“No n’hi ha prou amb dur l’arbitrarietat als jardins: cal fer-la escalar les muntanyes.

-
La muntanya, tal com la fatalitat la deixa, pot ser un instrument de mal: de vegades,
per sa excessiva pendent, llisquen allaus terribles que, com la de Barèges en
l’hivern passat, fan obra crudel de devastació. Així deu l’Art reprendre-la, la
muntanya, i arbitrar-la en arquitectura.
Sé que això que escric, me valdrà la condemnació d’alguns paisans nostres, per als
qui tocar les muntanyes és com profanar l’arca santa de sa religió… -És verament
curiós veure el caràcter de superstició que ha pres aquí, viciada per la literatura,
l’afició a les muntanyes. Aquesta afició a les muntanyes té la responsabilitat d’una
llarga i pèssima part de la nostra literatura. No fos per altra cosa, i caldria arranjar-
les, per a veure si, un cop a punt artístic, sabien inspirar millor versos que deixades
al natural.
Però hi ha ademés, per a fer-ho, un interès especial d’humanitat. Ja hem dit com
una muntanya pot resultar un maligne instrument, causant de tantes malventures
que ja els homes senten la necessitat de combatre amb ell; i de tanta
transcendència és judicat aquest combat, que un Congrés va a celebrar-se a
Burdeus (…) per a tractar de l’arranjament de les muntanyes (…)
Bella obra. Simple continuació d’una de les més commovedores que ha fet l’home
sobre la terra: omplir les muntanyes de camins. -Així les muntanyes -amb camins i
amb arquitectura contra les allaus- seran un dels conforts més solemnes de
l’energia humana que ja les haurà definitivament esclavitzat”.
1. Aquesta glossa ens pot permetre generalitzar i arribar a entendre el tipus de món
que volien els noucentistes. Com seria aquest món?
2. Ors critica negativament un tipus de literatura que havia començat pocs anys
abans:
3. S’està referint a obres escrites per autors modernistes o noucentistes? Com se
solia anomenar la tendència literària al·ludida?
4. La literatura esmentada presentava una natura salvatge, agresta o una natura
dominada i a la mesura de l’home? Per què no era del gust de la majoria de
noucentistes?
Què significa la ciutat per als noucentistes?
Ens detindrem ara breument en el marc operacional immediat del projecte de govern
noucentista: la ciutat.
La burgesia catalana posava un èmfasi especial en el model urbà, en part perquè
era el seu medi “natural”, en part per contrarestar l’enorme influència que exercia
encara, en tots els àmbits de la societat catalana -ideològic, literari, productiu-, el
món rural. No es tractava, però, de negligir el camp, sinó d’assentar la prioritat de la
Catalunya ciutadana sobre la Catalunya agrària, és a dir, d’urbanitzar el camp des
del punt de vista ideològic, fent prevaler els valors ciutadans. En paraules de l’època
es podria dir: reduir la natura a artifici.
La ciutat apareixia també als ulls dels noucentistes com a bressol de l’anomenada
Civilitat, que consistia en un conjunt de pautes de comportament individual i
col·lectives, fruit de la confluència harmònica de cultura i civilització, l’observança de
les quals neutralitzés la conflictivitat social existent i, en darrer terme, assegurés
l’hegemonia de la burgesia.
1. Quin paper juga la ciutat per als noucentistes?
2. Què és la Civilitat per als noucentistes?
3. En què es diferencien amb els modernistes en este aspecte?

Llig el text i explica amb les teues paraules que és el Glossari.

“El Glossari, altrament, es constitueix alhora en continent i en resultat d’un nou
gènere: la glosa.
Què és una glosa? Podríem definir-la en principi com un assaig breu, d’extensió
gairebé mai no superior a una pàgina, on amb un estil llampant que cerca la
persuasió, i a partir de símils i d’avinenteses vàries que depara l’actualitat nacional i
estrangera, s’emeten judicis valoratius o s’invita a la reflexió sobre tot de temes i de
circumstàncies d’ordre divers, concernents tant a individualitats destacables per una
o altra raó, com sobretot a qüestions rellevants en un o altre sentit de la vida
col·lectiva.”
(Josep Murgades)
1. Analitza el següent poema responent a les preguntes proposades:
b) Explica quin tret del noucentisme està relacionat amb les paraules en negreta.
c) Explica que signifiquen les metàfores que estan subratllades.
d) De què parla l’autor als últims 4 versos?
A HORA FOSCANT
És tard, els camins ja no em tempten.-
I us sé, del verger dins el clos,
caiguts, trepitjats en la boira,
oh dies, oh fulles, oh flors!

Mes passes es tornen furtives

com d'un indecís estranger.
Sospiren espectres de dàlies
enmig del foscam ploraner.

Al lluny neda un so de campanes

que uneix els vivents als caiguts.
S'escampa la nit invencible,
mar d'illes que són solituds.

I em criden el llum a la taula

i algun voleiant pensament,
la vella cadira malmesa
i un full de paper malcontent.

Súnion!,
Carles Riba
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

a) Quina mètrica presenta el poema? Per què creus que Carner ho fa amb aquesta
mètrica concreta?