Núm.

22 JULIOL 2003

ÀREA CENTRAL
D’ANÀLISI CRIMINAL
“CRIM ORGANITZAT”

ENTREVISTA:
AMADEU RECASENS
Director de l’Escola de
Policia Catalunya
EDITORIAL 3 Després de nou mesos d’intensa formació a
l’Escola de Policia de Catalunya, els com-
FINESTRA OBERTA 4 panys i companyes de la setzena promoció ja
treballen entre nosaltres. A tots ells la nostra
L’ENTREVISTA 8 felicitació per haver superat el curs bàsic i el
Amadeu Recasens desig que el seu futur professional sigui el
màxim de satisfactori possible.
DIARI DE LES REGIONS 10 Aquests més de mil mossos podran ajudar a
reforçar els serveis que queden més minvats
L’ARTICLE 15 d’efectius a l’estiu i podran contribuir també,
de cara a la tardor, a formar part d’alguna de
les noves ABP que entraran en funcionament.
MOSSOS 18 L’Hospitalet de Llobregat, Premià de Mar i
Santa Coloma de Gramenet, ciutats molt
AVUI PARLEM AMB... 21 importants que seran referent fins al 2004,
quan ja s’assumirà parcialment la seguretat
MEMÒRIA 24 ciutadana a la ciutat de Barcelona. En aquest
sentit, la feina feta a ciutats de l’Àrea
LEGISLACIÓ 26 Metropòlitana com Mataró, Sant Adrià o
Badalona, serà el millor aval per als nous rep-
tes que cal assumir.
LA SALUT 28 Un dels esdeveniments rellevants de l’estiu
serà la celebració dels Jocs Mundials de
L’ASSAIG 29 Policies i Bombers, que tindran lloc entre el 27
de juliol i el 3 d’agost al nostre país. Per això,
AGENDA 32 donat que en som els amfitrions, us encorat-
gem a participar-hi com a públic o des del
voluntariat. És una fita important i entre tots
hem d’aconseguir que siguin un èxit. I per a
aquells mossos i mosses que hi participaran
directament, tot el nostre suport i ànim perquè
assoleixin uns resultats òptims i que, en tot
cas, passin uns dies d’esport i companyonia.
Les operacions sortida i tornada de les vacan-
ces seran, com des de fa dos anys, un dels
punts destacables de l’estiu pel que fa al tràn-
sit. És important fer valer l’experiència acu-
mulada i desitjar que aquest període sigui
tranquil i l’accidentalitat i la sinistralitat
decreixin en la mesura del possible.
Les primeres setmanes del període estival
han començat amb una bona xafogor i clima
CONSELL EDITORIAL: calorós que, sumats a l’hivern i primavera
Assessorament lingüístic:
President: Rosa Ruiz, Anna Morales
plujosos, fan aquella equació tan temuda que
Xavier Martorell sol comportar risc potencial d’incendi. Com
Fotografia:
Vocals: Esther Laudo cada any, tant bombers com mossos hem
Assumpta Hernández, Àlex Bas,
Carles Sánchez, Joan Unió, Imprimeix:
d’estar preparats per reaccionar amb la pro-
Carles Fernández Gràfiques APR fessionalitat de sempre en el supòsit que
Cap de Redacció: Dipòsit legal: sigui un estiu complicat en aquest sentit.
Pere Jané B-15157-98
I en darrer terme, el nostre desig que les
Redacció: ISNN:
Àrea de l’Oficina del Portaveu 1138-8145 vacances després d’un any d’intensa feina
siguin el màxim de profitoses per a tothom.
Àrea Central
d’Anàlisi
Criminal
Muntant un trencaclosques sobre
el crim organitzat
Qui té la informació té el poder, diuen. Però no n’hi ha prou a tenir-la. Perquè
sigui eficaç, cal concentrar-la i ordenar-la racionalment per poder-la tractar,
vincular i interpretar, perquè allò que, en un principi, no és més que una
compilació de dades disperses i inconnexes, acabi configurant un teixit
d’informació interrelacionada que reveli la imatge oculta d’una estructura
criminal.
Les dades de què va disposant el cos sobre el delicte a Catalunya són, doncs,
les peces d’un complex trencaclosques per muntar i, amb cada fitxa que
s’encaixa, creix el coneixement sobre el crim organitzat que és necessari per a
la seva persecució. Amb aquest objectiu va néixer, ara fa un any i mig, l’Àrea
Central d’Anàlisi Criminal (ACAC).

Amb el Decret 19/2002, de 22 de gener, de reestruc- A LA RECERCA D’UN MODEL D’ANÀLISI

turació parcial de la Direcció General de Seguretat
Ciutadana, i vinculat a la Comissaria General
d’Investigació Criminal a través de la Divisió
d’Investigació Criminal, emergeix aquest nou servei
amb la lògica de la necessitat d’un centre d’anàlisi de
la informació delinqüencial que descobreixi la identi-
tat, implantació i activitat de les organitzacions crimi-
nals que operen a Catalunya.
Per fer-ho, l’inspector Emili Martínez, el cap iniciador
d’aquesta nova Àrea, s’enfrontava amb la dificultat
d’engegar un projecte sobre el qual no hi havia cap
model consolidat a cap cos policial del món per prendre
com a referent. Noruega, però, un dels països més
avançats en aquest camp, juntament amb Bèlgica i els
Estats Units, han estat alguns dels paradigmes en què
fixar-se. També, el que fins fa poc s’havia denominat
GATI (Grup d’Anàlisi i Tractament de la Informació) del
CNP i la lectura de no pocs textos publicats sobre el
tema per Europol i Interpol han resultat força útils per a
la construcció d’un patró de tractament de dades espe-
cífic per a l’ACAC.
PROPI
Si més no, sense un sistema d’anàlisi clar a imitar, i amb
el compromís de dissenyar-ne un de propi operativament
eficaç per al cos, el plantejament de partida oferia la dis-
juntiva de triar entre dues filosofies de treball. Per una
banda, la que inclou el mètode d’anàlisi clàssic, basat en
la separació de funcions entre l’analista estratègic –pre-
dictiu i observador a llarg termini dels moviments i com-
portaments d’una organització criminal- i l’analista
operatiu –resolutiu d’un cas d’investigació concret, la
complexitat del qual requereix un examen exhaustiu, que
identifiqui possibles autors i relacioni esdeveniments i
persones per a l’esclariment dels fets-.
En contrapartida, la tendència actual, i en darrera instàn-
cia l’adoptada per l’ACAC, és l’aposta per la polivalència
de l’especialista, és a dir, concentrar en un mateix analis-
ta les funcions estratègiques i operatives alhora. Es tracta
de crear la figura d’un expert, altament qualificat i espe-
cialitzat en un camp concret del crim organitzat, que sigui
el responsable de cercar, recollir i acumular totes les

mossos
Amb la base de dades i Base, que permet recerques tant simples com complexes, i l’Analyst’s Notebook,
que identifica les rutes de connexió entre entitats, l’especialista pot elaborar diferents tipologies d’esque-
mes depenent del que pretengui trobar (gràfics de relacions interpersonals, entre persones físiques i jurídi-
ques, entre comptes bancaris, entre telèfons, entre vehicles, persones i entitats...). Pràcticament no hi ha
límit en la complicació de la recerca.

dades relatives que arriben al cos, tació d’interès per a la Divisió

per a la seva observació.
Aquesta exclusivitat de dedicació a
l’estudi d’un camp específic de la
delinqüència organitzada confereix a
l’analista un grau de coneixement tan
elevat sobre la seva parcel·la de tre-
ball que el capacita, tant per donar
resposta operativa als enrevessats
casos d’investigació que siguin ele-
vats a l’ACAC, com per elaborar infor-
mes estratègics periòdics sobre les
tendències i evolucions de grups
delictius estructurats.
Això implica el control dels canals
d’informació tant interns (aplicatius
informàtics del cos: NIP i aplicatiu
d’investigació) com externs (Internet,
Europol, Interpol, etc.), per a l’alimen-
tació d’uns arxius de treball que en
permetin l’avaluació per a l’emissió
d’informes, tant estratègics com ope-
ratius, de suport a la investigació de
la delinqüència organitzada. Aquesta
funció, la desenvolupa una de les tres
unitats que componen l’ACAC: la
d’Investigació Criminal que, per la
L’objectiu és seva naturalesa, no té cabuda en cap
disposar d’una font altre arxiu o base de dades de l’orga-
nització (NIP, BDCO, Intranet...).
d’intel·ligència que En aquest sentit, es va valorar la
doni suport a les necessitat de dominar tota una sèrie
investigacions de documents escrits, sonors i grà-
fics (fotografies, cintes de vídeo,
del crim organitzat presentacions...), patrimoni del cos,
del cos l’explotació dels quals es perdia
davant la dispersió i la carència d’un
centre de control que en sistematitzés
la recollida per al tractament posterior.
Unitat de Recerca d’Informació, un Amb aquest objectiu es va crear la
servei de suport a les dues unitats Unitat de Recerca d’Informació.
d’anàlisi que integren l’Àrea. Aquesta Unitat es troba actual-
ment desenvolupant el que ja es
coneix com a CDOC (Centre de
EL CDOC I LA UNITAT DE Documentació), un arxiu informa-
RECERCA D’INFORMACIÓ titzat de darrera generació que
permet l’emmagatzematge i l’ac-
Un dels nous serveis que incorpora cessibilitat sistemàtics a qualsevol
l’ACAC al cos, a banda de la funció document digitalitzable que pugui
analítica, és la d’arxiu i gestió racio- resultar útil. D’aquesta manera,
nalitzada de tota aquella documen- s’implanten unes directrius docu-

