incentiu per a la “fuga”
de diferencial de rendes de l’IRPF a l’IS?
Quina repercussió té?

És avui progressiu (redistributiu) el nostre sistema tributari?

La progressivitat real
La clau:
Els “secrets” que desconeixen els ciutadans “normals”, això
és, la immensa majoria
El tracte fiscal desigual entre les rendes de l’estalvi i els restants tipus de renda
La diferència de tipus entre l’IRPF i l’IS
L’elusió
La regulació de determinats règims especials
L’actual regulació de la fiscalitat sobre la riquesa
El progressiu avenç de la fiscalitat indirecta
La distribució real de la progressivitat en funció dels tipus efectius i nivell de renda

Com valorar la progressivitat?
La progressivitat del sistema tributari

“en el seu conjunt”
Impostos redistributius Impostos no redistributius
P. ex.: IRPF/ISD P. ex.: IVA
Impostos directes
Impostos indirectes
(i no tots)

La progressivitat del sistema tributari espanyol en el seu conjunt (1)

La progressivitat del sistema tributari espanyol en el seu conjunt (2)
Sense SS Sense SS
Amb SS Amb SS

Classificació dels impostos (1)
Sobre la renda
Persones físiques Persones jurídiques Persones no

(IRPF) (IS) residents
Grava la “renda Grava la “renda

Grava la renda
mundial” obtinguda mundial” obtinguda
obtinguda a Espanya
per una persona física per una societat
per un no resident
resident resident

Sobre el capital
Patrimoni Successions i Donacions

(IP) (ISD):
Grava el “patrimoni Adquisicions mortis causa:

mundial” d’una persona “herències”
física resident i l’existent a
Espanya d’una persona Donacions i altres transmissions
física no resident lucratives entre vius:
“donacions”
Assegurances de vida quan el
contractant és diferent del beneficiari:
“assegurances de vida per defunció”

Sobre les transmissions
Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

(ITP i AJD)
Transmissions Patrimonials
“no empresarials”
(ITP):
per exemple, la compra-venda d’immobles entre particulars
Operacions Societàries
(OS):
per exemple, un augment o disminució de capital social
d’una societat
Actes Jurídics Documentats (AJD):

per exemple, el descompte bancari de “paper”

Sobre el consum
Valor afegit Especials Sobre el comerç

(IVA) (IIEE) internacional
Consum intern Alcohol i begudes

(lliuraments de béns i alcohòliques Impostos duaners
prestacions de serveis) (finalitat extra fiscal)
Hidrocarburs
Trànsit intracomunitari Tabac (finalitat extra
fiscal)
Matriculació de mitjans
Trànsit extracomunitari
de transport
(exportacions/
importacions)
Primes d’assegurances
Electricitat
Models d’imposició personal sobre la renda (1)
Impost lineal o tipus únic
Impost dual
Impost amb tipus progressius

(i reducció en base)
Sense oblidar….
L’impost negatiu sobre la renda i
l’impost sobre la despesa

Models d’imposició personal sobre la renda (2):
Impost lineal o de tipus únic
Què és un impost lineal?: Mínim exempt i tipus únic
Exemple
Ingressos 20.000,00 € 70.000,00 €
Mínim exempt 5.550,00 € 5.550,00 €
Base 14.450,00 € 64.450,00 €
3.901,50 € 17.401,50 €
Tipus únic (27%)
(27,00%/14.450,00) (27,00%/64.450,00)
19,51% 24,86%
Tipus efectiu
(3.901,50/20.000,00) (17.401,50/70.000,00)

lmpost dual (1)
Què és un impost dual?
Tipus per les Tipus per a la

rendes de l'estalvi resta de rendes

Impost dual (2)
Quines raons ho justifiquen?
Mobilitat del capital

Manca de tractament homogeni
sota l'absència de cooperació
entre les diferents formes d'estalvi
entre països

