El mercat

El mercat i els diners

L’oferta
El mercat i ladel
L’equilibri demanda
mercat
L’eslasticitat-preu
L’oferta
L’equilibri del mercat
L’eslasticitat-preu
El mercat
El mercat S’entén per mercat el conjunt d’activitats de compravenda
d’un determinat bé o servei realitzades per venedors
(oferents) i compradors (demandants).

Empreses Consumidors

Cada mercat rep el nom del producte que s’hi intercanvia: per exemple, el
mercat dels electrodomèstics, el mercat de l’habitatge, el mercat de la música,
el mercat del treball…

Des del punt de vista econòmic, hi ha demanda quan es manifesta la intenció

de comprar un bé o un servei determinat, i oferta quan existeix la intenció de
vendre. Representen visions oposades amb interessos enfrontats en la mesura
que uns desitgen comprar barat el que els altres desitgen vendre car.
La demanda i els factors que la condicionen

La demanda és la quantitat d’un bé que estan

disposats a adquirir els demandants al mercat.
La demanda i els factors que la condicionen

La demanda és la quantitat d’un bé que estan

disposats a adquirir els demandants al mercat.

BÉNS COMPLEMENTARIS
La demanda i els factors que la condicionen

La demanda és la quantitat d’un bé que estan

disposats a adquirir els demandants al mercat.

BÉNS SUBSTITUTIUS
La demanda i els factors que la condicionen

La demanda és la quantitat d’un bé que estan

disposats a adquirir els demandants al mercat.
La demanda i els factors que la condicionen

La demanda és la quantitat d’un bé que estan

disposats a adquirir els demandants al mercat.

BÉNS INFERIORS
La demanda i els factors que la condicionen

La demanda és la quantitat d’un bé que estan

disposats a adquirir els demandants al mercat.

BÉNS NORMALS
La demanda i els factors que la condicionen

La demanda és la quantitat d’un bé que estan

disposats a adquirir els demandants al mercat.

BÉNS DE LUXE
La demanda i els factors que la condicionen

La demanda és la quantitat d’un bé que estan

disposats a adquirir els demandants al mercat.

Activitats 5 i 6
pàgina 71
Temps de debat

Consumidors responsables -
Quina reflexió hi ha al darrere de
cada compra? El poder de tria
del consumidor té repercussions
econòmiques molt diferents.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/valor-
afegit-07092016/video/5618535/
Preguntes a respondre
1. Qué comporta en el mercat que un
consumidor esculli un producte sobre
un altre?
2. Qué suposa invertir en productes
nacionals?
3. Qué són els productes de baixa
implicació emocional? Què suposa un
alt nivell d’implicació d’un producte?
4. Qué és la percepció de diferències
entre les marques o els productes?
5. Qué són els productes de proximitat?
6. Qué és la competència deslleial?
Funció completa de la demanda

La funció de la demanda és aquella que indica les quantitats d’un bé que els
compradors están disposats a adquirir a un preu determinat.

La llei de la demanda diu el següent: Quan

més baix és el preu, major és la
quantitat demandada, o quan més alt és
el preu, menor és la quantitat demandada.
https://www.youtube.com/watch?v=_jOINZNqhho
Cas pràctic 1

L’Andrea té 20 € i desitja comprar dos CD dels seus compositors preferits, Bach i

Beethoven. Va a una botiga de discos i comprova afligida que valen 15 i 10 €
respectivament, per la qual cosa no pot comprar-se’n els dos. Mentre decideix
quin dels dos prefereix, comprova que el DVD amb imatges i música de Mozart
està rebaixat a 5 €. Finalment, l’Andrea decideix comprar el CD de Bach i el DVD
de Mozart. Quan es dirigeix a la caixa registradora veu un bitllet de 10 € a terra i,
sense pensar-ho dos cops, se’l guarda i torna a buscar el CD de Beethoven. Molt
satisfeta, l’Andrea se’n va amb els dos CD i el DVD a la motxilla després de pagar
30 €. Ja a casa, reflexiona sobre les pròximes compres de CD i dibuixa una taula en
què relaciona les quantitats que desitjaria adquirir i els diferents preus.
Cas pràctic 1

? Preguntes:

1. Pel que fa als CD que es pensava emportar, de quins factors depenia la decisió
de l’Andrea abans de fixar-se que estava rebaixat el DVD de Mozart? I després
d’adonar-se’n?
2. Se t’acut algun tipus de bé complementari dels discos? Quin factor va fer
possible que l’Andrea es pogués emportar els dos CD i el DVD?
3. Representa la corba de la demanda de CD conforme a la taula confeccionada
per l’Andrea.
Cas pràctic 1 - Solució

1. Abans de fixar-se que el DVD de Mozart estava 3. La figura 5.5 representa la corba de
rebaixat, la decisió de l’Andrea depenia de la seva la demanda d’aquest exemple.
disponibilitat econòmica (20 €), del preu dels
béns considerats i de les preferències (Bach i
Beethoven). Després, hi va entrar en joc un nou
factor: el DVD o, dit en termes econòmics, un bé
substitutiu.

