Estructures Algebraiques Grau d’Enginyeria Matemàtica i Fı́sica

15 de febrer de 2024 Universitat Rovira i Virgili

Problemes: Grups

G.1. Sigui (G, ·) un grup. Proveu les següents propietats:

(a) L’element neutre és únic.
(b) L’invers d’un element a ∈ G és únic.
(c) (a−1 )−1 = a, on a ∈ G.
(d) Si ab = ac, aleshores b = c (on a, b, c, d ∈ G).
(e) (ab)−1 = b−1 a−1 .
  
a b
G.2. Sigui M2 (R) = | a, b, c, d ∈ R el conjunt de les matrius 2 × 2 amb coeficients en R. En
c d
M2 (R) definim   ′
a b′ a + a′ b + b′
   
a b
+ =
c d c′ d′ c + c′ d + d′
i   ′
b′ aa′ + bc′ ab′ + bd′
   
a b a
· = .
c d c′ d′ ca′ + dc′ cb′ + dd′
Proveu que (M2 (R), +) és un grup abelià i que (M2 (R), ·) no és grup.
G.3. Considerem el subconjunt GL2 (R) de M2 (R) definit per
  
a b
GL2 (R) = | ad − bc ̸= 0 .
c d

Proveu que (GL2 (R), ·) és un grup no commutatiu.

G.4. Siguin G un grup i H ⊂ G un subconjunt no buit de G. Direm que H és un subgrup de G si amb
l’operació de G, H és un grup. Proveu que H és un subgrup de G si i només si per a tot a, b de H,
ab−1 ∈ H.

G.5. Considerem el subconjunt SL2 (R) de GL2 (R) definit per

  
a b
GL2 (R) = | ad − bc = 1 .
c d

Proveu que (SL2 (R), ·) és un subgrup del grup (GL2 (R), ·).

G.6. Sigui S3 el grup de les permutacions del conjunt {1, 2, 3}.

(a) Trobeu tots els elements de S3 .
(b) Escriviu la taula del producte de S3 .
(c) Trobeu els subgrups de S3 .

G.7. Sigui G un grup i H un subgrup de G. En G podem considerar les relacions

(i) a ∼d b ⇔ ab−1 ∈ H (a relacionat per la dreta amb b, mòdul H),
 (ii) a ∼e b ⇔ a−1 b ∈ H (a relacionat per l’esquerra amb b, mòdul H).
Comproveu que ∼d i ∼e són dues relacions d’equivalència en G.
G.8. (a) Sigui G un grup i H1 , H2 dos subgrups. Proveu que H1 ∩ H2 és un subgrup de G.
(b) Sigui G un grup i {Hi } una col·lecció de subgrups de G. Proveu que ∩i Hi és un subgrup de G.
(c) És H1 ∪ H2 un subgrup?
G.9. Donat G un grup i A un subconjunt de G, considerem el menor subgrup de G que conté A, i el
denotem per ⟨A⟩ i l’anomenem el subgrup de G generat per A.
(a) Proveu que ⟨A⟩ = ∩ H subgrup de G H = {a1 · · · · · ar | ai ∈ A o a−1
i ∈ A}.
H⊃A
(b) Determineu qui és ⟨A⟩ si
(i) A és subgrup,
(ii) A = ∅,
(ii) A = {x} ⊂ R.
   
0 1 0 1
G.10. Trobeu tots els elements del subgrup de GL2 (R) generat pel subconjunt A = , .
−1 0 1 0

G.11. Demostreu que el grup alternat An és l’únic subgrup d’ı́ndex 2 de Sn .

I NDICACI Ó : Vegeu que un subgrup d’ı́ndex 2 no conté cap transposició.
G.12. Demostreu que els subconjunts següents generen Sn :
(a) les transposicions (i, j);
(b) les transposicions (1, i);
(c) les transposicions (i, i + 1);
(d) el cicle (1, 2, . . . , n) i la transposició (1, 2);
(e) el cicle (1, 2, . . . , n) i una transposició (i, i + 1).

G.13. Comproveu que, en general, un n-cicle i una transposició no tenen per què generar tot Sn i trobeu les
condicions en que això passa.
G.14. Demostreu que els 3-cicles (i, j, k) generen el grup alternat An i que, de fet, per a generar-lo n’hi ha
prou amb els 3-cicles del tipus (1, j, k), i fins i tot només amb els del tipus (1, 2, k).
G.15. Sigui G un grup tal que per a cada x ∈ G, x2 = e, on e és l’element neutre de G. Proveu que

(a) G és commutatiu.

(b) Siguin H un subgrup finit de G i x ∈ G \ H. Proveu que H ∪ xH és un subgrup de G tal que
|H ∪ xH| = 2|H|.
(c) Si G és finit, el seu ordre és una potència de 2.

