EL SEGLE XV (I): LA

POESIA

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

1R BATXILLERAT - INS VALL D’ARÚS
 Context històric i social
Al segle XV es produeixen grans canvis socials i culturals, els
quals van posant fi a l’edat mitjana i donen pas a una nova
època (el Renaixement):

Pèrdua de Constantinoble (1453), que passà a domini dels

turcs.
Trasllat de la cort a Nàpols i contacte amb el corrent
humanista (tot i que la repercussió va ser escassa en la
literatura catalana).
Crisi en la successió al tron després de la mort de Martí
l’Humà (1410) i, amb el compromís de Casp (1412), inici de la
dinastia dels Trastàmara, que inicia la castellanització de la
cort i de l’església i la noblesa.
Esplendor de la ciutat de València en detriment de
Catalunya, que pateix una greu crisi a causa de les pestes,
revoltes antifeudals, guerra de Joan II (comte de Barcelona).
Nous noms per a la llengua catalana: llengua valenciana i
llengua mallorquina, reflex d’aquest període de crisi de
Catalunya.
 El segle XV: La poesia
Es produeix un declivi de la poesia trobadoresca
(iniciat a finals del segle XIII). Hi ha intents de renovar-
la (la Gaia Ciència a Tolosa i a Barcelona), però
fracassen.

Es produeix una renovació gràcies als literats de la cort

d’Alfons IV el Magnànim: Jordi de Sant Jordi, Gilabert
de Pròxita, Melcior de Gualbes i Andreu Febrer.

Aquests escriptors van impregnar-se del nou corrent

humanista, llegint Petrarca i Dante, que van
continuar el dolce stil nuovo (nova estructura
mètrica: el sonet). Aquests autors van permetre la
renovació de la poesia catalana, tot i que encara sentia
un forta influència de la tradició trobadoresca
(estrofisme i presència d’occitanismes).
 Jordi de Sant Jordi
Biografia
Nascut a València (1400). Cavaller que va
participar en diverses campanyes: la de
Sardenya i Còrsega.
Capturat al setge de Nàpols (1423). Un cop
alliberat va estar-se a la cort de Nàpols, on fou
nomenat cambrer reial.

Obra
Autor de 18 poemes, que més tard van
agrupar-se en una nova obra titulada
Cançoner.
 Jordi de Sant Jordi
Característiques de la seva poesia:

Tractament personal dels tòpics de la poesia

trobadoresca (sofriment de l’enamorat,
presó d’amor, relació de vassallatge) i que
combina amb imatges sensuals relacionades
amb el món luxós i refinat de la cort.
Ús de versos estramps (sense rima),
d’herència trobadoresca.
La reflexió sentimental i l’element biogràfic
dels tòpics amorosos atorguen modernitat a
la seva poesia, que trenca amb la tradició
trobadoresca.
 Ausiàs March
Biografia

Nascut a Gandia (1400) i mort a València (1459). Fill i nebot dels poetes Pere i
Jaume March.
Participà en les campanyes pel Mediterrani d’Alfons el Magnànim, però el 1425 es
va retirar a les possessions de Gandia.
Es va casar amb Isabel Martorell (1437), germana de l’autor de Tirant lo Blanc,
Joanot Martorell. La seva dona va morir, i es va casar amb Joana Escorna, qui onze
anys més tard va morir.

Obra

Va escriure 128 poemes, repartits en quatre apartats:

Cants d’amor, en què defineix tres tipus d’amor: l’amor sensual (sotmès al desig),
l’amor fi (més intel·lectual i espiritual) i l’amor venal (per interessos quotidians).
Cants morals, en què analitza els seus sentiments i contradiccions a partir de
l’escolàstica.
Cants de mort, en què lamenta la mort de l’estimada i hi aboca reflexions
transcendentals (el destí de l’ànima, l’existència de la mort, el dol...)
Cant espiritual, un poema religiós de 224 versos adreçat a Déu i amb la intenció de
buscar la redempció dels seus pecats per no ser condemnat.
 Ausiàs March
Característiques de la seva obra poètica:

Poesia completament en català, abandonant l’occità.

