MICROORGANISMES.

pdf

Patricia_26

Biología

1º Bachillerato de Ciencias y Tecnología

PAU Cataluña

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 MICROORGANISMES

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
VIRUS
Àcid nucleic envoltat d’una càpsida proteica i a vegades, una coberta membranosa.

1. FASE EXTRACEL·LULAR: Els virus en fase extracel·lular

es diuen virions, ja que no estan parasitant. Fora de
les cèl·lules no poden fer res, perquè necessiten una
cèl·lula hoste.

2. FASE INTRACEL·LULAR: els virus són capaços

d’adherir-se a una cèl·lula i entrar-hi , reproduir-se i
fer que les cèl·lules fabriquin proteïnes al seu lloc.

Es poden classificar segons les cèl·lules que parasiten:

Reservados todos los derechos.

- Si parasiten vegetals → virus vegetals
- Si parasiten animals → virus animals
- Si parasiten bacteris → bacteriòfag

ESTRUCTURA DELS VIRUS

• Genoma víric: diverses molècules d’àcids nucleics, per ser de cadena tancada o oberta, monocatenària o
bicatenària.

• Càpsida: coberta que protegeix l’àcid nucleic. Genoma víric + càpsida = nucleocàpsida

• Coberta membranosa: virus que en contenen són: la ràbia, la grip, la sida…

Doble capa lipídica de cèl·lules hostes parasitades i glicoproteïnes incloses que sobresurten de la coberta i
reconeixen la cèl·lula hoste i permeten la introducció en aquesta del genoma víric per fagocitosi.

CICLE DELS VIRUS

Els virus tenen funcions de reproducció quan estan parasitant una cèl·lula hoste, per si sols no poden fer la funció de
reproducció, al parasitar la cèl·lula deixen anar per fagocitosi l’àcid nucleic al citoplasma de la cèl·lula i es reprodueixen.
Estan mancats de funció de relació i nutrició.

CICLE LÍTIC
1. FASE DE FIXACIÓ O ABSORCIÓ: reconeixement dels virus per part de la cèl·lula hoste. Els bacteriòfags es fixen a la
cèl·lula per mitjà de puntes de les fibres caudals i claven les espines basals a la paret bacteriana.

2. FASE DE PENETRACIÓ: els enzims lisozims de la placa basal, perfora la paret bacteriana on introdueix l’ADN al
citoplasma.

3. FASE D’ECLIPSI: no s’observen virus. Té lloc la replicació del material genètic del virus, la transcripció i la síntesis
de proteïnes víriques.

4. FASE D’ACOBLAMENT: els capsòmers s’uneixen i formen la càpsida, mentre que l'àcid nucleic víric es plega i
penetra en aquesta.

5. FASE DE LISI O ALLIBERACIÓ: els nous virons surten a l’exterior a causa de l’enzim endolisina, que indueix la lisi
(serveix per a que els virus puguin trencar la membrana i sortir).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5859285
 CÈL·LULA ANIMAL: La cel. reconeix el virus i el fagocita, si la cel. no reconeix el virus, no podrà entrar i marxarà sortint per
exocitosi (gemmació). Una altra manera d’entrar es quan el virus de membrana s'uneix amb la membrana de la cèl·lula amb
la membrana de cel. i el virus entra sense membrana.
CÈL·LULA VEGETAL: Pot travessar errors/ferides, i quan hagi superat la paret vegetal, entrarà per fagocitosi i sortirà per
exocitosi.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Reservados todos los derechos.
CICLE LISOGÈNIC
A diferencia del cicle lític, que mata la cèl·lula hoste, el cicle lisogènic replica el genoma del fag sense destruir l'hoste, i
queda en fase latent. Quan els virus segueixen aquest cicle s’anomenen pròfags o atenuats.
Té les mateixes fases que el cicle lític però una fase més que és la fase latent.