Impost dual (3)
Quines cauteles cal tenir?
El tipus que grava les rendes de

l'estalvi hauria de coincidir
Que no hi hagi una diferència
amb el tipus de l’Impost sobre
substancial entre aquest tipus únic
Societats i, al seu torn, amb el tipus
i els tipus que graven les rendes
marginal inferior de la tarifa
del treball
progressiva que recau sobre les
rendes del treball

Impost dual (4)
Escala General IRPF (Estatal + Catalunya) Escala de gravamen Base liquidable de l’estalvi
Base Base Resta Base
Resta Base Quota Tipus
Liquidable Quota Tipus Liquidable de Liquidable de
Liquidable íntegra aplicabl
Fins a íntegra euros aplicable l'estalvi fins a l'estalvi fins a
fins a euros euros e
euros euros euros
0 0 12.450,00 20,00 % 0 0 6.000,00 19,00%
12.450,00 2.490,00 5.257,20 24,00 % 6.000,00 1.140,00 44.000,00 21,00%
17.707,20 3.751,72 2.492,80 26,00 % 50.000,00 10.380,00 150.000,00 23,00%
20.200,00 4.399,85 800,00 29,00 % 200.000,00 44.880,00 En endavant 26,00%
21.000,00 4.659,85 12.007,20 30,00 %
33.007,20 8.234,01 2.192,80 33,80 %
35.200,00 8.975,18 18.207,20 37,30 %
53.407,20 15.766,46 6.592,80 40,00 %
60.000,00 18.403,58 30.000,00 44,00 %
90.000,00 31.603,58 30.000,00 46,00 %
120.000,00 45.403,58 55.000,00 47,00 %
175.000,00 71.253,58 125.000,00 48,00 %
300.000,00 131.253,58 En endavant 50,00 %

Impostos amb tipus progressius
Tipus marginal
Escala General IRPF (Estatal + Catalunya) Exemple

Base Base imposable: 40.000,00 €
Resta Base
Liquidable Quota Tipus 8.975,18 € (25,50
Liquidable Fins 35.200,00 €:
Fins a íntegra euros aplicable %)
fins a euros
euros
1.790,40 €
0 0 12.450,00 20,00 % Excès 4.800,00 €:
12.450,00 2.490,00 5.257,20 24,00 % (37,30 %)
17.707,20 3.751,72 2.492,80 26,00 % -1.110,00 €
Mínim personal 5.550 €:
20.200,00 4.399,85 800,00 29,00 % (20,00 %)
21.000,00 4.659,85 12.007,20 30,00 % Total quota íntegra: 9.655,58 €
33.007,20 8.234,01 2.192,80 33,80 %
35.200,00 8.975,18 18.207,20 37,30 % Deduccions: 2.500,00 €
53.407,20 15.766,46 6.592,80 40,00 % Total a ingresar:
60.000,00 18.403,58 30.000,00 44,00 % (Abans de retencions i 7.155,58 €
90.000,00 31.603,58 30.000,00 46,00 % pagaments a compte)
120.000,00 45.403,58 55.000,00 47,00 %
175.000,00 71.253,58 125.000,00 48,00 % Tipus marginal: 37,30 %
300.000,00 131.253,58 En endavant 50,00 % Tipus mig
24,14%
(9.655,58 € / 40.000,00 €)
Tipus efectiu (7.155,58 € / 40.000,00 € 17,89%

l’impost negatiu
Què és un impost negatiu?
Cada ciutadà té dret a una renda bàsica Cada ciutadà ha de tributar per IRPF
(dret de crèdit) (tarifa plana* o no)
Si l’impost a pagar és
Si l’impost a pagar és
Si l’impost a pagar és inferior a l’import de la
superior a l’import de la
igual a l’import de la renda bàsica,
renda bàsica,
renda bàsica, ES TÉ DRET A
ES TRIBUTA PER LA
NO HI HA TRIBUTACIÓ PERCEBRE LA
DIFERÈNCIA
DIFERÈNCIA

lmpost sobre la despesa personal
Què és un impost sobre la despesa personal?
Gravamen sobre el
"consum”
Patrimoni a l’inici de l’exercici

+
Renda de l’exercici
-
Patrimoni al final de l’exercici
Mínim exempt i progressivitat La problemàtica en la seva aplicació

L’Impost sobre Societats (1)
Per què un Impost sobre Societats?
Pagament a compte (de l’IRPF del soci) i “diferiment” fins el moment

de la distribució efectiva dels beneficis no distribuïts
Beneficis no
Beneficis distribuïts
Beneficis distribuïts
(dividends)
(reserves)
Pagament a compte IRPF Diferiment

És un incentiu al remansament de beneficis?
És un incentiu per a la inversió en actius

no productius o ociosos?

