Personalitat i Diferències Individuals Ingrid Gazquez Cortés

TEMA 4. Introducció a les principals perspectives en

psicologia de la personalitat. Part II
2.4. Aprenentatge social
• Parteixen del conductisme.
• Aproximació de l’aprenentatge social (es distancien del conductisme radical).
• Mantenen la metodologia rigorosa i científica del conductisme.
• Aquesta aproximació està representada pels treballs d’Albert Bandura i Julian Rotter.
• Es centren en la conducta manifesta però accepten les variables cognoscitives internes que
intervenen entre l’estímul i la resposta.

Bandura i Rotter investiguen la conducta al laboratori, però també observen el comportament en ambients
socials. Coincideixen amb Skinner en que la conducta s’aprèn i que el reforçament és decisiu per
l’aprenentatge, però difereixen amb ell en la seva interpretació de la naturalesa del reforçament.
Tots els principis de Bandura, Rotter i Skinner s’han aplicat a l’àmbit clínic.
El treball de Bandura i Rotter reflexa i reforça el moviment cognoscitiu en la psicologia. A partir d’aquests
autors és quan es comença a parlar de l’aproximació cognitiva-conductual.

2.4.1. Albert Bandura (1925 – 2021)

Coincideix amb Skinner en que la conducta s’aprèn.

Investiga com es forma i es modifica la conducta en
un context social. Destaca que pràcticament totes
les formes de comportament es poden aprendre
sense experimentar de manera directa cap tipus de
reforçament.

A diferència de Skinner, que contempla l’aprenentatge

només a partir de l’experiència directa, Bandura emfasitza
el paper de l’aprenentatge observacional o vicari.

També emfasitza la importància d’observar la conducta d’altres persones en el procés d’aprenentatge.

Segons Bandura, aprenem mitjançant reforçament vicari, a l’observar la conducta d’altres persones i les
seves conseqüències.

«El funcionament psicològic és una interacció recíproca i contínua entre determinants personals,
conductuals i ambientals».

La idea bàsica de Bandura és que l’aprenentatge pot ocórrer mitjançant l’observació o l’exemple i no
únicament a partir del reforçament directe (l’experiència directa).

Per Bandura, la major part del comportament s’aprèn mitjançant l’exemple, sigui de manera intencional o
accidental.

→ Aprenentatge mitjançant un model

Els estudis amb el ninot Bobo.
Personalitat i Diferències Individuals Ingrid Gazquez Cortés

Bandura és un crític rotund del tipus de societat que ofereix als nens models erronis.

Per Skinner els reforçadors controlen la conducta, per Bandura són els models que controlen el
comportament.

Pel que fa a la avaluació:

• Avalua tant variable conductuals com cognitives.
• Observació directa.
• Autoregistres.
• Auto-informes (autoeficacia, inventaris de personalitat)
• Mesures fisiològiques.

2.4.2. Julian Rotter (1916 - 2014)

Emfasitza el paper de les variables cognitives i socials

per comprendre la personalitat.
El reforçament extern és important (reforçadors socials),
però l’efectivitat del reforçament depèn de les
nostres capacitats cognoscitives.
Integra els conceptes d’expectativa i reforç.

Rotter descriu la personalitat com «la interacció de

l’individu i el seu ambient significatiu» (1982).
L’aportació més important d’aquest autor és el concepte
de locus de control (lloc de control).

→ LOCUS DE CONTROL: és una expectativa generalitzada per explicar les diferències de personalitat en les
creences de les persones en relació a la font de reforçament.
• Lloc de control extern: l’obtenció dels reforçadors depèn d’alguna cosa que està fora d’ells mateixos,
alguna cosa que està més enllà de les seves pròpies accions.
• Lloc de control intern: creuen que el reforçament que reben està controlat per les seves actituds i
conductes.