1. FIXACIÓ
2. PENETRACIÓ
3. FASE DE LATÈNCIA
4. ECLIPSI
5. ACOBLAMENT
6. LISI O ALLIBERACIÓ

DIFERÈNCIES ENTRE ELS 2 CICLES:

a) Els virus animals estan embolcallats per una membrana lipídica de la qual sobresurten unes molècules.
b) El material genètic acostuma a ser ARN
c) El virus reconeix la cel. hoste. Els virus s’uneixen a elles per les espícules víriques, i el virus entra dins de la cel. tot
sencer, i després despren de la càpsula l’ARN i la transcriptasa inversa que farà passar l’ARN a ADN per poder-se
integrar a l’ADN cel·lular.
d) Les proteïnes que formaran part de l’embolcall del virus, s’integraran a la membrana de la cèl·lula, i les altres
s’acoblaran per formar les càpsides víriques.
e) Els virus surten per gemmació o exocitosi envoltades per un fragment de membrana de la cèl·lula hoste que serà
l’embolcall víric. La cel no es mor des d’un principi, com als bacteris, però queda molt danyada i no acostuma a
sobreviure massa temps.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5859285
 Una càpsida aïllada d’un virus podria tenir caràcter infecciós? Perquè? Quina és la funció de la càpsida?
No, pq per a què sigui infecciós el virus ha de parasitar i entrar-hi.
La funció de la càpsida és de protegir l’àcid nucleic.

Quin motiu hi ha per dir que els virus no són éssers vius?
Perquè no poden fer les 3 funcions vitals per sí sols, només si parasiten una cèl·lula poden entrar i introduir l’àcid nucleic, i
poder reproduir-se

BACTERIS

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
EUBACTERIS: Són procariotes. Gran variabilitat de metabolisme.
Tenen tots els elements i dispositius metabòlics, per a qualsevol medi, per créixer i replicar-se.
• Bacils (bastó)
• Cocs (esfèric): estreptococs (cadenes), estafilococs (raïms), sarcines (tres dimensions)
• Espirils (bastó cargolat)
• Vibrions (coma ortogràfica)

ESTRUCTURA BACTERIANA
CÀPSULA BACTERIANA: capa mucosa de polisacàrids envoltant la paret, si s’hi manté s’anomena càpsula. Si la cel. té molts

Reservados todos los derechos.

polisacàrids, augmenta de gruix i disminueix la densitat: capa mucosa.
- Dificulta que els anticossos i les cel, fagocítiques les reconeguin i les destrueixin.
- Permeten l'adhesió dels bacteris a les cel. mare i a les cel. filles entre sí. → Formació de colònies (agrupacions de
bacteris procedents d’una cel. inicial).

PARET BACTERIANA: envoltura rígida que envolta la membrana nuclear. Dona forma i protegeix el bacteri. Feta de mureïna
(peptidoglicà). 2 tipus segons l’estructura de la paret: (TINCIÓ GRAM)
• GRAM POSITIU + : capa gruixuda de peptidoglicans (mureïna). Paret que es tenyeix de color lilós-blavós.
• GRAM NEGATIU - : capa basal fina, formada per bicapa lipídica que conté moltes proteïnes. Es tenyeix de color
vermellós.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5859285
 • MEMBRANA PLASMÀTICA: semblant a la membrana eucariota. Envolta el citoplasma. A la membrana bacteriana
no hi ha esteroides (colesterol), presenta uns replecs interns (mesosomes), invaginadors, augmenta la superfície.
És semipermeable, limita el bacteri i regula el pas de substàncies nutritives.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
MESOSOMES: subjecten el cromosoma bacterià, gran quantitat
d’enzims per a :
• Dirigir la duplicació de l’ADN per mitjà de l’ADN-
polimerasa
• Fer la respiració cel·lular
• Fer la fotosíntesi
• Assimilar els bacteris que tenen enzims NO3 i NO2.

• RIBOSOMA: encarregats de transformar l’ARN a proteïnes

• INCLUSIONS: no hi ha membrana. Reserva nutritiva. Són grànuls de reserva o residus del seu metabolisme. Formen
grànuls:

Reservados todos los derechos.

• Polisacàrids: midó, glicogen…
• Lípids: TAG’s, ceres…

• ORGÀNULS ESPECIALS: no hi ha membrana. Els cianobacteris tenen orgànuls delimitats per una membrana i
tilacoides.

