Tema 3: Dissolucions

CONTINGUT

1.- Definicions. Formes d’expressar la concentració.

2.- Concepte de dissolució ideal. Llei de Raoult.

3.- Propietats col.ligatives .

1 DEFINICIONS. FORMES D’EXPRESSAR
LA CONCENTRACIÓ.

Dissolució: mescla homogènia de dos o més substàncies.

Classificació de les dissolucions

• En funció de la fase:

Sòlida Líquida Gasosa

 • En funció del nombre de components:

* Binària
* Ternària
* Quaternària
…

COMPONENTS DE LA DISSOLUCIÓ:

Dissolvent: Component que està present en major

quantitat o que determina l’estat de la
matèria en el qual existeix una dissolució.

Soluts: La resta de components.

 Classificació de les dissolucions líquides

• En funció de l’estat del solut:

Solut sòlid Solut líquid Solut gasós
(sal en aigua) (alcohol en aigua) (CO2 en aigua)

• En funció de la naturalesa del solut:

Electrolítiques: solut es disocia en ions (ex. sal)

(condueixen l’electricitat)
No electrolítiques: solut no es disocia en ions (ex. sucre)
(no condueixen l’electricitat)

• Aquoses
En funció del dissolvent:
No aquoses
 La descripció d’una dissolució implica conèixer els seus
components i les seues quantitats relatives ® concentració.

Formes d’expressar la concentració

• Fracció molar (x)

• Representa el tant per u en mols d’i

ni
xi  • Adimensional
n Tot • 0 £ xi £ 1 ;  xi  1
i

• Molalitat (m)
ni • Unitats: mol×kg-1 (molal,m)
mi 
kg dissolvent • Avantatge: No varia amb T
• Molaritat (M)
• Unitats: mol×L-1 (molar,M)
ni
Mi  • Desavantatge: Varia amb T
L dissolució • Avantatge: Facilitat per a mesurar V

• Normalidad (M)
• Unitats: equiv×L-1 (normal,N)
equivalents (i) • Desavantatge: depèn de la reacció
Ni 
L dissolució • Ús no recomanat

Protons transferits en rcc. àcid-base

equivalents (i) = ni × valència Electrons transferits en rcc. redox

• Percentatge en pes (% p/p) Parts per milió (ppm)

massa solut massa solut

% pes  100 ppm  106
massa dissolució masa dissolució
2 CONCEPTE DE DISSOLUCIÓ IDEAL.
LLEI DE RAOULT.

Estudi dels gasos: Fàcil gràcies al model del gas ideal.

• Model senzill per tal de predir el seu comportament.
• Referent per a l’estudi de gasos reals.

1) Descripció fenomenològica: PV = nRT

2) Descripció molecular:
• Molècules puntuals (V negligible).
• No existeixen interaccions intermoleculars entre elles.

No podriem tindre un model semblant per a dissolucions?

¡ Sí !
 MODEL DE LA DISSOLUCIÓ IDEAL

1) Descripció molecular
Dissolució en la qual les molècules de les diferents espècies són tan
paregudes que les molècules d’un dels components poden substituir
a les de l’altre sense que es produïsca una variació de l’estructura
espacial de la dissolució ni de l’energia de les interaccions
intermoleculars presents en ella.

2) Descripció fenomenològica

Llei de Raoult Pi  x iL Pi* Pressió de vapor

del líquid i pur
Pressió parcial d’i en el vapor Fracció molar
en equilibri amb la dissolució d’i en la François Marie Raoult
dissolució líquida (1830-1901)
 3 PROPIETATS COL×LIGATIVES.

La formació d’una disolució té conseqüències sobre

una sèrie de propietats: propietats col·ligatives.

Propietats que depenen únicament de la quantitat (concentració)

de solut (mols o molècules de solut), pero no de la seua naturalesa
(de quin solut es tracta).

1. Disminució de la pressió de vapor

2. Augment de la temperatura d’ebullició
3. Descens de la temperatura de fusió/congelació
4. Pressió osmòtica

Estudiarem dissolucions diluïdes ideals (no electrolítiques)

formades per un dissolvent volàtil (1) i un solut no volàtil (2).
 3.1. Disminució de la pressió de vapor

Com que el solut és no volàtil, la pressió del vapor de la dissolució (P)

correspondrà a la pressió de vapor del dissolvent (P1).

P  P1  x1L P1* (ja que el dissolvent obeeix la llei de Raoult)

Com x1L  1  P  P1* La pressió de vapor de la dissolució

es menor que la del dissolvent pur.

Quant disminueix la pressió de vapor quan es forma la dissolució?

P  P1*  P1  P1*  x1L P1*  P1* (1  x1L )  P1* x L2

Aplicació: determinació de pesos moleculars.

 3.2. Ascens ebullioscòpic

Conseqüència de la
disminució de la pressió de vapor

la temperatura d’ebullició
de la dissolució es major
que la del dissolvente pur.

Quant? DTeb = Teb - Teb* = keb × m

Constant • Propietat del dissolvent (no depén del solut)

ebullioscòpica • Unitats: K×kg×mol-1

Aplicació: determinació de pesos moleculars Þ ebullioscòpia.

 3.3. Descens crioscòpic.
L’addició del solut
provoca un descens
del punt de fusió.

DTf = Tf* - Tf = kf × m

Constant • Propietat del dissolvent (no depén del solut)

crioscòpica • Unitats: K×kg×mol-1

kf > keb
El descens crioscòpic es més acusat que l’ascens ebullioscòpic
 3.4. Pressió osmòtica.

Membrana semipermeable:
Permet que xicotetes
molècules passen,
però les grans no.

Osmosi: Flux de dissolvent a través d’una membrana semipermeable

cap al si d’una dissolució més concentrada.

La pressió necessària per tal de detindre el flux: Pressió osmòtica (p)

p=cRT Equació de van’t Hoff

Importància en els éssers vius:
Parets celulars actuen com a membranes semipermeables: permeten el pas de
molècules xicotetes (aigua, nutrients) però no de grans (enzims, proteïnes, ...).
CURIOSITATS: Glòbuls rojos de la sang

Dissolució isotònica Dissolució hipotònica Dissoluc. hipertònica

(misma p que els (menor p) (major p)
fluids intracelulars (entra aigua i pot causar (ix aigua: crenació)
dels glòbuls) la ruptura: hemòlisi)

Sèrum fisiològic