2021

ORGANITZACIÓ DEL CONJUNT

CERÀMIC CALCOLÍTIC DE LOS
CASTILLEJOS

BLOC D’ESTUDI DELS PRODUCTES CERÀMICS

Xavi Guillem Palacios

1525799

Anàlisi dels artefacrtes

 Xavi Guillem Palacios

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ: ........................................................................................................... 2

2. SITUACIÓ..................................................................................................................... 3

3. ASPECTES A ESTUDIAR ............................................................................................. 4

4. HIPÒTESIS.................................................................................................................... 5

5. ESTRATÈGIES DE RECERCA ...................................................................................... 6

6.CONCLUSIONS ............................................................................................................ 8

BIBLIOGRAFIA ................................................................................................................ 9

1
 Xavi Guillem Palacios

1. INTRODUCCIÓ:

El conjunt ceràmic a organitzar, estudiar i conèixer des d’una perspectiva

arqueomètrica pertany al jaciment arqueològic de “Los Castillejos de Las Peñas”

situat a Montefrío, Granada, i és vinculada a contextos cronològics del Coure

Recent (2600-2000 cal a.C.). S’han elaborat nombrosos estudis sobre la ceràmica

d’aquest jaciment però especialment centrats en l’ocupació de períodes Neolítics,

pel que fa al context Calcolític ha sigut molt menys treballat. El projecte d’estudi

de la Laura Vico Triguero, plasmat a l’article «La cerámica del cobre reciente de los

Castillejos (Montefrío, Granada): Estudio tipológico y decorativo», no només ha

avançat la cerca i el coneixement sobre la ceràmica en aquest context sinó que ha

demostrat un cop més que a partir de l’aplicació de la estadística i la quantitativa

es poden deduir informacions amb bases empíriques sobre les peces que d’altre

forma seria impossible. I per tant és un exemple pràctic de la utilitat de tornar a

estudiar conjunts ja excavats, en períodes on la disciplina no disposava de cap

mena de sistematizació més enllà de la intuïció i interpretació, fent ús de les noves

àrees de recerca que està creant l’arqueometria.

Per tant el que es busca en aquest treball és proposar noves vies d’estudi

aplicables a aquest conjunt per tal d’extreure més informació i aprofundir en la

dinàmica d’aquest grup en aquest marc cronològic, sent conscients sempre dels

límits i seguint sempre un criteri lògic. Comentant l’enfoc tipològic i decoratiu en

el que s’ha centrat la Laura Vico Triguero i complementant les seves aportacions

amb els nous aspectes que considero importants estudiar en un conjunt ceràmic
d’aquestes característiques.

2
 Xavi Guillem Palacios

2. SITUACIÓ

Abans de res considero important comentar breument la situació del jaciment,

diferents parts que el formen i el paisatge que l’envolta per tenir un bon

coneixement del context, saber d’on prové el conjunt ceràmic que volem estudiar

i per tant tenir sempre present quina mostra del jaciment és. Ja que qualsevol

resta o conjunt material descontextualitzat del seu marc temporal-espacial resulta

poc útil des d’una perspectiva arqueològica.

El jaciment es situa al paisatge conegut com “Peñas de los Gitanos” pertanyent

al municipi de Montefrío, Granada. Es tracta d’un espai muntanyós caracteritzat

per haver sigut l’hàbitat de diverses poblacions des de la prehistòria, ja que

presenta una favorable situació geogràfica, amb òptimes condicions

agropecuàries a les proximitats a causa del torrent que circula per la zona, i una

bona visibilitat territorial ( Montufo et al. 2011; Cámara et al. 2016). Per tant en

aquest paratge s’han documentat diferents espais, coves, hàbitats temporals,

necròpolis, tombes megalítiques, què evidencien que estem davant d’un nucli

amb una important activitat social durant la .

El jaciment de Los

Castillejos de las Peñas

presenta dues parts

diferenciades, una zona

d’hàbitat en forma de poblat

a la part més alta del conjunt

amb un ampli control visual

del territori, i una zona de
necròpolis molt més extensa
1 km
Fig. 1: Vista aèria del jaciment de Los Castillejos FONT: La cerámica del
cobre reciente de los Castillejos (Montefrío, Granada): Estudio tipológico y
decorativo

situada a una altura inferior.

3
 Xavi Guillem Palacios

El conjunt ceràmic es format per un total de 222 peces i pertany a les campanyes

d’excavació realitzades durant els anys 1991-1994 a la zona del poblat, daten del

Coure Recent (2600-2000 cal a.C.)

