CURS ACADÈMIC: 2023-24 GRUP: ID-1

UNITAT FORMATIVA: M10-UF2 DOCUMENT: RADIOLOGIA CONVENCIONAL

1. Quines diferències hi ha entre la emissió per radiació característica i per frenat?

Pots elaborar un esquema senzill sobre la seva producció?

Les dues emissions tenen en comú que interaccionen amb el nucli de l’àtom, ara bé
tenen diferents característiques:

Emissió per radiació característica es produeix quan un electró arranca un altre

d’una capa més interna (no arriba a tocar el nucli, xoca amb un electró), quan això
ha succeït, un electró d’una capa superior ha d’ocupar el lloc de l’electró arrancat
(l'àtom quedarà més inestable), en baixar un electró de nivell, aquest despendrà
fotons.

Emissió per radiació de frenada es produeix quan un electró passa a prop del nucli,
això fa que la seva energia cinètica, ja que interacciona amb el nucli i disminueixi i
l’electró canviï de direcció, en aquest moment emet un fotó, ja que també haurà
canviat la seva velocitat.

1/8
 CURS ACADÈMIC: 2023-24 GRUP: ID-1

UNITAT FORMATIVA: M10-UF2 DOCUMENT: RADIOLOGIA CONVENCIONAL

2. Què és l’espectre d’emissió dels RX? De què depèn la seva energia? I quines
característiques constructives l’influeixen?
L’espectre d’emissió de RX consisteix en com es distribueix l’energia i la intensitat de
la radiació dels rajos X que ha produït la font. La seva energia depèn principalment
de l’energia cinètica dels electrons (procés de frenada), també hi ha altres factors
que poden fer variar la seva energia.
Trobem quatre característiques constructives que influeixen:
● Distància ànode-càtode: Els electrons surten del càtode cap a l'ànode, com més
a prop estigui el càtode de l’ànode amb més energia xocaran, ja que hauran de
recórrer menys distància
● Material del blanc (ànode) Depenent del material de l’ànode els electrons
sortiran amb més o menys energia. Com més nombre atòmic (Z) tingui el
material de l’ànode amb més energia sortiran els electrons.
● Intensitat de corrent i temps d’exposició Podem canviar la intensitat del tub,
per exemple podem canviar de 50 mA a 100 mA (mantenint les altres constants)
i el càtode demetrà el doble d’electrons. També podem augmentar el temps
deixant la mateixa intensitat i obtindrem la mateixa energia. O sigui és el mateix
si dupliquem la intensitat en X temps a si dupliquem el temps a X intensitat.
● Tensió del corrent Quan augmentem el corrent, el que estem fent és generar un
feix amb més energia als fotons, això permetrà als rajos una capacitat més alta
de penetrar i obtenir imatges amb més qualitat. Com més tensió hi hagi
trobarem menys contrast, si el voltatge és més baix, podrem veure les parts
toves i, per tant, hi haurà més contrast

2/8
 CURS ACADÈMIC: 2023-24 GRUP: ID-1

UNITAT FORMATIVA: M10-UF2 DOCUMENT: RADIOLOGIA CONVENCIONAL

3. Podries explicar l’efecte Compton i l’efecte fotoelèctric? Fes-ne un esquema

Efecte fotoelèctric: Un fotó xoca contra un electró d’una capa interna de l’àtom,
perquè pugui xocar aquest ha de tenir una Ec mínima, el fotó incident transmet la seva
energia a l'electró i aquest és expulsat de l’àtom. L’electró que marxa de l’àtom se li diu
fotoelectró.

Efecte Compton: Quan els fotons X (els de raig X) interactuen amb els electrons de la
capa de valència (externa), això farà que el fotó es dispersi i disminuirà la seva energia.
L’electró que marxa de l’àtom tindrà una Ec menor a la del fotó que haurà incidit
(freqüència i longitud d’ona diferent)

4. Podries explicar la relació entre energia dels fotons i absorció pel teixit? I entre
l'absorció i la densitat del teixit? Pots consultar el següent text
A energies baixes, els fotons poden ser absorbits a partir de l’efecte fotoelèctric. El fotó
incident és absorbit completament per l’àtom i com a conseqüència allibera un electró.
A energies baixes, es duu a terme l’efecte Compton, ja que el fotó incident en xocar
amb un electró canvia la seva direcció i tot i que la seva energia disminueix, no és
absorbit totalment.
En radiodiagnòstic, els dos efectes poden actuar i determinaran com els fotons són
absorbits i dispersats pel teixit.

L’absorció dels fotons per part dels teixits està relacionada amb la densitat dels teixits.
Els teixits com més densitat tinguin, més partícules contenen i la probabilitat d’absorció

3/8
 CURS ACADÈMIC: 2023-24 GRUP: ID-1

UNITAT FORMATIVA: M10-UF2 DOCUMENT: RADIOLOGIA CONVENCIONAL

dels fotons augmenta. Per això quan trobem diferents densitats de teixits no tots els
fotons passen tots els teixits, això ens dona un bon contrast i una bona resolució
d’imatge.

