1.

EL CICLE CEL·LULAR

El cicle cel·lular és el conjunt ordenat de processos pels quals pasa una cèl·lula des de que es
forma per divisió d’una altra 昀椀ns a que torna a dividir-se. Dos processos:

1.1 INTERFASE

- Període en el que la cèl·lula no es divideix. Té lloc entre la fase de divisió i la següent.

- La cèl·lula augmenta de mida, duu a terme la transcripció de gens i la síntesi de
proteïnes i duplica el seu material genètic.
- Tres etapes consecutives:

FASE G1

És la fase que va després de la divisió. Comprèn l’interval que transcorre des que s’acaba la
fase M fins que comença la S. Durant aquesta fase:

- Se sintetitzen ARN i proteïnes, entre les quals hi han enzims essencials per a la
replicació del ADN.
- Es dupliquen els orgànuls i estructures citoplasmàtiques.
- Es produeix el creixement de la cèl·lula.

En aquest período es decideix si la cèl·lula pasa o no a la següent (punt de control → punt R).
Per a algunes cèl·lules el cicle cel·lular s’atura en la G1, i la cèl·lula no prossegueix el cicle
cel·lular. En aquest cas es diu que está en la fase G0, on pot estar dies, mesos o 昀椀ns i tot
tota la vida de la cèl·lula.

Les cèl·lules que resten en G0 indefinidament i no es divideixen són cèl·lules molt

diferenciades, com ara la majoria de les neurones o les cèl·lules del múscul esquelètic. Altres
cèl·lules poden reincorporar-se al cicle i reprendre la seua divisió en circumstàncies especials
estimulades per activadors de la divisió.

La fase G0 es coneix també com a fase de quiescència o estat en repòs, encara que la cèl·lula
no está en repòs sinó que al seu interior hi ha una gran activitat metabòlica
 FASE S

En aquesta fase té lloc la replicació del ADN, de manera que, després de la divisió, puga
repartir-se a cada cèl·lula 昀椀lla. Les 昀椀bres de cromatina, que durant la fase G1 estaven
formades per una molécula de ADN cadascuna (una cromàtide), en aquesta fase están
formades per dos molècules de ADN idèntiques (2 cromàtides).

A més de la duplicació del ADN es produeix la transcripció i la síntesi de proteïnes,

especialmente histones. Durant aquesta fase, en les cèl·lules animals, també s’hi duplica el
centrosoma.

FASE G2
És la fase previa a la divisió de la cèl·lula.
- S’hi produeix el creixement cel·lular.
- Es transcriuen i tradueixen gens per a poder sintetitzar les proteïnes necessàries per a
la divisió.

1.2 FASE M

Període en què la cèl·lula es divideix. Comprèn dues fases:

1. Cariocinesi: divisió del nucli

2. Citocinesi: divisió del citoplasma

2. MITOSI I CITOCINESI

2.1 MITOSI (cariocinesi)

La mitosi és el procés de divisió cel·lular mitjançant el qual el material cromosòmic de la

cèl·lula mare es reparteix entre dos nuclis 昀椀lls amb el mateix contingut cromosòmic que
la cèl·lula mare.

Té lloc en la fase M del dicle cel·lular i va seguida de la citocinesi, procés que origina dos
cèl·lules 昀椀lles genèticament idèntiques a la cèl·lula mare. En algunes cèl·lules no hi ha
citocinesi després, fet que produeix cèl·lules multinucleades.

1. PROFASE

PROFASE PRIMERENCA

- Es condensa la cromatina i es comencen a veure els cromosomes. Cadascun d’ells está

format per dues cromátides germanes unides pel centròmer.
- Desapareix el nuclèol.
- Es forma el fus acromàtic (estructura complexa formada per microtúbuls
 F(x): moure el conjunt de cromosomes i permetre’n la seua segregació equitativa entre
les cèl·lules 昀椀lles.

En totes les cèl·lules eucariotes el fus acromàtic es forma en el COM (centre organitzador de
microtúbuls). En les cèl·lules animals, el COM és el centrosoma, que se duplica en la fase S de
la interfase i en les cèl·lules vegetals és un centrosoma especial. Els centrosomes es desplacen
cap als pols oposats de la cèl·lula i a partir de cadascun es formen → microtúbuls → fus
mitòtic

PROFASE TARDANA

Al 昀椀nal de la profase desapareix l’embolcall nuclear, ja que la doble membrana del nucli es
fragmenta, i els cromosomes s’uneixen als microtúbuls del fus mitjançant el cinetocor,
localitzat a l’altura del centròmer.