Per tant s’ha de tenir en compte que el conjunt ceràmic a estudiar és una petita

mostra, no només de la zona del poblat, sinó també d’un espai molt més ampli i

complex que va ser ocupat de manera continuada des del Neolític mitjà fins a

l’Edat mitjana.

3. ASPECTES A ESTUDIAR

La ceràmica és un element produït i consumit, per tant l’estudi d’aquest tipus de

restes ens permeten apropar-nos als diversos processos de treball, que formen un

paper vital en la vida d’aquests grups. Els avenços en l’arqueometria i les

contínues aportacions han creat diferents punts de vista que poden ser aplicats

de manera sistemàtica i que permeten generar informació objectiva i empírica.

En aquest apartat s’esmentarà de manera breu els aspectes que considero

convenient estudiar del conjunt des d’un punt de vista arqueomètric, que

generaran les hipòtesis i seran desenvolupades en el punt estratègies de recerca.

L’aspecte principal que s’acostuma a estudiar de les ceràmiques, i què

personalment considero importantíssim i previ a qualsevol altre, és fer una

diferenciació tipològica. En aquest cas com ha demostrat la Laura Vico Triguero,

és possible l’aplicació de mètodes quantitatius que permeten visualitzar el

conjunt des de noves perspectives i per tant extreure noves informacions. Per

altra banda suposa un biaix del conjunt important ja que només permet la

classificació de les peces que presenten un millor estat de conservació, «... de les

222 peces, només 60 permetien la reconstrucció de la seva forma, per la

conservació de bona part del fragment.» (Vico 2016).

4
 Xavi Guillem Palacios

Seguit de l’estudi tipològic l’aspecte següent a estudiar, també present a l’article,

seria determinar en la mesura que sigui possible la funcionalitat de cada tipus, ja

que l’existència de diferents formes ceràmiques generalment indiquen una

diferent funcionalitat. Aprofundint també en tot el que engloba el procés de

producció, el tipus de modelat, els tipus d’acabats, les diferents maneres de fer

ceràmica que es documenten al conjunt.

Per altra banda, considero indispensable l’estudi de la composició de les pastes

per entendre millor el procés de producció de les peces ceràmiques. Conèixer les

diferents argiles i desgreixants o afegits que s’han utilitzat, la seva procedència i

observar si hi ha diferència en les pastes depenent de la morfologia.

4. HIPÒTESIS

La primera hipòtesis a resoldre seria entendre com i perquè s’ha elaborat una

peça amb aquesta morfologia i aquestes característiques. Quins objectius o

finalitats van impulsar a la comunitat l’elaboració d’una determinada peça,

aplicant la feina de Laura Vico Triguero i intentant emprar estratègies noves que

incloguin tot el conjunt ceràmic.

Aniria seguit de la estimació del grau d’especialització que presenta el conjunt

ceràmic a estudiar, determinar si hi ha una selecció i aprovisionament de la

matèria primera diferent depenent del producte ceràmic o objecte, el que podria

suscitar un criteri de selecció de pastes segons el tipus de peça que es vol fer. Per

altra banda també podria donar informació sobre si les peces es tracten de

produccions locals o importacions. Observar també si les pastes resulten iguals o

varien entorn a la funcionalitat i forma de les peces.

5
 Xavi Guillem Palacios

Per últim intentar reconstruir els processos i tècniques de manufactura del

producte, documentar les tècniques de modelat per entendre les “formes de fer”

ceràmica que coneixien en aquest context temporal-espacial.

5. ESTRATÈGIES DE RECERCA

Les estratègies de recerca que s’empraran són diverses i basades majoritàriament

en la arqueometria, es tracta d’una primera proposta organitzada mirant de

seguir un criteri lògic i anar estudiant el conjunt per parts, fent primer una bona

distinció de formes i grups tipològics de cara a tenir en compte als següents

aspectes a estudiar. Per tant en tot moment s’aniran complementant diferents

tècniques per a poder extreure la major informació possible sobre el conjunt.

Es començarà determinant les diferents morfologies, feina que en aquest cas ha

estat elaborada per la Laura Vico a partir de la presa de mesures de diferents

parts dels productes ceràmics per identificar patrons proporcionals que es

repeteixen. A partir de programes estadístics es pot plasmar aquesta informació

a un gràfic de dispersió de punts, on cada punt és una peça, i cada peça estarà

dispersa tenint en compte les seves proporcions. Per tant quan més a prop es

trobin dos punts més similitud morfològica presenten.