Paga l’IS
Obté un benefici
25% s/100.000 € =
Tributació a través de 100.000 €
= 25.000 €
d’una societat (benefici abans
(75.000 €: benefici després
d'impostos = BAI)
d'impostos = BDI)
No repartir
Repartir dividends dividends:
reserves
IRPF sobre 75.000 €:

Tributació en IRPF Diferiment
19%/21%/23% =15.075,50 €
Total tributació:
40.075,50 €
Doble imposició?
(15.075,50 € IRPF +
+ 25.000 € IS): 40,08%

Obté un benefici
Tributació a través de l’IRPF de 100.000 €
(empresari individual) (benefici abans d'impostos
= BAI)
Total tributació:
IRPF sobre 100.000 €:
35.093,58 €
35,09 % = 35.093,58 €
35,09 %

DIFERÈNCIA DE TRIBUTACIÓ
Tributació a través d’una Tributació com autònom

societat (IS) (IRPF)
40.075,50 € 25.000 €
(40,08 %) (25 %) 35.093,58 €
(si es distribueixen els (si no es distribueixen (35,09%)
dividends) els beneficis)

Models d’Impost sobre Societats
Tipus alts amb

incentius fiscals
Tipus baixos sense

incentius fiscals
Tipus nominals/Tipus efectius

La utilització incorrecta de Societats (1)
Presta serveis a tercers, i pels seus

Professional persona física
honoraris tributa per l’IRPF al
(autònom)
tipus marginal màxim (50%)

El professional deixa de facturar

com a tal
Constitueix una La societat és la que presta els serveis

societat que abans prestava el soci, la que cobra els
(100 % titularitat d’ell mateix honoraris que abans aquest cobrava, i
i la seva família) tributa al 25 % en lloc del tipus marginal
màxim del 50 %
L’accionista o soci, de la qual és

el mateix professional persona ¿Hi ha un estalvi real?
física, deixa de tributar com a
autònom en l’IRPF i passa a
tributar per IS

El soci és qui realment treballa en El soci ha de declarar en l’IRPF el VALOR DE

la societat, és qui “materialment” MERCAT del treball que realitza per a la
treballa com a professional: societat ENCARA QUE NO COBRI per ell o
“és el recurs humà que la societat COBRI UNA QUANTITAT DIFERENT
utilitza” A LA DE MERCAT
Factura els serveis, tributa per l’Impost

sobre Societats i pot deduir com a despesa
SOCIETAT
el cost dels recursos utilitzats (valor de
mercat del treball del soci)

Import dels honoraris:

50.000,00 €
Tributa per IRPF

pels 50.000,00 € que obté pel treball per a
Soci
la societat (i que coincideix amb el seu
valor de mercat)
Ingressos: 50.000,00 €
SOCIETAT
Despeses: 50.000,00 €
Benefici: 0

Per a què he fet la societat?
Per a res

Import dels honoraris:

50.000,00 €
No tributa per IRPF o ho fa per un import

Soci
inferior al valor de mercat
Ingressos: 50.000,00 €
Despeses: 0 €
SOCIETAT
(o una quantia inferior al valor de mercat)
= Benefici: 50.000,00 €
Comportament ILÍCIT

Societat “patrimonial”:
patrimoni que no s’utilitza per a una activitat
econòmica
La societat és la titular de l’habitatge que utilitza

el soci

La societat ha de declarar com ingrés

l’import equivalent al valor de mercat per la
Societat
utilització o cessió d’ús (lloguer) de
l’immoble al soci
Soci El soci no es pot deduir en el seu IRPF cap import

per aquest valor de mercat

Què m’estalvio?
Res
(sinó tot el contrari!!!!)

