 El contracte és un acord verbal o escrit entre

dues o més persones pel qual s’obliguen a

donar, a fer o no fer alguna cosa, o a prestar
algun servei.
 Les persones que intervenen en els contractes
s’anomenen contractants, i poden ser tant
persones físiques com jurídiques.
 Persones físiques: són persones individuals (homes i
dones) que tenen personalitat pròpia i que poden ser
titulars de drets i obligacions.
 Persones jurídiques: són societats, corporacions,
associacions i fundacions que tenen personalitat jurídica
pròpia independent de la dels membres que la formen.
Actuen mitjançant representants o òrgans de gestió.
 Els contractants poden establir els pactes, condicions i
clàusules que desitgen sempre que no siguin contraris a
les lleis, la moral i l’ordre públic.
 Verbals

Segons la forma Escrits

 Verbals: es formalitzen de paraula

 Escrits: es reflecteixen per escrit en un
Classes de
contractes
document.
 Els contractes tenen llibertat de forma i obliguen.
Això sí, la llei exigeix que determinats contractes es
facin per escrit.
 Típics
Segons la regulació
Atípics

Classes de  Típics: aquells regulats pel Codi civil, el

contractes Codi de comerç o per lleis especials.
 Atípics: es creen per la voluntat de les
parts. Es regeixen per les normes generals
i per les normes dels contractes típics que
més s’hi assemblin.
 Civils
Classes de
contractes Segons la legislació
Mercantils
aplicable
Administratius

Laborals

 Civils: els contractants són particulars no comerciants.

Els regula el Codi civil.
 Mercantils: subscrits entre comerciants o empresaris en
l’activitat professional, per a la compravenda de béns
mobles per revendre’ls, bé en la forma de l’adquisició o
bé en una altra de diferent, amb afany de lucre en la
revenda. Estan regulats pel Codi de comerç.
 Civils
Classes de
contractes Segons la legislació
Mercantils
aplicable
Administratius

Laborals

 Administratius: contractes que formalitza alguna administració

pública amb particulars o empreses; es regeixen per la Llei de
contractes de les administracions públiques.
 Laborals: són els contractes l’objecte dels quals és fer que els
treballadors prestin voluntàriament serveis retribuïts a un empresari.
La contractació laboral està regulada per la Llei de l’Estatut dels
treballadors.
  Igualitaris: es negocien les condicions
fins a arribar a un acord.
 D’adhesió: les condicions del contracte
són fixades per una de les parts sense
Classes de possibilitat de negociació. Es pot
contractes acceptar o no.

Segons la força de Igualitaris

les parts
D'adhesió
 El Codi civil defineix el contracte de
compravenda com aquell contracte pel qual un
dels contractants s’obliga a lliurar una cosa
determinada i l’altra part contractant a pagar
un preu just.
 Existeixen compravendes civils i mercantils:
les mercantils són aquelles que inclouen béns
mobles adquirits per revendre’ls –modificats o
no- amb afany de lucre.
 Per tant, no són mercantils:
• Les vendes de productes per al consum del comprador.
• La revenda que faci qualsevol persona no comerciant
de les restes que va aplegar per al consum.
• Les que facin els artesans als seus tallers dels objectes
fabricats o construïts per ells.
• Les que facin els agricultors i ramaders de les seves
collites o del seu bestiar.
Exercici - digues si són mercantils:
• L’agricultor ven la remolatxa a l’empresa sucrera.
No mercantil
• L’empresa sucrera ven el sucre, a l’engròs, a un majorista
distribuïdor. Mercantil
• El distribuïdor ven el sucre envasat a grans superfícies
comercials. Mercantil
• El majorista ven, a un preu inferior al cost, a una
organització benèfica social. No mercantil
• La gran superfície comercial ven a un particular una partida
de 200 quilograms. No mercantil
• El particular ven a un veí 50 quilograms que li han sobrat.
No mercantil
 Els elements del contracte de compravenda:
 L’objecte: els béns mobles que el venedor lliura al
comprador en el tràfic mercantil es coneixen com a
mercaderia. També existeixen béns no corporals
sobre els quals poden realitzar-se contractes com
ara drets de marques, patents, rètols, etc. També es
poden fer contractes sobre béns immobles sempre
que es vulgui revendre amb ànim de lucre.
 El preu: es concretarà en diners o en una altra
modalitat de pagament equivalent o la seva
combinació. El preu ha de ser exacte o determinar-
se posteriorment mitjançant una data establerta.
• Vendes de preu ferm: establert al contracte, no es
pot modificar malgrat canviïn les condicions pactades.
• Vendes de preu variable: es poden pactar canvis en el preu
segons diverses circumstàncies.
 Els elements personals:
• El comprador: la persona que rep la mercaderia i la paga.
• El venedor: la persona que lliura la mercaderia.