G.16. L’exponent d’un grup és el menor n tal que an = 1 per tots els elements de G, o és ∞ si no hi ha cap
n aixı́. Comproveu que
(a) Tot grup finit té exponent finit, que divideix l’ordre del grup.
(b) Hi ha grups infinits amb exponent finit.
(c) Tot grup abelià finit té elements d’ordre igual al seu exponent.
G.17. Sigui (G, ·) un grup i H1 , H2 dos subgrups. Considerem el conjunt producte H1 ·H2 definit per H1 ·H2 =
{a · b | a ∈ H1 , b ∈ H2 }.
• Si (G, ·) és commutatiu, proveu que H1 ·H2 és un subgrup i, concretament, és el subgrup generat
per la unió de H1 i H2 , H1 ∪ H2 .
• Trobeu dos subgrups H1 , H2 del grup S3 tals que H1 · H2 no sigui subgrup.

G.18. Siguin G un grup i H un subgrup. Direm que H és un subgrup normal de G quan les dues relacions
d’equivalència ∼d i ∼e coincideixen. Proveu que són equivalents:
(i) H és un subgrp normal de G.
(ii) Per a tot a ∈ G, aH = Ha.
(iii) Per a tot a ∈ G i tot h ∈ H, aha−1 ∈ H.
G.19. Sigui (G, ·) un grup. Comproveu les següents propietats:
(a) Si G és commutatiu, tot subgrup de G és normal.
(b) Els subgrups impropis (diferents de {e} i de G) de G són normals.
(c) Si H és un subgrup normal i K és un subgrup, aleshores H · K és un subgrup de G.
(d) Si H i K són dos subgrups normals de G, aleshores H ∩ K i H · K són dos subgrups normals
de G.
G.20. Proveu que SL2 (R) és un subgrup normal de GL2 (R).

G.21. Trobeu tots els subgrups normals de S3 .

G.22. Sigui G un grup i H un subgrup. Considerem el conjunt quocient G/d˜. Proveu que si el cardinal de
G/d˜ és 2, aleshores H és un subgrup normal de G.

G.23. Sigui A un grup abelià finit. Demostreu que si l’ordre de A es divideix per un primer p, aleshores
existeixen elements a A d’ordre p.

G.24. Siguin H1 , H2 dos subgrups de G. Definim H1 H2 = {h1 · h2 |h1 ∈ H, h2 ∈ H2 }.

(a) Demostreu que H1 H2 és subgrup si i només si H1 H2 = H2 H1 .
(b) Demostreu que el cardinal de card(H1 H2 ) ≤ card(H1 ) · card(H2 )
(c) Demostreu que, si H1 · H2 no és subgrup, aleshores ni H1 ni H2 són normals.
   
0 −1 1 1
G.25. Dins de SL2 (Z), considerem les matrius S = ,T = , U = S · T . Sigui H1 el
1 0 0 1
subgrup de SL2 (Z) generat per S, sigui H2 el subgrup generat per S · T i sigui H3 el subgrup generat
per S i U .

(a) Calculeu el cardinal de H1 , el cardinal de H2 , i el cardinal de H3 .

(b) Deduı̈u utilitzant el problema anterior que ni H1 ni H2 són normals.
(c) Demostreu que SL2 (Z) = ⟨S, T ⟩ = ⟨S, U ⟩.
G.26. Sigui n ≥ 3. El grup diedral n-èssim és el grup de les isometries del pla que deixen fix in n-àgon
regular. Es denota D2n (o Dn ). Sigui r una rotació d’angle 2π/n al voltant del centre del polı́gon i s
una simetria respecte una recta que uneixi el centre del polı́gon amb un dels vèrtexos. Demostreu
que tot element de D2n s’escriu de manera única com un producte rx sy amb x ∈ Zn i y ∈ Z2 i calculeu
el resultat d’operar dos elements escrits d’aquesta manera.
G.27. Calculeu l’ordre de tots els elements del grup diedral D2n . Si n és un nombre primer, calculeu-ne els
subgrups i digueu quins són normals.
G.28. Sigui f : G1 → G2 un morfisme de grups. Comproveu les següents propietats:
(a) f (e1 ) = e2 , on e1 i e2 són l’element neutre de G1 i de G2 , respectivament.
(b) f (a−1 ) = (f (a))−1
(c) Si H1 és un subgrup de G1 , aleshores f (H1 ) és un subgrup de G2 .
(d) Si H2 és un subgrup de G2 , aleshores f −1 (H2 ) és un subgrup de G1 .
G.29. Siguin f : G1 → G2 i g : G2 → G3 dos morfismes de grups. Comproveu que la composició g ◦ f :
G1 → G3 és un morfisme de grups.

