SERVEI/ UNITAT/ ÀREA/ COMISSIÓ :

PEDIATRIA

TÍTOL DOCUMENT: MANEIG DE LES CONVULSIONS FEBRILS

TIPUS DOCUMENT: PROTOCOL MÈDIC
Elaborat per: Rodríguez-Palmero Seuma, Agustí, CODI DOCUMENT: PED-PM-046
Marta Pérez Gimeénz
Estàndard: Pàgina núm. 1 de 6

GESTIÓ DE LES MODIFICACIONS

Periodicitat de revisió: cada 5 anys

Responsable revisió: cap de servei de pediatria

DATA DESCRIPCIÓ DE LES DATA

REVISIÓ VALIDAT PER
REVISIÓ MODIFICACIONS VALIDACIÓ
01 15/12/2010 Edició del document Cap de servei 15/12/2010
02 29/12/2018 Actualització del document Cap de servei 29/12/2018

DISTRIBUCIÓ DEL DOCUMENT

DESTINATARI
Tots els facultatius de pediatria
Usuaris de la intranet
Facultatius del servei de neurologia

QUA-IM-004.Rev.01
 Revisió: 02
CODI DOCUMENT: Pàgina nº 2 de 6
PED-PM-046 Data última revisió:
29/12/2019

PROTOCOL DE MANEIG DE LES CONVULSIONS FEBRILS

QUA-IM-004.Rev.01

1. INTRODUCCIÓ

• Les crisis febrils (CF) representen la forma de crisis més freqüent en la infància,
amb una incidència del 2-5%.
• Son pràcticament sempre benignes (tant les simples com les complexes), i en
general no s’associen a conseqüències neurològiques.
• L’objectiu principal davant un episodi a Urgències, és descartar la presència d’una
infecció bacteriana greu.
• En la gran majoria de casos (78-98%), les CF apareixen en les primeres 24 hores
del quadre febril, i s’associen habitualment a Tª > 38.5ºC.
• L’estatus febril representa un 25% de tots els episodis d’estatus epilèptics en la
infància.

2. DEFINICIÓ

International League Against Epilepsy (ILAE): “crisi que apareix en la infància, a

partir del mes de vida, associada a un quadre febril no causat per una infecció del
sistema nerviós, sense crisis neonatals o no provocades prèvies i que no cumpleix
criteris per altres crisis agudes simptomàtiques”.
Aquesta definició no exclou nens amb un trastorn neurològic previ.

CF simple: crisi que presenta un pacient que té de 6 mesos a 5 anys d’edat sense
antecedents neurològics destacables, que és generalitzada, de menys de 15 minuts de
durada, que no repeteix en menys de 24 hores, i que apareix en el context d’un quadre
febril.
• La febre pot no haver-se detectat abans de la crisi, però ha d’estar present en el
període immediat després de l’episodi.

CF complexa: la que és focal, o generalitzada però prolongada (>15 minuts), la que

recorre en menys de 24 hores, la que s’acompanya d’anomalies neurològiques post-
ictals (fenomen de Todd), o la que apareix en un pacient amb dèficits neurològics
previs.
• A efectes pràctics, una CF que ha cedit amb l’administració de fàrmacs, es
considera com una CF complexa.
• Fenomen de Todd (parèsia post-ictal): debilitat d’una part del cos després d’una
convulsió, habitualment d’una part de la cara o extremitat. Durada habitualment
pocs minuts, tot i que en ocasions s’ha descrit fins i tot de dies. La seva presència,
és indicativa de que es tracta d’una convulsió focal, i té un alt valor lateralitzador.

Entre un 9 i un 35% de totes les primeres CF, son complexes.

 Revisió :
CODI DOCUMENT: Pàgina nº 3 de 6
Data última revisió:

PROTOCOL DE MANEIG DE LES CONVULSIONS FEBRILS

QUA-IM-004.Rev.01

CF simples CF complexes
6 mesos – 5 anys
Generalitzades Focals (paràlisi de Todd)
<15 min >15 min
No repetició en 24h Recurrència en <24h
En context de quadre febril (sense
afectació directa de SNC)
No deficiències NRL ni crisis afebrils
Dèficits neurològics previs
prèvies

3. DIAGNÒSTIC

- Fonamentat en la història clínica i l’exploració física.

- Analítica general: NO indicada de rutina. Valorar la realització d’estudi analític

sanguini en cas de què es consideri necessari pel propi quadre febril, o davant la
sospita clínica d’una diselectrolitèmia.