finestra oberta
mentals que imposen el suport
digital de la documentació per
sobre del suport material tangi-
ble, que haurà de facilitar la loca-
lització i recuperació ràpida
d’aquest arxius, amb la pretensió
d’evitar el tractament manual, la
duplicitat de tasques i la pèrdua de
documents.
En aquest sentit, la Unitat de
Recerca d’Informació fa en exclusi-
va la gestió i introducció de docu-
ments al CDOC i, per fer-ho,
treballa amb un aplicatiu de base
de dades específic, anomenat
DB/Textworks. En aquest progra-
ma, amb capacitat per a dos bilions
de registres i 250 camps de dades
que permeten les més elaborades
recerques imaginables, són intro-
duïdes les informacions procedents
de la mateixa Divisió d’Investigació
Criminal, de la Divisió d’Informació i
de l’Àrea Central de Coordinació i
Enllaç, per ser aquests serveis els
que recluten les fonts informatives,
pròpies i alienes del cos, que més
poden interessar en la investigació
de les bandes organitzades.
Però el disseny d’aquesta xarxa
exclusiva de base de dades obeeix,
també, a una exigència de segure-
tat, pel tipus d’informació que recull.
És així que el CDOC contindrà docu-
ments classificats com a confiden-
cials, secrets, reservats, restringits o
bé oberts a tothom, l’accés als quals
estarà condicionat al perfil de l’usua-
ri i de l’arxiu a consultar.
Per altra banda, correspon també a
la Unitat de Recerca d’Informació de
l’ACAC la instauració de protocols de
tècniques d’anàlisi estàndards, ja
que assumeix la direcció institucional
d’una metodologia de treball comuna
per a tots els analistes que en un
futur hi pugui haver territorialment.
LES UNITATS D’ANÀLISI DE
L’ACAC
Disposant doncs, des de la matei-
xa Àrea, d’un centre de racionalit-
zació de les fonts d’informació on
buscar suport per a les funcions
analítiques, l’ACAC s’estructura en
dues unitats d’anàlisi diferenciades.
D’una banda, la Unitat d’Anàlisi
d’Activitats Criminals, a la qual
correspon l’estudi de les principals
especialitats delictives detectades,
fins ara, en les bandes organitza-
des que operen a Catalunya. Si bé
actualment aquesta unitat només
treballa en temes d’immigració
il·legal i tràfic de mà d’obra, el pro-
jecte futur inclourà altres tipus de
mossos
modus operandi criminal com són
la pornografia infantil, el tràfic de
vehicles, el tràfic d’armes, el tràfic
d’estupefaents, el tràfic d’obres
d’art, la prostitució i l’engreix il·legal
de bestiar.
D’altra banda, la Unitat d’Anàlisi
d’Organitzacions Criminals crea sis
camps de treball en funció de la pro-
cedència geogràfica de la banda cri-
minal. D’aquesta manera, en el
nostre territori s’ha tingut constàn-
cia, fins al moment, de la presència
de màfies d’origen italià, exsoviètic,
asiàtic, kosovar, romanès i nord-
africà. Aquesta unitat estudiarà la
història de la banda, la composició i
el nombre de membres, les jerar-
quies internes, el possible lligam
amb altres grups, el radi d’acció, el
potencial econòmic i els seus punts
vulnerables.
Aquests anomenats fitxers de tre-
ball estan subjectes a adequa-
cions oportunes d’acord amb els
canvis que es puguin descobrir
en les organitzacions delictives a
Catalunya -bé perquè se’n desta-
pin de noves, bé perquè variïn les
estratègies-. El manteniment de
cada fitxer de treball és responsa-
bilitat d’un equip d’aquells especia-
listes polivalents, format per dos
analistes i un cap supervisor.
És en aquest sentit que es creu
necessari el reconeixement d’a-
questa nova figura emergent en la
nostra organització policial, com un
expert col·laborador en l’anàlisi de
fets relacionats amb possibles ban-
des criminals, a la qual els grups
operatius d’investigació poden
recórrer per a la resolució d’un cas
d’aquesta naturalesa.
Així, una unitat d’investigació, davant
d’un succés en què intervé un
important nombre de persones o
altres entitats, la vinculació entre les
quals és confusa, amb ubicacions
geogràfiques divergents i/o amb fets
aparentment incongruents o contra-
dictoris, ha de tenir en l’ACAC el
comodí que ha de respondre, amb
els mitjans d’anàlisi que té al seu
abast, amb un informe pericial que
plantegi la hipòtesi més probable
que dilucida la incògnita primera.
L’IBASE I L’ANALYST
NOTEBOOK, EL SUPORT
INFORMÀTIC DE
L’ANALISTA
A banda de la formació i preparació
específica dels analistes que han de
compondre l’Àrea, l’experimentació
dels quals és clau en la interpretació
de les dades a tractar, val a dir que
l’adopció d’aplicatius informàtics
adequats a les necessitats d’explota-
ció de la informació delinqüencial
agiliten en gran mesura la tasca d’a-
quests professionals.
És molta la informació de què dis-
posa el cos. Constantment, i des de
qualsevol servei territorial o central,
s’estan abocant milers i milers de
dades que per separat no diuen
gaire, però que, si les obliguem a
interactuar mitjançant el suport
informàtic adequat, poden asso-
ciar-se per dibuixar una informació
addicional de la qual no érem cons-
cients. És així com treballen l’iBase
i l’Analyst Notebook, dos potents
programaris aplicats a l’anàlisi del
crim organitzat, amb l’ús dels quals
el cos de Mossos d’Esquadra és
pioner a l’Estat espanyol.
L’iBase és un sofisticat processador
de base de dades que permet fer tot
tipus de recerques, ja siguin simples
(d’un sol tipus d’entitat –persones,
vehicles, empreses, diligències, telè-
fons, adreces...) o complexes (relació
entre diferents entitats o aplicació de
diversos atributs de l’entitat –per
exemple, són atributs de l’entitat “per-
sona”, l’alçada, la complexió, el color
de cabell, el dels ulls, etc.). Però, més
enllà d’una base de dades conven-
cional, l’iBase pot construir consultes
tan complicades i exigents com l’a-
nalista necessiti, ja que el programa
va juxtaposant filtres sobre el dipòsit
d’informació que conté, per ajustar-
se al màxim a la demanda. Les pos-
sibilitats de macroconsultes que
ofereix aquest programa es pot dir
que són pràcticament il·limitades.
És amb la plataforma d’aquest pro-
grama que s’ha creat el que es
coneix com a Base de Dades de
Crim Organitzat (BDCO), de gestió
exclusiva de la Comissaria General
d’Investigació Criminal a través de
la mateixa ACAC. Aquesta base
de dades recull el conjunt d’infor-
macions ja analitzades per l’ex-
pert de l’Àrea, és a dir, informació
d’alta qualitat, amb la qual cosa
la BDCO esdevé una veritable
font d’intel·ligència per a la inves-
tigació del crim organitzat.
PERÒ, QUINA ÉS LA
DINÀMICA DE TREBALL
AMB AQUESTS
APLICATIUS?
Els grups operatius d’investigació
del cos, quan elaboren els seus
atestats, estan abocant automàti-
cament informació sobre les dife-
rents entitats del cas al NIP (perso-
nes físiques, jurídiques, vehicles,
ubicacions, etc.), a través de l’apli-
catiu informàtic amb què treballen.
Així doncs, quan es posi en marxa
el sistema i arribi a l’ACAC una
demanda d’anàlisi operativa d’un
d’aquests grups, la informació
emmagatzemada al NIP, junta-
ment amb les informacions que
puguin ser absorbides d’altres
fonts i de la mateixa BDCO, seran
importades a una còpia en blanc
de la fitxa de camps d’aquesta
base de dades, per poder adaptar-
la a les necessitats específiques
d’aquella demanda. És en aquesta
còpia on s’introdueixen, manual-
ment, aquelles informacions addi-
cionals de l’expedient a tractar que
no consten al NIP -perquè no hi ha
registres que les incloguin-, però
que poden resultar útils per a l’anà-
lisi global del succés.
El conjunt de dades recopilades (fit-
xer de recollida) són treballades de
forma independent al sistema, a tra-
vés d’un fitxer de treball. En no
haver-hi connexió, ja que es treballa
des d’una xarxa local autònoma, es
garanteix la seguretat de la informa-
ció a tractar.
Quan fem interaccionar aquestes
dades de l’iBase amb l’Analyst’s
Notebook, aquest darrer programa
és capaç de detectar les conne-
xions i vincles dels fets, persones
i/o altres entitats que haguem
marcat, en funció de l’objectiu del
que es busca esbrinar, i traduir-les
gràficament en esquemes.
Amb la base de dades iBase, que
permet recerques tant simples com
complexes, i l’Analyst’s Notebook,
que identifica les rutes de connexió
entre entitats, l’especialista pot ela-
borar diferents tipologies d’esque-
mes depenent del que pretengui
trobar (gràfics de relacions inter-
personals, entre persones físiques i
jurídiques, entre comptes bancaris,
entre telèfons, entre vehicles, per-
sones i entitats...). Pràcticament no
hi ha límit en la complicació de la
recerca.
Aquests encreuaments d’informa-
cions, reconvertits en organigrames
visualment més expressius i com-
prensibles per al raonament humà,
a més de ràpids i fiables, faciliten a
l’analista la tasca d’interpretació del
resultat obtingut. Si més no, entre el
problema de partida i la conclusió
final, hi ha un laboriós i llarg trajecte
de navegació per la base de dades,
on la consulta primera desencadena
en cascada les posteriors, a mesura
que l’analista va descobrint nous
paràmetres de recerca evidenciats
pel mateix programa.
Amb els ulls clavats en les exten-
ses superfícies, ja impreses en
paper, dels mapes relacionals obtin-
guts, que cobreixen les parets de la
sala d’anàlisi, és ara quan l’especia-
lista posa en joc la seva intuïció i
capacitat deductiva per elaborar la
hipòtesi que ha de respondre als
objectius del grup que ha fet la
sol·licitud.
La clarividència que ha d’aportar
l’analista al cas que s’investiga
culmina amb l’emissió d’un infor-
me final i una presentació oral
davant del grup d’investigació que ha
fet la consulta. Després, aquella
informació analitzada, i per tant de
màxima fiabilitat, és bolcada fàcil-
ment a la Base de Dades de Crim
Organitzat (BDCO), i obre camí, per
tant, a la formació de noves rela-
cions que desemmascarin aquelles
estructures criminals submergides
en l’espectre delictiu català, tan per-
seguides per l’ACAC com a objectiu
últim de la seva gènesi.
Amb tot, l’analista potser ha contri-
buït a reeixir en una investigació.
Però no és una feina fàcil i sempre
reconeguda. Steve Gottlieb, tota una
institució en aquesta matèria, ha dit
de l’analista criminal que li cal la
lògica de Sherlock Holmes, la savie-
sa de Salomó, la paciència de Job,
l’habilitat matemàtica d’Einstein, la
persistència d’Edison, el do de
paraules de Sòcrates i l’habilitat
informàtica d’un adolescent. I, mal-
grat tot, amb el pes d’aquesta res-
ponsabilitat, continuarà treballant a
l’ombra, tancat en el seu laboratori,
conjuntant fragments del trencaclos-
ques, en actitud reflexiva. I el seu
instint, llaurat amb l’experiència
adquirida amb cada enigma resolt,
haurà de ser la millor carta per guan-
yar la partida al crim organitzat. ■
Cristina Nualart i Claramunt
Àrea de l’Oficina del Portaveu
finestra oberta
Amadeu
Recasens
Amadeu Recasens (Barcelona, 1956).
Doctor en dret i professor de dret
penal a la Universitat de Barcelona.
Funcionari de la Generalitat des de
1984. Va ser director del Gabinet
d’Estudis i Prospectiva del Ministeri
de Justícia i Interior del 1994 al 1996.
Actualment és director de l’Escola de
Policia de Catalunya.
ÉS POT CONSIDERAR QUE L’ESCOLA DE POLICIA,
DURANT AQUESTS VINT ANYS, HA SEGUIT LA MATEIXA
EVOLUCIÓ I LA MATEIXA PROGRESSIÓ QUE LA POLICIA
DE CATALUNYA?
Personalment, crec que hi ha hagut una evolució en
paral·lel i similar al mateix cos de Mossos d’Esquadra,
i a aquesta evolució posteriorment s’hi ha afegit la for-
mació de les policies locals.
En un principi, era una escola que ella mateixa s’auto-
gestionava els programes formatius de manera absolu-
tament independent, però progressivament hem avançat
cap a un model de formació en què hi ha una relació
mossos
“Una de les
funcions
pedagògiques
de l’Escola no
està destinada
només a la
policia, sinó a
la mateixa
societat a
través de la
policia.”
molt interactiva tant amb els mossos d’esquadra com
amb les policies locals, per cobrir de manera unificada
les necessitats d’ambdós cossos policials.
Crec que actualment ja no té cap sentit una escola de
policia que treballi per separat i sense cap tipus de rela-
ció amb la policia. Per aquest motiu és bàsic que hi hagi
una comunicació permanent entre totes les institucions
i una única metodologia formativa per poder arribar a
un objectiu comú que, en definitiva, és formar vertaders
professionals de la seguretat.
QUINS CONCEPTES PRINCIPALS CREU VOSTÈ QUE HA
D’IMPLANTAR UNA ESCOLA DE POLICIA A UN ASPIRANT
A POLICIA?
El primer que cal inculcar a un aspirant a policia és un
ferm sistema de valors. Aquests no són valors inde-
pendents, sinó que tots ells depenen també de la cul-
tura del mateix cos policial.
L’Escola de Policia de Catalunya ha de potenciar en el
futur agent de policia una cultura a través d’uns valors
que, en definitiva, són els mateixos valors de la socie-
tat a la qual ha de servir.
Finalment aquests valors es posen a la pràctica quan
aquell aspirant ja comença a fer de policia al carrer. La
manera de treballar d’aquest poli-
cia és, en definitiva, la suma dels
valors socials i dels mateixos valors
corporatius, tots dos formen una
simbiosi fonamental i absolutament
necessària.
El policia ha de ser una persona
capaç d’aguantar pressions en
moments crítics i l’Escola ha de fer,
en cert sentit, de catalitzador.

HI HA UN MODEL CONCRET PER

FORMAR POLICIES?

És evident que la formació policial no

es pot fer en blocs ni tampoc en
models tancats. Cada país té el seu
context propi i certament la història
ens ha ensenyat que nosaltres ja
tenim un model propi per molts
motius. Un dels elements claus a tenir
en compte és que Catalunya és una
nació sense estat, però que a la
vegada està creant un cos policial i
això és realment complex, que
Catalunya té caràcter d’estat, i aques-
ta és una situació certament singular.
En un principi la disjuntiva inicial
estava entre crear una escola de
policia regional espanyola o, en
canvi, esdevenir una escola regional
europea amb un projecte propi i una
personalitat pròpia. Crec que impor-
tar models formatius sense ser ana-
litzats i validats és un error. Per la
línia que sempre hem portat consi-
dero que nosaltres som, avui en
dia, una escola regional europea.
Actualment, l’Escola de Policia de
Catalunya és un referent formatiu en
molts països.
Però importar un model concret és
un error, hem de saber importar
només el que funciona i després tre-
ballar en un sistema de formació
amb personalitat pròpia.
A BANDA DELS FORMATIUS, QUINS
SÓN ELS ALTRES OBJECTIUS D’UNA
ESCOLA DE POLICIA?
Evidentment una escola de policia
no només ha de formar policies, és
a dir, si entenem que qualsevol
empresa que vol progressar ha de
tenir un bon departament d’investi-
gació, una escola de policia també
ha de tenir aquest departament.
En aquest sentit, l’Escola, a banda
de fer i formar policies, ha de pensar
en dues línies, una és la policia com
a institució, i l’altra és la policia com
a individu. És necessari treballar la
seguretat a partir de aquestes dues
La policia és part de la mateixa societat,
i ja fa temps que la policia ha
tingut un canvi cultural, però la societat no
s’ho acaba de creure.
perspectives.Un país que, a través
de les seves institucions, no pensa
en la seva policia i en la seguretat
des d’un punt de vista també ana-
lític no està complint, en part, una
de les seves funcions essencials.
Durant moltes etapes hi ha hagut
molta incomprensió entre la cultu-
ra social i la cultura policial. Massa
sovint van per separat i això no ha
de ser així. Hem d’esborrar la defi-
nició policia i societat com si fossin
dos àmbits separats.
La policia és part de la mateixa
societat, i ja fa temps que la poli-
cia ha tingut un canvi cultural, però
la societat no s’ho acaba de creu-
re. Si la imatge de la policia enca-
ra avui dia és negativa és que
possiblement no hem sabut expli-
car-ho correctament.
Una de les funcions pedagògiques
de l’Escola no està destinada
només a la policia sinó a la matei-
xa societat a través de la policia.
Cal explicar el canvi cultural de la
policia, i que aquesta cultura
forma part de la societat, i per això
hem d’obrir la policia i trencar
aquest divorci antinatura entre
societat i policia, perquè en defini-
tiva la policia forma part de la
societat.
QUINS SÓN PER A VOSTÈ ELS
ASPECTES A MILLORAR EN L’ÀMBIT
DE LA FORMACIÓ?
Crec que hem de potenciar la forma-
ció a distància de cursos específics.
Aquest és un dels àmbits d’estudi que
cal treballar més. Certament crec que
l’Escola de Policia ha de ser un punt
de trobada dels alumnes i en aquest
sentit la formació presencial també és
necessària, ja que l’intercanvi d’idees
i de diverses visions sempre és inte-
ressant des del punt de vista de l’en-
senyament. Però progressivament
hem de crear un sistema de formació
a distància a través de xarxa que, lògi-
cament, ha de servir per minvar certa
massificació que en alguns períodes
concrets pot tenir l’Escola de Policia.
Però, el mètode d’estudiar a distància,
cal introduir-lo amb prudència, ja que
pot resultar que augmenti el nombre
de fracassos. No tothom pot estar dis-
posat a treballar des de casa seva,
una vegada arriba de la feina, això cal
analitzar-ho amb deteniment.
No obstant això, és evident que la
metodologia de la formació policial
ha d’anar pel mateix camí que qual-
sevol altra formació. ■
Pere Jané
Àrea de l’Oficina del Portaveu

l’entrevista
diariregions de les

Cauen dues bandes de

narcotraficants a Osona i
el Bages
Nou dels quinze detinguts ingressen a presó

M
anlleu ha estat l’escenari on
la URI de la Regió Policial
Central ha intervingut en
els últims mesos per a la desarticu-
lació de dues organitzacions de nar-
cotraficants que operaven a les
comarques d’Osona i el Bages.
És precisament en un barri d’aquesta
població osonenca on es concentra-
va la venda d’importants quantitats
de cocaïna i des d’on es feia la distri-
bució a petita escala a la resta de la
comarca i al Bages.
La droga entrava a Catalunya per
Barcelona i des d’allà era introduïda
a Manlleu, on la xarxa de narcotrafi-
cants tenia la principal seu de distri-
bució dels estupefaents. És així
com, a principis d’any, van poder ser
detingudes en aquesta localitat qua-
tre persones relacionades amb
aquesta activitat, tres de les quals
van ingressar a presó.
Arran d’aquestes primeres interven- van poder comissar més de tres qui- Vinyoles (Osona), cinc de les quals
cions, va obrir-se una línia d’investiga- los i mig de cocaïna i uns 1.500 euros. van acabar amb decret de presó.
ció que va permetre la detenció al En un nou cop a la banda al mes de Amb tot, l’actuació policial ha permès
barri del Poble Sec de Barcelona de març, els mossos van tornar a inter- la desintegració dels dos principals
tres membres més de la banda, i dos venir més d’un quilo de cocaïna que nuclis operatius d’aquesta xarxa
més a Osona, un dels quals va rebre anava destinada a Manlleu, després dedicada al comerç il·legal d’estu-
ordre de presó. En aquella ocasió es de practicar set detencions més a pefaents a la Catalunya central. ■