• Per establir el contracte cal ser major d’edat o menor emancipat

i no estar incapacitat.
• Són excepcions els menors d’edat emancipats quan venguin
béns immobles o de gran valor, i tutors, funcionaris públics i
jutges i magistrats fiscals quan existeixi incompatibilitat amb el
seu càrrec.
 El contracte de compravenda té les següents
obligacions.
 Reclamacions
• Si existeixen diferències en la qualitat o quantitat cal
reclamar immediatament.
• Si la mercaderia s’ha lliurat embalada s’ha de fer en el
termini màxim de quatre dies comptats des de la data
del lliurament.
• Si la reclamació es fa dins el termini, el comprador pot
optar entre rescindir el contracte o rebaixar el preu i
podrà reclamar danys i perjudicis en els dos casos.
 Són compravendes especials –tot i que
mercantils- les següents:
• Compravendes a termini: successius pagaments després
de lliurada la mercaderia. Cal que sigui escrit i establir
quotes i interessos. Existeix:
 La reserva de domini: la propietat no és del comprador fins a
satisfer el darrer pagament
 Prohibició de disposar: el comprador no pot transmetre,
disposar o embargar el bé objecte del contracte fins que
l’hagi pagat totalment.
 Són compravendes especials –tot i que
mercantils- les següents:
• Compravendes plaça a plaça: aquest contracte es fa en
el trasllat de mercaderia tant internacional com estatal.
• S’estableixen una sèrie de clàusules anomenades
Incoterms o termes comercials internacionals que
reflecteixen les condicions del contracte (lloc de
lliurament, cobertura de riscos, pagament de
despeses...)
 Són compravendes especials –tot i que
mercantils- les següents:
• Contractes de subministrament: una part, el
subministrador, s’obliga a fer lliuraments periòdics a un
subministrat a canvi d’un preu.
• Són exemples els subministraments d’aigua, llum,
gas....
• Normalment són contractes d’adhesió, doncs
s’accepten les condicions del subministrador o es
renuncia al contracte.
 El contracte d’assegurança es aquell pel qual
una persona (assegurador) s’obliga, a canvi
d’una quantitat de diners (prima), a
indemnitzar una altra (assegurat), dins dels
límits convinguts, pels danys soferts com a
conseqüència d’un esdeveniment cert.
 Existeixen una gran varietat d’assegurances
però totes es formalitzen per escrit en un
document denominat pòlissa d’assegurança, en
el qual es reflecteixen les condicions pactades.
 Els elements que intervenen en el contracte
d’assegurança són els següents:
• Assegurador:és l’entitat que es compromet a indemnitzar, a
canvi d’una prima, el dany sofert per un sinistre.
• Assegurat: és la persona o cosa que es cobreix amb
l’assegurança
• Tenidor: és la persona que contracta l’assegurança, paga la
prima i, generalment, coincideix amb l’assegurat.
• Beneficiari: és la persona que té dret a rebre la
indemnització.
 El lising (leasing), també anomenat
arrendament financer, proporciona a les
empreses que necessiten bens de producció,
maquinària, equips d’oficina, vehicles, etc.) la
possibilitat de disposar d’aquests bens durant
un temps determinat, mitjançant el pagament
d’una quota periòdica.
 Quan finalitza el període convingut,
l’arrendatari disposa de tres opcions:
• Retornar els béns a la societat arrendatària.
• Fer un contracte nou d’arrendament.
• Adquirir els béns pel valor residual pactat en el
contracte.
 Els contractes típics de lising són el financer i
l’operatiu.
• El lising financer: aquí intervé l’empresa que necessita
un bé d’equip que busca un proveïdor. Un cop acordada
l’operació el comprador es dirigeix a una societat de
lising que compra el bé i l’arrenda amb l’opció de
compra al final.

Paga Arrenda el bé

Paga les quotes

Ven

Contacta
 Els contractes típics de lising són el financer i
l’operatiu.
• El lising operatiu: aquí intervenen l’arrendador i
l’arrendatari. L’arrendador conserva la propietat i
normalment n’assumeix la conservació i manteniment.
L’arrendatari simplement paga i no és habitual l’opció
de compra.
 Una empresa especialitzada es compromet amb el client
a fer-se càrrec dels deutes que tingui (drets de
cobrament), s’ocupa d’aquest cobrament i financia i
garanteix el crèdit.
 L’utilitzen empreses amb dificultats financeres o sense
infraestructura per cobrar als morosos.
 Normalment l’empresa que ofereix el factoring dóna
serveis de solvència de clients i totes les gestions
relacionades amb el cobrament i finançament.
 Els costos que implica el factoring són la comissió pels
tràmits administratius i els interessos en cas de
finançament.
 L’extinció dels contractes suposa la finalització de
les obligacions que lliguen a les parts contractants.
Les principals causes d’extinció són:
• Rescissió: una part demana la rescissió per vulneració
d’interessos. Cal tornar la mercaderia objecte del contracte,
els seus fruits i els diners amb interessos.
• Novació: és la substitució d’una obligació antiga per una de
nova que extingeix o modifica l’anterior.
• Condonació: és el perdó del deute.
 Redacta un nou contracte de compravenda amb
una de les empreses de la xarxa. Pot ser:
• Un contracte nou.
• Renovació d’un contracte caducat.
• Canvi de condicions