Avaluació:
• Instruments: entrevistes, observació directa, inventaris i autoinformes.
• Va dissenyar tècniques específiques per avaluar els conceptes del seu sistema.
• Avaluació del locus de control intern i extern: l’escala Intern-Extern (I-E) (Rotter,1966)

CAPÍTOL 10
Personalitat i Diferències Individuals Ingrid Gazquez Cortés

TEMA 5. Perspectiva disposicional. Aproximació lèxica

INTRODUCCIÓ i ANTECEDENTS
Introducció
Premisses de la perspectiva:
• Els individus presenten una disposició a respondre d’una manera determinada en situacions
concretes.
• Consistència de les accions, pensaments i emocions en el temps i les situacions.
• Contempla les diferències individuals.

Antecedents
HIPÒCRATES (400 aC) i GALÈ → La Teoria dels Quatre Humors:

Característiques temperamentals dividides en 4 tipus o categories:

• Colèric: irritabilitat, rabia, ira.
• Melangiós: tristesa, pessimisme, depressió
• Sanguini: optimisme, temperament, valentia
• Flegmàtic: calma, apatia, invariabilitat

WILHELM WUNDT (1832 – 1920):

Introdueix el concepte de dimensió enfront del de categoria.
→ Dimensió: variable quantitativa.

Agrupació en dues dimensions de les categories de Galè:

• Emocional vs no emocional (força de les emocions)
• Estable vs inestable (velocitat de canvi)

CARL JUNG (1932):

Classificació d’individus en dues categories:
• Introvertits:
◦ Prefereixen estar sols, pocs amics.
◦ Preferència activitats poc contacte social.
◦ No expliquen els problemes.

• Extravertits:
◦ Prefereixen companyia, molts amics.
◦ Expliquen els problemes.
Personalitat i Diferències Individuals Ingrid Gazquez Cortés

TIPUS i TRETS
Diferència entre tipus i trets:
• Tipus:
◦ Categories de pertinença diferents i discontinues
◦ No hi ha terme mig.
◦ Diferències qualitatives
Exemple: mascle-femella

• Tret:
◦ Les persones es diferencien en dimensions
◦ Variables contínues
◦ Diferències quantitatives no qualitatives
Exemple: estatura, pes, introversió

GORDON ALLPORT

Gordon Allport (1897 – 1967) va ser el primer

en definir i acotar el concepte de tret de personalitat.

El tret segons Allport:

Són disposicions o aspectes estables de la personalitat que influeixen en la conducta en una àmplia gamma
de situacions:
• No hi ha dues persones iguals
• Unitat d’anàlisi significativa per a l’estudi de les diferències individuals
• Entitat psicològica que converteix diferents estímuls i respostes en equivalents:
◦ Diferents S = R
◦ Diferents R = significat funcional

Hi ha vuit criteris bàsics per definir un tret:

I. Real, no és un constructe teòric.
II. Més generalitzable que un hàbit
III. Dinàmic: busca la situació per manifestar-se
IV. Empíric: es pot trobar de forma empírica.
V. Independent dels altres trets.
VI. No implica judici moral
VII. Es pot analitzar com es distribueix en la població
VIII.La inconsistència no és prova de la no-existència.

La personalitat segons Allport:

La personalitat és el conjunt de trets que ens caracteritzen.
• És estable, només canvia la conducta en funció de la situació
Personalitat i Diferències Individuals Ingrid Gazquez Cortés

• Analogia de l’aigua.

Els trets i les situacions interaccionen i determinen la conducta que apareixerà

• Diferència amb Skinner: el subjecte no és un simple reactiu a les situacions, sinó que es troba en
aquestes perquè ell s’hi ha implicat.

RAYMOND B. CATTELL
Raymond B. Cattell (1905 – 1998)
El seu objectiu era descobrir i definir els
trets bàsics de Personalitat.
Va proposar un model estructural a partir de
l’anàlisi lèxica de l’idioma sobre adjectius
relatius a la conducta (comunicatiu – reservat,
amable – hostil, generòs – avar, etc...)
Considera que els trets només es poden
interferir a través de la PRECISA MESURA
DE LA CONDUCTA OBERTA.

El model de R. B Cattell
Fonament: el llenguatge és la via per identificar els trets de personalitat.
Objectiu: trobar unitats lingüístiques amples que descriguin la personalitat.

Els aspectes rellevants de la personalitat estan registrats en el llenguatge natural derivat de les interaccions
socials.