Enxampat quan explicava el seu

delicte en un bar de Mataró
P
er la boca mor el peix. Tant és
així que fanfarronejar en un
bar sobre la seva ràtzia en un
comerç mataroní en què acabava
de robar va dur el lladre a caure en
mans dels mossos de la comarca.
L'home s'esplaiava comentant que,
ell sol i sense ajut de ningú, s'havia
apoderat de la caixa enregistradora
d'un establiment de la població, i es
va fer amb un important feix d'euros,
que mostrava al seu company de
conversa, mentre prenia la seva
consumició.
El que ell no sabia és que a la taula
contigua d’aquell cafè es trobava
una parella de mossos de paisà en
servei, sentint com explicava amb
orgull com acabava de cometre el
robatori.
Els agents, assabentats ja d’aquest
assalt que s'havia produït hores
abans en una botiga de discos de
Mataró, no van dubtar a suposar
que aquella persona, que presumia
amb tant de detall sobre com l’ha-
via dut a terme, n'era l’autor.
Així, els mossos van detenir-lo tot
seguit i li van intervenir la cartera
on guardava el botí, uns 1.940
euros. Els agents també van recu-
perar dos telèfons mòbils que
havien estat abandonats en un
contenidor proper a l'establiment
vulnerat, segons havien sentit en la
conversa del presumpte autor. ■

mossos
diariregions
de les
Sorpresos in fraganti en un butró
en un estanc de Badalona
Es va frustrar el robatori d’un botí valorat en 20.000 euros
N
o van calcular que l’ensordidor terrabastall dels
cops del mall contra el mur d’aquell estanc de
Badalona, a les cinc de la matinada, podia des-
vetllar els que, per profund que tinguessin el son, dor-
mien a les llars veïnes. La trucada a la comissaria dels
mossos no es va fer esperar, i ràpidament va arribar la
patrulla.
Mentre dues persones vigilaven l’entorn, per si arribava
la policia, les altres dues s’afanyaven a extreure el botí
que, a l’altra banda de la fustigada paret, els estava
esperant. Hi havien accedit des de la porteria del bloc
d’habitatges annex, forçant la porta de l’habitació dels
comptadors de la llum, per rebentar des d’allà l’envà
que separa aquesta habitació del magatzem objecte de
robatori.
Vigilant o no, aquells quatre roma-
nesos van ser enxampats pels mos-
sos de Badalona en plena acció.
Perplexos observaven com entraven
i sortien per la porteria de l’immoble,
carregats amb saques i objectes
que obstinadament anaven diposi-
tant en un vehicle estacionat a prop.
Aquells impertorbables lladres hau-
rien arribat a fer-se, si no haguessin
intervingut els mossos, amb diver-
ses bosses de monedes i bitllets
d’euro (una quantitat propera als
18.000 euros), una setantena de
targetes de recàrrega de telefonia
mòbil, valorades en més de 1.000
euros, i més d’un centenar de
paquets de tabac. El botí total de
què haurien disposat ascendeix a
20.000 euros.
Les evidències del robatori in fact van precipitar la
detenció de les quatre persones i el comís de totes les
eines que aquests especialistes en butrons havien
estat fent servir en el lloc dels fets. Així, a banda de
recuperar el botí, es van intervenir potes de cabra, mar-
tells, malls, tornavisos, claus angleses, eines de fabri-
cació artesanal, guants i també els quatre telèfons
mòbils amb què presumptament es comunicaven els
delinqüents.
Els detinguts, a excepció d’una dona, no és la primera
vegada que són imputats per fets similars, ja que els
consten molts antecedents per robatori amb força. Un
d’ells, fins i tot, ha fet servir més d’una desena d’identi-
tats diferents per defugir de la justícia en la seva carre-
ra delictiva. ■
el diari de les regions
diariregions
de les

Desmantellada una banda que

robava a la Catalunya Central amb
18 detencions i 6 empresonats
Es recupera la totalitat d'obres d'art espoliades del Santuari del
Miracle de Solsona

L
’operatiu, engegat a mitjans de
gener d'enguany pel servei
regional d'investigació de
Manresa amb el suport de l'AC de
Criminalitat Local del cos, ha permès
la detenció de 17 persones de l'anti-
ga Iugoslàvia i una de nacionalitat
espanyola per la seva presumpta vin-
culació en diversos delictes contra el
patrimoni, focalitzats a la Catalunya
central. La intervenció policial tenia
com a objectiu el desmantellament
d'un grup organitzat especialitzat en
el robatori a interior d'immobles amb
objectes de valor i a la receptació.
Les investigacions van deixar al des-
cobert que els autors de diversos
robatoris a habitatges, establiments
comercials i masies de la Catalunya
central, en el mes de gener, tenien el
seu origen en una xarxa integrada
per una trentena de persones proce-
dents de països de l'est, organitzats
en cèl.lules ubicades a les pobla-
cions d’Olesa de Montserrat (Baix
Llobregat), Cunit (Baix Penedès),
Lleida (Segrià) i Oliva (València).
Quan a principis de febrer es va
produir un robatori al Santuari del
Miracle de Solsona, en què van
desaparèixer un total de 16 obres
d’art, els mossos que portaven el cas
van poder comprovar que el modus
operandi utilitzat en aquell delicte
presentava força analogies amb els
robatoris comesos a la Regió Central.
Sota la sospita que podia tractar-se
de les mateixes persones, l'objectiu
principal de l'operació es va centrar
en la localització dels quadres i de
la resta d'objectes procedents dels
robatoris, per tal d'evitar la seva
introducció en el mercat negre.
És en aquest sentit que, a mitjans d'a-
bril, es van practicar simultàniament
un total de 7 entrades i perquisicions
en 2 domicilis d'Olesa de Montserrat,
2 a Cunit, 2 a Lleida i finalment 1 a
Oliva (València), que van acabar amb
18 detencions i amb la recuperació
d'una gran part del botí dels robatoris.

DOMICILIS D'OLESA DE DOMICILIS LLEIDA DOMICILIS DE CUNIT

MONTSERRAT
- 1 detingut - 5 detinguts
- 9 detinguts - recuperació de figures d'ivori de - recuperació de gran quantitat
- recuperació de la totalitat de les gran valor i 18 jaquetes de pell de joies, càmeres de fotografia
figures i quadres sostrets al per un valor total de 6000 euros i vídeo
Santuari del Miracle - 3.000 euros en efectiu - comís de documentació
- intervenció de 5 armes i diversa falsificada, estris per a la seva
munició robades al Ripollès modificació, documentació en
blanc per falsejar, segells
- comís de material robat divers
(càmeres de fotografia, de alemanys
vídeo, telèfons, videoconsoles, - gran quantitat de plaques
aparells GPS, emissores, d'automòbil alemany (ja
antiguitats i figures de
disposades per a ser
decoració)
col.locades)
- 12.000 euros en efectiu, claus
falses i eines per obrir vehicles - 3 turismes
i diversos estris per a la
falsificació documental de
vehicles. DOMICILI D'OLIVA
- intervenció de 2 motocicletes, 2
furgonetes, 3 caravanes i 2 - 3 detinguts
turismes
- recuperació de joies, càmeres
de fotografia, vídeo i
videoconsoles
-1 furgoneta

Ingressen a presó 6 dels detinguts

La meitat dels detinguts presentats en els diferents jutjats
competents del cas, ja que 5 van ser deixats en llibertat des de la
mateixa comissaria dels mossos després de prestar declaració
davant la unitat instructora de les diligències policials, van rebre
ordre de presó.
En aquest sentit els tres detinguts presentats al Jutjat del Vendrell
van ingressar al Centre Penitenciari de Tarragona; dels sis
presentats a Martorell, quatre van quedar en llibertat i els altres dos
van ser empressonats a la Model i Wad Ras, respectivament. Per
altra banda, el detingut que va ser presentat a Lleida va ser deixat
en llibertat i dels tres que ho van fer davant l'Autoritat judicial de
València, un va ingressar a presó i els altres dos van quedar lliures.

mossos
diariregions
de les

Així, fruït d'aquesta operació, en què
també van participar els grups
d’investigació de Solsona i de
Tarragona, la URI de Lleida, UDICO
del Cos Nacional de Policia de
València i, en l’entrada a Olesa de
Montserrat, la Policia Local del
municipi, així com l’Àrea Regional
de Recursos Operatius de la RP
Central dels mossos, s'ha aconse-
guit desmantellar aquesta nombro-
sa banda a la qual s’ imputen els
delictes d’associació il·lícita, robato-
ri amb força, robatori interior d’habi-
tatge (un total de 40 a tot Catalunya),
robatori de vehicles, tinença i dipòsit
d’armes i explosius, falsedat docu-
mental i receptació.

El passat 2 de juny es va fer lliurament de les peces

recuperades del Santuari del Miracle de Solsona,
en un acte simbòlic a l’abadia de Montserrat, presi-
dit per la consellera de Justícia i Interior, Núria
de Gispert, acompanyada del director general de
Seguretat Ciutadana, Xavier Martorell, i el cap
operatiu del cos de Mossos d’Esquadra, el major
Joan Unió. En aquest acte es va fer entrega a l’a-
bat Josep Maria Soler de 3 de les 16 obres d’art
espoliades del santuari solsonenc considerades
de més valor, i que van ser recuperades el 5 de
febrer d’enguany pels Mossos.

Desarticulada una xarxa

d’estafadors especialitzada en
el rip deal a Lloret de Mar
Recuperat totalment un botí en joies valorat en 300.000 euros

U
n grup d’estafadors es dedica-
va a una modalitat d’estafa
coneguda en el món policial
com a rip deal o transacció corrupta,
una forma criminal consistent a iniciar
una operació comercial lícita d'alt
valor, però que acaba en un furt, una
estafa o un robatori violent.
Va ser víctima d’aquest il·lícit, a finals
de febrer, un representant de joies de
Barcelona, al qual van robar un botí
en joies de gamma alta (peces d'or,
diamants i maragdes) valorat en més
de 300.000 euros.
Les joies, però, van poder ser total-
ment recuperades a mitjan mes d’abril
gràcies a una operació conjunta de la
Divisió d’Investigació Criminal i l’ABP
Selva Litoral, que va permetre la
desarticulació d'una potent organitza-
ció de delinqüents de l'ex-Iugoslàvia
especialitzada en el rip deal.
Dolar D., de 25 anys, considerat el cap
d'aquesta banda establerta als Països
Baixos, des d'on operaven, va contac-
tar amb el comercial joier i es va iden-
tificar com a professional del sector
amb domicili a Holanda, però amb
residència eventual a Girona. Per fer-
ho, va utilitzar el nom fals de Pierre
Schuurmans, personatge que parlava
amb perfecció cinc idiomes, i va enca-
rregar-li la confecció de diverses
peces d'alta joieria.
Després de nombrosos contactes
telefònics, via fax i correu electrònic,
per guanyar-se a poc a poc la con-
fiança dels joiers, es van citar a finals
de febrer en un hotel de luxe de
Barcelona, per fer la transacció i dis-
cutir el tancament del preu.
En l’habitació llogada expressament
per a l'operació, Dolar D. i els seus
còmplices van mostrar a les víctimes
els diners en metàl·lic que duien a
sobre per fer la compra, com a prova
del pagament immediat.
Però, amb una excusa, com fan sem-
pre en aquesta modalitat delictiva, van
sortir de l’habitació amb les joies i els
diners. “Tenim el cotxe mal aparcat”,
van dir després de rebre una trucada
trampa que els avisava de l’eventuali-
tat automobilística. Així és que van
abandonar “momentàniament” l’habi-
tació, mentre l’empresari esperava
inútilment la seva tornada.
Transcorreguda una bona estona, l'in-
dustrial joier va adonar-se que aque-
lles persones ja no tornarien. Un
contacte telefònic dels mateixos esta-
fadors, que s’excusaven d’aquesta
maniobra amb motius irrellevants, van
ser suficient per dilatar la presa de
consciència de l’engany i així evitar
l'actuació policial imminent.
Una vegada confirmada la sostracció
i denunciat el delicte als mossos, les
investigacions van deixar al descobert
l'existència d'un grup de ciutadans de
l'est d'Europa de característiques
similars que residien en un hotel de
luxe de Lloret de Mar.
Agents de la Divisió d’Investigació
Criminal i de la Comissaria de Blanes
van disposar el servei de vigilància
oportú el primer de març i van acon-
seguir detenir a Lloret el cervell de l'o-
peració, Dolar D., amb antecedents
policials per estafa, i la resta del grup,
integrat per set persones més.
En el moment de la detenció es va
intervenir un rellotge valorat en 24.000
euros, moneda estrangera per valor
de 25.000 euros, telèfons mòbils i
altres efectes. No va ser, però, fins a
mitjan abril que es van recuperar les
joies a Barcelona.
Amb aquesta operació es dóna per
tancada l'actuació policial, ja que s’ha-
vien recuperat totes les joies sostretes
i s’havia desarticulat íntegrament
aquest grup criminal que es dedicava
al rip deal.
Dolar D. va ingressar a la presó, on
continua en l'actualitat. ■