- Punció lumbar en:

• Pacients amb signes meningis positius.
• Pacients que han presentat un status epilèptic febril, donat que s’associa a
meningitis bacteriana aguda en un 17% de casos (a diferència de les
convulsions febrils simples, que s’associen només en un 1,2% dels
pacients).
• Considerar-la en pacients que estiguin rebent tractament antibiòtic, pel fet
de que aquest pot emmascarar la presència de signes meningis.
• Considerar-la en pacients de <18 mesos de vida (i sobretot en aquells de
<12 mesos), en funció de l’evolució durant el període d’observació
hospitalària (donat que en aquests els signes meningis són poc fiables).

- Electroencefalograma: no indicat de rutina en una primera CF simple. Com abans

millor en les CF complexes.

- Neuroimatge: no indicada de rutina en una CF simple. Sí recomanada la seva

realització en CF complexes. Considerar-la també davant la presència de signes
clínics suggestius d’un trastorn neurològic: micro/macrocefàlia, anomalies
neurocutànies, dèficits neurològics previs.

Ressonància magnètica preferible per la seva major sensibilitat.

TC cranial reservat per aquells casos en els que no hi ha una recuperació ràpida, o
davant la persistència de focalitats neurològiques post-crisi. També en aquells casos
en els que la RM pugui estar contraindicada.
Per la seva baixa sensibilitat (i per la irradiació que suposa), no és una prova
apropiada en la investigació rutinària d’una epilèpsia.

4. MANEIG I TRACTAMENT
 Revisió: 02
CODI DOCUMENT: Pàgina nº 4 de 6
PED-PM-046 Data última revisió:
29/12/2019

PROTOCOL DE MANEIG DE LES CONVULSIONS FEBRILS

QUA-IM-004.Rev.01

Pacient de més de 18 mesos, clínicament estable, NO precisa ingrés hospitalari.

Observació i/o ingrés hospitalari en:

- Lactants <18 mesos amb una CF simple. Excepció: aquells pacients que ja
estan diagnosticats de convulsions febrils simples (tot i que s’ha de tenir
present que també tenen la possibilitat de presentar altres motius per patir
una CF (p.ex encefalitis infecciosa)).
- CF complexes.
- Context familiar poc fiable.
- Si ho requereix la patologia de base que causa el quadre febril.
- Considerar en casos d’angoixa familiar important.

La gran majoria de les convulsions duren menys de 2 ó 3 minuts sense tractament.

Quan la durada és superior a 3-5 minuts, pot estar indicada l’administració de
tractament farmacològic.
(NOTA: en tot nen que arriba convulsionant al servei d’urgències, es considerarà que
la crisi té una durada superior a 5 minuts i s’iniciarà el tractament de forma immediata).

Tractament agut d’una crisi:

1. Manteniment de via aèria.

2. Administració d’oxigen.
3. Monitorització de constants vitals (FC, FR, SatO2, TA).
4. Obtenció d’accés venós.
5. midazolam 0.1-0.2 mg/Kg ev (ó 0.5 mg/Kg bucal (mucosa jugal) o nasal)
Pot repetir-se l’administració als 10 minuts.
→ Mai més de dues dosis de benzodiacepines!!! (augment de risc de
depressió respiratòria, sense augmentar l’eficàcia del tractament). Considerar
tractament rebut al domicili, en un altre centre mèdic o a l’ambulància,
prèviament.
6. Monitorització d’excés de base i glucosa en sang.

La via endovenosa per administració de fàrmacs antiepilèptics a Urgències, és la més

ràpida i eficaç. La utilització de benzodiacepines transmucoses només estarà indicada
en el medi hospitalari en cas de no poder aconseguir-se un accés venós.

Prevenció de recurrència de CF

• No evidència de què la utilització de forma sistemàtica d’antipirètics sigui eficaç per

evitar l’aparició de CF.

• En general, NO està indicada la utilització de tractaments farmacològics per

disminuir el risc de recurrència.

o Es tracta d’una entitat benigna, autolimitada, depenent de l’edat.

o Els tractaments farmacològics són eficaços a l’hora de disminuir el risc de
recurrència de les CF, però no hi ha evidència de què disminueixin el risc
de desenvolupar una epilèpsia posteriorment.
 Revisió :
CODI DOCUMENT: Pàgina nº 5 de 6
Data última revisió:

PROTOCOL DE MANEIG DE LES CONVULSIONS FEBRILS

QUA-IM-004.Rev.01
o Les CF simples no s’associen en general a seqüeles neurològiques.
→ Per tant, es considera que els efectes secundaris del tractament,
superen els beneficis.

• Tractament profilàctic de les recurrències. Pot considerar-se en les següents

situacions:
o Crisis freqüents en un curt període de temps (≥3 en 6 mesos // ≥4 en un
any)
o Història de crisis de més de 15 minuts o que han precisat medicació per la
seva finalització.
o En casos d’angoixa familiar important.