Els microtúbuls que contacten amb el cinetocor s’anomenen MICROTÚBULS CINETOCÒRICS i

els que van de pol a pol de la cèl·lula sense interaccionar amb els cromosomes, MICROTÚBULS
POLARS.

2. METAFASE

- Els cromosomes presneten el màxim grau d’empaquetament

- Els microtúbuls del cinetocor desplacen els cromosomes a l’equador de la cèl·lula i es
forma la placa de metafase/equatorial.
Cada cromosoma té 2 cinetocors; uno s’uneix als microtúbuls que provenen d’un pol i
l’altre als que provenen de l’altre, per això cada cromàtide está orientada cap a un pol
de la cèl·lu
 3. ANAFASE

- Separació, sincronització i sobtada de les cromátides germanes de cada cromosoma.

Cadascuna de les cromátides és arrosegada cap a un pol diferente de la cèl·lula pel fet
que els microtúbuls cinetocòrics s’acurten per la despolimerització de la tubulina.
- Els pols cel·lulars s’allunyen l’un de l’altre per la polimerització dels microtúbuls polars.
Això contribueix al distanciament entre els cromosomes i la segregació correcta.
- Cadascuna de les cromátides separades constitueixen un cromosoma independent
d’una cromàtide, a diferencia dels cromosomes de les fases anteriors, que estaven
formats per dues cromátides. Els cromosomes anafàsics tenen forma de V.

La separación de les cromátides és un pas esencial, ja que així les dues cèl·lules 昀椀
lles rebrna la mateixa dotació cromosómica de la cèl·lula mare.

4. TELOFASE

- Es desintegra el fua mitòtic.

- Es forma la membrana nuclear, que envolta cada grup de cromosomes situats als dos
pols de la cèl·lula.
- Els cromosomes es descondensen i formen la cromatina.
- Reapareix el nuclèol (el ADN descondensat es pot fer la transcripció del ADN nucleolar)

Al final de la mitosi s’obtenen dos nuclis del mateix contingut cromosòmic.

2.2 CITOCINESI

És la divisió del citoplasma per formar 2 cèl·lules 昀椀lles. Comença al 昀椀nal de l’anafase,
continua en la telofase i acaba quan s’han format els dos nuclis 昀椀lls en la telofase. Durant
la interfase ja s’havia produït la duplicació dels orgànuls, que es reparteixen de manera més o
menys equitativa entre les 2 cèl·lules.
Té lloc de manera diferent en les cèl·lules vegetals i en les animals.

Citocinesi en animals

A la super昀椀cie cel·lular, en
posición equatorial, apareix un solc
de divisió.
el solc es forma perque a l’interior de la
membrana plasmática apareix l’anell
contráctil, format per 昀椀laments
d’actina que s’associen amb la proteína
motora miosina.

L’anell es va estrenyent, fet que produeix

l’estrangulament de la cèl·lula i això dona
lloc a dos cèl. 昀椀lles.
 Citocinesi en les vegetals

La paret cel·lular de les cèl·lules vegetals impedix l’estrangulament de la cèl·lula. Les dues
cèl·lules 昀椀lles es separen pl fet que es forma un septe de separación anomenat
fragmoplast, que constituirá la cèl·lula Mitjana.

El fragmoplast está format pels microtúbuls restants del fus i per vesícules procedents de
l’aparell de Golgi, que contenen components de la paret cel·lular. Les vesícules es fusionen,
de manera que es forma una nova paret cel·lular entre les dues cèl·lules 昀椀lles.

En el procés de difusión restem alguns canals, anomenats plasmodesmes, que connecten els
citoplasmes de les cèl·lules 昀椀lles.

2.3 SIGNIFICAT BIOLÒGIC DE LA MITOSI

Són processos necessaris per a:

- Reproducció asecual en organisms eucariotes unicel·lulars (protozous) i en alguns

pluricel·lulars (planària).

- El creiximent dels organismos pluricel·lulars es produeix com a conseqüència de

l’aument del nombre de cèl·lules per mitosi. Tots els teixits procedeixen de les mitosis
successives d’una única cèl·lula: el zigot.

- La regeneració i reparación de teixits tamt per la desaparició de cèl·lules, pel fet que
tenen un período de vida limitat, com per causa de lesions.