el diari de les regions

diariregions
de les
Detingut després d’una impactant
persecució per terrats i teulades
Se li imputen una catorzena de robatoris a Osona entre d’altres
delictes
F
aouzi EB, de 18 anys i veí de
Vic, intentava fugir dels mos-
sos que el perseguien, i va
escapar per darrera del local on el
retenia el testimoni que el va
reconèixer com a autor d’un robato-
ri recent a la ciutat.
Era a primera hora de la tarda d’un
dilluns de mitjan maig quan el res-
ponsable d'una sucursal d'adminis-
tració de loteria de Vic obria les
instal·lacions al públic. Un jove s'espe-
rava per cobrar 20 dècims de loteria
d'un mateix número premiats amb 30
euros cadascun (600 euros en total).
L'administrador, en veure els dècims,
va identificar-los com uns que
havien estat sostrets dies abans
d'un bar de la localitat, per la qual
cosa va intentar retenir el presump-
te lladre i el va tancar en una cam-
bra de l'establiment, mentre avisava
La segresten i l’obliguen a
prostituir-se i a robar a Malgrat
de Mar
Els mossos detenen els 4 delinqüents que la retenien i
alliberen la noia
Les diligències d’esbrinament del
grup d’investigació d’Arenys de Mar
van deixar al descobert a mitjans de
maig un grup de quatre delinqüents
d’origen romanès, domiciliats a
Malgrat i Pineda, que durant mesos
van retenir sota amenaça de mort i
lesions reals, una jove de 18 anys
del mateix país, per explotar-la en el
món de la prostitució i en els furts a
comerços.
La noia va ser portada sota engany
fins a Malgrat de Mar quan només
comptava amb 17 anys, amb la pro-
mesa de guanyar-se la vida en el
ram de l'hosteleria. Un cop al nostre
país,com sol passar en aquest casos,
les condicions eren unes altres. Era
obligada a viure amb els detinguts i
mossos
els mossos de les circumstàncies.
El jove, davant de la imminent arri-
bada dels agents, va esbotzar la
porta de l'habitació que el retenia i
tantes com va trobar que li barraven
el pas, fins a sortir a una zona de
patis interiors dels habitatges veïns
al local de loteria. Un cop allà, i ja
amb els mossos al darrere, va conti-
nuar la seva fugida envaint espais
privats i forçant accessos a domicilis
sense que les indicacions policials
l'aturessin en cap moment.
Finalment els agents van aconse-
guir detenir-lo, no abans d'una llarga
i complexa persecució per patis i
teulades, quan el van localitzar ocult
en la caseta dels comptadors de la
llum d'un dels immobles. En ser
sorprès en el seu amagatall, va
agredir el mosso que l'anava a dete-
nir, i posteriorment va ser interceptat
no podia sortir al carrer sense ser
acompanyada per algú d'ells.
Treballava sota amenaces en un
club de Tordera exercint la prostitu-
ció i l'obligaven a entregar tots els
diners que guanyava als detinguts.
En tres mesos els havia fet guanyar
uns sis mil euros.
La jove també era explotada per a
realitzar furts en sucursals de grans
cadenes de moda del centre de
Barcelona, activitat per la qual sem-
pre anava acompanyada d'una de
les persones detingudes. D'aquesta
manera es van arribar a endur una
catorzena d'abrics de pell d'una
mateixa botiga, valorats en 600
euros cadascun.
En aquest sentit, els detinguts havien
pels altres agents actuants.
Es dóna la circumstància que, en un
dels habitatges que va vulnerar en
la seva escapada, va aprofitar per
rebentar portes i mobiliari per come-
tre un robatori. Així, va arribar a apo-
derar-se d'una capsa amb diners
(uns 150 euros) que la seva pro-
pietària desava en un armari.
Segons les comprovacions policials
posteriors a la detenció, els mossos
de Vic consideren que, a més dels
delictes de robatori d’aquell bar (per
estar en possessió dels dècims
robats), el robatori a interior d’habi-
tatge i l'atemptat als agents de l'auto-
ritat, el detingut, a qui consta un llarg
historial d'antecedents per fets simi-
lars, pot ser el responsable d'una tret-
zena de robatoris més a interior
d'establiment comercial ocorreguts
a la comarca. ■
aconseguit per a aquests robatoris
un sistema que anul·lava la detecció
del dispositiu d'alarma de les peces
que sostreien. Molta d'aquesta roba
es venia, posteriorment, en una
botiga que un dels detinguts té a
Pineda de Mar.
La víctima, amençada de mort si
intentava escapar-se, sovint era
agredida si contrariava els seus
raptors. Fins i tot en alguna ocasió
li havien causat lesions amb arma
blanca, sense opció a poder ser
assistida en cap centre sanitari.
Sortosament, els mossos d'Arenys
van identificar els autors i van dete-
nir-los per la seva presumpta vincu-
lació en les delictes de detenció
il.legal, prostitució i lesions. ■
Lesions i morts per
explosius
INTRODUCCIÓ
Una explosió és un feno-
men físic en el qual hi ha
un pas gairebé instantani
d’un cos en estat o inter-
fase sòlida o líquida a un
estat de gas. Aquest pas
es pot produir a diferents
velocitats. Quan la veloci-
tat és molt alta, l’alliberament d’energia es produeix
fonamentalment en forma d’energia cinètica, és a dir,
velocitat de les molècules de l'explosiu i això forma una
onada de pressió d'aquestes contra l’atmosfera i l’en-
torn, fenomen que coneixem com a ona expansiva.
Quan la velocitat és menor, l’alliberament d’energia es
pot produir en part en forma de calor. Per això en el pri-
mer dels casos parlem de detonació i en el segon de
deflagració.
D’aquest fenomen anomenat explosió, esdevenen dife-
rents agents lesius. Hem d’entendre que l'explosió
genera un conjunt de lesions diferents, que es presen-
ten de forma conjunta, situació que en medicina s’ano-
mena síndrome.
ELS ELEMENTS LESIUS D’UNA EXPLOSIÓ
Els principals agents lesius d’una explosió els podem
enumerar de la següent forma:
1. L'ona de xoc, que hem d’entendre com l’avanç d’una
massa de molècules gasoses en forma de bombolla
des del punt d’explosió fins que se n’esgota l’energia.
2. Aquesta ona de xoc provoca el desplaçament i la
projecció de materials. Alguns d’aquests materials
tenen pes suficient per actuar com a projectils. És el
que anomenem metralla. Altres materials no tenen
massa per actuar com a projectils i son els que pro-
dueixen el fenomen anomenat pippering.
3. L’ona de xoc pot projectar o desplaçar el cos humà
sencer contra estructures de l’entorn, o bé provocar
la caiguda d’elements arquitectònics o mòbils sobre
aquest, i produir politraumatismes.
4. Quan el fenomen de l’explosió produeix alliberament
de calor, es pot produir un augment de la temperatu-
ra ambiental considerable en el focus de l'explosió i
també l'onada de xoc pot tenir una alta temperatura,
que produirà lesions de cremades.
5. Els efectes de l’ona de xoc i la possibilitat de produir-
se incendis secundaris donen lloc a les lesions tòxi-
ques i pseudotòxiques.
LESIONS PER ONA DE XOC
Les lesions produïdes per una ona de xoc s’anomenen
lesions de concussió aèria (“blast”), que és el resultat de
l’impacte contra l’organisme d'aquesta massa de molècu-
les accelerades, a la qual fèiem referència abans. L’ona de
xoc no produeix un dany substancial a la superfície cor-
poral, sinó que té el principal punt d’acció en els llocs en
què, quan passa a través de l’organisme, hi ha canvis
importants de densitat. Aquests llocs fonamentalment són:
• La lesió pulmonar: Els pulmons són uns dels òrgans
més afectats per una ona de xoc. Quan passa a tra-
vés dels pulmons, provoca una intensa deformitat de
les estructures que els formen, els alvèols. Hi ha una
contusió general del pulmó amb trencament de gran
quantitat d'alvèols. La contusió és apreciable en
l’autòpsia i els trencaments són apreciables amb el
microscopi. Les característiques de quantitat, distribu-
ció i gravetat d'aquesta lesió, la concussió pulmonar,
ens donen dades com ara la posició i la distància del
cos en relació amb el focus de l’explosió.
Si la persona sobreviu una estona a aquesta lesió, s’afe-
geixen altres troballes de reacció corporal a la lesió, com
ara l’edema i l'aparició de fenòmens secundaris de mort
cel·lular i precipitació de cèl·lules i altres substàncies din-
tre de l’alvèol, que formen l'anomenat pulmó de distress,
que no són específiques de l'explosió sinó que ens
donen informació sobre la causa de la mort i la possible
supervivència de la persona a l'ona explosiva.
• La lesió auditiva: L’únic punt que podem considerar
com de superfície corporal que lesiona l’ona de xoc
és la membrana timpànica. La concussió auditiva en
la majoria de casos en provoca el trencament, però és
també possible que la pressió afecti estructures més
internes, i doni la imatge d’hemorràgies a l'oïda.
• La lesió cerebral: El pas de l’ona de xoc a través del
crani té un punt de canvi de densitat molt important a
nivell de les meninges que recobreixen el cervell, i es
produeixen lesions d’hemorràgia a l'espai per sota de
l'aracnoide, com a lesió més evident a l’autòpsia.
Aquestes hemorràgies fins fa pocs anys es conside-
raven secundàries a un augment de pressió arterial
produït per la lesió pulmonar, fins que els estudis
experimentals dels científics xinesos han demostrat
que es tracta d’una lesió complexa que afecta les
meninges i la superfície del cervell i que és força infor-
mativa del tipus d’explosió i la ubicació del cos.
• Altres lesions de concussió. Hi ha moltes altres for-
mes de lesió que produeix l'ona de xoc, fora de les
tres principals que hem comentat com ara: la contusió
de les nanses intestinals, mes típic de les explosions
dins de l’aigua, o la lesió per contusió del cor amb
diferents formes, sobretot microscòpiques, que donen
informació sobre el tipus d’explosió.
l’article
ELS ELEMENTS PROJECTATS
Ja hem esmentat que l’ona de xoc produeix la projecció a
gran velocitat de materials i fragments que poden xocar
contra el cos, i dóna lloc a dues formes de lesions.
Els elements de la massa, que ja hem anomenat metra-
lla, es comporten com a projectils. Ara bé, la lesió que
produeixen és completament diferent de la produïda
per una bala, i la diferència consisteix en el fet que la
metralla és un projectil que no té comportament ni esta-
bilitat balística, per això s’anomenen ferides per pro-
jectil no balístic.
La lesió per metralla és molt informativa de la posició
relativa entre cos i explosió i és amb tota probabilitat la
lesió més dificultosa d’estudi a l’autòpsia, perquè habi-
tualment és una lesió múltiple amb superposició i
encreuament de lesions.
Estadísticament la metralla és l'element d’una explosió
que causa més lesions i més morts, és a dir, que es
tracta de l’element més perillós de l'explosió. És molt
il·lustratiu el fet que, en l’atemptat d’Oklahoma, més
d’un 70% de les víctimes ho van ser per fragments de
vidres de la façana que es van projectar sobre els
espectadors i vianants propers al focus de l’explosió.
Quan els elements projectats no tenen massa per
actuar com a projectils, poden tenir suficient energia
per fer impacte a la pell i quedar-hi clavats. Aquest con-
junt d’elements impactats donen una lesió que es
coneix com a pippering, per la semblança amb el pebre
negre. La lesió del pippering és molt important pel fet
que dóna també dades sobre la posició de la víctima,
però té l’interès afegit que, entre els materials inclosos
dintre de l’epidermis, hi ha restes del material explosiu
que, pel fet de ser dintre de la pell, no pateix reaccions
químiques en el focus explosiu.
ELS POLITRAUMATISMES
Hem esmentat que l’ona de xoc pot projectar el cos de
la víctima o bé fer-hi caure a sobre elements pesats de
l’entorn. Això dóna lloc a lesions de fractures d’ossos i
lesions a les vísceres que s’han d’estudiar amb molta
cura, perquè aquests cossos han estat moguts de la
seva posició original en el moment de l’explosió, a més
d’altres consideracions relatives a les dades de l’autòp-
sia que comentarem posteriorment.
mossos
LESIONS PER CALOR
En algunes explosions es produeix un augment impor-
tant de la temperatura de l'ona expansiva i del focus
d’explosió. Per això la lesió mes vinculada a l’explosió
és un tipus específic de cremada, que és la cremada
per gasos, que té una forma i característiques diferents
de la cremada per flama o de les cremades per vapors,
que són produïdes quan es desencadenen incendis
secundaris a l’explosió.
LESIONS TÒXIQUES I PSEUDOTÒXIQUES
Quan en una explosió es produeixen fenòmens de
combustió de materials com ara incendis secundaris o
bé en el context d'explosions amb un alt contingut en
deflagracions, podem trobar en la sang de la víctima dife-
rents nivells de substàncies gasoses, sempre que aques-
ta hagi sobreviscut el temps suficient per respirar aquests
gasos. Els més coneguts són el monòxid de carboni i els
derivats del cianur, però pot haver-n’hi d’altres.
Dintre d’aquest concepte, sense arribar a l'absorció i
formació d'intoxicacions, hem de remarcar que, a la
superfície de l’arbre bronquial, que té una capa muco-
sa que actua com a fixador, és molt freqüent trobar res-
tes de gasos produïts per l’explosió.
El menys conegut, però sembla que estadísticament
més important, va ser descrit pels investigadors foren-
ses de les universitats de Croàcia durant la guerra dels
Balcans, així com per metges militars russos dintre de
l’experiència de l'Afganistan. El cas és que l’ona de xoc
provoca la modificació de la molècula de l’hemoglobina,
i produeix una anomalia en la seva funció de distribució
de l'oxigen. Aquest fet comporta que quan la massa
d’hemoglobina afectada és alta, ens trobem davant una
situació d'insuficiència respiratòria falsament atribuïda
a una intoxicació, però que en realitat és una pura acció
mecànica a nivell molecular. Aquest quadre ha estat
descrit com una pseudointoxicació i sembla que és més
freqüent que una intoxicació per gasos.
OBJECTIUS DE L’AUTÒPSIA EN L'EXPLOSIÓ
I INFORMACIÓ QUE POT APORTAR
Com element comú als diferents tuto-
rials o protocols d’autòpsia en el cas
d’explosions ens trobem sis elements
bàsics que enumerem seguidament:
1. Identificació de la víctima. Comporta
tot un seguit de possibilitats d’iden-
tificació del cadàver. Per treballar
aquest tema recomanem la sis-
temàtica d’estudi dissenyada en
conjunt pel Centre Nacional de
Medicina Forense de Tel Aviv i la
Divisió d’Identificació i Ciències
Forenses de la Policia d’Israel (IMAJ,
vol. 4. 2002).
2. Estudi radiològic del cos per obtenir
una imatge de conjunt, prèvia a la
manipulació de l’autòpsia de les tro-
balles traumàtiques, ubicació de frag-
ments de metralla, etc.
3. Presa de mostres per a la identificació de l’agent
explosiu. Aquestes mostres s’obtenen de la pell, tant
de la superfície com, molt especialment, de les
lesions de pippering. També s’han d’obtenir mostres
de mucosa bronquial i de sang de la víctima, a més
de les que aconselli el tipus de cas en concret. Com
a qüestió pràctica hem de comentar que, per a la
determinació d'explosius no convencionals, o explo-
sions atípiques com les industrials etc., es pot dema-
nar ajut al laboratori central de l’FBI, a Quantico
(Virgínia), que té un organisme de col·laboració inter-
nacional que s’ha potenciat força en els darrers anys.
4. Determinació de la causa de la mort. Aquesta, que
sembla una qüestió banal, és d'una gran importància
per a la reconstrucció dels fets. Hem de pensar que
és molt diferent una causa de mort instantània que
una causa de mort que hagi permès certa super-
vivència, per exemple, perquè pot explicar la posició
del cos dintre de l’escena. Amb els coneixements
actuals no és admissible l’ús de calaixos de sastre
com ara el famós “xoc traumàtic” , que en realitat no
vol dir res, o els ja condemnats diagnòstics de “atu-
rada cardíaca” o “aturada cardiorespiratòria”. Quan
trobem aquest tipus de conclusions podem conside-
rar, legítimament, que l’estudi de l'autòpsia ha estat
insubstancial i tècnicament dubtós.
5. Diagnòstics forenses. Com a cada tipus de situació
d'estudi, l'autòpsia ha de proporcionar dades concre-
tes, que no sempre vol dir absolutes, en relació amb
les circumstàncies de la mort. En el cas dels explo-
sius, els elements més útils per a la policia poden ser
la posició i distància del cos de l’explosió i la seva
relació amb l’entorn durant l’episodi de l’explosió.
Pensem, per exemple, que quelcom tan aparentment
banal com els dipòsits de pols a la pell, poden dife-
renciar si el cos ha estat passiu posteriorment al pas
de l’ona de xoc, o si la víctima s’ha arrossegat.
6. Identificació de patologies o malalties naturals que
tingués la víctima i que puguin crear distorsions a les
troballes traumàtiques.
Com podem veure, en el cas de les explosions, com
sempre en patologia forense, cal un estudi rigorós i
exhaustiu en l’autòpsia. La pressió social per obtenir
una resposta ràpida o la quantitat de cossos poden
explicar, però no justificar, una autòpsia mal feta, parca
i inexacta.
ESTUDIS I CONEIXEMENTS SOBRE LA
PATOLOGIA DE LES EXPLOSIONS. FONTS
D’INFORMACIÓ
Els coneixements sobre la patologia de les explosions
ha canviat de forma important en els darrers deu anys.
En aquest camp hem d'ubicar, en primer lloc, en situa-
ció capdavantera, els estudis publicats per diversos
equips d’investigació dels Balcans, als quals hem d’afe-
gir la publicació de treballs molt acurats realitzats per
russos a l'Afganistan, que es van començar a publicar
amb posterioritat a la caiguda de la Unió Soviètica i que
ja arriben a les revistes internacionals.
Molts coneixements que es publiquen actualment tenen
com a font els equips de centres i universitats xineses,
que podem dir que són, actualment, capdavanters en
investigació experimental d’explosius i altres lesions.
Igual com els russos, tenen una tendència a fer publica-
cions internes, malgrat tot, aquestes queden reflectides a
les publicacions internacionals, i a més es poden obtenir
adreces electròniques dels centres, que faciliten la infor-
mació que se sol·licita, sempre que estigui justificada.
Però evidentment, les fons d’informació més properes i
d’una aplicació més pràctica per a l’activitat de la poli-
cia són les publicacions israelites i nord-americanes
que, en forma de guies pràctiques de treball, es
publiquen de forma actualitzada des de 1995. Dintre
d’aquest grup, hem d’esmentar com a publicació
paradigmàtica l'emesa per un comitè d’experts de dife-
rents països, A Guide for Explosion and Bombing Scene
Investigation, publicada pel Departament de Justícia dels
Estats Units i que es pot obtenir via Internet a la pàgina
institucional.
Pel que fa als materials explosius, l’organisme de
referència és l’Oficina d’Alcohol, Tabac i Armes de Foc,
del Departament del Tresor del Estats Units d’Amèrica,
que actualitza anualment les llistes de materials explo-
sius i l’òrgan que facilita la informació és l’Arson and
Explosives Program Division, Bureau of Alcohol,
Tobacco and Firearms, 650 Massachusetts Avenue,
NW, Washington, DC 20226. ■
Dr. José Manuel Tortosa López
Dr. Santiago Crespo Alonso
Metges forenses de l’IMLC i professors de medicina
legal a la Universitat Autònoma de Barcelona
l’article
El punt de partida de
La societat actual canvia a gran velocitat i
experimenta metamorfosis en lapses de temps
cada cop més curts.
I en aquest context hi ha un aspecte molt
important,
al qual la ciutadania dóna una gran rellevància:
la seguretat ciutadana i la percepció que té
d’aquesta seguretat.
Això, lligat al fet que cada cop la delinqüència
està més organitzada i preparada, i a la creixent
aparició de noves màfies que operen al nostre
país, ha provocat la substitució progressiva de la
tradicional petita delinqüència per una
d’especialitzada, que disposa de més i més
sofisticats mitjans.

En aquest sentit, a Mataró, a l’hora de
fer el desplegament i a l’hora de triar
el model de policia i de seguretat que
cal implantar, ha calgut pensar en un
model que s’adapti a la perfecció a
les demandes de la societat. Una
policia amb un tarannà obert, implica-
da al màxim en la seva tasca i que tin-
gui en la proximitat l’element central
al voltant del qual s’articula la con-
fiança amb el ciutadà, per aconseguir
una millor eficàcia. La recent aprova-
ció de la Llei de seguretat pública ha
generat un triple repte: ordenar la
seguretat pública, coordinar totes les
institucions implicades i accentuar
la participació ciutadana. Aquesta
llei és pionera a l’Estat.

LA TRANSVERSALITAT DE L’ACTIVITAT molt a veure amb el fet que determinats problemes

POLICIAL
Els Mossos d’Esquadra han signat acords ja en molts
municipis perquè la col·laboració i la coordinació siguin
màximes. Però no només això, també per agilitar la
gestió i la comunicació compartint els recursos. I aquest
és l’horitzó en què treballen totes les administracions i
els cossos policials: el treball colze a colze, optimitzant
esforços i recursos, per poder oferir un servei públic de
policia de qualitat.
En el cas de Mataró, ja des de l’any 1994, la Policia
Local ha orientat sempre el seu model policial cap al de
proximitat. Amb l’arribada dels Mossos d’Esquadra a la
població, el passat mes de novembre, s’ha continuat
treballant en aquesta línia entre ambdós cossos, amb
uns resultats que, fins al moment, són altament posi-
tius. Sobretot des de la Policia de Barri de la Policia
Local i l’Oficina de Relacions amb la Comunitat i el
Grup de Proximitat dels Mossos d’Esquadra. Es treba-
lla des de la interrelació constant i l’aprofitament de
recursos mutus, fins al punt d’impulsar certes mesures,
com a proves pilot, que en el futur, i si funcionen, s’ani-
ran exportant a d’altres comarques del país. Tot això s’ha
presentat l’1 de juliol en una ponència de la Jornada de
noves tecnologies aplicades a la gestió policial, que han
organitzat la Direcció General de Seguretat Ciutadana i
l’Ajuntament de Mataró. S’hi han presentat les mesures
aplicades, els resultats assolits i les directrius futures pel
que fa al treball conjunt.
Una de les claus de l’impuls d’aquest nou model té
que, en un principi, poden semblar policials, també
afecten de manera transversal d’altres àmbits com el
social, l’econòmic, el cultural i el mediambiental. En
aquest sentit, els dos cossos s’han integrat en dife-
rents comissions de treball amb l’objectiu de poder
donar una resposta més acurada a les demandes
que es generen en la societat actual.
Un dels aspectes primordials a l’hora de fer que tot
aquest engranatge funcioni adequadament és l’ob-
tenció i posterior tractament de la informació:
• A l’instant: Les sales de coordinació operativa i els
comandaments d’ambdós cossos estan perma-
nentment comunicats a través de diversos mitjans
per poder respondre en tot moment a les deman-
des que es generin, optimitzant recursos i agilitant
la resposta.
• El dia: La Policia Local i els Mossos de Mataró són
els primers que, a nivell de Catalunya, han creat un
comunicat de novetats conjunt on es recullen els
incidents més rellevants que han passat en les
darreres hores al conjunt de la ciutat. Aquesta infor-
mació la coneixen tots els comandaments i el
mateix alcalde.
• La setmana: Una de les coses que a hores d’ara ja
es fan és els brífings conjunts un cop per setmana,
en els tres torns de treball. Així, els torns entrants
aquella setmana tenen una informació completa del
que ha passat de rellevant la setmana anterior.
• El mes: Amb la perspectiva del mig i llarg termini, la
Unitat d’Estadística i Anàlisi de la Policia Local i

mossos
la policia del futur
l’Oficina de Suport dels Mossos elaboren mensual-
ment un sistema d’indicadors conjunt on es registren
les principals dades sobre seguretat ciutadana dels
darrers trenta dies i es comparen amb els mesos
anteriors, amb l’objectiu d’analitzar i corregir, quan
calgui, determinades puntes que surtin de l’habitual.
A més, l’objectiu final és disposar d’una sala de coor-
dinació conjunta, mesura que en aquests moments
està sent objecte d’estudi.
ACTUACIÓ CONJUNTA
El màxim exponent d’aquesta actuació són alguns dis-
positius de seguretat ciutadana, que han planificat,
executat i avaluat posteriorment els responsables poli-
cials dels dos cossos. Les patrulles mixtes, que es fan
per a accions concretes, són un altre dels estendards
d’aquest treball conjunt. Estan comandades indistinta-
ment per comandaments de qualsevol dels dos cossos
sobre qualsevol dels agents.
Un altre dels aspectes pioners en què s’està treballant
des de Mataró és en la redacció del Pla de seguretat
local, que es fa en col·laboració amb la Generalitat de
Catalunya i l’Ajuntament de la ciutat. Aquest Pla pretén
l’ordenació de tots aquells aspectes que engloba la
seguretat ciutadana, amb les particularitats de l’àmbit
local. També en aquesta ocasió els dos cossos poli-
cials aportaran tots els elements que seran necessa-
ris, des de l’òptica estrictament policial, per a la
redacció del Pla.
“el treball conjunt que fa la
Policia Local i els Mossos
d’Esquadra s’articula a través de
tres vies: la Junta Local de
Seguretat, la Mesa de
Coordinació Operativa i la
comunicació permanent entre
comandaments”
Però, amb quins instruments es coordina aquesta actua-
ció conjunta?
Segons explica l’inspector Joaquim Belenguer –cap de
l’ABP Mataró–, “el treball conjunt que fa la Policia
Local i els Mossos d’Esquadra s’articula a través de
tres vies: la Junta Local de Seguretat, la Mesa de
Coordinació Operativa i la comunicació permanent
entre comandaments”.
La Junta Local de Seguretat, explica l’inspector Belenguer,
“està presidida per l’alcalde i està composta per diferents
vocals entre els quals hi ha, amb caràcter permanent, el
cap de la Policia Local i jo mateix, com a cap de l’ABP
Mataró. La Junta té, entre altres funcions, l’anàlisi i la valo-
ració de la seguretat pública al municipi per determinar
les directrius a aplicar. També l’elaboració de plans per
coordinar efectius, una bona gestió dels recursos i la
millora de l’actuació policial en termes d’eficàcia”.
mossos
En un altre pla se situaria la Mesa
de Coordinació Operativa, la ves-
sant operativa i executiva d’aquelles
polítiques policials aprovades per la
Junta Local de Seguretat. Està for-
mada a nivell paritari pels comanda-
ments dels cossos respectius i dels
tècnics que aquests considerin
oportuns. Es reuneix una vegada
cada quinze dies. L’intendent major
de la Policia Local, Joan Giménez
Cernuda, explica que, entre les
seves funcions, “es marquen els cri-
teris de coordinació operativa, s’in-
tercanvia informació, s’estableixen
comissions de treball en matèries
sectorials i, en definitiva, a nivell
operatiu, exerceix qualsevol acció
que se li assigni des de la Junta de
Seguretat Local”.
La tercera pota que completa
aquest triangle és la comunicació
Un altre dels aspectes pioners en què s’està
treballant des de Mataró és en la redacció
del Pla de seguretat local, que es fa en
col·laboració amb la Generalitat de Catalunya
i l’Ajuntament de la ciutat.
permanent entre comandaments. angles possibles, la cobertura de la
Quan es dóna una situació d’espe- seguretat ciutadana des del punt de
cial urgència en la seva resolució i vista polític, social i operatiu, tenint
que no pugui esperar a la convo- com a eix central la col·laboració, la
catòria de la Junta de Seguretat coordinació i l’optimització de mit-
Local i la Mesa de Coordinació jans materials i humans dels dos
Operativa, són resoltes a nivell pari- cossos. I els resultats són palpa-
tari pels comandaments dels dos bles, tant pel que fa a les xifres com
cossos. Tot plegat –segons puntua- pel que fa al grau de satisfacció de
litza l’intendent major Giménez la ciutadania respecte del servei de
Cernuda-, “garanteix, des de tots els policia que rep a Mataró”.

NOVES TECNOLOGIES: MIRANT AL FUTUR

Per fer front a una delinqüèn-
cia cada cop més especialitza-
da, que utilitza diversos i nous
mitjans, amb un ús creixent
d’elements tecnològics, les
policies s’han de dotar també
del màxim d’eines que perme-
tin fer-los front amb eficàcia.
A Mataró, una infraestructura
amb segell d’avantguarda ha
de permetre combatre amb
més resultats que mai el món
delictiu. Part d’aquest nou
material ja s’ha posat en
marxa i estan en estudi una
sèrie d’innovacions que, un
cop ja estiguin en funciona-
ment, rendibilitzarà encara
més els fruits de l’estreta
col·laboració i treball conjunt
que es fa amb la Policia Local.

• L’accés al SIP (Sistema d’Informació ubicació precisa de les diferents unitats en

Policial), que ja s’ha estès a través de
convenis amb diferents policies locals de
Catalunya, la connexió a través d’un telèfon
“capicua” entre les sales dels dos cossos
policials o el compartiment de diferents
eines com les intranets de cada cos, el
correu electrònic o d’altres, permeten
disposar de manera àgil de grans volums
d’informació.
• Però especialment rellevant i pioner en
aquests moments és l’aplicació del GPS
(Sistema de Posicionament Global) del
qual són ben conegudes les aplicacions
que té en diversos àmbits. En el cas del
policial, els vehicles de la Policia Local de
Mataró ja en disposen i en un futur es
preveu que els dels Mossos de Mataró
també ho facin. El sistema ha de permetre
enviar i rebre missatges, efectuar les
anotacions de servei corresponents i
cercar les dades policials necessàries. A
més, el sistema permet determinar la
servei, la seva velocitat, la direcció i
establir zones i punts d’especial vigilància.
De tota aquesta informació es pot extreure
una informació que, un cop analitzada, pot
servir per estudiar i racionalitzar el temps
de requeriment de les patrulles.
• L’Àrea d’Infraestructures de la Policia
Local i la Divisió del Pla Informàtic estan
estudiant la implantació dels PDA
(ordinadors de butxaca) i de programari de
gestió policial, que haurien de permetre
millorar la gestió, consulta i tramitació de
documents.
• En darrer terme, les mateixes àrees dels
dos cossos estan estudiant també
l’elaboració del mapa delictiu digitalitzat.
Amb les dades generades pels dos cossos
mitjançant els aplicatius del SIP, el sistema
informàtic possibilitarà l’elaboració de la
representació cartogràfica dels delictes i
faltes denunciats a la ciutat de Mataró.

Joaquim Estrada i Vilaseca

Àrea de l’Oficina del Portaveu

mossos
 Josep, Cristina, Ramon

“Si passés ara,

tornaríem a fer
el mateix”
A finals del mes passat va fer un any que es va produir
l’accident del camió cisterna a Tivissa, on quatre
companys van tenir una destacada actuació per evitar
que el sinistre es convertís en una verdadera catàstrofe.
Sortosament l’accident va ser controlat i, en una barreja
de professionalitat, eficàcia i sort, la intervenció va
acabar molt millor del que en un primer moment podia
semblar.
Per a molta de la gent que va ser testimoni directe
de l’accident, l’actuació dels mossos d’esquadra
els va salvar.
Des d’aquestes pàgines en Josep, la Cristina i en Ramon
ens expliquen la seva experiència i ens recorden les
seves reaccions. En Joan, l’altre company, no va ser
present a aquesta entrevista però també va participar
activament el dia de l’accident.

avui parlem amb ...

COM RECORDEU AQUELLS MOMENTS?
Josep- Recordo que només arribar vam ser conscients
que allò podia ser perillós. El primer que vaig observar
va ser un home amb el seu vehicle particular davant del
camió cisterna aturat a pocs metres...
Ramon- Precisament aquell senyor va ser el testimoni
directe de l’accident i va ser la primera persona que
ens va comunicar que el conductor del camió era
mort. Però, això no obstant, ell intentava recuperar el
seu cotxe, tot i que a començava a estar cremat de la
mateixa escalfor. Ens trobàvem a més de 40 metres i la
temperatura començava a ser insuportable.
Cristina-Quan vam arribar, hi havia cues de cotxes
tant en un sentit com en l’altre de carretera. Vam
començar a regular el trànsit i a indicar als conductors
que reculessin. El problema era que nosaltres només
podíem regular per una banda. Era impossible passar
a l’altre costat.
Només arribar ja vam
ser conscients que allò
era perillós
DES DEL PRIMER MOMENT JA EREU CONEIXEDORS QUE
ALLÒ PODIA SER MOLT PERILLÓS...
Ramon- Érem conscients que allò, tard o d’hora, explo-
taria i intentàvem desallotjar al més aviat possible tota
la gent de la zona. Recordo que, fins i tot, hi havia un
autocar de jubilats al qual costava maniobrar i recular.
Cristina- La gent es trobava fora dels seus vehicles i a
la vegada volia explicacions, i n’hi havia alguns que no
ens feien cas.
Josep- Nosaltres, com podíem, els explicàvem que
havien de sortir, cada cop hi havia més fum i, sobretot,
la temperatura cada vegada era més alta... i la tensió
també.
Cristina- Recordo que hi havia una rulot que també va
tenir moltes dificultats per maniobrar, hi havia molts ner-
vis. Nosaltres patíem pels cotxes de l’altre costat.
Intentàvem fer arribar les mateixes instruccions, els
fèiem senyals perquè es retiressin, ja que arribar-hi era
absolutament impossible, el mateix soroll i el caos no
deixava fer sentir els crits... i això era realment angoixant.
EN AQUEST CASOS EL TEMPS SEMBLA QUE NO PASSI...
Ramon- Sí, és cert, la situació era molt tensa i no van
passar més de cinc minuts des que nosaltres vam arri-
mossos
bar quan la cisterna va esclatar, però certament van
passar molt ràpidament, massa ràpidament.
Josep- Ho recordo com si fos ara, quan la cisterna va
explotar. Els sorolls, el fum i la temperatura van aug-
mentar d’una manera insuportable. Van sortir disparats
tot tipus de coses i objectes.
Aleshores tots vam començar a córrer cap on podíem,
l’objectiu era protegir-nos i, almenys jo, no tenia ni for-
ces, perquè el cos es queda com rígid i costa moure’t,
però intentava córrer i protegir-me.
COM RECORDEU ELS INSTANTS POSTERIORS A L’EX-
PLOSIÓ?
Josep- Amb nervis, amb tensió, però també amb
ganes de reconduir la situació al més aviat possible,
però era difícil. Jo també només vaig poder córrer uns
set o vuit metres fins que vaig caure a terra, era com si
em perseguís una gran bola de foc. Al final vaig anar a
parar a unes bardisses, i quan vaig aixecar el cap tot
era fum i calor.
Ramon- Ara, amb el temps i molt sincerament, he de
dir que durant aquells instants, personalment, tenia la
sensació que allò s’acabava, que aquell era el meu
últim servei. Tot era bastant caòtic i la gent abandonava
els seus vehicles i corria cap on podia.
Josep- Quan vaig poder recuperar-me, vaig intentar
tornar al lloc del sinistre, però em faltava l’aire i també
em constava respirar. En aquell moment el meu únic
objectiu era veure altre cop els companys. Tots havíem
quedat separats.
En el moment de l’explosió
tot era bastant caòtic,
la gent abandonava
els seus vehicles i corria
cap on podia.
COM VAU TORNAR A VEURE-US ALTRA VEGADA JUNTS?
Ramon- Van ser uns minut i per a mi va ser una eterni-
tat. Estàvem tots tres i faltava la Cristina. Vam començar
buscar-la, però la calor, el fum, el descontrol.... ho feia
difícil i era angoixant. Fins que no la vam veure aparèi-
xer allà ensorrada entre matolls i que ella mateix es
recuperava, no vam respirar alleugerits.
Cristina- I sort de la muntanya que es troba en el lloc,
que ens va servir de protecció tant del foc com de tota
la ferralla que va sortir disparada.

El fet de parlar-ne
després de temps
també és positiu.
Josep- Si jo arribo a caure en un terreny pla, molt pro-
bablement ara no ho estaria explicant.
Si vas ara al lloc, un any després, encara hi ha restes
del camió i de la cisterna que, amb l’explosió, es va
partir en dos.
Quan vam veure que tots ens trobàvem més o menys
bé, jo vaig dir a un dels companys que m’acompanyés
a l’hospital ja que tenia la part de darrera dels braços
que em bullia i cada vegada els tenia més rígids.
AMB EL TEMPS, QUINA HA ESTAT LA VOSTRA REACCIÓ?
Ramon- Encara hi ha moments que reflexiono i penso
que realment vam tornar a viure, en el fons vam tenir
sort. Tot i això, a mi tot el neguit em va sortir al cap
d’uns dies.
Josep- Vaig estar ingressat a l’hospital i el que més em
va agradar va ser la quantitat de companys i compan-
yes del cos que em van venir a veure o que em truca-
ven per donar-me suport, i a alguns ni els coneixia
personalment. Va ser molt agradable.
Cristína- Però el fet de parlar-ne també és positiu, i és
molt bo tenir present el que va passar i com vam reac-
cionar tots plegats.
Crec que, si tornés a passar, tots el que vam treballar
en aquest sinistre ho faríem de la mateixa manera. ■
Pere Jané
Àrea de l’Oficina del Portaveu
avui parlem amb...
Els Xafa-roques:
una partida de bandolers
a l’Alt Camp
(1798-1802)

El juny de 1798, a la vila de Sarral, a prop de

Valls (Alt Camp), hi vivia Magí Vila i el seu fill
Francisco, als quals la gent del poble anomenava
Xafa-roques. Eren unes persones que despertaven
desconfiança entre la població pel seu estil de
vida: no tenien ofici conegut i de tant en tant
apareixien amb diners. Molt sovint feien viatges a
la zona de la Selva, on sembla que tenien algunes
amistats.

Tot apuntava que formaven part d’una banda que

participava en fets delictius molt lluny de la seva
demarcació, a la zona de Girona preferentment, per
així despistar les autoritats i evitar la detenció.

SOSPITES DE LES ESQUADRES I PRIMERES

DETENCIONS
Aquests fets no van passar desapercebuts per al
comandant Pere Màrtir Veciana, que, juntament amb el
batlle de Sarral, va iniciar una vigilància estreta dels
personatges.
El fet que va originar l’inici de la persecució dels Xafa-
roques va ser que uns francesos que estaven venent
mules a la localitat van reconèixer unes mules que havien
estat robades a un francès al qual havien assassinat a la
localitat de Riudarenes (la Selva).
Davant d’aquest fet, un escamot de les Esquadres, junta-
ment amb un destacament de soldats suïssos destacats a
Montblanc, va capturar Magí Vila, pare. Això es comunicà
a la Reial Audiència el 21 de juny de 1789.
El detingut va ser portat fins a la presó de Cervera per
al seu posterior trasllat a Barcelona.
Començà així la persecució de la banda. Quedava úni-
cament en llibertat el fill Francisco, que, al pot temps,
fou també detingut i portat a la presó de Cervera.
LA FUGIDA DE LA PRESÓ DE CERVERA
El 13 de setembre s’escapà de la presó de Cervera
Francisco Vila, Xafa-roques, juntament amb altres ban-
dits com Isidro Roca, àlies L’Estudiant, i el seu germà
Domingo Roca, àlies El Hermano, que van formar una
banda que actuava a la zona de Tarragona i la Selva.
En aquest dibuix hi ha representat Pere Màrtir Veciana i Miró (1756-1836), comandant de les
Esquadres, que vesteix l’uniforme de comandament i porta una espasa de dragons de cavalleria.
ELS PRIMERS PARANYS FRACASSATS PER
AGAFAR LA BANDA
El 23 de setembre, Pere Màrtir Veciana va rebre infor-
macions que indicaven que el Xafa-roques, juntament
amb altres malfactors, havia anat tres vegades a la ciutat
de Tarragona. Aquestes informacions eren facilitades per
una informadora que manifestà que, al Xafa-roques, se li
havien incorporat tres individus més: L’Estudiant, El
Hermano i un tercer, i que, l’última vegada que els va
veure, un d’ells portava mil dos-cents “durillos” d’or. Es
disposà que participessin 3 o 4 mossos de paisà per
detenir aquestes persones en un parany que se’ls pre-
parà amb la col·laboració d’aquesta persona.
El resultat del parany fou negatiu i Francisco Vila conti-
nuà lliure, però les Esquadres no descansaven. El 13
de novembre de 1799, el comandant Veciana va escriu-
re a la Reial Audiència per comunicar la captura de

mossos
Domingo Roca, El Hermano, per part de Raimundo
Riera, caporal cap de l’Esquadra de Santa Coloma de
Farners (la Selva).
El 26 de novembre de 1799, un veí de Montblanc que es
trobava detingut i de nom Juan Rosell, sol·licità la seva
llibertat i la dels seus companys empresonats a canvi de
la detenció de Francisco i Magí Vila, Xafa-roques, així
com de la resta de la seva banda.
Davant d’aquest fet, la Reial Audiència concedí un ter-
mini d’un mes i mig a aquesta persona per complir la
seva paraula, fet aquest que es va comunicar mitjançant
ofici al comandant Veciana, per al seu coneixement.
Aquest fet estranyà en Veciana, que informà la Reial
Audiència que Magí Vila ja es trobava empresonat
arran de les investigacions practicades per les
Esquadres i el batlle de la localitat de Sarral.
ESPECIAL INTERÈS DEL CAPITÀ GENERAL
DE CATALUNYA PER AGAFAR LA BANDA I
CAPTURAR FRANCISCO VILA
El 6 de desembre, el governador de Tarragona
informà el comandant Veciana que el capità general
de Catalunya tenia un especial interès en la captura
de Francisco Vila i la seva banda i posà a disposició
del comandant Veciana l’ajut de les forces que
necessités per acomplir la missió.
Així mateix, ordenà al comandant Veciana que, amb la
seva esquadra i personalment, es dediqués a la perse-
cució d’aquest grup i donés prioritat a la captura d’a-
quests individus sobre qualsevol altra gestió, a causa
de la gran alarma social que estava provocant a la
comarca de l’Alt Camp i a Tarragona.
El 26 de desembre el batlle de Sarral escriví al comandant
Veciana per informar-lo que tenia un confident que podia
saber on es trobava amagat Francisco Vila i que volia faci-
litar aquesta informació a canvi de diners. L’informador era
un antic mosso d’esquadra de nom Pablo Duch.
Així mateix, el 29 de desembre el batlle informà al
comandant Veciana que Francisco Vila, juntament amb
un altre home, s’havia presentat a la localitat de Sarral
disparant contra la casa d’un veí, que havia quedat ferit.
Tots aquests fets feien que a la comarca de l’Alt Camp
es visqués una situació greu d’inseguretat. Davant
d’això, les Esquadres van redoblar els seus esforços i,
gràcies a un parany, una carta que el pare detingut va
escriure al seu fill, es va detenir Francisco Vila a la ciu-
tat de Tarragona.
Portats a Barcelona, a la Reial Audiència, tots dos van
ser condemnats a la forca.

LA CANÇÓ DELS XAFA-ROQUES

La vida dels Xafa-roques va inspirar una cançó que cantaven els pidolaires arreu de Catalunya i que, segons sem-
bla, va escriure un tal Joseph Saüc, fill de la localitat de Belianes. En aquesta cançó es parla de la captura de Magí
Vila, pare, per part dels Mossos d’Esquadra i en la qual participà el comandant Pere Màrtir Veciana, que és el tinent
que apareix a la cançó, ja que aquest era el seu grau militar.

En l’any mil vuitcents dos
s’en han dictat
la vida de dos lladres
que han agafat;
són pare i fill
que adovaven els marges
en els camins.
El pare, a Riudarenes,
trovà un francès
que anava venent dalles
per el Vallès.
Gran crueltat!
amb un bon cop de dalla
li tallà el cap.
Amb les mules i dalles
que va robar
a un hostal va fugir-ne,
sense parar
Vora de Valls,
les mules van coneixer
els seus companys.
Tot seguit se’ls va ocorrer
d’avisar l’alcalde
ben diligents.
Li van contar
que a un seu camarada
havien matat.
Llavors el bon alcalde
fent-lo agafar
cap a la presó el porten,
però es va escapar;
Deu meu, Senyor!
Si abans era lladre
ara és pitjor.
Altra cop el trobaren
un dematí,
dins d’una bota estava
a mig omplir
i al arribar
ben aviat els mossos
el van guipar.
Tota aquella casa
varen voltar
ja creien els mossos
que havia escapat
naren al séller,
pel forat d’una bota
la mà es vegé.
En pegà pistolada
molt diligent,
li en pegà un cop de sabre
qui era el tinent;
no en va escapar,
que els dits de la mà dreta
li en va escapçar.
Aviat el portaren
cap a Verdú,
i de Verdú a Cervera
per mes segú.
De poc anà
com no fuix per la reixa
que va llimar.
Deixem al pare
a la presó.
A Tarragona estava
el fill traidor;
i va succeir
que escrivent una carta
es descobrí.
A un senyor servia
i volia ser
majordom de les rentes,
però no pogué
Bah, no ho dubtau,
ja en pot ser de viu l’home
però ve que cau.
Va rebre una carta;
va sospitar
que era en Xafa-roques
i li feu agafar.
Moltes mentides deia
i cap veritat,
tot seguit la justicia
l’ha ben lligat.
El van dur a Barcelona
els fusellers,
posat dins d’una gàbia,
que no escapés
sense gran perill,
per fer-ne sentencia
a pare i fill.
Els jutges de la Sala
van acordar,
penjar-los per la forca
per fe’ls pagar
les moltes malifetes
que havien fet
pare i fill Xafa-roques
els dos lladres.

BIBLIOGRAFIA

Borruel Llovera, Anna. Els mossos d’esquadra. Aportació

documental a la seva història (1741-1821). Ed. Institut
d’Estudis Vallencs. Valls. 1998.
Gibert, Josep. Cançons de Bandolers i Lladres de camí ral.
Ed. Raima. Moià.1989

memòria
Interpretació del terme “habitualitat”
en el delicte de violència domèstica
SENTÈNCIA DE L’AUDIÈNCIA PROVINCIAL D’ELX DE 9 DE DESEMBRE DE 2002

Comentari: L’habitualitat” que necessàriament ha de
donar-se en l’exercici de la violència física dins l’àmbit de
les relacions familiars, i que integra el delicte autònom de
l’article 153 del Codi penal de 1995, ha originat diversos
corrents interpretatius.
El corrent més estès, però que no té gaire acceptació,
entén que aquestes exigències se satisfan a partir de la
tercera acció violenta a la víctima. Hi ha una altra línia
interpretativa que prescindeix de l’automatisme numèric
i considera que allò rellevant per apreciar l’habitualitat,
més que la pluralitat, és la repetició o freqüència que
implica una permanència en el tracte violent, de manera
que sigui el mateix jutge qui arribi a la convicció que la
víctima viu en un estat d’agressió permanent, a través
d’una interpretació judicial individualitzada. En conse-
qüència, per a aquest corrent i d’acord amb el que esta-
bleix l’últim paràgraf de l’article 153 del Codi penal, és
important el nombre d’actes de violència acreditats i la
seva proximitat temporal, sense que se n’exigeixi un
nombre determinat.
En aquest sentit es va pronunciar la mateixa Sala de
l’Audiència a la Sentència 83/2002, de 14 de febrer, recurs
679/2001, quan s’indicava que l’habitualitat es vertebra al
voltant de quatre dades: pluralitat d’actes, proximitat tem-
poral, pluralitat de subjectes passius, sempre que un d’ells
sigui integrant de la unitat familiar, i finalment independèn-
cia, en el sentit que aquests actes hagin sigut o no objec-
te d’enjudiciament anterior.
El bé jurídic protegit pel delicte té una naturalesa mixta, ja
que, juntament amb la salut o integritat física de les per-
sones, es tutela també la pacífica convivència i harmonia
en el si del grup familiar. El tipus es configura a través de
figures reiterades que, considerades aïlladament, no són
constitutives de lesió o menyscabament a la salut física o
mental. No és un tipus de resultat material, sinó de perill
abstracte per a la seguretat i salut personal de la víctima.

SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM 1406/2002

(SALA PENAL), DE 27 DE JULIOL

Comentaris: Tal com afirma el Tribunal Suprem en

aquesta Sentència, perquè unes lesions puguin qualifi-
car-se de delicte és necessari que, a més d’una prime-
ra assistència facultativa, la lesió requereixi
objectivament un tractament mèdic o quirúrgic. Aquest
ha d’entendre’s com una activitat realitzada pel metge
i que té com a finalitat curar la malaltia o la lesió o
reduir-ne les conseqüències, si no són curables.
D’acord amb aquesta interpretació, el Tribunal
Suprem destaca que el repòs, que en alguns
casos es recomana després de la primera
assistència mèdica, no determina l’aplicació acti-
va d’un coneixement mèdic en la realització d’un
sistema d’actuacions de finalitat curativa, sinó
que deixa la curació a la mateixa evolució de
la naturalesa facilitada pel descans.

mossos
Escorcoll d’automòbil
SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM 1406/2002 (SALA PENAL), DE 27 DE JULIOL

Comentaris: El Tribunal Suprem indica pressupòsits de legalitat en la inspecció

que un automòbil s’utilitza exclusivament
com un mitjà de transport i no és un espai
a l’interior del qual s’exerceixi o desenvo-
lupi una esfera o àmbit privat d’un individu.
El seu escorcoll per part dels agents de
l’autoritat, en tasques d’investigació de
conductes presumptament delictives per
descobrir i recollir els efectes o instru-
ments d’un delicte, no necessita autoritza-
ció judicial tal i com succeeix amb el
domicili. No obstant això, s’han de fer
aquestes diligències d’investigació amb
ple sotmetiment als principis de proporcio-
nalitat i justificació.
La concurrència dels requisits d’estricta
urgència i necessitat no constitueixen
d’un automòbil com a diligència d’investi-
gació, sinó pressupòsit indispensable
per a la utilització de l’acta policial del
resultat de l’escorcoll com a prova de
càrrec.
Per a la realització d’un escorcoll en
un automòbil no és necessària la
presència de lletrat, ja que no impli-
ca una declaració autoincriminadora
de l’afectat, sinó que és una mera
activitat d’investigació que no
implica prova preconstituïda. És la
declaració dels policies intervi-
nents en l’escorcoll, en definitiva,
en la fase de judici oral, la que
realment constitueix la prova.

Concurrència
d’eximent en
l’exercici legítim del
càrrec de policia
SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM 1810/2002 (SALA PENAL), DE 5 DE NOVEMBRE

Comentari: lEl Tribunal Suprem estima el recurs de
cassació de l’acusat i l’absol d’una falta de lesions al
concórrer l’eximent d’exercici legítim del càrrec de poli-
cia municipal.
La sentència puntualitza que, en l’exercici de les fun-
cions policials, per apreciar l’eximent de l’article 20.7
del Codi penal (obrar en compliment d’un deure o en
l’exercici legítim d’un dret, ofici o càrrec), és necessari
que l’agent es trobi en el desenvolupament de les fun-
cions pròpies del seu càrrec.
Aquestes funcions exigeixen el recurs de la força
només quan sigui necessària i apropiada per al compli-
ment de la funció que té encomanada i quan, qui rep
l’acció de l’agent, posi de manifest una postura d’oposi-
ció activa, de resistència o de determinat perill.
L’eximent del compliment d’un deure i exercici legítim
d’un dret, ofici o càrrec (article 20.7 Codi penal) consti-
tueix, segons ha assenyalat la doctrina penal en reite-
rades ocasions, una clàusula de tancament del sistema
jurídic que impedeix que l’aplicació de preceptes nor-
matius que estableixen deures, drets o funcions socials
pugui veure’s confrontada amb la incidència de figures
típiques penals. Per això, és totalment lògic que, quan
s’actuï en compliment dels deures, drets o funcions, qui
els exerceixi no es trobi implicat en una situació defini-
da com a antijurídica i punible.

Imma Garrós i Font

Facultativa del Servei d’Administració de les Demarcacions de
Barcelona, Tarragona i Terres de l’Ebre

