Apunts trimestral: català

EDAT MITJANA: V- XV FEUDALISME

- Poema 1: Cerverí de Girona, Entre Lèrida e Belvis S. XIII PASTOREL·LA→Predominen

les obres d’amor cortès. Societat dividida en estaments
Poesia trobadoresca → Tipus de poesia que va sorgir a principis del segle XII fins al
segle XIII.
Trobadors: NOBLESA Primera lírica culta europea en llengua vulgar.
Difosa pels joglars

- Poema 2: Ramon Llull, Lo desconhort S. XIII

PRIMER AUTOR QUE ESCRIU EN LLENGUA CATALANA
Obra autobiogràfica→Utilitza les pròpies vivències, pensaments o emocions de l'autor.
Eleva llengua vulgar a la llengua de cultura
Obres religioses

SEGLE D’OR VALENCIÀ

- Poema 3: Joan Roís de Corella, La mort per amor. SXV

Marcada per la literatura del renaixement i la poesia trobadoresca i cortesana. → De
gènere amorós.

Època marcada per el renaixement, predominava:

- l’humanisme
- art
- bellesa
- redescobriment de la cultura clàssica
- desenvolupament de la imprenta

- Poema 4: Ausiàs March, Cants CAVALLER S. XV

Poeta valencià
Poesia trobadoresca i lírica
Cants pertany al corrent poètic conegut com a “Poesia cancioneril”
Renovació del vers català Amor, lloc central de la seva obra
CANTS:
→Amor
→Morals
→De mort
→Espiritual
- Poema 5: Ausiàs March, Llir entre cards

- Poema 6: Jaume Roig , L´espill S. XV

→És una narrativa romàntica.
→Segle d’or valencià.
→La seva obra és de caràcter misogin, és una crítica a les dones.
→Novela en vers ficció autobiogràfica

EDAT MODERNA RENAIXEMENT: S XVI

- Poema 7: Pere Serafí, Poemes S XVI

→Renaixement: període històric i cultural que es va produir a Europa entre els segles XV i
XVI.
→Literatura: invenció de la impremta, i increment del nombre de publicació de
llibres
Dos llibres de poesia vulgar en llengua catalana → Influència de Petrarca i Ausiàs March

- Poema 8: Joan Timoneda, Poemes. S XVI

Literatura de la Contrarreforma → Literatura lírica , expressa sentiments
Poesia amorosa, èxit en el Renaixement
OBRES DESTACADES: L'Església Militant i el Castell D'emaús

EDAT MODERNA: Renaixement (BARROC)

- Poema 9: Francesc Fontanella, A la mort de Nise SXVII

El Barroc →Període històric, artístic i cultural que va aparèixer a Europa durant el segle
XVII. Imposava una visió pessimista de la vida i trencava amb la llibertat de pensament i el
vitalisme renaixentistes. La seva estètica era grandiosa i amb recursos literaris
Sobre l’autor: SONET
→qualitat literària
→preocupació per la mort
→Influències: Garcilaso De la Vega i Luís de Góngora

- Poema 10: Bartomeu Rosselló- Porcel, A una dona que es pentinava darrere d´una reixa.
ESCRIU SONETS

LA RENAIXENÇA O REPRESA LITERÀRIA (S. XIX)

- Poema 11: Teodor Llorente, Vora el barranc dels Algadins

→Pertany a la Renaixença
→Primera manifestació en l’obra de Tomas Villarroya que reivindica la llengua i la creació
culta.
Primers Jocs Florals →vocació literària i auge de l’englantinisme
→Considerat el patriarca de la Renaixença Valenciana: Millor producció en valencià
- Poema 12: Josep Lluís Pons i Gallarza , L´olivera mallorquina.
Romanticisme:
→Moviment cultural que va predominar Europa durant el segle XIX
→Exaltació natura (sentiments)
→Exaltació de l’individu
→Sentiments per sobre raó
→Evasió de la realitat

- Poema 13: Marià Aguiló, A un xiprer

Romanticisme influenciat per la poesia popular. Renaixença
Temes:
→ mort
→amor
→lengua

Poema 14: Víctor Balaguer: Des d’un bastió del castell de Foix
Restauració dels jocs florals a Barcelona (1859):
Fe, pàtria i amor
Apareix l’englantinisme: poesia d’exaltació amb els seus principals representants:
→Victor Balaguer
→Jaume Collell

- Poema 15: Jacint Verdaguer, Vora la mar

→Un dels poetes més grans del segle XIX: Coronat “Poeta de Catalunya”
→Obra destacada: L’atlàntida
→Obra més important: Canigó
→Idees romàntiques: NATURA
→Reforça la catalanitat

- Poema 16: Frederic Soler, L´últim trencalòs.

Primera etapa (1856-1866):
→Humorisme pujat de to
→Obres escrites en català popular
Segona etapa (1866-1895):
→Comèdies de costums
→Drames de costums

- Poema 17: Miguel Costa i Llobera, El pi de Formentor

Els paisatges que veia eren la seva inspiració
MÈTRICA:
⇨ Les síl·labes mètriques d’un vers són totes les que hi ha fins a l’última síl·laba tònica (la
resta queden fora del recompte)

VERSOS D´ART MENOR: de 4 a 8 síl·labes i sense cesura

MONOSÍL·LAB (1 síl·laba)
BISÍL·LAB (2)
TRISÍL·LAB (3)
TETRASÍL·LAB (4)
PENTASÍL·LAB ( 5 )
HEXASÍL·LAB (6 )
HEPTASÍL·LAB (7)
OCTOSÍL·LAB (8)

VERSOS D´ART MAJOR: de 9 a 12 síl·labes amb o sense cesura.

ENEASÍL·LAB ( 9 )
DECASÍL·LAB (10)
HENDECASÍL·LAB (11)
ALEXANDRÍ (12)

TIPUS DE RIMA:

⇨ La rima consisteix en repetir els mateixos fonemes al final dels versos, a partir de la
darrera vocal accentuada, inclosa.

⇨ Consonant: Quan es repeteixen totes les vocals i consonants a partir de la darrera vocal
accentuada.
⇨ Assonant: Quan es repeteixen només les vocals, PERÒ NO LES CONSONANTS.
⇨ Masculina: Quan el vers acaba en paraula AGUDA
⇨ Femenina: Quan el vers acaba en paraula PLANA o ESDRÚIXOLA
⇨ Vers sense rima o blanc: No rimen entre ells però poden tenir mesura i ritme, cesures,
etc.
⇨ Versos lliures: No rimen ni tenen mesura ni ritme, però hi pot haver certa rima assonant
distribuïda irregularment.
 TIPUS D’ESTROFES:
- ESTROFA: Organització rítmica de diferents versos.
- En l´època medieval també se'n deia COBLA.
⇨ Apariat: 2 versos ⇨ art menor
⇨ Tercet: 3 versos ⇨ art major o menor
⇨ Quartet: 4 versos ⇨ art menor
⇨ Quintet: 5 versos ⇨ art menor
⇨ Sextet: 6 versos ⇨ art menor
⇨ 7 versos: no existeixen: són combinacions de tercets i quartets
⇨ Octava: 8 versos 10 síl·labes
⇨ 9 versos: No existeixen: són un quartet/a i un quintet/a
⇨ Dècima: 10 versos ⇨ art menor
⇨ Sonet: 14 versos: 2 quartets i 2 tercets ⇨ art major o menor