Percepció del moviment

1. Resolució temporal i detectors de moviment

Tenim l’experiència conscient de moviments suaus i continus dels objectes que ens envolten,
però no és així.

El sistema visual té una resolució temporal limitada, processa la informació que hi ha a la

imatge de la retina (estímul proximal) en forma de fotogrames. Enregistra el món extern a
partir de finestres temporals. Construeix el moviment a partir de l’aparellament
d’una imatge en un temps 1 amb una imatge en un temps 2.

Aquesta manera de construir el moviment dona lloc a algunes il·lusions visuals.

Il·lusió de la roda de la diligència: quan la roda es mou a poc a poc, la posició

dels eixos canvia poc (moviment cap a la dreta). Si la roda es mou molt ràpid la posició dels
eixos canviarà molt. El sistema visual fa un aparellament local de la imatge: a B1 en el
temps 2 li queda més a prop A2, creant il·lusió de que els eixos van en sentit contrari al
desplaçament real. Mostra que tenim una resolució temporal limitada (si poguéssim
captar totes les posiciones faríem bé l’aparellament). Aquesta il·lusió mostra com el
sistema visual fa servir claus locals basades en la proximitat, lluminositat, color, contrast... per
aparellar parts de la imatge retiniana en diferents moments temporals.

Pel processament del moviment tenim neurones (detectors de moviment) que integren
informació que prové de diferents regions de l’espai i de diferents temps.

Els detectors de moviment són neurones que integren informació de diferents

regions de l’espai i de diferents temps. Els més coneguts són els detectors
Reichardt, que estan sintonitzats a una velocitat i direcció determinades. La
campana és el detector i els punts verds són 2 neurones que envien informació
al detector. Estimulo una neurona i l’altra, i els impulsos arriben al mateix temps al detector,
llavors detectaria que hi ha moviment. Si moc cap a l’esquerra, una neurona enviarà el senyal, i
l’altre l’enviarà més tard. Si no arriba la informació alhora, no detectaria el moviment.

2. Integració del moviment: còmput neuronal del moviment

El moviment es construeix en 2 etapes successives:

1. Els detectors de les àrees visuals primàries (V1) extreuen el

moviment local de la imatge (de parts molt petites de l’escena,
perquè els camps receptius de V1 són petits).

2. Els detectors de moviment més globals a l’àrea V5 (o MT)

integren la informació de diferents detectors de moviment de V1.

La principal àrea cerebral on es processa el moviment visual és l’àrea V5. És la principal

responsable de la integració del moviment i les neurones que s’hi troben responen sobretot a
moviments rectilinis (unidimensionals). Les neurones detectores de moviment tenen un
sistema d’oponència (post-efectes).
3. Funcions del moviment i tipus de moviment
Tant nosaltres com el nostre entorn està en continu moviment, pel que la capacitat de
percebre el moviment és importat per a la supervivència i és una de les capacitats del sistema
visual que més aviat va aparèixer a l’evolució.

Quan ens movem, a la retina hi ha un moviment global que

anomenem flux òptic, que ens permet dur a terme tasques
bàsiques de navegació (conduir, caminar), controlar els nostres
moviments de forma global, i ens transmet informació sobre les
nostres accions (l’expansió de la imatge: indica apropament, i la
contracció de la imatge: indica allunyament).

El processament del flux òptic té lloc a àrees més enllà de V5. L’àrea
processadora del flux òptic és MST. El moviment real dels objectes també es important per la
supervivència i el control de l’acció. Funcions:

 Proporciona informació espacio-temporal necessària per poder interactuar amb ells.

Permet predir la posició futura, extrapolació del moviment. Flash-lag: quan hi ha el
flash, ja estàvem predint la posició futura de l’objecte i el veiem més avançat del que
realment estava.
 El moviment ens proporciona informació de l’estructura i profunditat dels objectes
(efecte de la profunditat cinemàtica, moviment biològic). El moviment facilita la
interpretació en 3D.

3. 1. Moviment de l’observador o de l’objecte:

El sistema visual ha de distingir quan el moviment és de l’observador i quan és de l’estímul.

Si seguim un ocell que vola amb la mirada, la seva imatge està a la fòvea i no es mou (estàtica
a la retina), però el context sí que es mou en la nostra retia. Tot i així sabem que el que es mou
és l’ocell i no el context és estàtic.

En enviar una ordre motora al sistema

motor (caixa vermella) des d’àrees
premotores, també s’envia una còpia
eferent a àrees que fan una estimació
dels efectes sensorials que s’esperen
amb l’acció (forward model, caixa
verda). Les estimacions es comparen
amb la informació sensorial real
captada després del moviment (caixa
blava) i es veu si hi ha discrepància.