3. MEIOSI

Tipus de divisió cel·lular mitjançant la qual, a partir d’una cèl·lula mare diploide (2n), s’obtenen
quatre cèl·lules 昀椀lles haploides (n), és a dir, amb la meitat de cromosomes que la cèl·lula
mar
Aquest tipus de divisió té lloc en CÈL·LULES GERMINALS per formar unes cèl·lules
especialitzades, els gàmetes, que s’uneixen mitjançant la fecundació per donar lloc a un nou
individu.

Els gàmetes no poden tindre el mateix nombre de cromosomes que la cèl·lula mare, ja que
si fos així, en cada fecundació és produiria una duplicació del nombre de cromosomes de
l’espècie.

En la meiosi es produeixen dues divisions cel·lulars successives:

Primera divisió meiòtica/ - Divisió reduccional

MEIOSI I ↳ S’hi redueixen els cromosomes a la meitat; de manera
que s’obtenen cèl·lules haploides, els cromosomes dels
quals están formats per 2 cromàtides cadascun.

- Abans de la Meiosi I es produeix una interfase similar a

la que succeeix abans de la mitosi, en la qual es
produeix la duplicació del ADN.

Segona divisió meiòtica/ - Divisió equacional

MEIOSI II ↳ S’obtenen cèl·lules haploides, els cromosomes de les
quals están formats per una cromàtide cadascun.

- Abans de la meiosi II es produeix una breu interfase en

la què no es produeix la duplicació del ADN.
 3.1 PRIMERA DIVISIÓ MEIÒTICA

4 estapes: Profase I, metafase I, anafase I I telofase I.

PROFASE I (la més llarga)

LEPTOTÈ - La cromatina es condensa i es visualitzen els

cromosomes que están formats per 2 cromàtides.

- Els telòmers dels cromosomes están units a la

membrana nuclear mitjançant una estructura
anomenada PLACA D’UNIÓ.

ZIGOTÈ - Es produeix l’aparellament dels cromosomes homòlegs

o SINAPSI. Estos es van unint punt per punt. No es
fusionen sino que entre l’un i l’altre hi ha un espai
format per un complex proteic anomenat COMPLEX
SINAPTONÈMIC (permet la unió de cada gen amb el seu
homòleg).

PAQUITÈ - Els cromosomes homòlegs aparellats formen una unitat

que es coneix com a bivalent.
Cada bivalent está format per 4 cromàtides (tetràdes).

- Després de completer la sinapsi → entrecreuament

(intercanvi recíproc de fragments entre cromátides no
germanes de cromosomes homòlegs). Com a
conseqüència de l’entrecreuament es produeix la
recombinació genética (intercanvi de fragments del
ADN entre cromosomes homòlegs).

DIPLOTÈ - Desapareixen els complexos sinaptonèmics i els

bivalents es van separant, encara que la separación no
es completa ja que resten units pels punts on ha tingut
entrecreuament → QUISMES (formen una estruc, en
forma de x entre les cromátides dels crom, homòlegs).

DIACINESI - Els cromosomes se segueixen compactant i els

homòlegs separant (les cromátides unides per els
quiasmes no se separen)

- Al 昀椀nal de la diacinesi desapareixen la membrana

nuclear i el nuclèol, i comença a formar-se el dus
acromàtic.
 3.2 SEGONA DIVISIÓ MEIÒTICA

Abans d’aquesta segona meiosi es produeix una interfase en la que no es duplica el ADN (no hi
ha Fase S).

PROFASE II METAFASE II ANAFASE II TELOFASE II

Desapareix la Els cromosomes es Se separen les Apareix la

membrana cel·lular situen a la placa cromàtides de cada membrana nuclear
i apareixen les bres equatorial de la cromosomes i de cada un dels 4
del fus acromàtic. cèl·lula. migren cap als pols nuclis. Els
oposats de la cèl. cromosomes es
descondensen.
CITOCINESI II

Després de la meiosi II es produeix la segona citocinesi que dona lloc a cèl·lules filles
haploides (n) amb la meitat de cromosomes que la cèl·lula mare i diferents entre si.
 3.3 SIGNIFICAT BIOLÒGIC DE LA MEIOSI
- Manté constant el nº de cromosomes de l’espècie. En els organismes amb reproducción
sexual, en la fecundació s’uneixen dues cèl·lules haploides (n), generades per meiosi, i
això origina un zigot diploide (2n). Si no existis la meiosi, en cada fecundació es
duplicaría el nombre de cromosomes de l’espècie.