Poesia intensa, sincera i personal. Molt expressiva
mitjançant comparacions i metàfores.
Manteniment d’alguns elements trobadorescos: el
senyal i la relació de vassallatge.
Rep influències d’altres corrents: de l’escolàstica (la
malaltia d’amor), d’Aristòtil i Tomàs d’Aquino (la lluita
entre el bé i el mal i el plaer i la virtut) i de
l’Humanisme (el tractament de l’amor com a idea).
Nova visió de la dona, que la concep amb trets
humans, és a dir, amb virtuts i defectes, amb
contradiccions i sentiments.
Ús d’un llenguatge culte, sense col·loquialismes, amb
interrogacions retòriques, apòstrofes, antítesis,
paradoxes, personificacions i hipèrboles.
 Joan Roís de Corella
Biografia
Va néixer a Gandia (1435?) i va morir a València (1497).
Va ser mestre en Teologia. Tot i així, va viure diferents
relacions amoroses i que es reflecteixen en la seva
obra (poesia i prosa)
Es va relacionar amb el príncep de Viana i amb els
escriptors de l’escola valenciana.

Obra
Autor de 18 poemes, dividits en:

Poesia religiosa: Oració a la sacratíssima Verge Maria

Poesia circumstancial: Triunfo de les dones
Poesia amorosa: Tragèdia de Caldesa i Balada de la
garsa i l’esmerla.
 Joan Roís de Corella
Característiques de la seva poesia:

La seva poesia és la més moderna: anuncia el

canvi de mentalitat cap al Renaixement.
Abundor de metàfores, alusions mitològiques i
cristianes; ús freqüent d’hipèrboles.
Segueix la tradició d’Ausiàs March: ús del
decasíl·lab amb canvi accentual de la quarta a la
sisena síl·laba o de la quarta a la vuitena per
seguir la musicalitat de la nova lírica italiana.
L’amor és tractat des d’un punt de vista
desenganyat i trist.
 Jaume Roig
Biografia
Nascut a València (1400?) i mort a
Benimàmet (1478). Va tenir una capacitat
econòmica important, amb diverses cases i
terrenys a València.
Prestigiós metge valencià. Va ocupar
diferents càrrecs importants: conseller de la
ciutat, examinador de metges, administrador
d’un hospital.

Obra
L’Espill o Llibre de les dones
 L’Espill o Llibre de les dones
Narració de més de 16.359 versos apariats de quatre síl·labes. És una
crítica i aversió cap a les dones, escrita com una ficció autobiogràfica
en primera persona i narradada per un personatge gairebé centenari,
que la relata amb fidelitat i claredat, com si hi passés un mirall. Sembla,
però, que la veritable intenció de l’autor era divertir i no moralitzar.

L’obra es divideix en quatre parts o llibres:

Primer llibre: tracta la joventut del protagonista, el qual porta una vida
de vagabund per Catalunya i França i que ha patit molts infortunis per
culpa de les dones. Torna a València ja ric i busca casar-se.
Segon llibre: es relaten els trets desgraciats dels tres matrimonis del
narrador: el primer, amb una dona mentidera i molt bruta; el segon,
amb una vídua hipòcrita que s’acaba suïcidant; el tercer, amb una
novícia borratxa que acaba morint en un cup de vi.
Tercer llibre: el protagonista vol tenir descendència, però el rei
Salomó el convenç perquè no torni a encetar una nova relació.
Quart llibre: ja molt vell, després de pelegrinar per diversos monestirs
catalans, es retira a la ciutat de València i hi duu una vida pietosa i
apartat de les dones. Finalitza amb una crítica generalitzada cap a les
dones, excepte cap a la Verge Maria i la seva dona, Isabel Pellicer.
EL SEGLE XV (I): LA
POESIA

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

1R BATXILLERAT - INS VALL D’ARÚS