Teoria de la descàrrega corol·lària: des

d’àrees premotores s’envia una ordre motora al sistema motor (moure el cap a la dreta). Al
mateix temps, s’envia una copia eferent, a àrees que fan una predicció dels efectes sensorials
que s’esperen amb l’acció (què passarà si moc el cap cap a la dreta: el fons de la imatge es
mourà cap a l’esquerra). Les estimacions es comparen amb la informació sensorial real captada
després del moviment i es veu si hi ha discrepància.
  Si no hi ha discrepàncies entre predicció i la informació sensorial  moviment de
l’observador.
 Si la predicció i la informació sensorial no coincideixen  moviment de l’objecte. Ordre
motora de no moure’m, la seva predicció és que no em mouré, però la informació
sensorial canvia.

3. 2. Moviment absolut i moviment relatiu: llindars de moviment

Llindars de moviment: el llindar de detecció de moviment és la velocitat mínima que ens
permet detectar el moviment. El llindar del moviment relatiu (altres elements de referència,
fons texturat) se situa en 1-2 minuts de grau/seg (ajuda de les distàncies). El llindar del
moviment absolut (cap element de referència, fons uniforma) se situa en 10-20 minuts de
grau/seg.
El llindar per detectar el moviment relatiu és unes 10 vegades menor que el llindar per detectar
el moviment absolut.

3. 3. Constància de velocitat
El sistema visual pot obtenir constància perceptiva a partir d’un estímul
proximal variable, i la velocitat no és una expeció. A la imatge retiniana,
l’objecte més pròxim es mou més ràpid que el de més lluny degut a la
diferència de distància. Tot i així, tenim la capacitat per jutjar que tots dos
es mouen a la mateixa velocitat.

A la imatge retiniana, l’objecte verd es mou més ràpid que el taronja (degut
a la diferència de distància). Tot i així, tenim la capacitat per jutjar que tots
dos es mouen a la mateixa velocitat.

3. 4. Transposició de velocitat
La percepció de velocitat de dos mòbils depèn de la seva mida. Un objecte més petit el
percebem moure’s més ràpid que un de gran quan es mouen a la mateixa velocitat. S’explica
per la freqüència espacial, que és més alta per l’objecte petit. L’objecte petit per recórrer la
mateixa distància que un gran s’ha de desplaçar més vegades la seva mida, estimulant més
sensors de moviment. L’objecte petit es desplaça més vegades la seva mida, amb la qual cosa
estimula més sensors de moviment.

4. Moviment aparent
Normalment, a la vida quotidiana el moviment implica un canvi de posició en l’espai, però pel
sistema visual això no sempre és així (p.e., pot haver percepció de moviment sense que hi hagi
un canvi de posició de l’objecte, com veurem amb els post-efectes).

Entenem per moviment aparent tota percepció de moviment davant l’absència de moviment
real (per tant, s’oposa al moviment real).

L’exemple més famós de moviment aparent és el cinema: la presentació de fotogrames estàtics

a certa velocitat genera la percepció de moviment aparent. Els moviments aparents més
interessants són els estroboscòpics i els post-efectes de moviment.

Moviment estroboscòpics: Cinema (fotogrames estàtics presentats a una certa velocitat). Es

donen quan alternem imatges estàtiques i el temps entre imatges és inferior a 100 ms. En
funció d’aquest temps i la distància entre les imatges tenim la percepció de diferents
moviments aparents. La categorització d’aquests moviments ha estat confusa. Problema:
categories entre simultaneïtat i successió:

 Pur o phi: es troba al costat ràpid del continu (menys de 60ms). Proper a la
simultaneïtat.
 Beta o òptim: costat lent del continu (més de 60ms). Proper a la successió.

Hi ha tres tipus més de moviments aparents que són rellevants:

 Moviment induït: percepció de moviment d’un objecte quan es mou el seu context.
Tren.
 Moviment autocinètic: causat pel moviment dels nostres ulls (sàcades o
microsàcades). Al entrar en una habitació fosca (abans d’adaptar-nos), percebem que
el punt de llum es mou.
 Moviment de figures estàtiques: impliquen mecanismes neuronals molt inicials, però
encara no se sap exactament què està causant el moviment.

5. Post-efectes de moviment
Sensació de moviment visual que tenim després de mirar fixament un estímul en moviment
durant un temps (fase d’inducció: ens adaptem) i després ens fixem en un estímul estàtic (fase
test: moviment).

La direcció del moviment en la fase test és contrària a la de la fase d’inducció, pel que els post-
efectes de moviment són negatius.
El fet que siguin negatius està relacionat amb els mecanismes oponents dels detectors de
moviment: quan estem mirant un moviment cap a la dreta (inducció), els detectors de
moviment en direcció contrària (esquerra) estan fortament inhibits, però a la fase test, aquests
deixen d’inhibir-se i la seva activitat supera el nivell de resposta basal, creant la percepció de
moviment.
La durada del post-efecte és linealment proporcional a la durada de la fase d’inducció.