Pautes de tractament profilàctic:

o Administració de benzodiacepines a l’inici del quadre febril, podent-se
repetir la dosis a les 8 hores. Donat que les CF apareixen en les primeres
24 hores del quadre febril en el 98% dels casos.
o També pot establir-se tractament amb ac. valproic (o fenobarbital).

• Els pacients amb una primera crisi febril simple o crisis febrils típiques
esporàdiques, i que no presenten altres signes d’afectació neurològica, no precisen
estrictament un seguiment a consultes de neurologia pediàtrica.

Informació a les famílies

• Informar de la benignitat del procés, del risc de recurrència. Destacar el bon

pronòstic d’aquests malalts, que no tenen un augment de risc de patir dèficits
intel·lectuals, i amb baixa probabilitat de desenvolupar una epilèpsia posteriorment.
No seqüeles relacionades amb les crisis de curta durada. Per tots aquests motius,
es considera que no és necessari un tractament en la gran majoria de casos.
• Explicar mesures en cas de nova crisi:
o Mantenir la calma. Observar característiques de l’episodi. Controlar el
temps. Treure la roba al nen.
o Col·locar al pacient en un lloc segur, en decúbit lateral, per evitar possibles
aspiracions.
o No forçar l’obertura de la boca, no posar res a la boca.
o Acudir al centre mèdic més proper (CONSULTAR SEMPRE) per descartar
infecció del SNC (a diferència de pacients epilèptics coneguts amb crisis
afebrils, que no sempre precisaran valoració mèdica després d’una crisi).

5. PRONÒSTIC

• Es tracta d’una entitat benigna en la gran majoria de casos. Mai ha estat reportada
una mort durant una CF simple, tot i que, evidentment, existeix un risc teòric.

• El risc de recurrència general de les CF és del 30-40%, tot i que només el 9%

tenen tres o més episodis. Factors que augmenten el risc de recurrència:

o Inici precoç (<15 mesos).

o Familiars de primer grau amb crisis febrils i/o epilèpsia.
o Malalties febrils freqüents.
o Temperatura baixa a l’inici de la crisi febril.
 Revisió: 02
CODI DOCUMENT: Pàgina nº 6 de 6
PED-PM-046 Data última revisió:
29/12/2019

PROTOCOL DE MANEIG DE LES CONVULSIONS FEBRILS

QUA-IM-004.Rev.01
o Poc temps d’evolució del quadre febril en el moment de l’episodi.

• Risc d’epilèpsia posterior en els pacients amb CF simples és del 1-1,5%, mentre
que en els que pateixen CF complexes, augmenta fins el 4-15% (en la població
general, s’estima al voltant del 0,5%). Aquest risc de desenvolupar una epilèpsia,
es considera relacionat amb una predisposició genètica, i no en relació a una lesió
cerebral causada per la repetició de CF.

6. BIBLIOGRAFIA

American Academy of Pediatrics. Provisional Committee on Quality Improvement,

subcommittee on febrile seizures. Practice parameter: The neurodiagnostic evaluation
of the child with a first simple febrile seizure. Pediatrics. 1996;97:769-72; discussion
773-5.

American Academy of Pediatrics, Committee on Quality Improvement, Subcommittee

on febrile seizures. Practice Parameter: Long term treatment of the child with simple
febrile seizures. Pediatrics. 1999;103:1307-9.

Capovilla G, Mastrangelo M, Romeo A, Vigevano F. Recommendations for the

management of “febrile seizures”. Ad hoc Task Force of LICE Guidelines Comission.
Epilepsia 2009; 50 (Suppl. 1): 2-6.

Lux AL. Treatment of febrile seizures: historical perspective, current opinions, and
potential future directions. Brain & Development 2010; 32: 42-50.

McIntyre J, Robertson S, Norris E, et al. Safety and efficacy of buccal midazolam

versus rectal diazepam for emergency treatment of seizures in children: A randomised
controlled trial. Lancet. 2005;366:205-210.

Ostergaard JR. Febrile seizures. Acta Paediatrica 2009; 98:771-773.

Steering Committee on Quality Improvement and Management, Subcommittee on

Febrile Seizures. Febrile seizures: clinical practice guideline for the long-term
management of the child with simple febrile seizures. Pediatrics 2008;121: 1281-1286.

Gallametzer P, Leutmezer F, Serles W, Assem-Hilger E, Spatt J, et al. Postictal paresis

in focal epilepsies – Incidence, duration and causes. A video-EEG monitoring study.
Neurology 2004; 62:2160-2164.