I. Registres de la vida real, basats en observacions del comportament quotidià.

II. Aplicació d’AUTOAVALUACIONS, o opinions dels subjectes sobre si mateixos.
III. Aplicació de proves objectives.

TEORIA DE LA PERSONALITAT DE R.B CATTELL BASADA EN EL TRET

Una bona teoria ha de tenir en compte...
• Els diferents trets
• Els determinants genètics i ambientals
• La interacció entre ells.
• Metodologia empírica: anàlisi factorial i anàlisi multivariant.

La personalitat és allò que ens permet predir el que una persona farà en una situació determinada.

Fórmula de predicció:
Equació d’especificació: R = f (S , P)

Categories dels trets

Estructures mentals hipotètiques inferides:
• Comuns i únics
• De superfície o de base (16 factors)
• Els de base poden ser:
◦ En funció de l’origen: constitucionals o ambientals
◦ En funció de la modalitat amb la qual s’expressen: aptitudinals, temperamentals o dinàmics.
Personalitat i Diferències Individuals Ingrid Gazquez Cortés

CATTELL SEMPRE TREBALLA AMB TRETS DE BASE i COMUNS!!!!!!

Fonts de recollida de dades

• Dades – L: Life record data (observació)
• Dades – Q: Questionnaire data (EPI, Eysenck & Eysenck)
• Dades – T: objective Test data (freqüència cardíaca)

Derivació empírica dels trets

• ESTRATÈGIA MULTIVARIANT: Deixar que la realitat es manifesti per si mateixa sense cap manipulació
experimental.
• ANÀLISI FACTORIAL:
◦ 16 factors de primer ordre: Relacionats (Dades L i Q)
◦ 4 factors de segon ordre: Independents
▪ Introversió – Extraversió
▪ Ajustament – Ansietat
▪ Poca – Molta socialització
▪ Dependència – Independència
◦ Construcció de l’inventari 16PF

Els 16 factors de Cattell (16 PF - 5)

Factors de 1r ordre:
Factors de 2n ordre:
1. AFABILIDAD 9. VIGILANCIA
2. RAZONAMIENTO 10. ABSTRACCIÓN
1. EXT: Extraversión
3. ESTABILIDAD 11. PRIVACIDAD
2. ANS: Ansiedad
4. DOMINANCIA 12. APRENSIÓN
3. DUR: Dureza
5. ANIMACIÓN 13. APERTURA AL CAMBIO
4. IND: Independencia
6. ATENCIÓN A LAS NORMAS 14. AUTOSUFICIENCIA
5. AuC: Autocontrol
7. ATREVIMIENTO 15. PERFECCIONISMO
8. SENSIBILIDAD 16. TENSIÓN

EL MODEL DELS «BIG FIVE»

Antecedents:
• Consens de cinc dimensions bàsiques:
◦ FISKE (1949): 5 dimensions
◦ NORMAN (1963): 5 dimensions
◦ GLODBERG (1981): 5 dimensions
◦ JOHN (1990): 5 dimensions

Combinació de l’aproximació lèxica i estadística

Els «Big Five»

Personalitat i Diferències Individuals Ingrid Gazquez Cortés

Els Cinc Grans i altres models

R. B. CATTELL H. J. EYSENCK P. T. COSTA & R. McCRAE
ANSIETAT NEUROTICISME NEUROTICISME
EXTRAVERSIÓ EXTRAVERSIÓ EXTRAVERSIÓ
DURESA OBERTURA
INDEPENDÈNCIA* PSICOTICISME AMABILITAT
AUTOCONTROL RESPONSABILITAT

El model de P. T Costa i R. McCrae

Instrument d’avaluació:
• NEO PI-R (Paul T. Costa i Robert McCrae, 1992)
• 140 ítems, 5 dimensions
• 6 facetes per dimensió

Molt utilitzat en recerca, validesa transcultural

Valor predictiu:
• Rendiment acadèmic
• Comportaments risc
• Depressió i felicitat
• Lideratge i rendiment professional

CAPÍTOL 4
CAPÍTOL 9