Societat “patrimonial”:
Societat titular o propietària d’un patrimoni que no s’utilitza
per a una activitat econòmica
Pel lloguer d’immobles i evitar la Legal?

progressivitat (o els tipus més
alts) de l’IRPF
Just?
¿Per a què Per aparentar l’existència d’una

utilitzar-la llavors? “empresa” i beneficiar-me, en el Legal?
seu cas, de l’exempció de l’IP i de
la bonificació de l’ISD, a més, en el
seu cas, de la possible deducció
de l’IVA suportat per la compra Elusió?
d’immobles

L’Impost sobre Societats: tipus nominal i tipus efectiu.
Un debat d’actualitat
(p) Estimació provisional 2015 2016 2017 2018 (p)
EMPRESES NO GRUP
Tipus íntegre (%) 26,38 24,55 24,63 24,46
Tipus efectiu sobre BI (%) 24,23 22,71 22,87 22,76
Tipus efectiu sobre RC>0 (%) 12,25 15,41 14,67 15,14
(p) Estimació provisional 2015 2016 2017 2018 (p)
GRUPS CONSOLIDATS
Tipus íntegre (%) 28,28 25,36 25,36 25,32
Tipus efectiu sobre BI (%) 19,91 18,96 19,57 19,32
Tipus efectiu sobre RC>0 (%) 7,54 6,08 6,25 5,69
(p) Estimació provisional 2015 2016 2017 2018 (p) 2019 (p)
DADES AGREGADES
Tipus efectiu sobre BI (%) 22,57 21,28 21,65 21,49 21,51
Tipus efectiu sobre RC>0 (%) 10,11 10,15 10,11 9,76 9,60
https://www.agenciatributaria.es/AEAT.internet/Inicio/La_Agencia_Tributaria/Memorias_y_estadisticas_tributarias/Estadisticas/Recaudacion_tributaria
/Informes_anuales_de_Recaudacion_Tributaria/_Ayuda_Ejercicio_2019/3__El_Impuesto_sobre_Sociedades/3__El_Impuesto_sobre_Sociedades.html

L’IRPF: el desconeixement sobre els seus tipus
efectius
Anys Tipus efectius

(p) Estimació provisional
2000 10,9 %
2001 11,4 %
2002 11,7 %
2003 10,7 %
2004 11,0 %
2005 11,4 %
2006 11,9 %
2007 11,9 %
2008 10,9 %
2009 10,7 %
2010 11,7 %
2011 11,9 %
2012 12,5 %
2013 12,8 %
2014 13,0 %
2015 12,1 %
2016 12,3 %
2017 (p) 12,5 %
2018 (p) 12,6 %
https://www.agenciatributaria.es/AEAT.internet/Inicio/La_Agencia_Tributaria/Memorias_y_estadisticas_tributarias/Estadisticas/Recaudacion_tributaria/Informes_anuales_de_Recaudacion_Tributaria/_Ay
uda_Ejercicio_2018/2__El_Impuesto_sobre_la_Renta_de_las_Personas_Fisicas/2__El_Impuesto_sobre_la_Renta_de_las_Personas_Fisicas.html

Alguns conceptes d’interès
L’eixamplament de bases
PYMES versus empresa familiar
Frau i elusió fiscal
Planificació fiscal “agressiva”

Pressió fiscal i esforç fiscal
PRESSIÓ FISCAL, PIB I ESFORÇ FISCAL PAISOS DE L’UNIÓ EUROPEA

PRESSIÓ PIB PER ESFORÇ PRESSIÓ PIB PER ESFORÇ
PAISOS UE FISCAL CÀPITA FISCAL PAISOS UE FISCAL CÀPITA FISCAL
(en %) (en €) (en%) (en %) (en €) (en%)
1 Bulgària 28,9 6.154,88 0,47 15 Itàlia 43,4 26.907,83 0,16