2. El reproductor musical és un bé
complementari. El factor que va fer possible que
l’Andrea pogués comprar-se les tres coses va ser
l’increment del nivell de renda.

http://www.elmundo.es/elmundo/2013/09/02/economia/
1378109612.html
 Desplaçaments de la corba de la demanda

A la corba de la demanda, com

més alt és el preu d’un bé, menor
és la quantitat demandada i
viceversa. A causa de les
variacions del preu d’aquest bé, els
moviments que reflecteixen les
diverses quantitats demandades
es produeixen sobre la corba, que
es manté invariable.

Tanmateix, quan algun

dels factors restants
Preu dels
béns
que influeixen en el
relacionats comportament de la
Factors que
influeixen demanda varia, la
sobre la
demanda, a
corba es desplaça a
part del preu
Renda l’esquerra o a la dreta:
disponible

Gustos o Activitat 4
preferències
pàgina 82
La demanda i els factors que la condicionen

L’oferta és la quantitat d’un bé que les empreses estan disposades a

produir a un preu determinat.

La llei de l’oferta diu el següent: Quan més alt és el preu, major és la quantitat
oferida (produïda), o bé quan menor és la quantitat oferida, menor és el preu.
La demanda i els factors que la condicionen

L’oferta és la quantitat d’un bé que les empreses estan disposades a

produir a un preu determinat.

A l’augmentar el cost dels factors de producció,

disminueixen els beneficis de les empreses i, en
conseqüència, podrien veure’s obligades a reduir
l’oferta per a afrontar menys despeses. Entre les
variables que influeixen sobre els costos de
producció, figuren els salaris dels treballadors, els
impostos, les màquines, etc. Lògicament, la
tecnologia o la combinació de recursos empleada
condiciona el cost, perquè unes tecnologies són més
intensives en mà d’obra i altres, en màquines. Les
empreses també poden traslladar el cost d’aquest
augment dels recursos productius als seus clients
apujant el preu dels béns i serveis que produeixen,
però aquesta opció no és sempre possible, perquè
s’arrisquen a perdre clients.
La demanda i els factors que la condicionen

L’oferta és la quantitat d’un bé que les empreses estan disposades a

produir a un preu determinat.

El número d’unitats que una empresa oferta al

mercat també pot dependre de les expectatives que
té en la mesura que aquestes condicionen els
objectius. No és el mateix produir per a un mercat
emergent, en el qual les expectatives empresarials
són grandíssimes, com és el cas de les
telecomunicacions, que per a un mercat tradicional
amb expectatives limitades com el cuir o el calçat. En
els mercats emergents, un primer objectiu acostuma
a ser maximitzar la producció i el número de vendes,
perquè ja hi haurà temps de maximitzar els beneficis
quan l’empresa es consolidi en el mercat.
Cas pràctic 2

Durant el mes de juliol, el pastisser Blaguer va elaborar 100 pastissos a un preu de

venda al públic de 16 €. El mes d’agost va abaixar el preu a 14 € i la producció a 80
pastissos per adaptar-la a la davallada de la demanda pròpia de les vacances estivals.
El mes de setembre els pastissos es van posar de moda, així que va apujar el preu a
20 € i la producció a 120 pastissos.

? Pregunta

1. Representa gràficament la corba de l’oferta del pastisser en els períodes de temps

considerats.