• ADN BACTERIÀ: ADN circular de doble filament i superespiralitzat, que

por estar unit a un nucleoide.
Plasmidis: petits ADN circulars (separat del nucleoide). Si s’integra al
genòfar o nucleoide es diu episomes.
Funció: mantenir i conservar l’informació genètica i dirigir el
funcionament de tot el metabolisme bacterià.

• FLAGELS: prolongacions fines. La seva proteïna és la flagelina.

• PÈLS/FÍMBRIES: formades per mol. de la proteïna pilina,

damunt d’alguns bacteris gramnegatius.

TIPUS D’EUBACTERIS: Cianobacteris/cianofícies: presència d’un pigment blau, que s’afegeix a la clorofil·la a.

FUNCIONS DELS BACTERIS

Tots els bacteris desenvolupen les 3 funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.

➢ FUNCIÓ DE NUTRICIÓ:
Els bacteris poden dur a terme tots els tipus de metabolisme coneguts:

AUTÒTROFS: Font de carboni inorgànic. Es fabriquen el seu propi aliment.

• Fotoautòtrofs: utilitzen la llum com a font d’energia (cianobacteris).
• Quimioautòtrofs: utilitzen l’energia alliberada de les reaccions químiques (bacteris nitrificats)

HETERÒTROFS: Font de carboni orgànica. Agafen l’aliment de l’exterior.

• Fotoheteròtrofs: bacteris verds i vermelles. No utilitzen SH2 per donar electrons.
• Quimioheteròtrofs: utilitzen l’O2 per rebre energia. S’alimenten de la matèria orgànica morta o viva (bacteris
patògens).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5859285
 En funció de les necessitats d’oxigen, els bacteris es classifiquen en:
• Bacteris aerobis estrictes: Bacillus…
• Bacteris anaerobis estrictes: Clostridium…
• Bacteris anaerobis facultatius: Enterobacteris (E.coli, Salmonella…)

➢ FUNCIÓ DE RELACIÓ:
Els bacteris es mouen fent contracció i dilatació, i són resistents a canvis dràstics del medi, ja que poden formar espores
que protegeixen l’ADN, aquestes espores poden viure en forma latent (criptobiosi) fins que les condicions li siguin
favorables

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
➢ FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ:
Permet originar nous éssers semblants als progenitors. La seva reproducció és asexual: Abans de dividir-se la cèl·lula es
duplica el material genètic. Té lloc una bipartició o fissió binària. Els bacteris fills són genèticament iguals, és a dir, són
clons.
• Els bacteris tenen mecanismes d’intercanvi d’informació genètica amb altres bacteris:
1. CONJUGACIÓ: es fa a través dels pèls sexuals on dos bacteris es comuniquen per pèls sexuals i es canvien
a ADN.
▪ Els plasmidis que es poden insertar dins del cromosoma bacterià són els episomes.
▪ Els plasmidis F o factor de fertilitat és un plasmidi que transmet el gen necessari per produir el
pèl sexual que permet la conjugació bacteriana.

Reservados todos los derechos.

2. TRASDUCCIÓ: quan intervé un agent extern (normalment virus) que transporta ADN procedent de l’últim
bacteri parasitat, és a dir, és l’intercanvi de ADN per mitjà d’un bacteriòfag (virus que parasita bacteris)
agent transmissor.

3. TRANSFORMACIÓ: Hi ha una transferència de ADN que trobava lliure al madi. Permet que hi hagi
variabilitat entre bacteri de la mateixa espècie.

A qui afectaria més una mutació? A una cel. procariota o a una eucariota?
Afectaria més a una cel. procariota (bacteri) perquè els bacteris son haploides (n), només tenen 1 cromosoma, i per tant,
una sola informació, és a dir, que si o si la mutació afectarà al bacteri. En eucariotes (2n diploides), és més difícil que es
manifesti la mutació. Cal tenir en compte, que de mutacions n’hi ha de favorables, perjudicials i intranscendents. Un bacteri
sempre passa les mutacions a la descendència.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5859285