TEMA I PARTS DEL TEXT

El tema és la idea principal del text (en els textos expositiu-argumentatius) o l’acció
principal del text (en els textos literaris narratius).

1- Respon a la pregunta: De què tracta el text?

2- Per a identificar la idea o acció principal:

a) Cal fer una primera lectura COMPRENSIVA del text. Convé no aturar-
se en detalls.
b) Diferenciar les idees o accions principals de les secundàries.
c) I determinar quina és la idea o l’acció més important que
s’expressa o que es desenvolupa en el text.

3- A l’hora d’escriure’l, el tema s’ha de condensar en una única frase, és a dir,

en un SN + complements que precisen la idea o l’acció principal i caldrà
enunciar-lo amb paraules pròpies. En els textos literaris evitarem
enunciacions genèriques del tema.

a) En els textos literaris, l’enunciació del tema s’ha d’extraure de la narració

dels fets i pot tindre un caràcter abstracte en textos amb components
psicològics. És per això que convindrà utilitzar nominalitzacions per a poder-
lo expressar (mots en negreta). La norminalització és el procés pel qual es
transformen en substantius paraules d’altres categories: verbs, adverbis,
adjectius, etc., a fi d’augmentar la seua càrrega semàntica i, amb això, el seu
poder d’abstracció:

Exemples de resposta de l’enunciació del tema d’un fragment amb

nominalitzacions:
- El tema del fragment és la insatisfacció vital de Madame Bovary.
- El tema del fragment és el sentiment de culpa i de remordiment de
Raskólnikov.
- El tema del fragment és l’adulteri d’Anna Karenina amb el comte Vroski.
- El tema del fragment és l’opressió ambiental exercit per Heathcliff.

Un altre exemple de nominalitzacions:

“L’advocat va proposar l’anulació de la declaració d’un dels testimonis amb
l’al.legació pertinent.”

b) En els textos expositiuargumentatius i en els textos de temàtica

sociolingüística, CAL NO CONFONDRE EL TEMA AMB LA TESI DEFENSADA
PER L’AUTOR.
Respecte a les parts del text (Estructura).

1- Resultarà més útil utilitzar el terme “parts del text” que no la divisió
tradicional “plantejament- nus -desenllaç” que pot plantejar problemes en
alguns textos per la seua brevetat.

2- Sempre caldrà indicar les línies que conté cada “part del text”.

3- IMPORTANT: DIFERENCIAR “LES PARTS DEL TEXT” DEL

“RESUM”.

LES PARTS DEL TEXT NO LES HEU DE FER COM UN

MINIRESUM

Per a diferenciar clarament “les parts del text” del “resum”, caldrà que, quan
redactem la resposta de “les parts del text” fem una frase sinòptica
=esquemàtica, molt breu) del contingut de cada part.

Per aconseguir-ho serà imprescindible fer ús de les nominalitzacions (=substantius

que provenen de verbs i que contenen una gran càrrega semàntica), i de la utilització
de paraules pròpies (no copiades del text), és a dir, de sinònims.

Exemple de resposta de les parts d’un text literari. Els subratllats després
dels dos punts són exemples de nominalitzacions (=substantius que provenen
de verbs):

“En aquest fragment podem distingir-ne les parts següents:

Primera part (l. 1-9): Manca de valor de Sara i decisió d’escriure una carta a Sergi.
Segona part (l. 10-19): Reproducció de la carta.
Tercera part (l.20-23): Tancament de la carta i entrada de Sara en un estat
d’abatiment.”

A NO OBLIDAR:
CAL UTILITZAR LES NOMINALITZACIONS TANT PER A L’ENUNCIACIÓ DEL TEMA COM PER
A FER LA SINOPSI (EXPLICACIÓ ESQUEMÀTICA) DE CADASCUNA DE LES PARTS DEL TEXT.