Activitat 7
pàgina 82
Cas pràctic 2 - Solució

La gràfica mostra la
representació gràfica de la
corba de l’oferta del pastisser.
Desplaçaments de la corba de l’oferta

Activitat 8
pàgina 73,
Activitat 11
pàgina 82,
Activitat 10
pàgina 82
 L’oferta i la demanda:

equilibri de mercat
Preu d’equilibri: Demanda = oferta
Com que compradors i venedors persegueixen objectius contraris,
s’acostuma a produir dues situacions d’inici:

Excés oferta o excedent: OFERTA > demand

Excés demanda o escassetat: DEMANDA >

Si els productors produeixen molt i ningú ho vol
comprar, tindran un excedent.
Excés oferta o excedent:
OFERTA > demanda
A un determinat preu (P2), la quantitat de
producte que demanen els consumidors (Q1) és
inferior a la que ofereixen les empreses (Q2), i
molts consumidors no compren. Hi haurà un
moment en què les dues corbes s’encreuaran en
un punt, el punt d’equilibri (PE, QE).
Excés demanda o escassetat:

DEMANDA > oferta

A un determinat preu (P1), la quantitat de

producte que demanden els consumidors
(Q2) és superior a la que ofereixen les
empreses (Q1).
Punt d’equilibri

El preu i la quantitat en què coincideixen els

plans dels oferents i dels demandants
s’anomenaran:

Preu de Quantitat de
l’equilibri (Pe) l’equilibri (Qe)

L’equilibri de mercat és aquell punt en què coincideixen els plans dels consumidors i
els de les empreses, de manera que l’intercanvi satisfà tots dos.

Activitat 17 pàgina 82
(consulteu l’activitat
resolta 3 –pàg. 75 si cal)
Tema de debat II

Canvis en el sector agroalimentari - El

difícil equilibri entre productors, fabricants i
distribuïdors en la cadena alimentària es
pot reforçar amb la nova legislació del
sector.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/valor-afegit/canvis-en-el-
sector-agroalimentari/video/4784711/
Preguntes a respondre
1. Quin desequilibri del mercat denuncia el
vídeo?
2. Quina nova llei s’estableix per equilibrar
el sector? Que pretèn aconseguir?
3. Quina diferència hi ha entre el sector
agroalimentari internacional i el nacional?
4. Quin entrebanc hi ha en el sector
agroalimentari que actua com a fre per al
cooperativisme?
5. Qué cal que facin les cooperatives per
resultar bones competidores?
6. Quins són els tres protagonistes de la
cadena alimentària?
7. Què demanen les gran superfícies a les
cooperatives?
8. Què és un codi de bones pràctiques?
 Desplaçaments de la corba & moviments al llarg d’aquesta

Quant varia
la demanda
si pujo o
baixo el
preu?
Desplaçaments de la corba & moviments al llarg d’aquesta

Quant varia la demanda si

pujo o baixo el preu?
Elasticitat de la demanda:
sensibilitat de la quantitat de
demanda davant d’una
variació del preu.
 Desplaçaments de la corba & moviments al llarg d’aquesta

100 − 180 −80

𝐸𝑝 = 100 = 100 = −2
5 −3 2
5 5
Elasticitat-preu: 2
Com que el preu i la quantitat són inversament proporcionals (a mesura que disminueix el preu augmenta la
demanda, i viceversa), l’elasticitat (Ep) sempre és negativa. Tanmateix, en economia sempre l’analitzem en
termes absoluts, és a dir prescindint del signe matemàtic negatiu.
 En funció dels resultats, podem associar als béns analitzats un
d’aquests tres tipus de demandes:

▪ La demanda és elàstica si l’elasticitat-preu

de la demanda és superior a 1.
𝐸𝑝 > 1
Tipus
d’elasticitat-preu
de la demanda: ▪ La demanda és d’elasticitat unitària si
l’elasticitat-preu de la demanda és igual a 1.
𝐸𝑝 = 1

▪ La demanda és inelàstica si l’elasticitat-preu

de la demanda és inferior a 1.
𝐸𝑝 < 1
Desplaçaments de la corba & moviments al llarg d’aquesta
• Demanda és elàstica si l’elasticitat-preu és superior a 1.

𝐸𝑝 > 1

La reducció (percentual) del preu genera

augment (percentual) superior de la quantitat.

Exemples: béns de luxe

Desplaçaments de la corba & moviments al llarg d’aquesta
• Elasticitat unitària si l’elasticitat-preu és igual a 1.

𝐸𝑝 = 1

La reducció (en %) del preu genera augment igual

(en %) de la quantitat.

Exemples: béns normals

Desplaçaments de la corba & moviments al llarg d’aquesta
• Demanda inelàstica si l’elasticitat-preu és inferior a 1.

𝐸𝑝 < 1

La reducció (en %) del preu genera augment

menor (en %) de la quantitat.

Activitat 20 Exemples: béns inferiors

pàgina 83
• Demanda perfectament inelàstica o rígida quan

la reducció (en %) del preu no implica cap canvi en

la quantitat. La corba de demanda és vertical.

𝐸𝑝 = 0

Exemple: