IGNASI RODA FÀBREGAS

CONTES DELS
TRES REIS
I ELS SEUS PATGES
 EL REI MELCIOR
De tots els mags coneguts a la terra, en Melcior era el més
vell. Ningú no sabia precisar els anys que tenia o si en tenia
tants com en Matusalem, que, diuen, va arribar a tenir-ne
969. Però, tot i els seus anys, era considerat una eminència
en el camp de l’astronomia.

Va ser ell qui va alertar els mags Gaspar i Baltasar de

l’estrella viatgera.

Tots tres havien coincidit en una trobada de mags a

Persèpolis i s’havien fet molt amics. D’aleshores ençà mai
havien deixat d’escriure’s i compartir les seves descobertes.

Melcior hauria marxat tot sol per a fer la descoberta de

l’estrella premonitòria, però la seva dona li va aconsellar
que, de primer, enviés el seu patge Mel a preparar el camí.
Més d’un cop el seu ímpetu havia dut Melcior a situacions
molt perilloses. Quan era jove prou que s’espavilava, però
ara, amb tants anys, el més probable hauria estat que es
perdés en mig del desert.

Per convèncer-lo que es quedés, la dona d’en Melcior li va

dir que la seva feina era la de preparar molt bé el viatge i
pensar quins regals podia portar per si calia oferir-los a
algú. Després de molt barrinar va pensar que si a qui
havien d’anar a veure era un Rei que alhora era un Déu i un
Home, els regals havien de ser: or, encens i mirra.
 MEL
Mel, el patge de Melcior, és el patge més enamoradís i més
romàntic de tots els patges que es fan i es desfan. En Mel és
el patge predilecte del mag Melcior i no pas perquè li faci la
pilota o perquè sigui qui carreteja el llibres gruixuts i els
pergamins de la seva grandiosa biblioteca. Perquè a fe
que és una gran, gran biblioteca. Fins i tot els bibliotecaris
d’Alexandria n’estan ben gelosos, de la biblioteca del mag
Melcior.

El que li agradava al mag Melcior d’en Mel era la seva afició

pels llibres romàntics i els contes fantàstics. Potser li hauria
agradat més que s’aficionés als llibres d’astronomia i,
d’aquesta manera, tenir algú a qui llegar els seus
coneixements. Però el romanticisme d’en Mel era
abassegador i el tenia bocabadat.

I si hi havia una culpable de tot aquest romanticisme era la

Liolà, la noia més bonica (segons en Mel) de tot el reialme. A
ella sí que li agradava l’astronomia, però l’únic que
aconseguia d’en Mel és que se la quedés mirant embadalit.

Aleshores el patge li deia galindaines com: “Quan miro els

teus ulls negres veig totes les estrelles de l’Univers. Poc que
em cal mirar per un telescopi si aquí, damunt la terra, les
tinc totes, les estrelles.”
Potser per això el mag Melcior va encomanar a en Mel la
missió de certificar que l’estrella viatgera que havia
descobert era la mateixa de la profecia del profeta Miquees.

“I tu, Betlem de Judea, no és pas cert que de totes siguis la

més petita de les ciutats de Judea, perquè de tu sortirà el
Déu d’Israel”.

I en Mel va partir i en el seu camí es va trobar uns altres dos

patges que cercaven la resposta a la profecia: el patge Gagà
i el patge Tasar.
 EL REI GASPAR
Gaspar era un mag ben tranquil i bondadós. Mai es ficava
en cap embolic i només es dedicava als seus assumptes,
que eren escrutar les estrelles i dibuixar mapes galàctics.

Gaspar només tenia un defecte i era que es vanagloriava de

tenir la cabellera més llarga i més blanca de tot Àsia, i la
barba més frondosa. Si era o no era cert, mai ningú no es
va entretenir a esbrinar-ho. Tampoc no calia, però el que és
cert és que tothom estava una mica fart de la seva
fatxenderia, quan cantava les excel·lències de la seva llarga
cabellera blanca i la seva barba frondosa, també blanca.

Per tenir cura dels seus cabells se’ls rentava cinc cops per
setmana i la feina de rentar-li la tenia el seu patge més
estimat, Gagà, tot i que era una mica tabalot i destraler.

Un bon dia Gagà va preparar el cossi on habitualment

rentava els cabells del seu senyor, però resulta que es va
oblidar d’anar a comprar el sabó. Era dissabte i totes les
botigues estaven tancades, així és que, sense cap mena
de precaució, Gagà va decidir preparar el seu propi sabó
utilitzant productes de l’alquimista de palau. El resultat va
ser que, en assecar els cabells del seu senyor, es va adonar
que, per efectes dels productes que havia emprat per fer el
xampú, s’havien tornat grocs.
Tothom va pensar que, amb aquella desfeta, el mag
deixaria de vanagloriar-se dels seus cabells. Però, lluny
d’això, a partir d’aquell dia Gaspar va proclamar que no
hi havia en tot Àsia cabellera més llarga i més rossa i barba
més frondosa que la seva. No en va era un mag tranquil i
bondadós.
 GAGÀ
El pobre Gagà ja es veia foragitat de palau després del
desastre de tenyir els cabells i la barba del seu senyor de
color groc, però, tot el contrari, Gaspar, que com us he dit
era un home tranquil, s’ho va agafar pel costat bo.

Gagà, però, tenia el cor encongit i volia fer alguna cosa per
demostrar al seu senyor que li era un fidel servidor. Va ser
aleshores que Gaspar va rebre la notícia del seu amic
Melcior de la descoberta de l’estrella i, tot seguit, va fer un
edicte demanant un voluntari per anar a investigar si era
certa o no la profecia que semblava anunciar l’estrella
viatgera.

En aquells dies, moltes tribus s’havien aixecat en armes i

lluitaven per aconseguir el govern del país. Per tant, no era
gens segur viatjar, i menys encara fer-ho en nom d’un mag
que molts anomenaven Rei degut al seu aspecte imponent
amb la seva llarga cabellera blanca (ai, no, que era
rossa!) i la seva barba frondosa.

Aquella era l’oportunitat de Gagà de demostrar al seu

senyor la voluntat d’esmenar l’error: presentar-se voluntari.
Gaspar no va tenir més remei que complaure el patge
perquè ningú més s’havia presentat, i també de prescindir
d’ell a l’hora de rentar-se els cabells, perquè tot i l’espifiada,
en Gagà tenia unes mans molt delicades.
I com que no volia perdre’l de cap manera, va tenir cura que
en el seu viatge l’acompanyés Tasar, el patge del mag
Baltasar, un dels patges més assenyats i savis de tot
l’Orient.
 EL REI BALTASAR
Baltasar no només era un astrònom molt reputat, també
era un gran matemàtic i un gran fabulista. De la seva ploma
havien sortit els contes més fantàstics del món. Hi ha qui
diu que alguns dels contes de Les mil i una nits són d’ell i
que Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abdús al-Jahxiyarí els
va portar de l’antiga Pèrsia i els va transcriure.

En el seu palau hi havia invents que Occident va trigar molts

anys a inventar, o potser a copiar, perquè tot el que
inventava Baltasar ho dibuixava en els seu Gran Llibre de les
Coses Màgiques.

Però el mag encara tenia una qualitat molt més sorprenent

i era la de conèixer totes les herbes medicinals i saber-les
usar per guarir els malalts.

Deien que les gents del seu palau eren les persones més
sanes del món. Potser sí, perquè heu de creure i pensar i
pensar i creure que allí la gent vivia més de dos-cents anys.

Però Baltasar tenia un secret que només jo sé, i ara us el

vull explicar. Ell fou el responsable de que Melcior visqués
tants anys, degut a un beuratge que li va preparar i que
havia de servir per curar un mal de queixal. Però això va
passar quan en Melcior i en Baltasar tenien només deu
anys. Fixeu-vos si n’havia de saber, de coses, en Baltasar
que, ja als deu anys, dominava l’alquímia de les plantes.
Baltasar no va dubtar ni un moment quan el seu amic
Melcior li va revelar la seva descoberta, la de la profecia de
l’estel. Per això va encomanar al seu patge més estimat,
Tasar, que investigués tal profecia.
 TASAR
Tasar va rebre l’encàrrec del seu senyor Baltasar
d’investigar el misteri de l’estrella viatgera. Era tot un honor
perquè volia dir que el mag dipositava en ella molta
confiança. Sí, heu sentit bé, he dit “ella”. Tasar era una noia
que s’havia aplicat molt en l’estudi de les estrelles i cap com
ella podia interpretar els seus signes.

El cas és que Tasar es va posar en camí, però, en aquell

temps en què això succeïa, que una noia es llancés a
l’aventura de fer un llarg viatge per deserts i ciutats
desconegudes per desxifrar el misteri de l’estrella no estava
ben vist i, tard o d’hora, segur que algú la prendria per una
pastora o fins i tot per una esclava fugitiva. És per això que
Tasar es va disfressar d’home.

Les instruccions del seu senyor eren ben clares:

-Escolta, Tasar, Melcior ha descobert una estrella misteriosa

que recorre tot el firmament per anunciar-nos un fet que
canviarà el món. Així està escrit en els llibres més antics: “I
tu Betlem, no ets de totes la més menuda de les ciutats de
Judea perquè de tu sortirà el Rei del poble escollit, Israel”.

Tasar va agafar provisions i una ullera que li havia regalat el

seu senyor per seguir l’estrella tothora. Tot seguit es va
dirigir al palau de Gaspar perquè Gagà l’acompanyés.
Ni el bon Gagà ni tampoc en Mel, amb el qui més tard
van coincidir, van saber que Tasar era una noia, de tan ben
disfressada que anava. I tots tres van deixar enrere les
portes dels seus palaus respectius i s’endinsaren en el
desert, rumb a Betlem.

I els van succeir un munt d’aventures que un dia o altre us

contaré.