G.30. Siguin f : G1 → G2 un morfisme de grups. Siguin Nuc f = {x ∈ G1 | f (x) = e2 }, el nucli de f i

Imf = {y ∈ G2 | existeix x ∈ G1 , y = f (x)}, la imatge de f . Comproveu que
(a) Nuc f és un subgrup de G1 i Im f és un subgrup de G2 .
(b) f és injectiva si i només si Nuc f = {e1 }.
(c) f és exhaustiva si i només si Im f = G2 .
G.31. Sigui f : G → G′ un morfisme de grups. Comproveu que:
(a) Si H ′ és un subgrup normal de G′ , aleshores f −1 (H ′ ) és un subgrup normal de G.
(b) Nucf és un subgrup normal de G.
(c) Si H és un subgrup normal de G, aleshores f (H) és un subgrup normal de Imf .
G.32. Sigui n ≥ 3.
(a) Sigui H un grup amb dos generadors ρ i σ tals que compleixen ord(ρ) = n, ord(σ) = 2 i rs =
sr−1 . Proveu que
H = {1, ρ, . . . , ρn−1 , σ, ρσ, . . . , ρn−1 σ}
i que el cardinal de H és 2n. Deduı̈u que H és isomorf al grup diedral D2n .
(b) Sigui G un grup i a, b elements d’ordre 2 de G tals que ab té ordre finit n. Demostreu que el
subgrup H = ⟨a, b⟩ és isomorf al grup diedral D2n .
G.33. Demostreu que tot grup d’ordre 2p, amb p un primer senar, és isomorf a un dels dos grups Z2p o D2p .
G.34. Grups cı́clics. Demostreu que
(a) Els subconjunts nZ són tots els subgrups de Z.
(b) Tot grup cı́clic és isomorf a Z o a Zn per algun n > 0.
(c) Tot subgrup d’un grup cı́clic és cı́clic. Tot quocient d’un grup cı́clic és cı́clic.
(d) El grup Zn (i, per tant, tot grup cı́clic d’ordre n) té exactament un subgrup d’ordre d per cada
enter d | n.
(e) Zn × Zn ≃ Znm si, i només si mcd(n, m) = 1
(f) El grup Z té dos generadors, 1 i −1. El grup Zn té φ(n) generadors.
(g) El grup Aut(Z) és isomorf a Z2 i Aut(Zn ) és isomorf a Z∗n i
G.35. Sigui f : G1 → G2 un homomorphisme de grups. Sigui H un subgrup normal de G1 . Diem que
f factoritza a través de G1 /H si existeix un homomorfisme f∗ que faci commutatiu del diagrama
següent:

G1
f
/ G2
<
π
"" f∗

G1 /H

Demostreu que això passa si, i només si, H ⊆ ker f i que, en tal cas, f∗ queda determinat per
f∗ (aH) = f (a).
G.36. Els conjugats d’un element a ∈ G són els elements de la forma xax−1 , per x ∈ G. Els conjugats d’un
subgrup H són els conjunts de la forma xHx−1 , per x ∈ G.
(a) Demostreu que la conjugació defineix una relació d’equivalència entre els elements de G.
(b) Demostreu que si H és un subgrup de G, els seus conjugats també ho són.
(c) Demostreu que la conjugació defineix una relació d’equivalència en el conjunt de subgrups de
G.
G.37. Sigui G un grup. Fixat un x ∈ G, definim la conjugació per x com l’aplicació

γx : G → G
a 7→ xax−1

(a) Demostreu que γx és un automorfisme.

(b) Demostreu que l’aplicació

γ : G → Aut(G)
x 7→ γx

és un homomorfisme de grups.

(c) Demostreu que Inn(G) := {γx | x ∈ G} és un subgrup normal de Aut(g). Definim Out(G) =
Aut(G)/Inn(G).
G.38. Sigui G un grup.
(a) El centralitzador d’un element a ∈ G és el conjunt ZG (a) = {x ∈ G | xa = ax}. Demostreu que
ZG (a) és un subgrup de G.
(b) El centre de G és el conjunt Z(G) = {x ∈ G | xy = yx, per a tot y ∈ G. Demostreu que Z(G) és
un subgrup normal de G.
(c) Demostreu que G/Z(G) ≃ InnG.
(d) Demostreu que Z(G/G(Z) ) ̸= {[e]}, on e és l’element neutre de G.
G.39. Subgrup derivat. Siguin a i b elements d’un grup G. El commutador de a i b és l’element [a, b] =
aba−1 b−1 ; es diu aixı́ perquè ab = [a, b]ba.
El subgrup derivat G′ es defineix com el subgrup generat per tots els commutadors: G′ = ⟨[a, b] :
a, b ∈ G⟩. Demostreu que:
(a) G′ és un subgrup normal de G, amb quocient G/G′ abelià;
(b) tot homomorfisme G → A en un grup abelià A factoritza a través de G/G′ ;
 (c) G′ és el subgrup normal de G més petit amb quocient abelià.
′
G.40. Trobeu el subgrup derivat d’un grup diedral D2n . Quin grup és D2n /D2n ?
G.41. Dibuixeu el reticle de subgrups de Q8 .
Demostreu que

(a) El grup de quaternions Q8 té la propietat de ser hamiltonià, és a dir, no és abelià, però tots els
subgrups són normals.
(b) El centre de Q8 és el subgrup {1, −1}.
(c) El commutador de Q8 és {1, −1}.
(d) Q8 té cinc classes de conjugació, {1}, {−1}, {i, −i}, {j, −j}, {k, −k}.