5. Què és l’atenuació del feix de rais X? Com es comporta l'os respecte del greix
d’acord al coeficient d’atenuació?
L’atenuació del feix de raig X és quan l’energia (intensitat) d’aquest raig, es va
perdent a mesura que es propaga en un material (en el cos quan es propaga no és
el mateix travessar un os que un pulmó).
El comportament de l’os va relacionat amb la densitat, ja que com més densitat té
un teixit (l’os té una gran densitat), el raig X tenen una atenuació més elevada, en
canvi, el greix al tenir una densitat baixa, l’atenuació del raig X serà més baixa.
Per això quan veiem les imatges radiogràfiques les estructures de major densitat
són d’un color més blanc, ja que els rajos X els hi costa més de travessar.

6. Podries justificar de manera teòrica la major eficiència dels ànodes rotatoris en la

dissipació de la calor?
Els ànodes rotatoris són un component que s’utilitzen en els tubs de raig X,
s’utilitzen per generar radiació, quan l’impacten electrons aquests poden produir
els rajos. Tenen una característica que els diferencien dels ànodes estacionaris, és la
seva capacitat de generar radiacions en un poc temps.
Aquests ànodes poden distribuir la calor uniformement, ja que tenen la seva
superfície en moviment constant i fa que no es concentri la calor en un punt
(sobreescalfar l’ànode)

7. Quin sentit té que la copa focalitzadora estigui carregada negativament? Com es

comportarien els electrons projectil de no estar-ho?
La copa d’enfocament, s’utilitza principalment per concentrar tots els electrons que
surten del càtode i crear com un únic feix concentrat que impactarà en l’ànode.
Aquesta copa està carregada negativament, ja que els electrons així no es
dispersaran cap a qualsevol sentit, sinó que es repulsaran de la copa direcció a
l’ànode tots concentrats.
Si la copa estigues carregada positivament els electrons serien atrets cap a la copa i
no repulsats cap a l’ànode.

4/8
 CURS ACADÈMIC: 2023-24 GRUP: ID-1

UNITAT FORMATIVA: M10-UF2 DOCUMENT: RADIOLOGIA CONVENCIONAL

8. Per què creus que s'utilitza el wolframi al blanc del tub de RX? Raona la resposta.
El wolframi és un material amb un nombre atòmic elevat, això beneficia a convertir
l’energia elèctrica en raig X. També és un material dens que permet una major
interacció amb els electrons, finalment, al tenir un elevat punt de fusió permet que
pugui suportar altes temperatures (el tub de raig X genera molta calor).

9. Pots explicar els processos tèrmics que es poden donar a l’ànode?

Es poden donar quatre mecanismes de transferència de calor:
- Conducció: el pas de calor a través de l'ànode del tub de raigs X és reduït al mínim,
ja que s’utilitzen mate molibdè o el grafit. Aquests materials tenen la capacitat de
no permetre que la calor es propagui fàcilment a través d'ells. Això significa que
l'ànode no perd molta calor a la part interna del tub de raigs X, el que evita que es
sobreescalfin i es danyin.
- Radiació la superfície de l'ànode en un tub de raigs X està més calenta que l'entorn,
i com a resultat, emet energia en forma de radiació en diferents formes d'ones.
Aquesta radiació pot travessar el vidre de l'ampolla del tub i ser absorbida per l'oli
que envolta l'ànode. L'oli, a causa d'aquesta absorció de calor, s'escalfa i ajuda a
refredar l'ànode. Això permet que la calor que ha estat absorbida sigui transportada
cap a la carcassa protectora i alliberada cap a l'exterior del tub de raigs X. Aquesta
transferència de calor és més eficaç quan la diferència de temperatura entre
l'ànode i l'oli és major.
- Escalfament les altes temperatures a l'ànode poden fer que una part del wolframi
es fongui i creï vapors que poden dipositar-se a l'ampolla del tub. Això pot trencar
l'aïllament elèctric i causar problemes com arcs voltaics i una emissió de raigs X
menys intensa però amb més energia. Per evitar això, es fa servir un ànode fet
d'una barreja de wolframi i reni, que fa més difícil que es produeixi la fusió del
wolframi.
- Refredament A l'ànode del tub de raigs X, la calor que es genera es guarda i es
refreda a través d'un sistema de refrigeració amb un patró de refredament que
consta de dues parts:
Les corbes d'entrada: Aquesta part mostra la quantitat de calor emmagatzemada
en funció del temps.
La corba de refredament: Aquesta part és la que indica com la calor
emmagatzemada és refreda amb el temps.

5/8
 CURS ACADÈMIC: 2023-24 GRUP: ID-1

UNITAT FORMATIVA: M10-UF2 DOCUMENT: RADIOLOGIA CONVENCIONAL

10. Com afecta l'efecte taló a l'hora d'orientar el pacient a la taula d'exploració?
Aquest efecte pot afectar a la qualitat de la imatge si no el tenim en compte, ja que
el recorregut dels RX és diferent, ja que l’ànode es troba diferent distància. Per això
hem de tenir en compte com hem de col·locar el pacient. Per això la part del
pacient que estigui situada al costat
de l'ànode tindrà més atenuació, ja
que rebrà menys energia (recorregut
dels rajos major).