L’autora de l’article a partir d’aquesta primera divisió fa una explicació de les

diferents tipologies diferenciades atorgant una funcionalitat a aquestes peces,

basant-se en la forma normalment vinculada a unes funcions. En el meu cas

també aplicaria aquest mètode per fer una primera interpretació, ja que resulta el

més fàcil i ràpid, però la contrastaria amb un estudi de les traces d’ús. En aquest

procediment hi hauria una especial atenció a la porció del conjunt que ha pogut

ser agrupada en tipologies, però de cap manera s’estudiarà únicament aquestes

peces sinó que es treballarà amb tot el conjunt apte per aquest procediment. Per

altra banda en les peces que poden aportar una informació extra, com recipients

de forma tancada, recipients petits, o vinculats a un context poc comú, seria

6
 Xavi Guillem Palacios

interesant l’elaboració d’un anàlisi de microrestes per acabar de precisar quines

substàncies podien contenir.

Simultàniament a l’anàlisi de traces d’ús es pot executar, també sobre tot el

conjunt ceràmic, un anàlisi tarceològic del procés de modelat, per entendre el

grau de coneixement de tècniques de producció d’aquesta comunitat.

S’analitzarà sempre que es pugui les marques que ha deixat el ceramista però

també la forma de fracturació, sobretot en les ceràmiques menys completes per a

tenir en compte tot el conjunt.

Es continuarà amb un anàlisi de les pastes a nivell macroscòpic per tal d’observar

en quin grau varia la composició de la peces, i comprovar mitjançant tests

estadístics si aquesta varietat s’expressa només en peces diferents i per tant es pot

associar a la morfologia, el que indicaria un grau d’especialització. Continuant

per aquesta via es recollirà tota la informació geològica disponible de la zona per

tal de localitzar possibles aprovisionaments de la matèria primera, i

posteriorment sobre el terreny es recolliran mostres d’aquestes terres. Del conjunt

ceràmic s’agafaran dues mostres de cada grup tipològic i s’afegiran també

mostres de les peces que presentin pastes amb diferent composició per tal de

representar el conjunt el més fidel possible. D’aquesta manera es podrà deduir

quins són els llocs d’explotació de la matèria primera, si n’hi ha una selecció

prèvia vinculada amb la peça que es vol realitzar i quins percentatges del conjunt

mostrejat són peces locals i importades.

Les ceràmiques decorades seran incloses en tots aquests anàlisis llevat de l’últim

que suposaria una destrucció d’aquestes peces. S’estudiaran els motius i els

elements, i a partir de l’experimentació s’intentarà deduir els estris que s’han

emprat en la producció i si els acabats presenten alguna funcionalitat. A partir de

l’experimentació també s’estudiaran els altres objectes documentats elaborats

amb argila.

7
 Xavi Guillem Palacios

Cal incidir que a mesura que es vagi avançant en els anàlisis, depenent dels

resultats obtinguts es treballaran més unes vies que altres. De totes formes, com

s’ha comentat durant tot el treball, els resultats sempre s’aniran complementant

i associant entre ells, fent de cada anàlisi una aportació més a la totalitat de

l’estudi.

6.CONCLUSIONS

L’aplicació de l’arqueometria resulta de gran utilitat en qualsevol àmbit que

engloba l’arqueologia, ja que és un pas més en la sistematització de la disciplina.

De totes formes tampoc crec que s’hagi de fer ús exclusiu d’aquestes tècniques i

per tant resulta molt més pràctic que en combinació amb altres tècniques més

clàssiques.

També cal tenir sempre present quina és la mostra estudiada de cara a les

conclusions i en cap cas tractar aquests procediments com a exactes i infal·libles.

És evident que totes aquestes tècniques permeten un estudi més profund sobre

les peces però també presenten uns límits que s’han de tenir sempre presents.

8
 Xavi Guillem Palacios

BIBLIOGRAFIA

-CÁMARA SERRANO, J.A., AFONSO MARRERO, J.A. y MOLINA GONZÁLEZ, F

(2016): La ocupación de Las Peñas de los Gitanos (Montefrío, Granada) desde el neolítico

al mundo romano asentamiento y ritual funerario, Ministerio de Cultura y

Ayuntamiento de Montefrío.

-MONTUFO MARTÍN, A. M., AFONSO MARRENO, J.A., CÁMARA SERRANO, J.A.,

MOLINA GONZÁLEZ, F., SPANEDDA, L. (2011): “Relaciones visuales entre los

yacimientos arqueológicos prehistóricos de las Peñas de los Gitanos (Montefrío,

Granada). Estrategias de ocultación, control del espacio productivo y límites.”,

Antiquitas 23, pp. 73-85.

- VICO TRIGUERO, L. (2016). La cerámica del cobre reciente de los Castillejos

(Montefrío, Granada): Estudio tipológico y decorativo. Arqueología Y

Territorio, 13, pp. 1-14.