legislació
LA SALUD
Les varius o varices
Les varices són venes que s’han tor-
nat incontinents, és a dir, que no fun-
cionen correctament i que, per tant,
no poden dur a terme correctament
la seva funció de retorn sanguini.
La seva aparició és conseqüència
d’una malaltia anomenada insufi-
ciència venosa. Hi ha una certa
tendència a confondre el símptoma,
les varices, amb la mateixa malaltia.
Aquesta malaltia es pot produir a
moltes parts de l’organisme. De fet,
algunes malalties amb “nom propi”
com ara la varicocele o les hemo-
rroides són varices en localitzacions
particulars.
En qualsevol cas, la localització més
clàssica de les varices és a les
extremitats inferiors, i constitueixen
un problema mèdic relativament fre-
qüent amb relacions laborals ben
evidents.
La primera manifestació d’aquesta
malaltia és el cansament i la pesade-
sa de cames. La persona afectada
refereix una sensació de formigueig a
tota la cama, que va augmentant al
llarg del dia i que li impedeix la vida
normal. A mesura que va progres-
sant el problema van apareixent els
edemes, la pigmentació de la pell de
les cames, les clàssiques dilatacions
de trajectes vasculars, les flebitis, les
rampes nocturnes i, finalment, en
casos extrems, les úlceres varicoses
i les hemorràgies.
Es tracta d’un trastorn freqüent, que
afecta aproximadament el 18% de
la població mundial i de la qual no
sabem l’origen. Només en un 10%
dels malalts que pateixen varices es
pot esbrinar una causa provocadora
de tot el procés.
CAUSES DE LES VARICES
Respecte a l’origen, sabem que hi
ha una certa predisposició genètica
a la seva aparició i que factors de
risc com l’obesitat i, sobretot l’ortos-
tatisme, és a dir, mantenir-se durant
moltes hores dret i sense moure’s,
n’afavoreixen l’aparició. També s’ha
comprovat que els embarassos repe-
tits i la utilització de mitges o mitjons
que comprimeixin externament la
cuixa faciliten el patir-les.
Alguns d’aquests factors de risc són
propis de les dones i és per això que
les varices són molt més freqüents
entre el gènere femení que en el
masculí.
El mecanisme de producció d’aques-
tes dilatacions venoses té a veure
amb la mateixa anatomia de les
mossos
venes que, amb el pas dels anys, es
van tornant poc elàstiques i es dila-
ten per l’efecte de la sang acumulada
en el seu interior, si es donen les cir-
cumstàncies necessàries.
Aquestes causes afavoridores són
les que faciliten que determinades
professions estiguin especialment
predisposades a patir les varices
entre els seus treballadors. El cas
concret de l’activitat policial n’és una.
La tasca de policia comporta, en
ocasions, la necessitat de mante-
nir la posició d’ortostatisme, és a
dir, estar quiets i dempeus, durant
períodes de temps molt llargs.
Aquesta, com ja hem dit, és la
causa principal de les varices.
Per sort, en el cas de la policia,
aquesta causa no va acompanyada
d’un altre factor de risc molt freqüent
en altres professions com és la
manca d’activitat esportiva o el
sobrepès, cosa que fa que el pro-
blema no sigui encara més greu.
QUÈ PODEM FER PER
EVITAR LES VARICES?
La prevenció de les varices es con-
creta a evitar el sedentarisme. Si es
manté una massa muscular impor-
tant a la regió dels bessons de les
cames s’evita el desenvolupament
de les dilatacions venoses.
També sabem que hi ha alguns fac-
tors que empitjoren el procés un cop
iniciat. Així els tractaments anovula-
toris, el tabaquisme, els mitjons o
les mitges que dificulten el retorn
venós i l’obesitat condicionen l’em-
pitjorament de tota la problemàtica.
Com a mesures preventives directes
per evitar les varices s’han descrit:
• Dormir amb el llit una mica aixecat
dels peus.
• Caminar estones prolongades de
forma sistemàtica, continuada i
freqüent.
• Evitar el calor excessiu a les
cames.
• Les dutxes d’aigua freda reduei-
xen la capacitat venosa, raó per la
qual és bo acostumar-se a fer
aquesta aplicació a les cames de
forma periòdica.
• Hi ha un seguit d’exercicis gimnàs-
tics que ajuden a combatre la
insuficiència venosa. Bàsicament
consisteixen en tots aquells
destinats a millorar la musculació
de la regió del tou de la cama.
• La natació, donat que augmenta la
musculatura de tota la zona de la
cama, es fa en posició horitzontal i
en ambient fred, és un exercici
ideal, sempre i quan es faci amb
una certa regularitat.
• Per últim la utilització de mitges
de compressió gradual i ascen-
dent de les cames pot ser una
bona mesura alternativa en casos
en què, a pesar de prendre totes
les precaucions explicades, s’ob-
servi un progressiu desenvolupa-
ment de varices, abans d’arribar a
necessitar tractament quirúrgic.
COM ES TRACTEN LES
VARICES?
Tots els tractaments pretenen retar-
dar l’evolució de la malaltia ja que
cap n’evita l’aparició.
El tractament mèdic amb pastilles
no serà mai efectiu si les lesions de
les venes ja són prou importants
com per evidenciar-se amb una
exploració ràpida.
De fet, el tractament amb fàrmacs
busca millorar l’estat dels pacients,
enfortir el to de les venes, reduir el
nivell de sang acumulat i millorat, de
pas, els símptomes que l’acumula-
ció de sang pot produir. Tot i que no
sabem el mecanisme d’acció de
molts dels fàrmacs utilitzats, són
tractaments que es fan servir des de
fa molts anys i amb uns efectes prou
positius, però que no poden evitar
haver de tractar alguns casos de
forma quirúrgica.
Finalment cal dir que el tractament
quirúrgic és l’únic realment resolutiu.
En els darrers anys s’ha avançat molt
en la seva aplicació i s’ha passat de
la clàssica fleboextracció, que es feia
fa 20 anys i que consistia en l’arren-
cament sistemàtic de tota la vena
safena i de les varices accessòries
que fossin evidents, a tractaments
com els actuals, que són molt més
conservadors i que consisteixen a
fer, abans de la intervenció, un plànol
topogràfic de tot el sistema venós de
la cama del pacient per detectar les
venes afectades i preservar el màxim
de venes perquè es pugui mantenir
la funció de drenatge de la sang a
través de les venes de la persona
malalta. Aquesta forma de tractament
és molt menys agressiva que la clàs-
sica i està aconseguint un grau de
recuperació dels pacients molt alt, així
com minimitzar el grau de complica-
cions que es produïen després de la
intervenció amb la cirurgia tradicional.
Gabinet d’Assistència Mèdica i
Prevenció de Riscos Laborals
L'argot criminal
rus
Assaig guanyador del V Concurs
d’assaig policial de la Policia de
la Generalitat – Mossos d’Esquadra
Des de la caiguda del mur de Berlín
s'estima que hi ha al voltant de
100.000 persones que pertanyen a la
màfia russa i que, alhora, han format
uns 8.000 grups criminals organitzats
i que controlen entre el 70 i el 80%
dels negocis privats de l'antiga Unió
Soviètica. Aquests grups també han
traslladat el seu àmbit d'influència i
d'acció a la resta del món.
L'estructura criminal d'aquests grups s'ha anat sofisti-
cant o han creat un entramat delictiu que, en el trans-
curs dels anys, ha anat bastint un llenguatge propi:
l’argot dels criminals russos.
L'argot és una parla especialitzada, distinta de la que
és comuna a tots els usuaris d'una llengua. Aquesta
parla està restringida als membres que formen part
d'un grup. És una parla secreta i hermètica perquè sigui
inintel·ligible per als que no en formen part.
L'argot criminal rus s'ha anat configurant a través dels
anys i ha incorporat paraules d'altres idiomes, bàsica-
ment, de les llengües de l'antiga Unió Soviètica. Moltes
de les paraules que formen part de l'actual argot crimi-
nal rus van sortir de les presons soviètiques1 durant la
dècada dels anys 80 del segle XX. En aquests matei-
xos anys es va crear un codi de conducta o llei del lla-
dre que constava de 18 punts, vorovskoj zakon,
(varavskói zakón)2, que literalment significa la llei del
lladre que els membres de grups criminals havien de
complir i respectar. Al capdavant d'aquest grups hi
havia el poxan (pakhàn) el cap de cada grup i per sota
tenia el brigadir (brigadír), que literalment vol dir briga-
dier. Al capdavall de l'escala jeràrquica hi havia el boe-
vik (baievík), que literalment vol dir soldat. També
mereixia un nom especial la sxodka (skhódka), que era
una reunió de lladres. Actualment, d’aquest codi de
conducta dels lladres, que no ha desaparegut del tot,
en queda el record però no l'operativitat, tot i que se’n
mantenen alguns termes. El que continua sent i és molt
important com a característica del grup són els renoms,
klihka (klítxka). Els renoms tenen la utilitat de funcionar
com a símbol de pertànyer a un grup, a més d'especifi-
car la procedència del delinqüent o d'una pràctica cri-
minal concreta.
l’assaig
Dintre dels grups trobem paraules per designar les fun-
cions de cadascun dels membres segons la feina que
porten a terme. Per exemple, byk (bik), que literalment
significa toro, fa les funcions d'escorta. Razbojnik (raz-
bóinik), que literalment significa bandit, l'han transfor-
mat en un membre actiu d'un grup. També hi ha el
torpedo (torpedo), que seria un assassí contractat per
fer un feina concreta. El gastralyor (gastràlior) és un cri-
minal d'una altra ciutat que el grup local ha convidat. Hi
trobem també el kit (kit), que literalment significa bale-
na i té en argot el sentit de maton.
En el món criminal rus trobem diferents noms que
depenen del tipus de delicte que realitzin. Brodqga (bra-
diàga), que originàriament significava vagabund, ara
identifica el lladre més baix de l'escala delictiva; també
trobem el baklan (baklàn), que seria un lladre inexpert
que roba exclusivament per subsistir. Svor]ik (sbórsxik),
que inicialment significava recaptador oficial de l'admi-
nistració, en argot és la persona que s'encarrega de
cobrar l'extorsió als comerciants o a les empreses.
També hi ha mowennik (moixénnik), que és un estafa-
dor. Els lladres també reben denominacions diferents
segons el lloc on delinqueixin. Així hi ha banovyj wpan
(banóvi ixpán) o bajdan]ik (baidánsxik), lladres especia-
litzats a robar a les estacions, que es poden trobar amb
un bosota (basóta), que és un moneder sense diners.
Des dels grups criminals també han sortit paraules des-
pectives per designar minories ètniques o altres races.
Per exemple, en rus una persona de l'ètnia gitana és
cygan (tsigàn) i en argot és bratka (bràtka), que té un
sentit despectiu; o un jueu, evrej (evrei), també rep dife-
rents noms insultants: gnat (gnat) o 'id (jid), que no es
poden traduir.
mossos
Les denominacions despectives que reben els cauca-
sians mereixen una menció especial: hernye (txiórnie),
que literalment significa negre, o svin (svinià), que lite-
ralment significa porc, i és un mot despectiu per ano-
menar les persones amb trets asiàtics.
Un dels mots que té una especial rellevància en l'argot
criminal rus és la krywa (kríxa), que literalment significa
teulada. El significat d'aquest terme ens il·lustra sobre
la barreja que hi ha a l’antiga Unió Soviètica entre cri-
minalitat, govern i negoci, o entre el que és legal i el que
és il·legal.
Durant la Guerra freda utilitzaven el terme krixa els ser-
veis d'intel·ligència soviètics per designar la protecció
de què disposaven els agents secrets soviètics quan
eren a països estrangers. Actualment s'utilitza amb el
sentit de paraigua o teulada de protecció. Aquesta pro-
tecció té diverses formes. Una és la que el cap d'una
organització criminal ofereix als seus membres. Una
altra, la que afectaria a aquells que, per fer un negoci
determinat, demanen una krixa a un grup criminal per-
què es pugui dur a terme i aquest grup aporta els ser-
veis necessaris com ara l’extorsió, l'assassinat, la
corrupció, etc. També els poden oferir, po ponqtqm (pa
paniàtiam), serveis de seguretat. Una darrera forma és
la que inclouria la protecció per part de membres corrup-
tes de l'Administració, funcionaris, policies, militars, que
també ofereixen una krixa per poder fer un negoci a canvi
de diners o favors a una tercera persona.
La krixa inclou, generalment, un o més d'aquests ele-
ments: connexió amb una entitat financera o bancària i
contactes amb una estructura governamental o amb
una força armada, on sovint hi ha vzqt (vsiàt), que lite-
ralment vol dir agafar i en argot significa subornar.
En aquest nou context social s'estableix una relació
entre krixa i mafiq (màfia). No obstant això, el terme
genèric de màfia, des de l'any 1970, a la Unió Soviètica
designava els membres del Partit Comunista acusats
de corrupció, els especuladors del mercat negre o els
que feien negocis d'una manera il·legal, és a dir, els que
feien zapodlo (zapódlo), negocis il·legals o fraudulents.
Des del 1992, el terme màfia ha ampliat el seu signifi-
cat i s'utilitza també per descriure aquells grups que
porten a terme negocis criminals i també els oficials
corruptes que van tenir un paper important durant l'è-
poca soviètica.
Aquesta situació, lligada a l'aparició d'una nova econo-
mia de mercat, ha creat un grup social anomenat tusov-
ka (tusóvka), que són joves mafiosos enriquits amb
negocis fraudulents i que no s’estan, entre altres coses,
de brat; na pont (brat na pont), és a dir, d'intimidar amb
amenaces de tota mena.
Aquest nou món de negocis que s'obre als grups cri-
minals també aporta noves paraules d'argot. Per
exemple, la paraula panama (panàma), que literalment
fa referència al país de Panamà, té el significat d'una
companyia falsa que s'utilitza com a tapadora d'altres
negocis. També hi ha, fruit d'aquesta nova economia,
el fartsovhik (fartsóvtxik), mot que literalment voldria
dir persona afortunada, que apareix a partir de 1980
per definir una persona que comercia en el mercat
negre i que, normalment, és jove. El propietari d'una
empresa il·legal que es mou en el món de l'economia
submergida és un cexovik (tsekhóvik), que deriva de
la paraula cexovoj (tsekhavói), que originàriament
volia dir provinent d'un taller.
Els delinqüents russos també tenen diferents paraules
per designar la manera com cometen un assassinat.
Zamohit (zamótxit), que literalment significa mullar, en
argot significa matar a cops, o bé priwit (príxit), que en
rus literal vol dir cosir, i ha passat a significar matar a
trets, encara que també té el mateix sentit la paraula
grognut (gpógnut). Com ubrat (ubràt), que vol dir retirar,
o uryt (urít), que literalment vol dir enterrar, i aquí tenen
el sentit de matar una persona.
Trobem paraules d'argot en tots els àmbits criminals: el
joc il·legal, l'extorsió, la prostitució, el narcotràfic, el con-
traban de tabac i d'alcohol, els segrestos, el blanqueig
de diners, el tràfic d'armes, etc. Tots tenen les seves
paraules pròpies i específiques.
En l'àmbit delictiu del narcotràfic, hi ha molts noms
per anomenar el tipus de droga. Així, anawa (anàixa)
és la paraula en argot per denominar haixix, que en
1
Des d’any 1960 al 1980 es van empresonar, aproximadament, 35 milions de persones a les presons soviètiques. D’aquests, de
28 a 30 milions es van fer un tatuatge. Cada tatuatge definia el delicte que havia fet el que el portava, i es va establir, així, una
jerarquia entre els tatuatges que depenia del crim comès i sentenciat.
Els tatuatges dins del món criminal rus formarien part també d’un llenguatge propi i diferenciat, igual que l’argot.
2
La transcripció dels noms russos al català és la que figura en l’article Ciríl·lic de la Gran Enciclopedia Catalana.
rus acadèmic és diu gawiw (gaixíx). La paraula kaif
(kaíf) té el seu origen a l'Àsia central i fa referència a
la puresa de la droga. Lowadka (laxádka) literalment
significa cavallet i és el nom que rep la metadona en
el narcotràfic.
Com a recipients de droga hi ha stakan (stakàn), que
literalment significa vas, i que s'utilitza per mesurar la
droga que es ven pel carrer. Hi ha el kubik (kúbic), que
és la mesura d'un mil·lilitre de qualsevol droga líquida.
També hi ha la korobok (kapabók), que literalment sig-
nifica capseta, o el korabl (karàbell), que vol dir vaixell,
i ambdós s'utilitzen en el comerç de la droga per deno-
minar una mesura per vendre la marihuana. Així el
kosqk (kasiàk) és el nom que rep una cigarreta de càn-
nabis i literalment designa una parcel·la de terra en
forma de cunya. La xeringa que s'utilitza per injectar-se
droga, l'anomenen en argot o bé mawina (maxína), que
literalment vol dir màquina o cotxe, o baqn (baiàn), que
en rus literal vol dir acordió. I el lloc on es cultiven les
roselles per elaborar la droga s'anomena derban
(dierbàn).
Aquesta és només una reduïda mostra de l'argot crimi-
nal rus. Es considera que hi ha aproximadament unes
10.000 paraules que formen part d'aquest argot, un
llenguatge que es va renovant. Constantment s’hi afe-
geixen noves paraules i en desapareixen d'altres que ja
no compleixen la funció a què estaven destinades. És
aquest un dels motius pels quals és molt important
conèixer aquests elements lèxics per poder fer front
amb més efectivitat a la delinqüència d’origen rus.
BIBLIOGRAFIA
- Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona,1970
- Handelman, Stephen, Comrade Criminal, Yale
University Press, Yale 1995
- Smolin, E.A. Xolodnoe oru'e i ego kriminalistiheskaq
`kspetiza. Slovar; terminob. Barnaul, Izd-vo AGU, 1996
- www.narcom.ru, Slovar; narkologiheskogo 'argona.
- www.biometr ica.tomsk.r u:8101/ftp/dict/slang/
jargon.Slovar; vorovskogo 'arkona
Miquel Rovira Segura
l’assaig
 Edifici
base de
Barcelona

Dia de les

Regió Policial
Girona
 Regió Policial
Metropolitana Nord

Esquadres

Regió Policial Ponent

agenda
 Regió Policial
Central

Dia de les
Esquadres

Regió Policial Pirineu

Occidental

mossos