11. Quines diferències hi ha entre la

filtració inherent i l'afegida? Quins elements de l'equip de RX formen part de
cadascuna d'elles?
Filtració inherent (fixada pel fabricant): Aquesta filtració és una part integral del
disseny del tub de raigs X i no la pot modificar cada empresa. Està incorporada en el
tub durant el procés de fabricació. Inclou components com l'autoabsorció en l'ànode,
l'ampolla que envolta el tub, l'oli refrigerant i altres dispositius relacionats amb el
disseny. Aquesta filtració inherent normalment equival a aproximadament 0,5 mm
d'alumini i té com a objectiu reduir la radiació no útil o innecessària.
Inclou elements com: ànode, ampolla, oli.
Filtració afegida (modificable pel servei tècnic): La filtració afegida és una capa
addicional de filtració que pot ser modificada i afegida per cada servei. Aquesta filtració
pot consistir en làmines de materials com l'alumini o el coure que es col·loquen a la
sortida del feix de raigs X per filtrar-lo encara més. Normalment, aquest tipus de
filtració addicional té un gruix d'aproximadament 1-2 mm. El propòsit d'aquesta
filtració afegida és ajustar la qualitat del feix de raigs X i adaptar-lo a les necessitats
específiques de diagnosi o tractament.
Inclou element com: filtres de material.

12. Quins dispositius coneixes per restringir el feix de radiació?

- Diafragma d’obertura Aquest és un dispositiu de plom que es pot ajustar per
bloquejar parts no desitjades del feix de radiació i només permetre que la
radiació incideixi en l'àrea específica que es vol estudiar o tractar.
- Cons o cilindre d’extensió són dispositius que s'utilitzen a la radiografia per
ajustar la grandària del feix de raigs X, fent-lo circular. Això permet fer

6/8
 CURS ACADÈMIC: 2023-24 GRUP: ID-1

UNITAT FORMATIVA: M10-UF2 DOCUMENT: RADIOLOGIA CONVENCIONAL

radiografies de parts específiques del cos, com l'oïda o els sins. Però cal
utilitzar-los amb cura perquè estiguin ben fixats al tub i no hi hagi moviments
que podrien afectar la qualitat de la imatge. A vegades, aquests dispositius
també es fan servir en mamografies per protegir altres parts del cos de la
radiació.
- Col·limador d’obertura variable Els col·limadors són dispositius que es troben
al final del tub de raigs X i permeten ajustar la grandària del camp del feix de
raigs X. Poden ser utilitzats per limitar la radiació només a la zona d'interès i
reduir la dosi en les àrees que no calen.

13. Una reixeta té làmines de plom de 3.000 µm d'alçada i la separació entre làmines
és de 300 µm. Quin és el seu índex o factor de reixeta?

h= 3000µm
d= 300 µm

r= h/d → r= 3000/300 → r =10µm

14. Quin tipus de receptors d'imatge coneixes? Explica, de manera resumida, com
funciona cadascun d'ells.

1. Conjunt cartolina-pel·lícula

Sistema més utilitzat dels últims temps, la cartolina actua com a suport, i la
pel·lícula com capta la imatge després d’haver-se exposat a la radiació. Quan la
radiació passa i impacte sobre la pel·lícula crea una imatge, l’inconvenient
d’aquest sistema és que s’ha de revelar la imatge i pot tardar una estona.

2. Sistemes digitals
a. CR (computed Radiography)

Utilitza plaques de fòsfor per capturar imatges, que després es llegeixen

mitjançant un escàner de làser. La radiació X exposa la placa de fòsfor,
creant una imatge latent. L'escàner de làser arriba la informació i la
converteix en imatges digitals.

7/8
 CURS ACADÈMIC: 2023-24 GRUP: ID-1

UNITAT FORMATIVA: M10-UF2 DOCUMENT: RADIOLOGIA CONVENCIONAL

b. DR (Digital Radiography)

El procés es similar al CR, però els fotons impacten primer en una placa
de iodur de cesi i aquest en absorbir la radiació la converteix en llum.
Després hi ha una placa de Silici, que en absorbir la llum que ha
convertit el panell anterior la converteix en electrons, que quan passen
pel lector d’electrons els converteixen amb imatge També tenen un altre
sistema, que és més senzill, els fotons impacten directament contra una
placa de seleni que els converteix directament amb electrons.

3. Intensificador + sistema de TV

Aquest sistema s'utilitza en fluoroscòpia, una tècnica que implica la visualització

en temps real de l'activitat interna del cos utilitzant radiació. La radiació X passa
a través del pacient i impacta un intensificador d'imatge que converteix la
radiació en llum visible. Aquesta imatge lluminosa és capturada després per un
sistema de televisió, permetent una visualització en temps real.

8/8