RACIONALITAT: manera de pensar

Dos tipus de racionalitat

1. Teòrica (creences)
2. Pràctica (accions)

Cal distingir:

- Creure: creure en x, es pensar que x es veritat

- Creure racionalment: creure en x, i la creença esta justificada
- Saber: creure en x, creença justificada i es veritat

Tipus de justificacions:

Derivada: es justifica basant-se en altres creences

No derivada: Es justifica amb ella mateixa

· Preposicions analítiques (un plat es un plat)

· Observacions personals (el que veig es veritat)
· Afirmacions ciència del meu temps (tot comença amb el bigbang)
· Afirmacions testimonis fiables (les noticies: a plogut a Murcia)

TAULA VERITAT
1. Disjunció (V) Indeterminación
2. Conjunció
(V) Contradicción
3. Condició ()
4. Bicondicio (=) Tautología

FAL·LÀCIES : Conjunt de paraules disposades a enganyar (quan algú l’utilitza: sofisma)

 AD HOMINEM: rebutja idea, rebutjant
 AD BACULUM: amenaça algú per tenir suport
 TU QUOQUE: defensar-se d’una critica acusant amb la mateixa crítica
 AD POPULUM: afirmar idees que sap que agradaran
 EX POPULO: ho dius perquè tothom pensa el mateix
 AD VERACUNDIAM: defensar una idea basant se de qui la defensa
 AD IGNORANTIAM: utilitza desconeixement per defensar el contrari
 FALSA GAUSA: falsa relació entre A i B, Nomes perquè A passa abans que B
 ARGUMEN CIRCULAR: Conclusions es defensen mútuament

PARADOXES: Enunciat que porta a dues conclusions mútuament contradictòries

Dos tipus de paradoxes

1. SEMÀNTIQUES: L’enunciat genera contradicció

Diu que tots menteixen, per tant ell esta mentint

2. FORMALS: L’estructura de l’enunciat genera contradicció

El Barber afaita als que no s’afaiten a si mateixos (qui afaita al Barber)

Tipus de veritat
 - Correspondència: correspon amb els fets
- Coherència: es coherent amb els altres
- Evidencia: es demostra sola
- Utilitat: funciona

REALITAT
· Materialistes · Espirituals

Aristòtil: monista

Per Aristòtil la realitat es troba en coses concretes i particulars del mon dels objectes físics

Plató: dualista

Plató creia en dos mons, el mon de les idees que era etern i perfecte i el mon dels objectes físics que percebem a traves
dels sentits