TEMA 1. QUÈ ES AIXO DE LA FILOSOFIA?

1.QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?
La paraula filosofia prové del grec. PHILOS vol dir amor i SOPHIA
significa saviesa. La filosofia és amor a la saviesa.
El filòsof no sap res, però vol saber això vol dir que té curiositat, vol
fer-se preguntes, admiració i sorpresa davant la realitat natural i
humana.
La admiració és la distància crítica necessària per conèixer. Ser
crític és observar i analitzar les coses des de fora.
El filòsof ha de construir un camí, un mètode que vol dir en grec en
el camí, fer-se amb unes eines per pensar i seguir uns passos amb
rigor.

2.ELS TIPUS DE CONEIXEMENTS.

CONEIXEMENT COMÚ:
- Sentiments i opinions d’una societat.
- Es transmet per tradició
- Sovint es basa en perjudicis i apreciacions
- S’imposa com a varietat pel costum.
CONEIXEMENT MITIC I RELIGIOS:
- Explica fenòmens naturals i narracions imaginaries.
- Pensen que els déus habiten la realitat.
- Es relaciona l’esser humà i la natura com ser superior.
- Les normes i principis estan escrits i son inamovibles.
CONEIXEMENT CIENTIFIC:
- Basat en mètodes d’observació i raonament.
- Intenta ser objectiu, sense element afectius.
- Estableix lleis universals.
- Formula lleis per tal de fer prediccions
- Es pot comunicar, transmetre i aprendre.
La filosofia fa una aportació diferent, sense poder aprofundir en
temes que interessen molt a l’ésser humà. Potser, perduts al mig de
la natura, ens preguntaríem qui som, d’on venim i cap a on anem,
quin sentit té la nostra vida.
Com els antics filòsofs, tornaríem a dir: «Que curiós és el món!».
Aquestes són algunes de les preguntes que es fa la filosofia: Què és
l’ésser humà? Som realment lliures? Per què l’ésser humà crea art?
Podem conèixer la realitat? Com hem d’actuar? Com podem viure
junts?

FILOSOFIA:
- Es fa preguntes sobre totes les qüestions que tenen a veure
amb els humans.
- Les seves preguntes acaben per qüestionar-ho tot.
- Va inventar el coneixement racional i amb ella van néixer tots
els sabers, molts dels quals després s’han convertit en
ciències independents.
- Tot i que aborda qüestions que no es poden provar o verificar
com fa la ciència, sempre utilitza l’argumentació i el
raonament com a eines per pensar, contràriament a la religió.

3.LES BRANQUES DE LA FILOSOFIA

Les branques de l’arbre de la filosofia són:
- ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA: La pregunta sobre l’ésser humà
com a animal racional, social o de llenguatge i en aquesta es
troba algunes respostes.

- METAFISICA: Es tracta de reflexionar sobre la nostra capacitat

intel·lectual, i de la realitat, de déu, de l’ànima i altres
conceptes.

- ETICA: Ens preguntem per com hem d’actuar, què és la

llibertat o la felicitat i què és el bé.

- POLITICA: La reflexió sobre la vida, les formes de convivència,

el poder, l’Estat i la justícia és l’objecte d’estudi.

- ESTETICA: Investigar sobre la capacitat humana de crear

objectes artístics què és l’art i què és la bellesa.

- EPISTEMOLOGIA: Són les fonts del coneixement.

- LOGICA: Estudien les formes de l’argumentació i analitzem els

raonaments
4.LES CARACTERISTIQUES DE LA FILOSOFIA
- RACIONAL: el seu únic criteri la raó, no l’emoció, ni la tradició, ni la
fe.
- TEORICA: no pretén canviar el món sinó comprendre’l.
- VITAL: la vida ens obliga a pensar.
- UNIVERSAL: situació de sorprendre’ns i de fer-nos raonar.
- CRITICA: la filosofia és un instrument que ens serveix per
interrogar-nos sobre la realitat i sobre la coherència del que sabem
d’una manera sempre complexa i canviant.

5.L’ORIGEN DE LA FILOSOFIA
L’inici del pensament racional i filosòfic se situa en el pas del mite al
logos.
Es produeix a l’època del naixement de la polis (la ciutat) grega, el
pensament mític (mites) i explicava la realitat des d’una visió
divinitzada de la natura.
Els esdeveniments naturals eren descrits com una obra dels déus.
La polis, va ser on s’inicià la política. Els ciutadans es reunien a
l’àgora per dialogar i per qui havia de governar i qui exerceix el
poder: l’arkhón. És l’inici de la democràcia.

Els primers filòsofs van pensar que la natura no estava habitada per
déus, sinó que ella, tota sola, es desenvolupava de manera
autònoma, amb uns principis elementals i unes raons.
Els primers filòsofs comencen a pensar que la natura actua seguint
les seves pròpies raons i que els humans tenen també una raó
(logos).
És a dir, un ordre lògic.
5.1. ELS PRIMERS FILOSOFS
- TALES DE MILET: va considerar l’aigua com l’element
primordial del qual estan fets tots els éssers vius.
- ANAXIMANDRE: l’inici de tot en una barreja indeterminada
d’elements.
- ANAXIMENES: l’aire era encara més primordial i font
d’inspiració.
- PITAGORES: confiant en la raó molt més que no pas en els
sentits i pensant que els números són el principi de tot.
- HERACLIT i PARMENIDES: van preguntar-se per l’ordre
racional de la natura i la raó de totes les coses. Heràclit va dir
que tot és moviment i canvi mentre que Parmènides creia que
l’Ésser roman immòbil.

5.2. LA PREGUNTA SOBRE L’ESSER HUMA

Els sofistes canvien el seu centre d’interès, de la natura a l’ésser
humà, perquè és aquest qui construeix el coneixement en el
llenguatge.
Gòrgies no creia en res i Protàgores pensava que l’ésser humà és la
mesura de totes les coses.
Sòcrates va tornar a definir la veritat, que es troba a l’interior de
l’ànima, i pensant, mitjançant el diàleg, podem anar-la descobrint.