- Genera variabilitat genètica → moltes recombinacions de gens → diversitat

dels organismes → adaptación evolutiva més gran.

Les cèl·lules 昀椀lles obtingudes després de la meiosi són diferents les unes amb les
altres per dues causes principals:
· L’entrecreuament en la profase I → responsable de la recombinació genética
· Diferents possibilitats d’orientació dels bivalents en la metafase I →
proporcionen moltes combinacions de repartiment en la segregació dels cromosomes
en l’anafase I.

3.4 COMPARACIÓ ENTRE MITOSI I MEIOSI

REPRODUCCIÓ ASEXUAL

És molt més e昀椀ciente energèticament que la reproducción sexual ja que no gasta despesa
per a producir gàmetes, ni per a trobar una altra cèl·lula perquè puga tindre lloc la fecundació.

Si l’ambient és favorable pot producir un gran nombre de descendents en poc de temps, de

manera que poden colonitzar amb rapidesa nous ambients.
Alguns tipus: la divisió binària, l’esporulació, la gemmació, la fragmentació i la multiplicació
vegetativa.

REPRODUCCIÓ SEXUAL

Necessita més temps i energía que l’asexual, però els individus resultants són diferents dels
seus progenitor
L’avantatge de la reproducción sexual és que aporta variabilitat a la descendencia. Gràcies a
aquesta variabilitat, si es produeix algún canvi en les condicions ambiental, és molt més
probable que algún dels descendents siguen portadors d’alguna característica que permeten
que estiguen millor adaptats que els altres a aquestes variacions ambientals i, per tant, fa que
sobrevisquen a aquest canvi.

4. ELS CICLES BIOLÒGICS

El cicle biològic d’un ésser viu és el conjunt d’etapes per les quals pasa aquest organismo des
que es forma el zigot 昀椀ns que arriba a l’edat adulta i pot formar gàmetes que donaran lloc
a un altre zigot. Hi han 3 tipus:

CICLE DIPLONT

- Propi d’organismes que en estat adult són diploides

· Animals
· Protozous
· algunes algues
- La meiosi produeix gàmetes haploides ⟶ MEIOSI GAMETOGÈNICA
- Aquests gàmetes després de la fecundació, originen un zigot 2n que es divideix per
mitosi i dona lloc a un adult 2n que després de la meiosi genera gàmetes haploides (n).

CICLE HAPLONT

- Propi d’organismes que en estat adult són haploides (n)

· Algues
· Fongs
- La meiosi es produeix en el zigot diploide (2n), fet que dona lloc a cèl·lules haploides
⟶ MEIOSI ZIGÒTI
 - Aquestes cèl·lules haploides es divideixen per mitosi, per donar lloc a un individu adult
haploide (n), que genera gàmetes haploides (n)..
- La unió dels gàmetes forma el zigot 2n.

CICLE DIPLOHAPLONT

- Propi d’organismes que en estat adult presenten alternança de generacions: adult

diploide (esporò昀椀t), adult haploide (gametò昀椀t).
· Plantes
· Algunes algues
· Fongs
- La meiosi es produeix a l’esporò昀椀t (2n) i genera espores haploides (n),
anomenades MEIOSPÒRES (perque es produeixen per meiòsi) ⟶ MEIOSI
ESPOROGÈNICA
- Les meiospores germinen i produeixen el gametòfut (adult n) que produeix gàmetes
haploides.

- Després de la fecundació es forma el zigot 2n, que es divideix per mitosi i origina
l’esporò昀椀t (adult 2n)
5. EL CONTROL DEL CICLE CEL·LULAR I EL CÀNCER

El cicle cel·lular és un procés molt regulat, de manera que les cèl·lules controlen el pas d’una
fase a una altra oer evitar que es produeixquen errors. S’analitza tant el medi inter cel·lular
com el medi extracel·lular, per lo que la cèl·lula no es dividirá si les condicions són
desfavorables (per ex. si el ADN está malmès o no hi ha prou espai per a + cèl. en el teixit).

En certs lloc del cicle cel·lular hi ha punts de control, que permeten o no l’avanç del cicle.