2 Croàcia 37,5 10.426,43 0,36 16 Xipre 32,9 20.349,84 0,16
3 Hongria 39 11.027,34 0,35 17 Espanya 34,4 23.302,41 0,15
4 Romania 28 8.023,99 0,35 18 França 47,8 33.942,70 0,14
5 Polònia 33,2 11.257,47 0,29 19 Bèlgica 46,8 36.133,44 0,13
6 Grècia 39,5 16.274,74 0,24 20 Finlàndia 44,1 37.815,80 0,12
7 Letònia 29,3 12.269,44 0,24 21 Alemanya 39,8 36.935,16 0,11
8 Lituània 29,1 12.802,53 0,23 22 Àustria 44,3 39.392,48 0,11
República
9 34,2 15.547,35 0,22 23 Dinamarca 47,7 46.951,44 0,1
Txeca
10 Estònia 33,6 15.575,43 0,22 24 Suècia 44,1 44.926,23 0,1
11 Eslovàquia 32,2 14.407,50 0,22 25 Holanda 37,8 39.283,54 0,1
12 Portugal 36,9 17.227,30 0,21 26 Regne Unit 34,8 39.434,51 0,09
13 Eslovènia 37 18.678,60 0,2 27 Irlanda 24,3 46.263,64 0,05
14 Malta 34,6 20.567,34 0,17 28 Luxemburg 39,1 91.889,97 0,04
Pressió fiscal mitja UE 2014: 40%
Pressió fiscal mitja Zona Euro 2014: 41,5%

Nivells d'Hisenda (1)
Nivells d’Hisenda
Estatal
Autonòmica
Local

Nivells d'Hisenda (2)
Règims autonòmics especials
País Basc Règim de concert
Navarra Règim de conveni

Hisenda Autonòmica (1)
Impostos de titularitat estatal cedits a

ISD (entre
les Comunitats Autònomes:
d’altres)
gestió, inspecció i capacidad normativa limitada
Impostos de titularitat estatal amb participació

IRPF (entre
en la recaptació de l’Estat:
d’altres)
amb capacitat normativa limitada
Impostos de titularitat estatal amb participació

IVA (entre
en la recaptació de l’Estat:
d’altres)
sense capacitat normativa
Altres ingressos

Hisenda Autonòmica (2)
Tributs propis
Un cas en concret: la Generalitat de Catalunya
• Impost sobre grans establiments comercials

• Impost sobre els habitatges buits
• Impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques
• Impost sobre les estades en establiments turístics
• Impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques
i de foment del sector audiovisual i la difusió cultural digital
• Impost sobre begudes ensucrades envasades
• Impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió
d'elements radiotòxics
• Impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera produïda per la indústria
• Impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera produïda per l'aviació comercial
• Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica (aprovat per la Llei
5/2017, del 28 de març i entrada en vigor l’1 de gener de 2018)
• Gravamen de protecció civil
• Cànon de l'aigua (gestionat per l’Agència Catalana de l’Aigua)
• Cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, que engloben els cànons sobre la deposició
controlada i la incineració dels residus municipals i el cànon sobre la deposició controlada dels residus
de la construcció (gestionats per l’Agència de Residus de Catalunya)
• Taxes i contribucions especials (gestionades pel Departament u òrgan responsable del servei)

Hisenda Local
“Carta” d’impostos amb gestió, inspecció, liquidació, recaptació i

capacitat normativa limitada
Impost sobre Béns Immobles Impost sobre Vehicles de Tracció

(IBI) Mecànica (IVTM)
Impost sobre l’Increment del

Impost sobre Construccions,
Valor dels Terrenys
Instal·lacions i Obres (ICIO)
de Naturalesa Urbana (IIVTNU)
Impost sobre Activitats