CONTROL G1-S

És el punt R, punt de no retor o punt de restricció i está situat al 昀椀nal de la G1. Si la cèl·lula
supera aquest punt de control i pasa a la fase S, la cèl·lula prosseguirà tot el cicle i es dividirà
(exepte si hi han errors en la duplicació del ADN). Es cromprova:
- Si la cèl·lula té la mida adequada
- Si el ADN está malmès
- Si hi han senyals d’altres cèl·lules que estimulen la divisió quan es necesiten cèl·lules o
si la inhibeixen en cas contrari.

CONTROL G2-M

Es comprova que el ADN s’haja replicat correctamente i que no estiga malmès. Si es detecten
errors, s’atura el cicle en G2 i es repara el ADN o es completa la replicació. Si els danys sónn
irreparables, pot produir-se la mort de la cèl·lula per apoptosi.

CONTROL M

Se sitúa en la metafase i anafase u es comprova que tots els cromosomes estiguen

correctamente units a les 昀椀bres del fus acromàtic dels pols oposats de la cèl·lula. Si algún
cromosoma no está correctamente unit al fus, s’atura la mitosi 昀椀ns que es produeix la unió
correct
4.1 MOLÈCULES QUE REGULEN EL CICLE CEL·LULAR

Les principals molècules que regulen cadascun dels punts de control són les ciclines i les
quinases dependents de ciclina, també anomenades cinases dependents de ciclina (Cdk)

4.1 APOPTOSI

En els organismes pluricel·lulars hi ha un equilibri entre la generación de noves cèl·lules i la

mort d’altres. L’apoptosi és la mort cel·lular programada.
És un procés de “mort natural” mitjançant el qual s’eliminen cèl·lules no desitjades o
danyades.

En l’apostosi es trenca el nucli i es formen bombolles a la membrana plasmática, fet que

provoca la desintegració de la cèl·lula en fragments envoltats de membrana (cosos
apoptòsics), que són fagocitats pels macròfags. El contingut cel·lular no s’aboca a l’exterior, i
per aixo l’apoptosi no provoca resposta in昀氀amatòria.

La necrosi és un altre tipus de mort cel·lular, però és provocada per alguna causa accidental
que implica danys greus (cops, manca d’Oxigen….). La cèl·lula es trenca i aboca el seu
contingut a l’exterior, fet que origina una in昀氀amació i que en ocasions pot causar
problemas greus a l’organisme, 昀椀ns i tot la mort si la necrosi és molt extensa.

4.2 EL CÀNCER I EL CICLE CEL·LULAR

L’estudi del control de un cicle cel·lular és molt important per lluitar contra malalties com
aquesta, ja que les cèl·lules canceroses han perdut la capacitat de regular-lo.
COM ES DESENVOLUPA EL CÀNCER?

Es creu que el càncer es desenvolupa per una acumulació d’errors. Aquest pot ser motiu pel
qual la probabilitat de tenir càncer augmenta amb l’edat: com més temps passa, més errors
s’acumulen.

Les fallades de control del cicle cel·lular poden tenir lloc als inhibidors del cicle i els
estimuladors de la divisió.

↳ Els inhibidors eviten que les cèl·lules es divideixen si les condicions no són les adequades,
per això algún error en els inhibidor pot promoure el càncer, ja que permetreria dividir-se a les
cèl·lules amb errors.
↳ D’altra banda, si els estimuladors de la divisió cel·lular són massa actius, poden conduir al
càncer, ja que les cèl·lules poden dividir-se indefinidament.

4.3 ELS AGENTS CARCINÒGENS I ELS HÀBITS DE VIDA SALUDABLE

S’anomenen agents carcinogens o cancerígens els agents físics, químics o biològics que poden
provocar càncer.
• AGENTS FÍSICS
Principalment són les
radiacions:
- Els raigs UV del Sol
- Els raigs X
- Les radiacions ionitzants de les desintegracions nuclears
AGENTS QUÍMICS

- Les substàncies presents en el fum del tabac

- L’alcohol
- Les alfatoxines, que poden trobar-se en alguns aliments.
- L’amiant, utilizar àmpliament en materials de construcción. El seu ús está actualmente
prohibit en alguns països.
-
AGENTS BIOLÒGICS Alguns

virus o bacteris co:

- Els virus del papil·loma humà (provoca càncer de coll d’úter).

- El virus de l’hepatitis B (càncer de fetge).
- El bacteri helicobacter pylori (càncer d’estòmac).

Es molt important una bona alimentación, l’exercissi físic i evitar el màxim l’alcohol i el tabac,
així com una detecció precoç per evitar el càncer.