Econòmiques (IAE)
Altres ingressos

1-Fonaments de La Imposició Introducció I Conceptes Bàsics

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

1-Fonaments de La Imposició Introducció I Conceptes Bàsics

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Sistema Fiscal Espanyol

Introducció i conceptes bàsics

Antoni Durán-Sindreu Buxadé

Art. 31.1 de la Constitució

Tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d'acord

Obligació Principis del

Sistema Fiscal Espanyol Antoni Durán-Sindreu Buxadé Curs 2023-2024 2

El disseny d’un model fiscal (1)

Primer objectiu: Responsabilitat de l’Estat:

Polítiques públiques universals,

Sistema Fiscal Espanyol Antoni Durán-Sindreu Buxadé Curs 2023-2024 3

El disseny d’un model fiscal (2)

Dissenyar un sistema tributari, Quin model d’impostos?

Quin nivell de pressió fiscal directa i

Sistema Fiscal Espanyol Antoni Durán-Sindreu Buxadé Curs 2023-2024 4

El disseny d’un model fiscal (3)

La percepció d’un sistema tributari

Sistema Fiscal Espanyol Antoni Durán-Sindreu Buxadé Curs 2023-2024 5

El disseny d’un model fiscal (4)

Evitar allò que sigui superflu Transparència

Justificació econòmica de les

Sistema Fiscal Espanyol Antoni Durán-Sindreu Buxadé Curs 2023-2024 6

Incideix la ideologia política en la imposició?

En el disseny concret del Model d’Estat del Benestar

En el disseny de les polítiques de despesa

En el disseny de les polítiques d’ingrés

Sistema Fiscal Espanyol Antoni Durán-Sindreu Buxadé Curs 2023-2024 7

El finançament dels serveis públics (1)

Contribucions Reurbanització d’uns

Sistema Fiscal Espanyol Antoni Durán-Sindreu Buxadé Curs 2023-2024 8

El finançament dels serveis públics (2)

Medicaments Col·laboració públic-privada

Sistema Fiscal Espanyol Antoni Durán-Sindreu Buxadé Curs 2023-2024 9

El finançament dels serveis públics (3)

A través d’un MNAC A través de

Tributs i Preus Universitats públiques

Sistema Fiscal Espanyol Antoni Durán-Sindreu Buxadé Curs 2023-2024 10

El finançament dels serveis públics (4)

Sistema Fiscal Espanyol Antoni Durán-Sindreu Buxadé Curs 2023-2024 11

El finançament dels serveis públics: exemples (1)

Nivell de Renda Persones Actives Pensionistes

Sistema Fiscal Espanyol Antoni Durán-Sindreu Buxadé Curs 2023-2024 12

El finançament dels serveis públics: exemples (2)

Trams i quotes mensuals

Sistema Fiscal Espanyol Antoni Durán-Sindreu Buxadé Curs 2023-2024 13

El finançament dels serveis públics: exemples (3)

Sistema Fiscal Espanyol Antoni Durán-Sindreu Buxadé Curs 2023-2024 14

Sistema Fiscal Espanyol Antoni Durán-Sindreu Buxadé Curs 2023-2024 15

Sistema Fiscal Espanyol Antoni Durán-Sindreu Buxadé Curs 2023-2024 16

Serveis objectivament individualitzables

Sistema Fiscal Espanyol Antoni Durán-Sindreu Buxadé Curs 2023-2024 17

Sistema Fiscal Espanyol Antoni Durán-Sindreu Buxadé Curs 2023-2024 18

Residències tercera edat

El principi del benefici i

Sistema Fiscal Espanyol Antoni Durán-Sindreu Buxadé Curs 2023-2024 19

LA IMPORTÀNCIA DE LA VISIBILITAT DELS IMPOSTOS

Sistema Fiscal Espanyol Antoni Durán-Sindreu Buxadé Curs 2023-2024 20

QUÈ SON ELS IMPOSTOS? (1)

Un instrument de política econòmica

Sistema Fiscal Espanyol Antoni Durán-Sindreu Buxadé Curs 2023-2024 21

QUÈ SON ELS IMPOSTOS? (2)

Un instrument per recaptar i, en el seu cas,

La finalitat extra fiscal